tornar al nº39

CRONOLOGIA:

1857 Els tallers El Nuevo Vulcano, la Sociedad General de Crédito (1859) i La Maquinista Terrestre y Marítima (1863) construeixen els primers locomòbils, vehicles de vapor que són el precedent immediat de l’automòbil.

1877 S’inaugura el primer tramvia a vapor entre Barcelona i Sant Andreu, amb una velocitat màxima limitada a 8 km per hora.

1887 Daimler construeix el que està considerat el primer cotxe de la història.

1890 L’industrial Francesc Bonet construeix el primer cotxe que ha circulat per Barcelona.

1897 Teodor Roviralta i l’industrial Batlló porten a Barcelona els primers cotxes de França.

1898 De la Cuadra funda la primera fàbrica de cotxes, amb el suís Marc Birkigt, que el 1904 serà peça clau en la llegendària Hispano Suiza.
Apareixen els primers concessionaris, de la marca Panhard & Levassor, al carrer Llúria 72, i de l’alemanya Dürkopp, a Pelai 5.

1899 Primer tramvia elèctric, entre Barcelona i Horta.
Neix El Automovilismo ilustrado, la primera revista especialitzada.
El 10 de desembre, la societat barcelonina Los Deportes fa la primera cursa, de quatre quilòmetres, patrocinada per l’alcalde Josep Milà i Pi, amb la participació de cinc cotxes.


1906 El 31 d’abril automobilistes barcelonins viatgen a Madrid per assistir al casament d’Alfons XIII.

1907 La Costa Brava rep els primers turistes motoritzats.

S’inicia la matriculació amb distintius provincials. La placa B-1 és per a un Berliet.
Es regularitza la celebració de Sant Cristòfol, el patró dels automobilistes, al carrer Regomir.


1911 L’Ajuntament aprova les Disposiciones del Reglamento de Circulación Urbana, que limiten la velocitat a 15 km per hora.

1912 El parc mòbil de Barcelona supera els mil cotxes.
Velocitat màxima per ciutat: 5 i 10 km per hora segons si hi ha circulació. En competició, els cotxes ja superen els 100 km per hora.

Martí Vidal Pedrola, el primer taxista independent de Barcelona.

1914 El transport públic de la ciutat, tramvia bàsicament, té 100.000 usuaris.
Neixen les fàbriques Elizalde, que als anys vint i trenta s’especialitzaran en material bèl.lic i motors d’aviació, i David, originàriament vinculada al Centre Excursionista de Catalunya.

1919 Se celebra el Primer Saló de l’Automòbil de Barcelona. El 1913 ja s’havia fet una exposició.


1923 L’Ajuntament crea un cos de la Guàrdia Urbana, format per 25 agents, per ordenar el trànsit.
El parc mòbil de Barcelona supera els 10.000 cotxes.
S’inaugura l’Autòdrom Terramar de Sitges, un dels primers d’Europa.

1924 L’Ajuntament fa públic un codi de circulació que per primer cop diferencia clarament els automòbils dels carruatges.
Es matriculen a la província 2.476 cotxes i 928 camions.

1925 Surt al carrer El volante en Barcelona, editada pels taxistes, llavors coneguts com a alquiladores de automóviles.
L’Ajuntament aprova unes recomanacions de trànsit que posen limitacions a la descàrrega de camions.
Apareixen els lladres de cotxes. Un de famós va ser Gerardo Clotet.
El Montepío de San Cristóbal compta amb 3.000 socis, que es beneficien de les primeres assegurances.
Privatització de la companyia de tramvies Barcelona Tramways S.A.

1926 Antoni Gaudí mor atropellat per un tramvia.
Un urbà de Barcelona cobra 255 pessetes al mes.

1928 Es calcula que ja circulen per tot el món trenta milions de vehicles.
Obligació dels taxis de dur el llum verd de lliure.
Rafael Bianchi estableix el rècord Barcelona-Madrid en set hores i dotze minuts.

1929 L’1 d’agost es posa el primer semàfor, a la cruïlla Balmes-Provença.
Es crea a Barcelona el Patronat d’Automòbils i Carreteres, encarregat de vetllar per la qualitat de les obres públiques que es realitzin.


1930 El taxi costa 0,6 pessetes el quilòmetre.

1931 L’Ajuntament republicà constitueix el Departament de Circulació, el primer que va existir a Espanya.

1932 (8 de juny i 26 d’octubre) Aprovació del Reglament General de Circulació Urbana. Entre altres coses, fixa el límit de velocitat en 25, 30 i 35 quilòmetres per hora segons el districte.

1936-1939 Es col.lectivitzen els taxis i els vehicles particulars, per iniciativa de la CNT, el sindicat majoritari. Els obrers es fan càrrec dels autobusos, metro i tramvies.


Anys 40 Els vehicles col.lectivitzats abans de la guerra són retornats als antics propietaris.
Es crea el Gremio de Garajistas.

1946 300.000 barcelonins assisteixen a les curses organitzades a la Diagonal pel RACC i el Frente de Juventudes.

1949 Es crea la marca Seat, per iniciativa de l’Estat i amb diners de sis grans bancs espanyols.


1950 Amb 1,280 milions d’habitants, Barcelona torna a superar la xifra de 3.000 taxis que ja havia tingut durant la República, tot i que encara és lluny dels 4.000 de l’Exposició del 29.
Pegaso, hereva de l’Hispano Suiza, assisteix al Saló de l’Automòbil de París amb l’esportiu Z-102. És la primera marca que ho fa des de la Guerra Civil.

1951 Barcelona estrena el primer carrer reservat per a vianants al carrer Boqueria. La ciutat té un índex de divuit cotxes per cada mil habitants.
La plaça de Catalunya és el punt més transitat de la ciutat, amb 21.089 vehicles, per davant de la plaça Universitat. El carrer Calvet, entre molts altres, continua sense asfaltar.

1953 Seat fabrica el seu primer model, el 1.400.
S’aprova el Pla Comarcal de Barce-lona, que quedarà aviat superat pel creixement sobtat de la població.

1955 Barcelona i Madrid tenen un índex de 23 turismes per cada mil habitants, enfront dels 51 de Viena, els 86 de Munic, els 87 de Londres i Zuric, els 101 d’Estocolm, els 103 de Milà i els 133 de París.

1956 El trànsit en el centre de la ciutat ha augmentat un 93% des de 1951.

1957 Es posa a la venda el primer 600, el petit Seat que va motoritzar el país.
El barceloní modern realitza el doble de desplaçaments, i el doble de llargs, que el de principi de segle.
La carrera en taxi costa 4,2 pessetes i 36 pessetes l’hora d’espera.
Per primera vegada a la història, la població laboral de la ciutat supera la xifra de residents.
El transport públic urbà de la ciutat té 503 milions d’usuaris (en l’actualitat són 415).

1958 S’instal.la l’ona verda de Via Laietana, la primera d’Espanya.
Es crea la Direcció General de Trànsit, que substitueix en aquestes funcions el Ministeri d’Indústria.

1959 Entra en servei el primer semàfor coordinat, al carrer Urgell.
El carrer Aragó encara està de cap per avall per les obres de cobertura del tren.


1960 Reorganització a fons del Servei de Circulació de l’Ajuntament.
Els garatges cobren 125 pessetes mensuals per guardar un Issetta, 320 per un 600, 400 per un Seat 1.400 i 450 per un cotxe gran.
El parc mòbil de Barcelona supera els 100.000 vehicles.
El trànsit entre barris representa un setanta per cent de tots els moviments que es registren a la ciutat.

1961 La ciutat té censats 1.341 carros de "tracció sang", 4.800 car–retons, 6.303 tricicles a motor i 8.600 bicicletes.

1962 En deu anys, el parc mòbil s’ha triplicat. L’Ajuntament aprova un pla de xoc per fer front a la nova situació. En tres anys, es col.locaran semàfors a 26 cruïlles, entre les quals hi ha Diagonal-Roger de Flor, Gran Via-Carles I, Travessera de Gràcia-Via Augusta, Travessera de les Corts-Collblanc.

1963 Entra en vigor l’aparcament per un temps màxim d’una hora, regulat amb un disc giratori, a la zona compresa per Rambla, Fonta-nella, Via Laietana, Jaume I i Ferran.
Velocitat màxima urbana: 60 km per hora. Paco Godia estableix el rècord de velocitat entre Madrid i Barcelona en menys de cinc hores.
Els promotors de garatges a l’Eixample i al nucli antic estaran exempts del pagament del permís d’obres.
Barcelona és la primera ciutat d’Espanya a establir una taxa de circulació, al marge de la que cobrava l’Estat.

1964 Illes de vianants de Portal de l’Àngel i Portaferrissa.

1965 Barcelona arriba a la matrícula B-400.000.
Es prohibeix la circulació de carros.

1968 Primer Centre de Control de Trànsit, amb panell lluminós, a Portal de l’Àngel.

1969 Es construeix el primer aparcament subterrani de la ciutat, a la plaça de Catalunya, que gestiona Saba. El seguiran els de Pau Casals, Jardinets i Passeig de Gràcia (Gran Via-Aragó).
L’Ajuntament obliga els promotors de blocs d’habitatges a construir places d’aparcament.


1971 Supressió del servei de tramvia per decisió personal de l’alcalde Porcioles.

1973 El divendres 3 d’agost de 1973 finalitza la producció del 600.

1974 El Pla General Metropolità dóna forma a les rondes esbossades a mitjan anys seixanta.


1980 Barcelona té un dèficit de 250.000 places d’aparcament, que els pròxims anys s’anirà reduint.

1982 Es constitueix la Societat Municipal d’Aparcaments.
L’avinguda Gaudí esdevé zona per a vianants, la primera d’una llarga sèrie.

1983 La ciutat estrena l’aparcament limitat de pagament, les zones blaves. Les primeres són al Passeig de Gràcia i al carrer Tuset.

1984 Renovació del Centre de Control de Trànsit, dotat amb cinc càmeres de televisió que enfoquen les cruïlles més conflictives.

1987 La velocitat mitjana en hora punta oscil.la entre 10 i 18 quilòmetres per hora, i de 15 a 25 la resta del dia.
S’estrenen els carrils reversibles de la Diagonal, els primers d’Espanya.

1989 Primer carril bici de Barcelona, a la Diagonal, entre Francesc Macià i les facultats.


1991 S’inaugura l’aparcament de L’Illa Diagonal. Les seves 2.200 places el converteixen en el més gran de Barcelona.

1992 Barcelona estrena les rondes. Per primer cop, el parc mòbil de la ciutat supera el milió de vehicles (2,5 milions a la província).