text
Josep Cots
Edicions de 1984
Isabel Martí
La Campana
Recull d'opinions: Sergi Doria
"Tot comença l'any 1984 amb la trobada d'una colla d'amics: arran d'uns debats sobre la figura d'Orwell i el seu paper en la guerra civil a Catalunya, va sorgir el projecte d'iniciar una editorial que portés l'emblemàtic nom de la seva obra cabdal Mil nou-cents vuitanta-quatre, incorporant significativament en el segell la partícula "de" per accentuar-ne la dependència i forçar el lector a interrogar-se sobre el perquè d'un nom semblant: Edicions de 1984", recorda Josep Cots. D'aquesta manera es va encetar un camí editorial que va durar fins al 1989, quan, per diverses circumstàncies personals, es va originar una petita diàspora que va obligar a suspendre l'activitat bàsica durant set anys. El 1996 dos dels membres fundadors van recomençar amb noves idees, però amb el mateix esperit, i l'any 2000 es va completar l'actual equip amb una nova incorporació.

quadern central
  La funció de la petita editorial
   tornar al sumari / b.mm n.60   hivern 03
   

 

La Campana va ser fundada l'any 1985 per Josep M. Espinàs i Isabel Martí, que avui és l'editora i l'accionista majoritària. Amb una inversió inicial de 30.000 ptes., per pagar la llicència fiscal, van fer el primer llibre. Amb els diners guanyats, dos llibres; amb els beneficis, quatre llibres... Sense sous ni crèdits inicials, capitalitzant el treball.
L'evolució de l'editorial, doncs, s'ha fet sense pressa i sòlidament. Amb la voluntat de publicar títols que, fugint tant de l'elitisme com del populisme, poguessin interessar els lectors encuriosits. Aquest criteri s'ha mantingut des dels anys dedicats bàsicament a llibres de no ficció fins a l'actualitat, també amb la ficció. "L'Espinàs i jo vam començar corregint les proves del primer llibre de La Campana en un bar. Després vam llogar un petit despatx. Ara disposem d'un pis propi. Hi treballa la Joana, que col·labora amb mi en la producció i altres funcions, i l'Anna, que s'ocupa a temps parcial dels temes comptables. Les dues tenen una participació accionarial a l'empresa per l'eficàcia i dedicació. Des de fa poc, també hi treballa la Gabriela, que s'ha fet càrrec d'una part de la gestió. Cal subratllar que hi ha una interrelació constant en les feines i que tothom participa de tot", explica Isabel Martí.

Aquest article s'ha elaborat a partir de les respostes de Josep Cots, d'Edicions de 1984, i Isabel Martí, cofundadora amb Josep M. Espinàs de La Campana, a un qüestionari sobre les seves respectives trajectòries com a editors, la història i la realitat actual de les seves empreses i els seus punts de vista a l'entorn de la dinàmica peculiar de les petites editorials.


En la gestió d'una editorial petita, el factor rendibilitat és inevitable, com a tot arreu; no obstant això, assenyala Cots, "distingim entre la rendibilitat per la rendibilitat o la configuració d'un segell propi del projecte en si mateix, de fer una editorial amb una línia específica, amb uns continguts determinats, i d'arribar a fer-la rendible amb aquests continguts encara que els diners obliguin a fer alguna giragonsa".

En parlar d'una filosofia editorial, Isabel Martí apunta dos criteris bàsics en la trajectòria de La Campana: "No passar de 15-17 títols l'any; és a dir, la voluntat de no créixer -el creixement com a signe de progrés i de solidesa és discutible- i publicar només els llibres en els quals creiem que podem posar, en cada un d'ells, la màxima atenció. Amb aquest plantejament ens hem consolidat dins els límits que ens hem proposat. Al llarg d'aquests anys, La Campana no ha canviat de criteris. No tenim estratègies preconcebudes". Per a l'editora, la coherència editorial va lligada a una coherència personal: "L'ambició no és el diner pel diner, sinó comptar amb la solidesa empresarial suficient per poder treballar amb independència i al nostre gust. Fent més feina que soroll. Fins ara ho hem aconseguit".

La Campana mostra un bon percentatge d'èxits. La Isabel se'ls sap de memòria: 13,99 euros, de Beigbeder, amb 18.000 exemplars; Un submarí a les estovalles, de Joan Barril, 65.000 exemplars; El nom del porc (40.000) i Els veïns de dalt (25.000), d'Albert Om; El desconcert de l'educació, de Cardús, 25.000; Catalunya vista per un alemany, de Til Stegmann, 18.000; Hem perdut l'Oremus, de Salvador Alsius, 25.000. Els dos més venuts sobre els viatges a peu d'Espinàs són Llitera (21.000) i Castella (15.000), sense oblidar Un racó de paraigua (14.000), Aprendre a conviure (12.000) i El teu nom és Olga (70.000). "De l'Espinàs els podria posar tots", adverteix. Quant a la relació entre el volum de l'empresa i els best-sellers, la història del llibre és plena de sorpreses. "Una gran infraestructura promocional acostuma a posar-se al servei de resultats previsibles, però així i tot no sempre funciona", afegeix la Isabel.

"El best-seller és l'objectiu de tots, petits i grans, i és on hi ha la competència de veritat, perquè és on es dóna la captació més forta de lectors", subratlla Cots. Davant del fet que hi ha uns mitjans de difusió orientats preferentment a les exigències comercials de les grans editorials, una editorial petita "ha d'actuar amb molta anticipació i la majoria de vegades amb un bon sentit de l'oportunitat -'un cop de sort'-, sobretot si es tracta d'autors estrangers, i això depèn molt de l'opció que fa de la seva pròpia línia editorial", continua. Això es pot aplicar a Edicions de 1894: "En un 90% ens dediquem a la traducció d'autors estrangers i amb uns determinats continguts que ho fan més difícil". Entre els autors dels seus best-sellers destaquen Wallraff, Brecht, Döblin, Wedekind, Maalouf i, més recentment, Magris. I, entre els autors locals, Castellar-Gassol i enguany Verdaguer.


 

Josep Cots, un dels creadors d'Edicions de 1984
"Entre les mancances del panorama cultural català, Cots destaca la desertització en el camp de les idees, de
l'assaig i de la traducció d'autors d'assaig estrangers, de tot ordre i de totes les matèries i per a tots els públics".

Josep M. Espinàs, cofundador de La Campana amb Isabel Martí, i un dels títols d'humor d'aquesta editorial.

Josep M. Espinàs, cofundador de La Campana amb Isabel Martí, i un dels títols d'humor d'aquesta editorial.


 


Com que no compten amb l'altaveu promocional dels grans grups, les editorials petites han de confiar en la complicitat dels qui gaudeixen del llibre. "Sortosament, els lectors no són sempre domesticables. Per a nosaltres, la repercussió en la informació o l'opinió dels mitjans de comunicació, el respecte i l'interès dels llibreters, i el boca-orella juguen un paper fonamental", diu Isabel Martí.

Per la seva banda, Josep Cots remarca la importància per a la petita editorial d'una bona distribució "que arribi a tota l'àrea lingüística catalana i que sigui ben admesa pels llibreters, i també que aquests, al seu torn, mantinguin les novetats el temps necessari perquè el llibre acompleixi el seu cicle de relació amb els lectors potencials".

Coincideix que les notícies donades per la premsa i la crítica són essencials perquè el lector de premsa sol ser el mateix que el lector de llibres: "És clar que també funciona el boca-orella; però no ens enganyem, després de la premsa". En el cas d'Edicions de 1984, "la premsa en català manifesta interès pel que editem, cosa que no es dóna en general en la premsa en castellà editada a Catalunya, àmpliament majoritària, i que acostuma a concentrar la informació en els títols de les grans editorials. La crítica de llibres en català normalment s'associa a la que es fa de la mateixa obra en castellà, obviant el fet que almenys el 50% dels seus lectors, o més, són catalanoparlants. Aquesta discriminació no afecta les editorials petites en llengua castellana. El resultat és un maniqueisme cultural evident".

Els processos d'absorció de segells editorials pels grans grups no han fet trontollar les conviccions que mouen La Campana. Isabel Martí assegura que no han rebut ofertes irresistibles i que tampoc no han tingut cap temptació d'acceptar-les: "La nostra mida ja ens va bé. Una editorial petita disposa de menys recursos, però potser els aplica amb més coherència". Posa un exemple: "Nosaltres i una gran editorial castellana comprem els drets de traducció d'un autor. La inversió que fem en la producció dels llibres és alta. La Campana proposa als editors castellans compartir les despeses de fer venir l'autor per facilitar la promoció. Però el departament de promoció del gran grup diu que no, perquè no estava previst en els pressupostos de l'any en curs. En canvi, La Campana no ha d'estar pendent de cap departament i pot veure d'una manera més clara (les mateixes persones controlen tot el procés) que la promoció és bàsica i que en els costos generals del llibre el viatge de l'autor significa una petita part. Al final ho han vist clar, i esperem que l'autor vingui a la primavera".

Tanmateix, Isabel Martí no vol caure en els tòpics sobre les "malvestats" dels grans grups i la "bondat original" de les editorials petites: "Conec excel·lents editors que treballen en editorials molt i molt grans, i no pel fet de ser petita una editorial és millor en tot". Reconeix que una empresa gran també pot fer inversions culturals útils: "A La Campana estem satisfets perquè creiem que hem fet una aportació estimable a una manera personal d'editar, que també vol dir de llegir, obrint determinades portes als lectors". Quina és, però, una de les diferències que percep entre grans i petits? "Una empresa petita viu de vendre llibres a les llibreries, una empresa gran sovint gasta els diners que ha guanyat en altres negocis de la mateixa empresa fent llibres. I això marca d'una manera fonamental la forma de treballar, sigui pagant avançaments, premis", afirma.

Pel que fa al foment del llibre en català, Cots destaca el paper de les petites editorials en un moment en què teòricament la majoria de la població pot llegir en català sense dificultat: "Cal dir, però, que el foment del català va molt lligat, i de manera cada cop més estreta, a altres àmbits com l'audiovisual i l'informàtic". Al seu entendre, les petites editorials són un factor d'estímul de l'ús del català "perquè tenen el valor afegit de l'especialització, cosa que amplia el ventall de lectors". Però endinsar-se en segons quins camps té, per a les petites editorials, "uns condicionants econòmics molt seriosos, mentre que les grans viuen sobretot del compte de resultats".

Entre les mancances del panorama cultural català, Cots esmenta la desertització en el camp de les idees, de l'assaig i de la traducció d'autors d'assaig estrangers, de tot ordre i de totes les matèries i per a tots els públics. Remarca "rotundament el fracàs d'una política cultural, sigui de govern o sigui d'oposició, que, en lloc d'afavorir l'estímul d'idees, la capacitat crítica i la capacitat de pensar -en això l'oferta d'assaig és capital-, és entesa com una servitud als interessos partidistes més mesquins de comarquinola i vila trista, que impedeix que ens desempalleguem del reaccionarisme cultural espanyol". Considera que el nombre de lectors en català tendirà a la baixa "en la mesura que en el terreny de l'assaig no es normalitzi l'oferta editorial i aquesta no sigui de qualitat. I mentre a l'ensenyament els autors de la literatura universal i els clàssics mateixos continuïn essent autèntics fantasmes".

En el terreny dels drets d'edició, l'editor subratlla com a dificultat per a l'activitat d'Edicions de 1984 que publica traduccions únicament en català la competència del castellà en l'adquisició dels drets d'edició: "Les editorials grans i mitjanes tenen segells castellans o hi estan associades; això els permet negociar l'edició a dues bandes a la vegada. Així barren el pas als autors actuals més interessants i, a la vegada, més comercials".

Per a Isabel Martí és fonamental treballar a fons cada llibre, i això és possible amb una producció controlada. Quant a la relació amb els autors, es basa en un gran respecte professional mutu: "Llegim cada original diverses vegades i comentem moltes observacions amb els autors, en un diàleg amb franca llibertat que és molt profitós". Confessa que de molts llibres ha nascut una sòlida amistat. Pel que fa als avançaments, La Campana aposta per la prudència i no juga a la ruleta, "perquè els autors nous no han de pagar els errors comesos amb d'altres de més importants, perquè no hi ha ningú que ens vagi donant diners per anar gastant. Però els llibres venuts, els autors, els cobren. Afortunadament -i ens satisfà que sigui així- sovint hem pagat quantitats considerables en concepte de drets d'autor", conclou.

 

 

Isabel Martí, de La Campana, i alguns dels principals títols publicats per la seva editorial i Edicions de 1984.

Edicions de 1984. Les col·leccions
Aquest petit homenatge a Orwell i a la vegada aquesta definició d'identitat és específicament manifesta a la col·lecció "Temps Maleïts" -la primera, que es va començar el 1984-, pensada per mostrar una actitud literària que, des de pensaments, estils i corrents diversos, es caracteritza per la seva independència i el seu refús a coexistir amb les xacres del seu temps. Centrada en la narrativa i la crònica, acull obres d'autors com Döblin, Bern Traven, London, Silone, Brecht, Crane, Kundera, Malraux, Solgenitsin, etc. D'aquesta primera etapa també es manté la col·lecció "Soldats de Ploma", oberta al reportatge d'intel·lectuals, de periodistes o, senzillament, de l'ampli ventall de militants que "se la juguen", que han pres partit en les grans convulsions polítiques i socials o que ho fan en la vida quotidiana a favor dels que són a sota de tot: John Reed, André Gide, Günter Wallraff, Ernst Toller o Mika Etxebéhère.

Quatre són les col·leccions que han encetat en aquesta segona etapa: "Mirmanda", de literatura; "Per Conèixer", de divulgació de temes locals; "Butxaca 1984", i "Assaig". La més remarcable és, sens dubte, "Mirmanda": comprèn des de la literatura clàssica fins a la contemporània sense limitació de gènere ni subgènere. Compta ja amb obres com El Danubi, de Claudio Magris, o Els sots feréstecs, de Raimon Casellas; Les croades vistes pels àrabs, de Maalouf, o La casa de les set teulades, de Nathaniel Hawthorne; Pàtria, de Verdaguer, o El carnatge, de Zola.
"Per Conèixer" obre una línia de divulgació de temes locals amb obres de Joan Castellar-Gassol com Gaudí, la vida d'un visionari; Barcelona, la història; Montserrat, la muntanya dels prodigis; Dalí, una vida perversa, i Verdaguer, vida, passió i mort, que es tradueixen a diferents idiomes.

Més recentment han encetat la col·lecció d'assaig i de debat l'eix de la qual gira entorn de la política social, la història, la llibertat nacional, l'economia i els temes biogràfics. Cultura i antifranquisme; Bòsnia, Kosovo, Txetxènia, qüestió nacional, conflictes i intervencions; Globalització, la dictadura mundial de 200 empreses, i Kurdistan, el complot del silenci són els seus primers títols.

A curt termini volen orientar la marca "Butxaca 1984", dirigida al món de la docència amb obres seleccionades d'assaig i literatura, ben comentades i documentades, i, d'altra banda, reeditar les obres de literatura més acceptades i publicades per l'editorial en la resta de col·leccions. Tot això dins la unitat d'una mateixa col·lecció. Amb el centenar de títols que ofereix aquest catàleg, creuen que el nombre de col·leccions és suficient i, per tant, es dediquen plenament a la tasca de consolidar-les i aconseguir-ne un bon reconeixement.

La Campana. Les col·leccions
En primer lloc, hi ha "Toc de Ficció", amb autors catalans com Miquel Pairolí, que encara no ha "explotat", però -també s'ha de tenir paciència- a qui ja arribarà, o Albert Sánchez Piñol, que amb la seva primera novel·la, La pell freda, esperen i creuen que es pot convertir en una revelació de l'any. Pel que fa a les traduccions, cal esmentar les d'autors com ara Maalouf, Ha Jin, Holder, Fois, Ekman i Beigbéder. Aquest curs publicaran la Trilogia de les croades, de Jan Guillou, que a Suècia ja ha venut un milió d'exemplars: i són set milions d'habitants! També es volen arriscar amb il·lusió recuperant Baltasar Lopes (una obra seva és Chiquinho, la primera novel·la de Cap Verd publicada als anys trenta, un llibre de referència per a la llengua lusitana, i de lectura obligatòria a l'escola portuguesa).

La col·lecció "Humor i Sàtira" aplega textos de ficció i no ficció i els llibres guanyadors del premi Pere Quart: Un submarí a les estovalles, de Joan Barril; Poemes satírics, de Sagarra; Bla, bla, bla, d'Ignasi Riera; els tres títols d'Enric Larreula (sense pràcticament ni una ressenya a premsa), uns 8.000 exemplars cada un; No la saps aquesta?, de Lluís Permanyer; Ciris trencats, El nom del porc i Els veïns de dalt, d'Albert Om; Criatura i companyia, de C. Capdevila; etc.

Pel que fa a la col·lecció "Obertures", d'assaig de temes culturals i socials, han editat Peter, L. Berger, Cohen, Shimon Peres, Edgar Morin… Per acabar, hi ha la col·lecció iniciada recentment, "Campànules", de textos breus, de ficció i no ficció, amb obres com La política i l'art d'actuar, d'Arthur Miller.

 "Berlin Alexanderplatz", d'Alfred Döblin.Tot i l'aparició de col·leccions específiques, sempre han fet llibres al marge de les col·leccions: han tingut en compte si el llibre té caràcter, està ben perfilat i s'ajusta a les maneres de La campana. Entre els de més ressò, cal destacar Història de les cançons, de Lluís Llach; Aprendre a conviure, d'Espinàs; Catalunya vista per un alemany, de Til Stegmann; El llibre negre de Catalunya, de J. M. Ainaud; Historia y leyenda del Barrio Chino i Condició de pare, de Joan Barril; Hem perdut l'Oremus, de Salvador Alsius; 6 milions d'innocents, de J. V. Boix; Les religions explicades als fills; Raons i tòpics, de Terricabras; Ni som ni serem, de Xavier Roig; els llibres sobre viatges a peu d'Espinàs…
Hi ha qui va a les llibreries preguntant per un llibre de la "Col·lecció La Campana", indici que identifica algun "caràcter" editorial comú en títols molt diversos. Aquesta "marca" l'explica el reduït nombre de llibres publicats: "uns 15 l'any".

 

      Quadern Central

tornar al sumari   
  barcelona metròpolis mediterrània   /   actualització abril 2003                                   contacte _ @       imprimir