pastilla.gif (43 bytes)   

La xarxa metropolitana de ciutats

Front MarÝtim. L’altra Vila OlÝmpica
L’obertura de la Diagonal. El vell somni
Diagonal Mar. Un nou centre urbÓ

El Bes˛s. De claveguera a parc

L’eix del Llobregat. L’ampliaciˇ del port i els nous espais naturals
Aeroport. Escala intercontinental
TAV / La Sagrera. El tren del progrÚs

Ciutat Vella
Completar la reforma del centre hist˛ric

Barcelona(s). 2004, els futurs de la ciutat


     

 

TEXT: Jaume V. Aroca

El Bes˛s
De claveguera a parc

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La recuperaciˇ del riu Bes˛s Ús un antic anhel dels mÚs de cinquanta municipis que hi ha a la seva conca. Des de la riera de Tenes fins a la desembocadura del Bes˛s a la mar MediterrÓnia, a Sant AdriÓ, ha crescut amb forša al llarg de aquests ˙ltims vint anys la voluntat de restaurar aquest paisatge malmŔs per l’activitat industrial i el creixement de les Órees urbanes del seu entorn. A la fi dels anys vuitanta, el riu Bes˛s tenia el dubtˇs honor de ser la conca mÚs contaminada de Catalunya juntament amb la del riu Anoia, un afluent d’una altra conca amb vocaciˇ metropolitana: la del Llobregat. La degradaciˇ del Bes˛s no nomÚs ha aconseguit destruir la major part de les nombroses espŔcies forestals i animals que poblaven el seu hÓbitat fins a principis d’aquest segle, sinˇ tambÚ la confianša dels qui hi viuen a prop i dels qui, encara avui dia, quan les excavadores treballen ja a la ribera del Bes˛s, se’ls fa difÝcil acceptar la idea que en el futur podran tornar a passejar a la vora d’aquest riu sense haver de suportar pudents miasmes. El Bes˛s no Ús nomÚs un riu biol˛gicament malferit; Ús tambÚ un paisatge profundament desacreditat.
El 1981 es va constituir el Consorci per a la Defensa de la Conca del Bes˛s, una mancomunitat de municipis riberencs en la qual, per primera vegada, es va plantejar la possibilitat de restaurar el riu i recuperar-lo per a un ˙s netament ciutadÓ. Des d’aleshores, la majoria dels ajuntaments han elaborat projectes de restauraciˇ urbana dels seus respectius trams de riu i dels barris i sectors limÝtrofs. Aquests plans han estat de vegades contradictoris i han donat respostes a estratŔgies territorials oposades. En els ˙ltims anys, per˛, s’han consolidat dins del territori metropolitÓ els intents de coordinar aquestes iniciatives.
Entre aquestes propostes figuren plans com ara el del Congost del Bes˛s; els projectes de restauraciˇ del darrer tram del curs del riu, entre els municipis de Montcada i la desembocadura, o el pla, avui ja en estat molt avanšat de definiciˇ, per a l’ordenaciˇ del front marÝtim de Barcelona i Sant AdriÓ, i la concreciˇ de l’espai on haurÓ de desenvolupar-se el F˛rum Universal de les Cultures. Barcelona 2004.
La Uniˇ Europea va acceptar l’any passat destinar 2.100 milions dels fons estructurals al segon d’aquests projectes, les obres del qual, corresponents als termes municipals de Montcada i Santa Coloma, es troben en plena execuciˇ. Quan concloguin aquestes obres s’haurÓ creat un parc de ribera de quatre quil˛metres que descendirÓ des de Montcada, on es reconstruiran els terrenys humits destru´ts els ˙ltims decennis per la contaminaciˇ, fins al lÝmit amb Sant AdriÓ. Dins del terme municipal de Santa Coloma, un passeig hÓbil nomÚs per a vianants i ciclistes anirÓ paral.lel al curs del riu. Nous accessos salvaran els murs de contenciˇ de la llera constru´ts el 1969 per frenar les intempestives crescudes i uns dics pneumÓtics regulables estabilitzaran el cabdal depurat del Bes˛s. Tot el recorregut estarÓ vigilat permanentment per evitar que les crescudes del riu puguin posar en perill els usuaris del parc.
L’execuciˇ d’aquest projecte deixarÓ encara pendent el tram que comprŔn tot el terme municipal de Sant AdriÓ fins a la desembocadura del riu. La intervenciˇ urbanÝstica desenvolupada al litoral, al costat del Bes˛s, per a la construcciˇ del principal escenari del F˛rum 2004 pot ser determinant per a l’obtenciˇ dels recursos necessaris que facin possible que el parc de ribera assoleixi tambÚ en un futur pr˛xim l’˙ltim tram de riu, al terme municipal de Sant AdriÓ. El projecte Ýntegre del parc, dissenyat per l’agŔncia urbanÝstica Barcelona Regional, proposa prolongar el passeig de ribera iniciat a Santa Coloma fins arribar als viaductes de l’autopista A-19 al terme municipal de Sant AdriÓ. En aquest punt s’ampliaria la lÓmina d’aigua del Bes˛s de manera que el llit del riu arribÚs d’extrem a extrem als actuals murs de contenciˇ fins arribar a desembocar al mar. Els Órids extrets en aquest tram del riu s’usarien per al rebliment dels terrenys que Barcelona Regional proposa guanyar al mar davant del litoral per situar-hi el principal escenari del F˛rum de les Cultures de l’any 2004.
La concreciˇ d’aquest ˙ltim projecte, que ordenarÓ el litoral nord de Barcelona i el de Sant AdriÓ, estÓ molt avanšada. El juliol del 1998 es va presentar un nou redactat, ajustat als requeriments exigits pel Ministeri de Medi Ambient per a la modificaciˇ de la costa. El projecte dˇna continu´tat a la reurbanitzaciˇ iniciada amb les obres de 1992 entre el port de Barcelona i la platja de la Mar Bella. Des d’aquest punt del litoral, l’equip redactor de l’agŔncia urbanÝstica Barcelona Regional traša un pla d’ordenaciˇ en el qual s’han hagut d’encaixar els plans vigents –la prolongaciˇ de la Diagonal fins al mar i la urbanitzaciˇ del sector, avui en plena execuciˇ– i la necessÓria supervivŔncia dels actuals equipaments de la zona –la depuradora, la incineradora i una central tŔrmica– amb els nous usos d’oci que es pretenen per al futur.
Queda per veure si aquest projecte beneficiarÓ tambÚ les Órees urbanes mÚs marginals d’aquesta zona, els barris de la Catalana i la Mina, al terme municipal de Sant AdriÓ. Hi ha la voluntat polÝtica que sigui aixÝ, per˛ fins ara aquest prop˛sit no s’ha materialitzat als plans exposats al p˙blic. Els plans per al litoral suggereixen quatre Órees diferents encaixades l’una amb l’altra. La primera d’aquestes Órees s’inicia a l’espigˇ en quŔ ara acaba la platja de la Mar Bella, des del qual es proposa guanyar un nou terreny d’unes 24 hectÓrees (uns 150 metres mar endins), on se situaria el nou parc zool˛gic i marÝ, i el parc aquÓtic de la ciutat al qual es traslladaria part dels animals que avui viuen al Parc de la Ciutadella.
En el trencant amb el mar d’aquest terreny es prolongaria el passeig marÝtim i es construirien unes plataformes que, a manera de platja, permetrien a la gent de banyar-s’hi. Es proposa, a mÚs, construir un escull, uns cinquanta metres mar endins, per apaivagar les aigŘes de davant d’aquest tram de la costa.
La segona Órea d’actuaciˇ del nou projecte s’inicia a l’altura de la Rambla Prim i s’hi situarÓ la futura ampliaciˇ de l’estaciˇ depuradora del Bes˛s. AquÝ tambÚ es proposa guanyar terreny al mar –en concret nou hectÓrees– i donar continu´tat al passeig i a la zona de banys amb les mateixes caracterÝstiques de la primera Órea. L’equip tŔcnic proposa utilitzar les instal•lacions ampliades de la depuradora com a equipament per a la celebraciˇ del F˛rum 2004 que, una vegada acabat, es reintegrarien a la seva funciˇ principal.
La tercera Órea projectada allotja el nou port de Sant AdriÓ, les dimensions del qual han estat redu´des en el pla presentat el juliol respecte de les primeres previsions. Tot i aix˛, conserva part de la seva anterior idea principal: una dÓrsena interior amb capacitat per allotjar 1.100 amarratges, la bocana dels quals quedarÓ gairebÚ alineada amb la nova costa. El port quedaria situat en l’˙ltim extrem de la prolongaciˇ de la Diagonal.
L’˙ltima de les Órees proposades abraša els dics orientals del nou port fins a la mateixa desembocadura del riu Bes˛s. En aquest tram es proposa consolidar 500 nous metres de platja a la costa i, a l’interior, dins de l’Órea delimitada per la Ronda Litoral i la via
fŔrria, actualitzar els equipaments que ja existeixen ara –la incineradora d’escombreries i una central tŔrmica el futur de la qual Ús, ara per ara, incert–, de manera que puguin conviure amb l’extens parc de vint hectÓrees que se situaria en aquesta zona.
Aquest projecte haurÓ de superar ara la revisiˇ de l’Administraciˇ auton˛mica, que tÚ les competŔncies en matŔria de planificaciˇ urbanÝstica, i de l’Estat, que tÚ l’˙ltima paraula per a l’ordenaciˇ i l’autoritzaciˇ dels usos als quals es destina el s˛l litoral.

 

Les xifres

PARC DEL BESĎS

  • SuperfÝcie
    120 hectÓrees
  • Inversiˇ en el tram
    Montcada-Santa Coloma
    3.325 milions de ptes.
  • Inversiˇ Sant AdriÓ (desembocadura)
    2.700 milions de ptes.
  • Data d’acabament (primer tram)
    marš de 1999
  • Municipis afectats
    Montcada, Santa Coloma de Gramenet, Sant AdriÓ de Bes˛s i Barcelona

LITORAL DEL BESĎS

  • Longitud de la zona de costa
    2,2 quil˛metres
  • Terreny guanyat al mar
    30 hectÓrees aprox.(projecte no tancat)
  • Municipis afectats
    Barcelona i Sant AdriÓ
  • Pressupost
    en procÚs d’elaboraciˇ
  • Data prevista d’acabament
    2004