25 ESTIUS DE TEATRE, DANSA I MÚSICA

"Grec 25 anys".
Diversos autors.
Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona.
"Vender cervezas puede ser, a veces, un acto tan artístico como necesario". Ho deia Jaume Melendres a les pàgines de Tele/eXprés, en reflexionar sobre les tasques inusuals -enganxar cartells o vendre cerveses- fetes pels artistes en aquella temporada popular que l'Assemblea d'Actors i Directors havia portat al Teatre Grec el 1976, i que va ser el germen del Festival d'Estiu de Barcelona. Però d'altres no van trobar tan artística la temporada -el primer festival celebrat sota el signe de la democràcia-, com es pot deduir de les paraules que un espectador indignat va adreçar al director d'un diari: "¿Qué pretende realmente la Asamblea de Actores de Barcelona? (...) Durante casi dos meses hemos tenido que soportar cantantes de claro matiz separatista, (...) el penoso espectáculo -esnob y amoral- de Núria Espert y, por último, estas Faixes, turbants i barretines, engendro teatral que no puede pretender otra cosa que socavar los cimientos de la religión, la unidad entre los pueblos de España (...)". Aquestes dues històries, també dues cares de l'esperit d'una època, formen part dels vint-i-cinc anys de vida del Grec. Un aniversari que el certamen va celebrar el 2001 i que ha estat recollit en un llibre commemoratiu publicat per l'Ajuntament de Barcelona.
1976-2001. Grec, 25 anys és un recorregut per tot allò que el Grec ha estat, ha representat i ha aportat a Barcelona i a les arts escèniques catalanes durant aquest quart de segle. Un recorregut per la memòria del festival, per tot allò que es va veure als escenaris i per tot allò que no s'hi va veure però que va fer possible el naixement i la consolidació del Grec. Des de la història del teatre que li va donar nom -per cert, devem aquest escenari a un comentari fet el 1921 per l'arquitecte francès Jean Claude Nicolas Forestier, durant una passejada prop d'una pedrera de Montjuïc: "Bon lloc per a un teatre grec"-, fins a la de les diferents edicions; des de les circumstàncies en les quals va veure la llum el primer Grec municipal -el del 1979, organitzat en menys de cinc setmanes-, fins a l'evolució de la imatge gràfica del Grec, amb la irrupció del faune, de la mà de Peret, el 1986.
Des d'aquella temporada autogestionària del 1976, que es va iniciar amb les 7 Hores de Rock, el Grec ha acompanyat les nostres nits d'estiu amb més de 2.000 espectacles, 1.881 actors, 1.012 músics, 179 companyies de dansa, 409 autors i 349 directors.
Tots ells figuren en aquest volum, que per primer cop aplega en un índex exhaustiu la totalitat dels programes del festival, edició rere edició -amb la fitxa completa d'obres i espectacles, fins i tot l'hora d'inici de les funcions i el preu-; i els autors, directors, actors i companyies de teatre, dansa i música, sense oblidar patrocinadors, promotors, coproductors i col·laboradors.
A aquesta amplíssima llista s'hi hauran d'afegir algun dia els noms que han protagonitzat aquest Grec 2002. Una edició que va inaugurar Calixto Bieito amb La ópera de cuatro cuartos, que va suposar el retorn als escenaris catalans de Lluís Pasqual (Edipo XXI) i on van brillar amb llum pròpia els noms de Peter Brook (La tragédie d'Hamlet), Krystian Lupa (Auslöschung/Extinció), Tony Kushner (Homebody/Kabul), Lou Reed i Barbara Hendricks.

ARQUITECTURA DE GAUDÍ

"Gaudí".
Juan Eduardo Cirlot. Fotos de Pere Vivas i Ricard Pla.
Ajuntament de Barcelona / Triangle Postals
La producció arquitectònica d'Antoni Gaudí és la protagonista absoluta d'aquest volum, publicat amb motiu de les celebracions de l'Any Gaudí, en el 150 aniversari del naixement de l'arquitecte. S'hi recullen setze obres imprescindibles, a les quals el llibre s'apropa des d'una perspectiva eminentment visual.
Gaudí comença amb un text introductori en el qual se sintetitzen els principals elements de l'arquitectura gaudiniana i de les seves etapes creatives: la joventut, de 1878 a 1892; la maduresa, de 1892 a 1914; i últims anys, de 1914 a 1926. A continuació, se situa el geni de Reus en el context cultural i ideològic de la seva època.
Aquesta introducció dóna pas a setze reportatges fotogràfics, un per cada edifici representat en l'obra: des de la Casa Vicens fins a la Sagrada Família, passant per El Capricho de Comillas, els pavellons i el parc Güell, el col·legi de les Teresianes, el palau episcopal d'Astorga, la Casa Botines, els cellers Güell, la Casa Calvet, la Torre de Bellesguard,el baldaquí i els vitralls de la catedral de Mallorca, la Casa Batlló, la Pedrera i l'església de la Colònia Güell. Aquests reportatges recullen, amb grans fotografies en color, els trets més singulars del llegat gaudinià.
Gaudí també inclou els plànols de totes les obres (plantes i seccions), acompanyades d'una informació sintètica però força completa sobre les característiques de cada projecte, una ressenya històrica i dades sobre les dates de construcció, els promotors dels edificis i els col·laboradors de l'arquitecte. El llibre es tanca amb una cronologia profusament il·lustrada.
Conté textos de Juan-Eduardo Cirlot i unes fotografies excel.lents de Pere Vivas i Ricard Pla, juntament amb un disseny acuradíssim d'Amèrica Sánchez i Albert Plana. Gaudí és una coedició de l'Ajuntament de Barcelona i Triangle Postals. Són més de 400 pàgines que amaguen al seu interior dracs de forja de gola flamejant, arcs estilitzats al límit, gira-sols ceràmics que s'enfilen per torres-talaia, espiells semblants a un rusc daurat, rodelles polícromes i solars, terrats recoberts d'escates turqueses, onades de ferro ondulat, sostres de pedra cremosa i desfeta, escales que pugen sobre columnes vertebrals, columnes que es retorcen sobre si mateixes... La creativitat inesgotable i sempre sorprenent de Gaudí.