  
|
|
 |
||
Barcelona
Activa,
|
 |
 |
TEXT: Elizabeth Monfort, Ignasi
Ragàs,
Al desembre de 1986, l’Ajuntament de Barcelona va crear l’empresa municipal Barcelona Activa, amb l’objectiu social de promoure i acompanyar actuacions generadores d’ocupació. Al llarg d’aquesta dècada, tant a escala local com nacional i internacional, s’han anat succeint un conjunt de canvis i transformacions socioeconòmiques que han contribuït a l’adequació de les polítiques actives d’ocupació i creació d’empreses als nous escenaris. Així, des de Barcelona Activa, hem adequat el model dels vivers d’empreses convertint un espai físic d’acollida a noves empreses en un entorn pedagògic per a la cooperació interempresarial i la difusió de la cultura emprenedora; hem posat a punt el Servei per a l’Ocupació i el servei d’Atenció als Emprenedors i els hem acostat als ciutadans mitjançant la xarxa municipal de Centres de Promoció Econòmica i Ocupació en els districtes i ara estem apostant per l’emergència de nous jaciments d’ocupació i per la incorporació de les eines telemàtiques com a factors estratègics per a l’ocupació i la competitivitat empresarial. En l’àmbit de la creació de noves empreses, des del Servei d’Atenció als Emprenedors i amb la vocació de fer costat a qui vol convertir una idea de negoci en una empresa viable, hem posat en marxa diferents programes de suport a la iniciativa emprenedora: els Vivers d’Empreses i el Centre d’Empreses del Fòrum Nord, el programa d’Acompanyament per Emprendre i el programa Dones Emprenedores. En els primers 10 anys d’existència, les activitats desenvolupades en el Servei d’Atenció als Emprenedors han possibilitat la posada en marxa de 2.052 noves empreses, les quals han generat 5.454 llocs de treball. Des de Barcelona Activa i en el marc dels actes de celebració del desè aniversari de la societat, el més de novembre passat, vam voler reconèixer l’esforç i la constància d’aquests emprenedors i emprenedores que han nascut amb Barcelona Activa i han aconseguit consolidar les seves empreses, tot contribuint al foment de l’ocupació i fent palès, una vegada més, l’esperit emprenedor de la nostra ciutat. Així, a més dels 10 premis Barcelona Activa Desè Aniversari, hem instaurat el premi Barcelona d’Ofici Emprenedora que en la primera edició es va atorgar a la modalitat Empresa a Tota Vela. Pel que fa al darrer any, 1997, s’ha triplicat l’interès dels ciutadans i ciutadanes en els programes de suport a la iniciativa empresarial de Barcelona Activa, han estat més d’11.000 les persones ateses des dels Punts d’Informació i Consultes del Servei d’Atenció als Emprene-dors. Més de 2.000 d’aquestes persones han participat en seminaris de suport a la creació d’empreses i hem acompanyat la posada en marxa de 1.145 nous projectes empresarials (vegeu gràfic 1). El 60 % dels promotors d’aquests nous negocis són homes i quasi el 40 % dones, fet que constata l’interès creixent de les dones per formar part del teixit empresarial de la ciutat. D’altra banda, és destacable l’increment significatiu en el nivell d’estudis dels emprenedors i emprenedores, ja que més de la meitat són universitaris de grau mitjà o superior. Per grups d’edat, el col.lectiu de màxima participació (42 %) són els joves menors de trenta anys. El Servei per a l’Ocupació de Barcelona Activa, en funcionament des de 1995, té com a objectiu proposar mesures i desenvolupar programes per afavorir l’accés a l’ocupació, en condicions d’igualtat, dels aturats i aturades, especialment d’aquells amb més dificultats d’inserció laboral. Una de les conseqüències que es deriven del procés d’adaptació de les empreses als canvis tecnològics i organitzatius és la modificació dels llocs de treball i els canvis en els perfils professionals, que incorporen nous coneixements, però també altres destreses i actituds. Disposar de la informació adequada, conèixer els punts forts i els punts febles del perfil professional, utilitzar els diferents canals d’accés a l’ocupació i saber-se posicionar competitivament en cadascun d’ells, identificar nous segments d’ocupació o teixir una bona xarxa de contactes és tan estratègic com adquirir l’experiència laboral o incorporar la formació de manera continuada. És per això que, des del Servei per a l’Ocupació, elaborem itineraris personalitzats que combinen la participació en activitats d’informació, orientació, formació, treball o relació, que varien en funció de cada persona, del seu perfil professional i del tipus d’ocupació al qual pot i vol accedir. El conjunt d’activitats que constitueixen l’oferta del Servei per a l’Ocupació és el resultat de l’execució dels recursos captats per Barcelona Activa i l’Ajuntament de Barcelona de les administracions que tenen competències en matèria d’ocupació: la Comissió Europea, l’Inem i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, els quals han possibilitat durant aquests tres anys de funcionament la participació de 101.186 persones en les diferents activitats del servei.
Pel que fa a l’any 1997, més de 38.000 aturats i aturades han participat en les activitats que s’hi han organitzat (vegeu gràfics 2 i 3). En termes d’impacte en l’ocupació, un 58,5 % dels participats han trobat feina als tres mesos de la seva participació en els diferents programes. Les dades de valoració de l’usuari en les accions desenvolupades en el marc del Servei per a l’Ocupació són altament positives. El 80 % considera molt satisfactòria (8 punts sobre 10) l’atenció rebuda, els coneixements adquirits i la utilitat del programa. Barcelona Activa, conscient de les noves necessitats i demandes del mercat i de l’avenç imparable de les tecnologies de la informació i la comunicació, vol seguir treballant per a l’ocupació, per a l’emergència i consolidació de noves empreses, per a la dinamització d’un teixit empresarial fort i competitiu en el marc de la societat de la informació. A més dels programes actuals, enguany potenciarem dues línies d’actuació prioritària: la posada en marxa d’un Viver Virtual d’Empreses i la creació d’un Fons de Capital-Risc amb l’objectiu d’ampliar la cooperació públic-privada per vertebrar i reforçar les microempreses. Seguirem apostant per la difusió de la cultura activa i emprenedora, tot contribuint també a la difusió de la cultura telemàtica i del coneixement. Elizabeth Monfort
Entre 1991 i 1996, el producte interior brut de la Unió Europea va créixer per terme mitjà un 1,6 % anual en termes reals i, en canvi, va acumular una pèrdua de més de 4 milions de llocs de treball. Avui, més de 18 milions de ciutadans i ciutadanes europeus estan sense feina, la creació d’ocupació és probablement un dels assumptes pendents més importants de l’agenda europea que, de fet, ha prioritzat fins ara el mercat i la moneda única per davant de l’ocupació. No ha estat fins a la recent Cimera de Luxemburg que s’ha donat un primer pas formal en una altra direcció. Les voluntats –almenys exteriorment– semblen mobilitzades; ara cal veure com es passa de les paraules a l’acció. Un dels quatre eixos de les recomanacions de la Cimera de Luxemburg és "estimular l’esperit d’empresa", en la mesura que les petites i mitjanes empreses fan una contribució decisiva en la creació d’ocupació. El 99,8 % dels 16 milions d’empreses europees són de petita dimensió i donen feina al 67 % dels treballadors europeus, i l’evidència ens demostra que en situacions econòmiques favorables, com l’actual, les grans empreses incrementen l’activitat i els beneficis però no amplien plantilles o ho fan de manera molt feble. Així, un estudi de KPMG-Peat Marwick ha posat de manifest que el 1995 les 100 principals empreses de Barcelona van augmentar els beneficis en un 21 %, però van reduir plantilles en un 5 %. En el conjunt de l’Estat, les principals empreses que cotitzen a Borsa van augmentar els beneficis en un 24 % el 1997, però només van augmentar les plantilles en un 7,8 % –i cal afegir que aquest augment va ser producte bàsicament de fusions i adquisicions d’empreses o d’increment en les plantilles de filials llatinoamericanes. En definitiva, doncs, l’evidència demostra que mantenint l’estoc d’empreses constant, els llocs de treball tendiran a la baixa. Per tant, cal una aportació continuada de noves empreses que s’afegeixin a les existents. Però hi ha un altre element que és qualitativament molt important com és l’emergència del fenomen de les microempreses, unitats econòmiques molt petites, sovint unipersonals, que asseguren la màxima flexibilitat, la màxima especialització dels béns o serveis oferts, la màxima adaptabilitat als entorns canviants i la màxima personalització de l’empresa. El desenvolupament de les microempreses fa preveure que cada cop seran més les persones que crearan i organitzaran el seu lloc de treball, en relació amb les persones que trobaran feina per compte d’altri. Les PIME, un valor social a l’alça El qui fou ministre d’Economia en el govern de Salvador Allende, Fernando Flores, ha remarcat la inadequada confusió en l’imaginari d’esquerres entre rendistes del capital i emprenedors. Mentre que els primers s’identifiquen amb l’ethos conservador, els segons esdevenen agents del canvi social en la mesura que donen respostes a necessitats socials, han d’actuar en entorns no sempre favorables amb voluntat de transformar-los (per exemple, competint amb grans empreses, afrontant traves burocràtiques, negociant amb grans proveïdors de serveis com electricitat, telecomunicacions o financers) i creen comunitats socials amb empleats, proveïdors, clients i col·laboradors. Altres autors com Maravillas Rojo, subratllen el valor social de les PIME i dels seus promotors per la seva contribució fonamental a la creació de riquesa i de base fiscal, a la creació d’ocupació i a la democratització de la vida econòmica. L’Institute for Public Policy Research, un dels think tanks més importants del Regne Unit i amb més influència sobre el nou govern britànic, ha publicat un informe amb el títol suggeridor de La Societat Emprenedora (The Entrepreneurial Society) on s’insisteix en la conveniència d’estimular un canvi cultural favorable a la creació de noves empreses que passi per les escoles, les universitats, el sistema financer i els mateixos instruments de l’administració. No es tracta només de promoure unes quantes històries d’èxit de persones que esdevenen milionàries, sinó de promoure cultures i bagatges perquè moltes persones considerin l’inici d’una empresa com una alternativa professional factible i atractiva. En definitiva, el fet de donar suport als emprenedors i emprenedores des de l’actuació pública i en la perspectiva de l’Estat del Benestar s’ha d’entendre com oferir a milers de ciutadans i ciutadanes la possibilitat d’un desenvolupament i d’una autonomia personal i econòmica que fins ara només estava reservada en general als molt rics o a persones amb un talent o una sort excepcionals. D’altra banda, suposa apostar per un dels mecanismes que sembla més efectiu per generar ocupació. La societat de la informació ha provocat una autèntica revolució en el món empresarial. El concepte tradicional de teixit empresarial, definit com la interrelació entre empreses en un territori concret mitjançant xarxes de proveïdors, de productors, de clients, de cooperació tecnològica, familiar o d’afinitat personal, ja s’està ampliant. Avui en dia les empreses s’han de moure en xarxes de geometria variable en funció de requeriments del mercat que tendeixen a ser menys serialitzats i més individualitzats. En aquest context, les empreses són cada cop unitats més petites, més flexibles i més necessitades d’estar en un àmbit amb una massa crítica adequada que afavoreixi l’establiment de xarxes. D’altra banda, han de moure’s en una economia més globalitzada i, per tant, necessiten tenir un accés fàcil i ràpid a qualsevol punt del món, però també han de donar respostes més personalitzades i des de la proximitat al client a necessitats individuals. Com apunten Manuel Castells i Jordi Borja, les ciutats són els àmbits que afavoreixen millor la resposta a aquest doble repte global i local.
L’àmbit local obre un dels potencials més interessants de les petites empreses i les microempreses, que és l’explotació d’activitats emergents i allò que s’ha anomenat jaciments d’ocupació. Els jaciments d’ocupació són activitats i serveis que donen resposta a noves necessitats socials que generen demandes insatisfetes perquè l’oferta no existeix o està poc estructurada. En general, es tracta d’activitats derivades del progrés social: serveis a les persones –a la infància, a la gent gran, etc.–, serveis de proximitat als barris, activitats vinculades a les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions, activitats vinculades a la cultura o el lleure, a la protecció i millora del medi ambient i dels entorns urbans, etc. Les ciutats són els àmbits preferents per a l’emergència d’aquestes activitats perquè, per exemple, és més fàcil d’articular-hi una massa crítica de demanda solvent que fa viable una empresa, i concentren els agents de la innovació tecnològica i social que fan sorgir aquestes noves demandes. En el nou context econòmic de la societat de la informació, la ciutat esdevé un actiu per a les seves empreses en la mesura que els permet incorporar valors que afavoreixen el seu desenvolupament i la seva competitivitat, així com ofereix oportunitats per a la creació de noves empreses. Alguns dels actius que Barcelona ofereix a les seves empreses són: Una massa crítica de gairebé 200.000 activitats econòmiques que faciliten l’establiment de xarxes i la recerca de sinergies. Una elevada dotació d’infraestructures i serveis d’accessibilitat internacional en la mesura que la ciutat actua de centre servidor, una extensa regió metropolitana de més de 4 milions d’habitants i com a centre direccional d’una macroregió –el pentàgon definit per les ciutats de València, Saragossa, Palma, Toulouse i Montpellier– amb una població de 16 milions d’habitants. Una important concertació d’equipaments i activitats d’ensenyament superior, recerca i innovació, així com d’altres serveis estratègics per a les empreses. Una tradició de cooperació pública i privada per impulsar projectes de transformació de la ciutat que han suposat, més enllà de la renovació física de la ciutat i de la seva projecció exterior, el sorgiment de noves oportunitats de negoci en activitats inexistents o poc desenvolupades (com, per exemple, el boom del turisme en els últims anys o l’aposta per les activitats logístiques de valor afegit que hi ha en la base del Pla del Delta del Llobregat). Una administració municipal amb un perfil empresarial, sense vocació intervencionista i que estableix unes regles del joc clares i favorables a l’estímul d’activitats econòmiques. Una estructura social cohesionada, sense fractures greus, en un entorn urbà amb uns nivells de qualitat de vida dels més alts d’Europa –com reconeixen diversos sondeigs d’opinió internacionals. Finalment, Barcelona, com una marca de qualitat i prestigi reconeguda mundialment. A la pregunta què és Barcelona? uns podrien contestar que és un espai geogràfic situat entre el Besòs i el Llobregat, Collserola i el mar; d’altres la definirien com el milió i mig i escaig de persones amb un sentiment de pertinença al municipi. La responsable d’una empresa de serveis de la ciutat expressava la seva visió dient que "les empreses de Barcelona són Barcelona". Tenia raó, la ciutat és una xarxa d’empreses. Ignasi
Ragàs i Prat Ajuntament de Barcelona. Promoció Econòmica i Ocupació
De vegades no cal anar a cercar estadístiques per explicar com canvia el món econòmic. Si més no, perquè als qui saben d’estadística els costa superar la temptació de limitar-se a dir-nos què ha passat i de seguida ens volen orientar sobre el que pot passar. Quan les xifres es converteixen en gràfiques com les de l’evolució de la febre d’un malalt, llavors ja és irreversible: qui se les mira de seguida constata en quin punt va pujar la febre i quina medicació es va receptar per reduir-la. D’aquell fet puntual se’n vol fer teoria i traslladar com a recepta universal el que tot just ha servit per a un malalt. Per tant, si volem fer un bon diagnòstic de l’evolució econòmica d’una ciutat, el més recomanable és mirar per la finestra de casa o la de l’oficina. Si fa una colla d’anys que es viu o es treballa al mateix lloc, el més probable és que es pugui fer un treball de camp (poc científic, ja ho sé) per saber on va el món econòmic a grans trets. La proposta és fer memòria sobre els locals –els anomenats baixos comercials– que tenim ben a prop cada dia i veure com han anat canviant d’activitat. Exemple pràctic a l’esquerra de l’Eixample. En un gran bloc de pisos que eren de lloguer de "la Caixa" fins al 1983 i que ara són tots de propietat, hi viuen, si fa no fa, la gent que s’hi va instal.lar fa més de trenta anys i grups d’estudiants. Al principi, els entresòls i els primers pisos eren despatxos d’advocats i metges de consulta privada. Els metges ja no hi són i en el seu lloc hi ha una especialista en tractament dels grans a la cara –i res més– i un importador de catifes de l’Orient Mitjà. L’antiga i petita residència del porter l’ocupa, en règim de lloguer dels propietaris de la finca (van trigar dos anys de reunions per veure què feien amb el seu coeficient de propietat), una senyora de mitjana edat –separada i amb dos fills, un a la universitat i l’altra infermera eventual de nit en un hospital públic– que havia treballat en una fàbrica de bombetes al Baix Llobregat i que quan va tancar va anar fent feines de casa fins que li van proposar una tasca nova: recollir la roba dels veïns del barri per a una gran tintoreria moderna que s’havia instal.lat a uns locals de Nova Icària. La tintoreria ofereix un servei molt econòmic de recollida de roba d’estiu a l’hivern i d’hivern a l’estiu. La neteja i l’endreça el temps que calgui i la retorna quan se li demana. Tot sigui perquè els clients tinguin la comoditat de tenir més espai als armaris. Seguim amb els baixos que donen al carrer. Els anys setanta hi havia una botiga de mobles amb 3.000 metres quadrats d’exposició. La competència dels grans centres de venda de mobles i les protestes dels veïns pel risc d’incendi i l’assegurança que l’havia de cobrir van dur el propietari a trossejar i vendre. Dels quatre locals que en van sortir, en un hi ha una multinacional d’assegurances i a l’altra una sucursal de la Caja de Madrid. Abans d’aquesta sucursal, hi va haver una botiga de cotxes de marques estrangeres que va engegar un parell d’empleats de la Caixa de Barcelona que s’havien acollit als incentius per abandonar la feina després de la fusió amb "la Caixa" i els van invertir en aquest negoci. Quan va venir el sotrac de les companyies d’automòbils i una de les seves sortides va ser collar, i ben collats, els venedors que anaven per lliure, el negoci se’n va anar en orris. En un altre d’aquells locals hi ha hagut més moviment amb botigues diverses de roba. Ara, finalment, s’hi ha posat una botiga de disseny d’articles per a nadons, però exactament a l’inrevés de les altres botigues del ram que hi ha pels voltants i que depenen de multinacionals, aquesta nova botiga ofereix i ven bressols de fusta que imiten els antics, ossets de peluix vestits amb roba de puntes i farbalans, gronxadors que són una monada per al qui els regala i un destorb per al qui el rep. Té èxit, i no és pas per la fal.lera natalista del país. Anem al quart local, que és també indicatiu del que està passant. Primer va haver-hi una pizzeria d’ambient americà en lloc de l’habitual italià. Fracàs. A la fi dels anys vuitanta s’hi va instal.lar una botiga de venda, lloguer i reparació de patins amb les rodes en línia. Quan va passar la febre, va intentar completar-la i substituir-la per una altra de bicicletes de muntanya adaptades al pla barceloní. Tampoc no va anar bé. A mitjan anys noranta, al local s’hi va instal.lar una botiga de telefonia mòbil, que ara també ofereix programes informàtics. Els seus rètols d’ofertes de temporada són més cridaners que els de la botiga de queviures de la cantonada que continua avisant que ha arribat el beaujolais o que ja és temps de síndries. Segur que d’aquests exemples en trobarem a bastament a totes les ciutats. Anem al principi general: la transformació econòmica que hem viscut els darrers quinze anys ha dut a un capgirament important i el seu rastre és al carrer mateix. Les companyies de serveis financers són a cada cantonada i s’escarrassen per captar clientela com aquells restaurants de peix de la Barceloneta. Els restaurants s’especialitzen entorn d’un producte estrella. L’apel.lació a l’antiguitat encara té el seu públic (roba per a nadons) i les que semblava que eren el futur (patins, bicicletes) són focs d’encenalls. I el que és més indicatiu: aquell porter que recollia la roba i la portava a la tintoreria del barri ara és una sucursal d’una gran bugaderia d’una altra banda de la ciutat que ha creat feina de transportista i de recepcionista de roba. I és molt probable que, tot i que a tothom ens costa calcular els preus de les coses acuradament, aquest nou servei surti més bé de preu que fa uns anys. Què reflecteix tot això? Doncs els tres o quatre grans principis pels quals s’ha guiat tota l’economia des de la dècada dels vuitanta. La primera és bastant òbvia: "la Caixa" es va vendre els pisos de lloguer perquè la rendibilitat que en treia era baixa i intuïa problemes d’imatge a mig termini davant de gent massa ben acostumada a pagar poc i demanar molt d’una entitat la qual se suposa que és rica (en tot cas, ho serien els dipositaris, que quedi clar). Les seves inversions són ara als serveis bàsics com l’aigua, el gas i les autopistes de peatge; els espais de lleure (Port Aventura) i les comunicacions. Les entitats financeres han optat, d’una banda, per posar l’estalvi en les infraestructures i, de l’altra, per cercar-lo porta a porta. La segona lectura que podem fer és el foment d’un nou tipus de consum basat en l’especialització, sigui del lleure (patins, bicicletes), sigui de la feina i el lleure combinats (programes informàtics). De la possibilitat que esdevingui efímer o durador, ens en pot donar una pista el fet que tornin a aparèixer botigues de roba clàssica infantil enfront de les multinacionals que tot ho passen pels controls de qualitat, amb la inevitable recomanació de pedagogs i psicòlegs. Anem a una tercera constatació que ens ho acabarà d’aclarir tot. Hi ha dues paraules de moda en la terminologia d’escola de negocis que diuen que són el fonament de l’estratègia de les grans empreses del món: downsizing i outsourcing. La primera és una manera més fina de dir que per guanyar més i retribuir millor els accionistes, les empreses s’han d’aprimar. Dit sense embuts, podria interpretar-se així: com més acomiadem més guanyem, com més guanyem, més acomiadarem. Acostuma a succeir que, dins del concepte de globalització, de les polítiques d’aliances transnacionals en els sectors més avançats (química i farmacèutica, finances, automoció, electrònica de consum, telecomunicació), se’n deriven excedents de mà d’obra. La segona expressió fa referència a les necessitats que aquests grans grups empresarials tenen de proveir-se de serveis que no constin en nòmina, sinó com a pagament puntual a proveïdors externs, amb els quals sempre es pot demanar millors condicions. És aquí on havíem d’arribar, al cas de la senyora que ha deixat una fàbrica i s’ha posat a fer un nou servei, en aquest cas a veïns, però per a una gran central de bugaderia. Ho patiran, d’entrada, les tintoreries del barri. Però és un bon exemple, i ben planer, del que ha succeït els darrers anys, la reagrupació dels sectors productius en dues grans àrees: grans empreses industrials i de serveis amb molt pocs empleats i molt especialitzats i una munió de petites i mitjanes empreses que els fan de proveïdors de les peces industrials o dels serveis que han de menester. Quan diem serveis no només ens referim als de menjador, neteja o vigilància. També hi ha, per exemple, el manteniment dels sistemes informàtics, que probablement la multinacional proveïdora de la gran empresa també els ha traspassat a pimes. El model es completa en el fet que bona part d’aquestes pimes també donen serveis als qui treballen, a les grans corporacions o als qui des de les pimes els presten serveis. Sobre aquesta realitat, s’hi ha de bastir un model de ciutat. No és fàcil, perquè per a uns el més urgent és que funcioni molt bé la xarxa de telecomunicacions. A d’altres, en canvi, el que els convé és una bona circulació al carrer tant per anar a prestar el seu servei extern a una altra empresa com per accedir des de casa a la feina i retornar, sobretot quan la feina no té local fix. Vet aquí com aconseguim que sempre els problemes siguin més que les solucions. El primer és fins a quin punt tenim els instruments necessaris per decidir quin és el millor servei que es pot prestar al ciutadà en el terreny de les comunicacions en un sentit ampli, si més metros i autobusos o bé més xarxa telemàtica. Hi ha proves que, des del punt de vista metropolità, els treballadors cada cop viuen més lluny d’on han d’anar cada dia, però en canvi no triguen gaire més que abans a arribar-hi. El segon és el que realment defineix el problema: fins a quin punt estem preparats per assumir que no s’estudia enlloc com adaptar-se al canvi permanent, tenint en compte que el lloc de treball ja no és per a tota la vida, ni l’habitatge, ni fins i tot la relació sentimental. Com a màxim, hi ha guarderies que amb molta cura t’ensenyen a caminar, controlar els esfínters, identificar els colors i una mica de música per agafar el ritme. No són obligatòries, però ajuden i estan bé de preu. Se’n diuen vivers d’empreses, amb patrocini municipal a moltes ciutats de Catalunya. No donen feina, ajuden a crear-la si portes els deures fets de casa. Avisats com estem que hi ha més dubtes que respostes en el futur laboral i professional, cal recordar que és important continuar mirant per la finestra de casa o la de la feina i no pas per veure passar el temps. És precisament el domini del temps el que ens ha canviat la vida, perquè tothom vol les coses que necessita ara i aquí (en terminologia clàssica just in time), com el cas de la tintoreria: quan faci fred o quan faci calor, tot i que és una apreciació subjectiva, no cal anar a l’armari, sinó donar l’ordre que et portin la roba neta i s’emportin la bruta i que, a sobre, no et faci nosa en el poc espai que tens. Josep Maria Ureta
Fa temps que l’Ajuntament de Barcelona desenvolupa un conjunt d’actuacions que, des de la promoció turística fins als programes de suport a la iniciativa emprenedora de Barcelona Activa, persegueixen un objectiu comú: dinamitzar l’activitat econòmica de la ciutat i de les seves empreses i promoure la creació d’ocupació. En el context actual es constata que, en situacions econòmiques favorables, a les grans empreses s’incrementa l’activitat i s’obtenen beneficis, però això no es tradueix proporcionalment en un increment d’ocupació. D’altra banda, el trànsit de la societat industrial a la societat de la informació comporta una nova dimensió empresarial que aposta cada vegada més per la descentralització de les unitats productives i de serveis en centres econòmics petits i dispersos, alguns tan petits com l’empresari individual. Així, el teixit social de les pimes i les microempreses és cada cop més ampli perquè l’evolució de la tecnologia, de l’organització del treball i de les empreses ho fan possible i necessari. En el programa de govern de l’Ajuntament de Barcelona per al període 1995-99, l’ocupació és un objectiu de ciutat i, per tant, una de les prioritats de l’acció municipal. Això comporta una voluntat explícita de fer costat a les pimes de la ciutat que contribueixen significativament a la creació d’ocupació, a la identificació dels nous jaciments d’ocupació i a fer més àmplia la participació en l’economia. En el marc de les línies d’actuació estratègiques per a la promoció de l’activitat econòmica interior, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut posar especial èmfasi en el disseny i la posada en marxa d’instruments de relació i cooperació entre les empreses de la ciutat i l’Administració local. L’avenç de les tecnologies de la informació i les comunicacions contribueix en gran manera a l’assoliment d’aquest objectiu ja que permet, d’una banda, augmentar la transparència i l’eficàcia administrativa i, d’altra banda, introduir i actualitzar les tecnologies de la informació a les pimes de la ciutat per tal de facilitar i ampliar l’accés a la informació necessària per al desenvolupament competitiu de l’empresa. Amb aquesta voluntat neix INFOPIME, un projecte impulsat i desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona que esdevé una eina informativa per a la petita empresa de Barcelona. Un instrument d’informació econòmica, social i empresarial per a totes aquelles companyies, per als comerciants, els professionals i els autònoms que vulguin implantar-se o créixer a la ciutat. Consisteix en un sistema d’accés telemàtic a la informació econòmica de la ciutat existent en les bases de dades municipals, amb l’objectiu de fomentar una comunicació més eficaç entre les empreses i l’Administració local i possibilitar la gestió electrònica dels tràmits específics de les empreses amb l’Ajuntament. Amb aquest objectiu inicial s’adapta i s’integra la informació i els serveis disponibles per a les pimes, s’afegeix tot un complex sistema de tramitació electrònica específica per a l’empresa i es potencia la comunicació entre l’Ajuntament de Barcelona i la xarxa d’empreses de la ciutat. INFOPIME ofereix respostes en tres direccions: adaptació i integració de la informació per a les pimes, sistemes de tramitació electrònica i línies de comunicació eficient entre l’Ajuntament de Barcelona i les empreses. Els productes que es troben en les seves pàgines electròniques són els següents: Directori d’empreses Barcelona barri a barri Relacions Administració-empresa Barcelona export-import Barcelona, associacions empresarials
Barcelona, compra i venda Barcelona Fòrum Empresarial INFOPIME és un producte virtual amb vida pròpia dintre de la web de la ciutat de Barcelona i és part del macroconcepte Barcelona, ciutat de negocis. Aquest és un gran pas de l’Ajuntament de Barcelona per fer més eficient i transparent la seva relació i comunicació amb el teixit empresarial de la ciutat. Oriol Balaguer i Julià Ajuntament de Barcelona
Molta gent coincideix a pensar que vivim en un període revolucionari en el qual l’impacte de les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions suposa uns canvis socials i organitzatius de gran abast que transformaran la nostra manera de viure i treballar. És el que s’ha anomenat des d’Europa el naixement de la Societat de la Informació. La història demostra que les transformacions tecnològiques són un factor que impulsa el creixement, sempre que es detectin els riscos i s’aprofitin les oportunitats. En aquest cas, els principals riscos són l’exclusió social originada per no poder accedir a les noves tecnologies i la pèrdua de llocs de treball a curt termini, com a conseqüència de la inadaptació dels treballadors als nous perfils professionals. Les oportunitats que s’obren són, d’altra banda, l’augment del creixement econòmic, la creació d’ocupació a llarg termini i la millora de la qualitat de vida. Per poder treure’n, l’abans possible, el màxim profit de les oportunitats de creació de riquesa i ocupació que ofereixen les noves tecnologies, les empreses hauran d’adaptar urgentment les seves estructures. A mesura que la Societat de la Informació es desenvolupi, l’organització de les empreses evolucionarà cap a estructures més planes, el teletreball i la descentralització de les unitats productives a fi d’augmentar la seva flexibilitat. Al mateix temps, la producció i gestió del coneixement serà un element a desenvolupar per les empreses per tal de competir i anticipar l’evolució del mercat, i per mantenir les competències professionals dels seus recursos humans. Aquesta reestructuració afectarà de manera important sobretot les petites i mitjanes empreses. Obligades a competir en un mercat global, les pimes tenen problemes específics, com són la inadequació de les eines i serveis genèrics, una inversió tecnològica insuficient, la dificultat d’accedir a la informació i als mercats, la poca capacitat d’invertir en recursos humans i una competitivitat cada cop més gran en els seus mercats locals. I, tanmateix, ningú no dubta avui en dia a Europa que comptar amb unes pimes dinàmiques suposa contribuir de manera crucial a la constant revitalització de l’economia en el seu conjunt i a la creació d’ocupació en particular. Caldrà potenciar la seva capacitat per dur a la pràctica noves idees empresarials, detectar nínxols de mercat i aprofitar els avantatges de la innovació i les noves tecnologies per tal de garantir la seva competitivitat en el futur En aquest context, i a partir de l’experiència de 10 anys donant suport a la iniciativa emprenedora, Barcelona Activa afronta el repte de facilitar a les pimes el trànsit de la Societat Industrial a la Societat de la Informació desenvolupant el Viver Virtual, una plataforma de continguts i serveis d’alt valor afegit, creat a partir de les noves tecnologies i de les xarxes de telecomunicacions. Aquest projecte, que és pioner a Europa, permetrà oferir un servei de suport permanent als emprenedors i emprenedores, amb independència de la seva ubicació física, el tipus d’activitat i el moment en què es requereixi el servei. El Viver Virtual es defineix com un espai on s’integren un sistema global de serveis, eines de suport i recursos humans i tecnològics accessibles telemàticament amb la finalitat de desenvolupar noves empreses de manera competitiva dins la Societat de la Informació. Tot va començar quan des de Barcelona Activa ens vam plantejar com havia de seguir evolucionant el model actual de Vivers d’empresa, els quals després de 10 anys s’han consolidat com una eina clau de promoció de l’autoocupació i la creació de microempreses en l’entorn local, amb una triple missió: desenvolupar empreses amb un segell de qualitat, dinamitzar la cooperació interempresarial i difondre la cultura emprenedora. A través del programa de Vivers d’empresa de Barcelona Activa s’acompanyen anualment més de 100 empreses en el seu procés de consolidació i creixement, amb uns índexs de supervivència propers al 80% (gairebé el doble que la mitjana de la pime espanyola, que és del 40%). El Viver Virtual neix, doncs, amb l’objectiu de mantenir i millorar els serveis de suport a la iniciativa emprenedora, donant respostes a les noves necessitats i amb la voluntat de ser un referent d’experiències innovadores. En un primer nivell, això suposa la transposició telemàtica del conjunt de productes i serveis que s’ofereixen des dels vivers físics actuals, però de manera virtual, és a dir, sense vincular el servei a la presència física i la coincidència temporal. Aquesta adaptació permetrà arribar a més usuaris, fent accessible aquest model a empreses de qualsevol sector d’activitat, així com a altres models empresarials alternatius (les empreses virtuals...). Suposarà també perfeccionar el model pedagògic d’aprendre a emprendre, incorporant la cultura telemàtica i les noves tecnologies, redissenyant els processos de tutela i acompanyament a través de noves eines, com ara els fluxos de treball estructurats (workflows), les consultes on-line o la tutoria per xat o videoconferència. Però no només això. El veritable valor diferencial del Viver Virtual serà posar a l’abast de les petites empreses les possibilitats il·limitades que les noves tecnologies ofereixen quant a accés d’informació, presència en el mercat global, oportunitats de negoci, millora de la comunicació i de la gestió al llarg de la cadena de valor, etc. En aquest sentit, el desenvolupament de continguts del projecte es regeix per les quatre línies estratègiques següents:
A partir d’aquestes actuacions, els continguts del Viver Virtual s’han estructurat en sis àrees temàtiques: Ajuntament virtual (integració d’INFOPIME), Àrea d’informació i recursos, Escola de Negocis, Viver d’empreses-Barcelona Activa, Àrea de serveis i Àrea de relació i cooperació empresarial. D’entre les múltiples funcionalitats que s’oferiran als futurs usuaris cal destacar la del comerç electrònic. Cada empresa podrà editar la seva pàgina web amb el catàleg de productes i realitzar i rebre comandes per la xarxa en un entorn segur per a les transaccions econòmiques (Bulevard comercial, Exposició de productes i serveis, Fires virtuals...). Igualment important és l’accés a aplicatius de formació interactiva a distància. Plantejada no com una formació acadèmica, sinó com una formació permanent en el lloc de treball, possibilitarà l’accés a cursos d’autoformació, teleaprenentage tutoritzat i accés electrònic al coneixement i la informació per tal de mantenir actualitzada la competència professional (Administració i creació d’empreses, Idiomes, Habilitats directives, Internet per a empresa...).
La relació entre empreses i la creació de Xarxes de Cooperació es potenciarà a través del correu electrònic, els xats, els fòrums de debat, els grups d’interès, els taulers d’anuncis (Espai d’associacions, Bar Virtual, Borsa d’oportunitat de negocis, Agenda d’activitats...). Aquestes i altres funcions s’estructuren, des d’un punt de vista tecnològic, a partir d’una plataforma de treball en grup, basada en les tecnologies Internet/Intranet/Extranet. El sistema podrà ser accessible per part de l’usuari a través d’Internet, Infovía, per RTB, XDSI o per accés remot des de llocs de treball mòbils. És a dir, que un usuari amb un equipament mitjà, connectat a Internet per telèfon amb un mòdem convencional, podrà gaudir de les prestacions del Viver Virtual. En definitiva, a través del Viver Virtual, Barcelona Activa pren la decisió estratègica d’impulsar des de l’Administració Pública la utilització i l’accés universal a les noves tecnologies. Això suposa la redefinició de l’actual Viver Glòries, amb un Centre de Serveis Avançats per a les empreses de la ciutat, que permetrà l’accés a infraestructures de telecomunicacions de banda ampla. A partir de la posició privilegiada de la ciutat de Barcelona quant a disposar d’unes infrastructures de telecomunicacions potents que li donen una base tecnològica d’alt nivell, i a partir d’un servei d’alt valor afegit com el Viver Virtual –disponible a partir del proper mes d’octubre– es contribuirà, sens dubte, a una explosió quant al nombre d’usuaris de les noves tecnologies i a la difusió de la cultura telemàtica i la cultura emprenedora. Una aposta necessària per fomentar la confiança en el progrés. Carme Artigas
|
||||||||
|
|||||||||
|
|||||||||
|
|||||||||
|
|||||||||
|
|
. | MULTINETEGES SCCL. Premi a la nova generació Cotxes rejovenits AC TRANS FERIAS INTERNACIONALES. ADHOC SYNECTIC. CADTECH. FUNDACIÓ PRISBA. HEVAC AMBIENT. RECERCA INFORMÀTICA, SL. SERVEIS EDUCATIUS
CIUT’ART, SL VERTISUB, SL VOLARE, SCCL |
. | |
