tornar al sumari  
    b.mm | disseny_m. 3
 
CRONOLOGIA del disseny a barcelona
       
Dates rellevants de la seva història

text. Raquel Pelta | Òscar Guayabero

1833
S’instal·la al carrer Tallers El Vapor, de Josep Bonaplata, la primera indústria totalment mecànica de l’Estat espanyol.

1836
Es funda la fàbrica Nueva Vulcano.

1839
La fàbrica Nueva Vulcano construeix el primer vaixell de vapor de l’Estat espanyol.

1840
L’Ajuntament de Barcelona convoca diversos concursos per a l’enllumenat de la ciutat.
Es prohibeix la importació de paper, fet que estimula la producció local.

1842
S’utilitza el gas per il·luminar Barcelona.

1844
L’Institut Industrial de Catalunya organitza la primera Exposició de Productes de la Indústria.

1848
S’inaugura la primera línia de ferrocarril d’Espanya, que fa el trajecte Barcelona-Mataró.

1855
Es funda la Maquinista Terrestre y Marítima.
1860
Es funda l’editorial Espasa.

1861
Es funda l’editorial Montaner i Simon.

1871
La Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País organitza una exposició de caràcter industrial.

1875
Per iniciativa del bisbe Lluch i Garriga, es crea l’Institut Català d’Artesans.

1877
La Universitat de Barcelona acull l’Exposició d’Arts Sumptuàries Antigues i Modernes.
Més de cinquanta persones —entre les quals hi ha Ignasi Girona, Emili Juncadella, Elies Rogent, F. Milà i Fontanals, Antoni Serret, Josep de Manjarrés, F. Miquel i Badia i Jaume Serra i Gibert— es reuneixen al saló principal de la Llotja i decideixen crear una associació de foment de les arts decoratives.

1878
Francesc Vidal obre un establiment de mobles i objectes d’art al passatge del Crèdit. Els productes que s’hi venen coincideixen amb les idees del britànic William Morris, fet que incideix en la creació de models domèstics d’inspiració senzilla.

1881
Apareix el primer número del diari La Vanguardia.

1883
Francesc Vidal funda una indústria artística dedicada fonamentalment a la vidrieria i als mobles.

1888
S’inaugura l’Exposició Universal de Barcelona, per a la celebració de la qual s’acaben d’urbanitzar els terrenys ocupats per l’antiga Ciutadella. Es realitzen millores urbanístiques i s’incentiva la indústria local.
Lluís Domènech i Montaner construeix el cafè restaurant de l’Exposició.

1892
Se celebra l’Exposició d’Indústries Artístiques al Palau de Belles Arts.

1893
Ramon Casas torna de París.

1896
Alexandre de Riquer introdueix el cartell modern a Catalunya.

1897
Ramon Casas guanya els dos primers premis del concurs de cartells convocat per Anís del Mono.

1898
Espanya perd les seves últimes colònies a Amèrica.
Ramon Casas guanya el segon premi del concurs de cartells convocat per Codorniu.
Es crea l’Institut Català de les Arts del Llibre. El seu primer president és Josep Lluís Pellicer.
Es funda la Hispano-Suiza, Fábrica de Automóviles Sociedad Anónima.

1899
Lluís Domènech i Montaner dissenya la manxeta del diari La Veu de Catalunya.
Alexandre de Riquer queda tercer en un concurs de disseny de caplletres convocat a París.

 


1900
Ramon Casas obté el tercer premi en el concurs internacional de cartells convocat per Cigarrillos París.
Pablo Ruiz Picasso es presenta sense èxit al concurs de cartells convocat per la Caja de Pensión y Socorro.

1902
Es funda l’editorial Sopena.

1903
La Hispano-Suiza llança el seu primer automòbil.
Es funda el Foment de les Arts Decoratives (FAD).
Lluís Domènech i Montaner dissenya la capçalera del diari El Poble Català.


1906
Apel·les Mestres renova la capçalera del setmanari La Campana de Gràcia.
1910
La Hispano-Suiza instal·la una fàbrica a la rodalia de París.

1911
Apareix la revista Bibliofilia, que compta amb la col·laboració gràfica de Joan Vila, "D’Ivori".

1919
Josep Obiols realitza el cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.

1923
El FAD organitza el concurs "Per la bellesa de la llar humil", en què convoca creadors i fabricants de mobles perquè dissenyin espais i ambients amb elements procedents de la cultura popular catalana.

1925
El FAD organitza la representació espanyola en el Saló d’Arts Decoratives de París.

1928
Mor Eudald Canivell, especialista en arts gràfiques i dissenyador de la tipografia Gòtic Incunable.

1929
Exposició Internacional de Barcelona. El Moviment Modern se cita a la
ciutat.

1931
El GATCPAC comença a editar la revista AC. Documentos de Arquitectura Contemporánea, que
funciona com a òrgan de difusió de les idees racionalistes en arquitectura.

1932
El grafista alemany Will Faber s’estableix a Barcelona.

1934
El FAD inicia cursets monogràfics de tècniques de decoració.

1936
El GATCPAC es presenta a la VI Triennal de Milà.
S’estableix el primer Saló d’Artistes Decoradors Catalans, que compta amb la presència d’Antoni Badrinas, Valeri Corberó, GATCPAC, Bartomeu i Jaume Llongeres, Mir i Mora i Ramon Rigol.
Es produeix el cop d’estat del general Franco. Esclata la Guerra Civil.
El 19 de juliol, Carles Fontseré realitza el primer cartell de la Guerra Civil.
Mor Apel·les Mestres.


1937
Desapareix la revista AC.

1940
Després de la Guerra Civil, el FAD reprèn els cursets monogràfics de tècniques de decoració iniciats el 1934.

1941
S’organitza el Saló de Decoradors.

1947
El FAD participa a l’Exposició Nacional d’Arts Decoratives organitzada a Madrid.
Ricard Giralt-Miracle funda Filograf.

1948
Tàpies, Cuixart, Ponç i Tharrats creen el grup artístic Dau al Set i la revista amb el mateix nom. Alguns números s’imprimeixen a Filograf, la impremta-estudi de Ricard Giralt-Miracle.
Artigas dissenya el famós cartell de Polil que mostra un abric foradat per una arna.
1953
El tipògraf francès Maximiliem Vox imparteix a Barcelona una conferència titulada "Barcelona et la nouvelle renaissance graphique".

1954
Amb motiu del cinquantenari de la fundació del FAD, s’organitza un concurs de projectes i una exposició titulada "Pro dignificació de la llar popular".

1960
Es funda l’Agrupació de Dissenyadors Industrials del FAD (ADIFAD).
Ricard Giralt-Miracle dissenya la tipografia Maryland.

1961
Es funda l’Escola Elisava.
Pla-Narbona, Amand Domènec, Enric Huguet, Ernest Moradell, Joan Pedragosa, Ángel Grañena, Morillas i Tomàs Vellvé, entre d’altres, funden Grafistes Agrupació FAD (anomenada més tard ADG-FAD).
Miquel Milà dissenya el llum TMC.
ADIFAC obté reconeixement internacional durant el II Congrés i Assemblea de l’ICSID (International Council of Societies of Industrial Design).
Grafistes Agrupació FAD edita la revista Azimut.

1962
Ricard Giralt-Miracle dissenya la tipografia Gaudí, per la qual rep el premi Delta ADIFAD.
Jordi Fornas dissenya la col·lecció "La Cua de Palla" per a Edicions 62.

1965
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears obre a Barcelona un centre d’informació permanent sobre disseny.

1966
Es funda l’Escola Eina.
1967
Mor Eduard Jener, un dels grans grafistes dels anys trenta, que havia col·laborat amb Myrurgia.
Mor l’artista i dissenyador Josep Obiols.

1968
Leopold Milà dissenya la motocicleta Cota per a Motocicletas Montesa, S.A.

1970
Apareix el número 0 de la revista CAU.
Surt al carrer l’Avui, el primer diari en català després de la Guerra Civil. Josep Vallbona dissenya la capçalera.

1972
Zimmermann comença a col·laborar a l’editorial Gustavo Gili en l’edició d’una col·lecció de llibres sobre disseny.

1973
Es crea la Fundació BCD, Barcelona Centre de Disseny, sota el patrocini de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació.

1974
Mor Carles Vives, autor del disseny de les cigarretes Ideales.
Surt al carrer el primer número de la revista Arquitectura Bis, dissenyada per Enric Satué.

1975
S’estableixen a Barcelona els dissenyadors argentins Ricardo Rousselot i Mario Eskenazi.

1982
Mario Eskenazi funda Eskenazi & Asociados.

1983
Esteve Agulló, Josep M. Trias i Marià Pi creen Quod, Disseny i Marketing.

1985
Enric Satué redissenya la capçalera d’El Periódico de Catalunya.

1986
América Sánchez redissenya la gràfica dels taxis de Barcelona.

1987
El Diari de Barcelona canvia de disseny i demana a Enric Satué la renovació de la capçalera.

1988
Jorge Pensi dissenya la cadira Toledo.
La Generalitat de Catalunya patrocina l’exposició itinerant "Design Catalonia".
Lluís Morillas dissenya el logotip de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Peret realitza el logotip del gabinet tècnic europeu Eureka.

1990
Satué dissenya el símbol de la Universitat Pompeu Fabra.
Yves Zimmermann dissenya el símbol del Reial Automòbil Club de Catalunya.

1991
Ramon Benedito dissenya el Punt d’Informació EPH, destinat a facilitar la gestió dels professionals de la informació durant els Jocs Olímpics de Barcelona 92.
Milton Glaser i Walter Bernard redissenyen la capçalera de La Vanguardia.

1992
André Ricard dissenya la torxa olímpica per als Jocs de Barcelona.
Mor el grafista Josep Artigas.

1994
Mor Ricard Giralt-Miracle.
1996
Ramon Bigas, Claret Serrahima i Miquel de Moragas redissenyen el símbol de l’Ajuntament de Barcelona.

2002
Mor Amand Domènec.

2003
Centenari del FAD. Any del Disseny.

 
 
tornar al sumari   
  barcelona metròpolis mediterrània   /   actualització octubre 2003                                   contacte _ @       imprimir