[tornar al quadern central]

 

     

RECERCA
INFORMÀTICA, SL
.

Premi a l'empresa Neuron@

.. Recerca Informàtica, SL

Any de creació: 1997
Administrador: Alan Peralta
Activitat: creació i comercialització de productes de software enllaunats basats en tecnologia avançada (orientació d’objectes)
Projectes: disseny d’una eina CASE per a invidents
Nombre de treballadors: 17
Facturació: 4 milions (1997)
Telèfon: 93 401 96 80

 

Alan Peralta:

“Formalment, som una empresa ‘spin-off’, és a dir, nascuda a l’àmbit universitari i típicament constituïda per professors i alumnes. Però en realitat no ho som, perquè no hem rebut ajuda de la universitat, i no perquè hi hagi una política negativa. Un professor depèn del seu departament, i al que jo pertanyo és antiempresarial. Des del seu punt de vista, jo sóc un mercader. Als Estats Units, està molt ben considerat que un professor aparqui un Jaguar davant la facultat. Aquí no”. “La recerca universitària, si no és capaç de transformar-se en coses reals, de revertir en la societat, no acaba sent res més que un divertiment intel·lectual”. “Una empresa que vulgui comercialitzar ‘software enllaunat’ ha de passar una època desenvolupant el producte. La diferència entre Recerca Informàtica i una empresa normal és que, en aquest període de desenvolupament, en comptes de basar-nos en assalariats, tenim becaris. Però becaris emprenedors, perquè també en són propietaris”. "

Software” d’avantguarda

"El sabater és qui va més mal calçat". Alan Peralta explica que així funciona la informàtica. Mentre que els usuaris poden triar entre una completa oferta de programes per a l’àmbit professional o personal, els programadors no disposen d’una gamma d’eines tan extensa per desenvolupar-los.

Aquesta paradoxa és a l’origen de Recerca Informàtica. El 1995, Peralta, director de Programes de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va començar a madurar la idea d’aprofitar el projecte de fi de carrera establert al nou pla d’estudis (1991) per elaborar una petita eina CASE –instrument per crear programes i aplicacions informàtiques–, que després poguessin utilitzar els estudiants universitaris.

La iniciativa es va canalitzar mitjançant un conveni amb el Centre de Transferència de Tecnologia de la UPC, i el març del 1997 es va constituir l’empresa. A hores d’ara, està integrada per tres socis minicapitalistes i per Professionals de Recerca Informàtica, figura jurídica que posseeix el 40 % de la societat i que aplega els disset becaris que hi treballen i a Peralta, l’administrador-gerent. L’equip té previst enllestir l’eina aquest estiu, moment en què s’iniciarà la comercialització i els estudiants tindran l’opció d’incorporar-se a la nòmina de l’empresa. Durant el període de desenvolupament, Recerca Informàtica ha combinat aquesta tasca amb feines puntuals, com ara cursos de formació o de reciclatge en noves tecnologies per a altres entitats.

La petita eina que porten entre mans ja ha despertat l’interès de l’Object Management Group (OMG), organització que aplega les principals indústries informàtiques mundials i que defineix els estàndards que es comercialitzen internacionalment. A diferència de les eines CASE existents al mercat, la de Recerca Informàtica, denominada RICASE, està basada en l’orientació d’objectes. Als Estats Units, el 60 % dels programes nous es fan amb aquest sistema, que és també el que s’utilitza per crear totes les configuracions d’Internet.

"El que hem fet és una reenginyeria del concepte d’eina CASE, per adaptar-la a la filosofia d’orientació d’objectes", indica Peralta. A final de juliol, Recerca Informàtica presentarà l’UOL –llenguatge desenvolupat per l’empresa i que és la base del producte– davant els membres de l’OMG a Hèlsinki, i l’octubre es coneixerà el dictamen. "Si finalment l’UOL és seleccionat, serà el primer cop que s’estableixi un estàndard internacional en àrees tecnològiques creat a Espanya".

Recerca Informàtica ha estat cercant inversors a Europa, concretament a Alemanya, on va despertar l’interès de Daimler-Benz, propietària del més important grup informàtic germànic. Aquesta, la del capital risc, és una de les vies que es plantegen amb vista a la comercialització de l’eina. Altres opcions serien cedir el producte a companyies dels Estats Units a canvi de royalties per drets d’autor, o buscar clients a Espanya per fer projectes nous amb què finançar el llançament del producte als Estats Units.