1860 Neix el primer gimnàs barceloní, el Gimnasio Español, pioner dels clubs esportius.


1898 Jaume Capdevila, professor del Gimnàs Tolosa, organitza la primera cursa barcelonina pedestre de catorze quilòmetres. Hi van participar cinc atletes.

1899 Dos dies després del primer partit del FC Barcelona es disputa una altra cursa de 800 metres als voltants de l'Hotel Casanovas, en la qual va acabar segon Joan Gamper, fundador del Barça.


1907 Neix la Volta a Barcelona, sota la protecció de la Federació Catalana de Futbol, en la qual participen 67 corredors.

 

1910 El CNB organitza la primera cursa llarga. Gairebé es pot parlar de la primera marató d'Espanya, tot i que ni la distància era l'adequada ni la cursa va ser oficial.

1911 Pere Prat estableix el rècord de Barcelona en 1/2 hora en recórrer 8.676 metres al Parc de la Ciutadella.

1913 El marquès de Villamejor, en nom del Comitè Olímpic Espanyol (COE), autoritza Narcís Masferrer a constituir un Comitè Olímpic Català (COC), l'activitat del qual queda interrompuda per la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

1915 Es funda la Federació Atlètica Catalana (FAC), més endavant coneguda com la Federació Catalana d'Atletisme (FCA), amb seu al Passeig de Gràcia, 106, 2n 1a. Leandro Coll estableix el primer rècord oficial en recórrer 200 metres en 24,2 segons.

1916 Celebració del I Campionat de Catalunya de Cross-Country a Vallvidrera i del I Campionat de Catalunya de Curses, Salts i Llançaments en els camps esportius de la Societat Sportiva Pompeia i el RCD Espanyol.

1917 Arriben les primeres proves de marxa atlètica de Catalunya. El campionat d'Espanya de cinquanta quilòmetres, organitzat pels germans René i Albert Charlot, se celebra a Barcelona.


1920 Neix la Cursa Jean Bouin, en un circuit que anava des d'Esplugues fins al Parc de la Ciutadella, en la qual va vèncer Rossend Calvet. Aquest mateix any neix la Federació Espanyola d'Atletisme, que acull totes les federacions regionals, i s'envia la primera expedició d'esportistes espanyols, majoritàriament barcelonins, a uns jocs olímpics (Anvers'20).

1923 El FC Barcelona organitza el Primer Festival Internacional a l'estadi de Les Corts. Hi participen el Club Athletique Sports Generaux, vencedor per equips, l'Olimpique de París, el Vizcaya, el Nàstic de Tarragona, el Sants i el FCB.

1924 Amb el suport de la Mancomunitat, Barcelona sol.licita la candidatura olímpica per als Jocs Olímpics de 1924. El projecte fracassa: els jocs se'n van a París. Hi acudeixen quatre atletes catalans: Joan Junquera, Jesús Diéguez, Miquel Palau i Joaquim Miquel.

1927 Es col.loca la primera pedra per a la construcció de l'Estadi Olímpic de Montjuïc.

1929 Inauguració oficial de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, sota la presidència dels reis Alfons de Borbó i Victòria de Battemberg, durant la II Exposició Universal. Hi van assistir el baró de Coubertin, Jules Rimet, president de la FIFA, i més de 60.000 espectadors.


1930 Primera trobada oficial d'atletisme de la selecció espanyola, davant Itàlia, a l'Estadi de Montjuïc.

1931 El COE presenta la campanya de candidatura olímpica als Jocs de 1936. Berlín obté 43 vots; Barcelona, només 16. La direcció del COE dimiteix en ple.

1934 Arrenca el Campionat de Catalunya de Marató, organitzat pel Centre d'Esprts Aire Lliure. Guanya Joan Font, de la Unió Atlètica Paavo Nurmi.

1936 Barcelona prepara l'Olimpíada Popular a les instal.lacions esportives de la muntanya de Montjuïc. Mai no arribarà a celebrar-se perquè la inauguració coincideix amb l'esclat de la Guerra Civil.


1948 La Jean Bouin celebra les noces de plata amb les curses de categoria femenina, en les quals guanya María Víctor.

1952 S'aconsegueix prou capital per il.luminar l'Estadi Olímpic de Montjuïc, en el qual ja es poden celebrar proves nocturnes.

1954 Aprofitant que els soldats de marina nord-americans han ancorat al port de Barcelona, s'organitza la trobada Catalunya-VI Flota dels Estats Units. Entre els nord-americans hi ha el saltador de longitud Meredith Gourdine, subcampió olímpic, que esdevé l'estrella del festival.

1955 Barcelona acull els II Jocs de la Mediterrània.

1958 La Delegació Nacional d'Esports dissol les federacions regionals per convertir-les en provincials. La FCA queda dividida en quatre federacions provincials, que corresponen a les quatre capitals de província.


1964 Francisco Aritmendi, del FC Barcelona, guanya el Cross de les Nacions a Dublín (Irlanda). També neix el meeting Ciutat de Barcelona, aparador per als millors atletes estrangers.

1969 S'inaugura l'Estadi Joan Serrahima, a Montjuïc.


1972 El RCD Espanyol tanca la secció d'atletisme perquè es produeix una dolorosa davallada en el nombre de fitxatges federatius.

1978 Neix la Marató de Barcelona, més tard coneguda com Marató de Catalunya, en la qual participen 185 corredors.

1979 La cadena de grans magatzems El Corte Inglés organitza per primera vegada la cursa popular, d'onze quilòmetres, un esdeveniment que reuneix 17.184 participants i que superarà els 60.000 deu anys més tard, convertint-se així en la cursa més freqüentada del món.

1979 Aquest mateix any, l'Ajuntament de Barcelona inclou una nova cursa, la Cursa de la Mercè, de deu quilòmetres, en el programa d'actes de la Festa Major de la ciutat.


1980 El marxador Jordi Llopart, del Prat de Llobregat, guanya la medalla de plata en els cinquanta quilòmetres dels Jocs Olímpics de Moscou'80. Mai cap atleta espanyol havia pujat tan amunt en un pòdium olímpic.

1983 Barcelona organitza el Campionat Iberoamericà d'Atletisme, en el qual Cuba s'endú el major nombre de medalles.

1986 Barcelona presenta la candidatura olímpica als Jocs Olímpics de 1992. A Lausana, Joan Antoni Samaranch, president del COI, designa la ciutat com a seu després d'una disputada votació.

1987 S'inaugura el CAR de Sant Cugat.

1989 L'Estadi Olímpic de Montjuïc passa per la seva prova de foc: la Copa del Món d'Atletisme.


1992 Els Jocs Olímpics de Barcelona'92, l'esdeveniment esportiu més important a la història de la ciutat.

1995 El Palau Sant Jordi celebra el Campionat del Món en pista coberta.

1998 L'atletisme català arriba al centenari.