pastilla.gif (43 bytes)   

La xarxa metropolitana de ciutats

Front Marítim. L’altra Vila Olímpica
L’obertura de la Diagonal. El vell somni
Diagonal Mar. Un nou centre urbà

El Besòs. De claveguera a parc

L’eix del Llobregat. L’ampliació del port i els nous espais naturals
Aeroport. Escala intercontinental
TAV / La Sagrera. El tren del progrés

Ciutat Vella
Completar la reforma del centre històric

Barcelona(s). 2004, els futurs de la ciutat


       

 

 

 

(© Maria Birulés)

 

Barcelona(s)
2004, els futurs de la ciutat

"Barcelona(s). 2004, els futurs de la ciutat" és el nom de l’exposició que se celebra a la bocana del Port Olímpic els mesos de març i abril, coincidint amb els congressos de la IULA (Unió Internacional d’Autoritats Locals) i de Metròpolis. Amb el cas de Barcelona com a referència, la manifestació vol suscitar la reflexió i el debat sobre els grans temes i problemes que afecten les grans urbs a la cruïlla del nou mil.lenni. Sobre una superfície de 2.000 metres quadrats, el muntatge s’estructura en quatre àmbits: la ciutat i la regió metropolitana, mobilitat i transport, la façana marítima i la ciutat del coneixement. El projecte ha estat comissariat per Josep A. Acebillo i Pep Subirós.

 

1. La ciutat i la regió metropolitana

Cada cop més, el món és un món de ciutats. Es preveu que cap a l’any 2010 dues terceres parts de la població mundial viuran en àrees urbanes. Aquest fenomen és especialment intens i evident en el continent europeu.
Amb 4,3 milions d’habitants, l’àrea de Barcelona acull l’11% de la població d’Espanya i el 70% de la població de Catalunya. Amb relació al conjunt d’Espanya, representa el 14% del PIB i el 21% de l’ocupació industrial. Per volum de població és la sisena regió de la Unió Europea i pel que fa a la renda se situa en la mitjana.

1.1. Barcelona a l’escena internacional: connexions, competitivitat, qualitatlineap.gif (951 bytes)

Malgrat la seva importància poblacional i econòmica, que la situa en el sisè lloc entre les regions metropolitanes europees, quant a infraestructures l’àrea de Barcelona ocupa només el lloc número 88 entre les 168 regions del continent.
Per això l’àrea barcelonina requereix un esforç inversor singular, especialment en la dotació d’infraestructures de transports, de comunicacions i mediambientals (tractament de l’aigua i dels residus, estalvi energètic, recuperació d’espais naturals), així com en matèria de recerca científica, aplicacions tecnològiques i creativitat cultural. D’una banda, per guanyar competitivitat en la xarxa internacional de ciutats que es va establint, però també, i sobretot, per garantir un desenvolupament equilibrat i un tractament adequat del territori i de l’espai urbà des del punt de vista de la qualitat de vida i del respecte al medi ambient.

1.2. El desenvolupament de Barcelona.
L’aposta pel reequilibri urbà i territorial
lineap.gif (951 bytes)

Durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX el desenvolupament industrial de Barcelona tingué lloc bàsicament en el sector nord-est de la ciutat, alhora que les grans infraestructures mediambientals (generació d’electricitat, depuració d’aigües, incineració de residus sòlids) es concentraven al voltant de la desembocadura del Besòs, amb el corresponent impacte sobre la façana marítima.
A partir dels anys cinquanta, en canvi, el creixement de la ciutat es va orientar fonamentalment cap al sud-oest i va generar uns forts desequilibris urbans. L’operació articulada al voltant dels Jocs Olímpics del 1992 va suposar un primer intent de reequilibri recuperant per al conjunt de la ciutat una bona part de la façana marítima del Poblenou.
El conjunt d’actuacions situades en l’horitzó de l’any 2004 –i molt especialment la potenciació de la zona de la Sagrera, el sanejament i el condicionament del Besòs, la prolongació i l’obertura de la Diagonal fins al mar i totes les actuacions previstes amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. Barcelona 2004– pretén completar aquest reequilibri, millorant substancialment la qualitat i la vitalitat d’una àrea on viuen prop de dos milions de persones.

1.3. La regió metropolitana, ciutat de ciutats.
Territori i medi ambient
lineap.gif (951 bytes)

Una de les qüestions prioritàries a tenir en compte per a un desenvolupament equilibrat i respectuós amb el medi ambient és la política del sòl. A partir de les dades més recents (padró del 1996), resulta evident que aquests darrers anys hi ha hagut un creixement basat en un consum excessiu de sòl, amb un increment d’un 56% del territori urbanitzat dins la regió metropolitana de Barcelona. Això comporta una dispersió de la població i de l’activitat econòmica, símptoma d’una tendència cap a la ciutat difusa que s’ha d’observar amb preocupació.
Tanmateix, un dels grans actius de la regió metropolitana barcelonina és la riquesa del seu teixit urbà. A més de la mateixa Barcelona, ciutats com Badalona, Mataró, Mollet del Vallès, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca o Vilanova i la Geltrú, entre d’altres, són centres urbans carregats de vitalitat, amb especialitzacions productives que els fan altament competitius en el context internacional.
El desenvolupament de la regió hauria de produir-se, doncs, sobre la base d’aquests nuclis, enfortint-los, i no amb un creixement urbà difús que malmeti les reserves de sòl no urbà encara disponibles.

 

 

2. Mobilitat i transport

L’aposta pel transport públic

El Pacte per la Mobilitat, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i recentment subscrit per les principals entitats cíviques i associacions professionals del sector, constitueix un compromís col.lectiu per fer front al creixement i a la diversitat de la mobilitat sense hipotecar, però, ni el medi ambient i la qualitat de vida dels ciutadans, ni la fluïdesa i la velocitat mitjana del trànsit en un horitzó de futur.
Dins del Pacte cal remarcar l’aposta pel transport públic, l’única opció que permet combinar una mobilitat eficaç amb el respecte pel territori i la preservació mediambiental.

El Pacte per la Mobilitat.
Objectius i propostes d’acord:

1. Aconseguir un transport col.lectiu de qualitat i integrat.
2. Mantenir les velocitats de recorregut i millorar la velocitat del transport públic de superfície.
3. Augmentar la superfície i la qualitat de la xarxa viària dedicada als vianants.
4. Augmentar el nombre de places d’aparcament i millorar-ne la qualitat.
5. Millorar la informació i la formació de la ciutadania, i la senyalització de la via pública.
6. Aconseguir una normativa legal adequada a la mobilitat de la ciutat de Barcelona.
7. Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris i les usuàries dels diferents tipus de transport.
8. Promoure l’ús de carburants menys contaminants i el control de la contaminació i el soroll causats pel trànsit.
9. Fomentar l’ús de la bicicleta com a mitjà habitual de transport.
10. Aconseguir una distribució urbana de mercaderies i productes àgil i ordenada.

 2.1. Metro i Metro lleugerlineap.gif (951 bytes)

El metro, pels seus costos, i per les dificultats objectives que té per incrementar el volum de passatge, és un transport que ha abandonat la fase expansiva, mentre que a les ciutats europees més avançades s’han cercat solucions en noves modalitats de transport públic. El metro lleuger, i algunes variants com l’Snelltram d’Amsterdam, s’han mostrat com la resposta més eficaç, ecològica i barata:
1. respectuós amb el medi ambient
2. elevada velocitat comercial (20-25 km/h)
3. fàcil integració urbana
4. elevada capacitat de transport
5. accessible per a tothom
El projecte de metro lleuger per al Baix Llobregat és una adaptació d’aquest model a les demandes de l’àrea metropolitana. Es preveuen inicialment quinze quilòmetres de línia, amb una entrada comuna a la ciutat de Barcelona, i tres ramals que cobreixin l’àrea dels municipis inclosos en el projecte (Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat).
Està en estudi, d’altra banda, la proposta d’implantació del metro lleuger des de la plaça Francesc Macià i la plaça de les Glòries fins a la desembocadura del Besòs.

Proba pilot del tramvia de la Diagonal, el novembre de 1997. El seu traçat connectarà amb el Baix Llobregat.
(© Arxiu: Barcelona Regional)
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2.2. Mobilitat i serveis viaris a la ciutat central: el projecte Picasso de mobilitat sosteniblelineap.gif (951 bytes)

El constant augment de la mobilitat té com a límits no només la rigidesa física del sistema viari, sinó també la necessària preservació de l’espai urbà i de la qualitat mediambiental. El projecte Picasso és un projecte de mobilitat sostenible que combina el vehicle privat, el transport públic, la infraestructura i l’aparcament com a sistema interrelacionat. És la mobilitat intermodal.
Tres són els àmbits d’actuació:
-Potenciació del transport públic i la seva intermodalitat.
-Gestió intel.ligent de la mobilitat basada en la introducció de les noves tecnologies.
-Operacions infraestructurals en un doble sentit: actuacions de petita escala amb gran rendibilitat en termes de connectivitat i de caràcter infraestructural amb implicacions directes en el sistema viari bàsic de la ciutat.

Plaça Cerdà: La urbanització d’una plaça que mai no va existir
La plaça Cerdà està deixant de ser un scalextric. La Gran Via ha estat soterrada, els passos elevats substituïts per passarel.les de vianants, els solars d’antigues indústries acolliran blocs d’habitatges o d’oficines i es guanyaran zones verdes. En definitiva, la nova plaça tindrà poc a veure amb l’hostil cruïlla de camins construïda els anys setanta. El cotxe ja no serà l’únic protagonista.
La plaça Cerdà serà un nou nucli de centralitat urbana, amb una oferta de prop de 1.300 nous habitatges. D’altra banda, la nova ordenació del trànsit millorarà els accessos a la muntanya de Montjuïc i permetrà relacionar espais que fins ara s’havien donat l’esquena: el barri de Zona Franca amb la resta de Barcelona, i els barris barcelonins amb els de l’Hospitalet.

Ronda del Mig
La Ronda del Mig –Primer Cinturó– està sent reformada i completada per donar-li la coherència urbana que mai no havia arribat a tenir. Així, es prolongarà el traçat 1.200 metres, a partir del carrer Cartagena en direcció a Nou Barris, per enllaçar amb la Ronda del Guinardó i l’avinguda Rio de Janeiro, completant d’aquesta manera la connexió entre la plaça Cerdà i la Meridiana. En el futur, un nou ramal de la ronda connectarà el carrer Cartagena amb la Sagrera.
A més, es cobreixen tres trams de la Ronda existent –Constitució-Pavia, avinguda de Madrid-Travessera de les Corts i Alegre de Dalt-Secretari Coloma–, en un projecte que inclou també la creació de nous passejos urbans i zones enjardinades.
Finalment, una obra especialment significativa és el soterrament de la cruïlla formada per l’avinguda de Sarrià, el carrer Sant Joan Bosco i la ronda General Mitre. El nou túnel suposarà una transformació substancial de la zona, amb una millora molt important per al trànsit, ja que evitarà colls d’ampolla, i encara més per als veïns, que guanyaran en silenci, seguretat i espais enjardinats.

La Diagonal arriba al mar
Ildefons Cerdà va plantejar la plaça de les Glòries com el centre neuràlgic del seu Eixample, però la plaça a l’últim va ser un límit. A partir d’allí, la ciutat va créixer sense gaire ordre i una de les grans artèries, la Diagonal, va quedar estroncada a les Glòries. Continuar-la fins al mar, fins a la Rambla Prim, va esdevenir un vell somni que a poc a poc es va fent realitat i que també forma part de la nova ciutat del 2004.
Alhora, l’obertura de la Diagonal fins al mar és l’eix bàsic de la renovació del Poblenou. La reforma, que afecta un àmbit de més de seixanta hectàrees, servirà per donar continuïtat a la xarxa viària i recuperar espais públics, i permetrà construir 6.000 habitatges nous, quinze illes de zones verdes i vuit més d’equipaments.

Desdoblament de la Ronda del Litoral i túnels de Montjuïc
Es tracta de dotar la Ronda del Litoral de calçades laterals en el tram més crític del seu traçat, entre el Nus del Llobregat i el Morrot. En el costat mar, es proposa la conversió d’una part de l’actual sistema viari portuari que transcorre dintre del recinte del Port de Barcelona de tal manera que els camions amb destí al Port no hagin de fer servir les calçades actuals de la Ronda. En el costat muntanya, es proposa la construcció d’un túnel sota la muntanya de Montjuïc.

2.3. La xarxa ferroviàrialineap.gif (951 bytes)

En la mesura en què constitueix un mitjà de transport col.lectiu eficiente, barat i ecològic, el desenvolupament de la xarxa ferroviària és una prioritat en el millorament de l’equilibri regional a l’àrea metropolitana.
En aquest sentit, cal continuar millorant el sistema ferroviari de rodalies. El mitjà ferroviari hauria d’estar en condicions de substituir una part de la mobilitat extramunicipal que actualment troba resposta en el vehicle privat. D’altra banda, la combinació d’una xarxa de tres amples a la Zona Franca-port, com a espai industrial preeminent, és una necessitat de primer ordre.

Tren d’Alta Velocitat (TAV)
En un continent amb una xarxa de ciutats tan densa com l’europea, les connexions ferroviàries d’alta velocitat constitueixen un dels principals punts clau del desenvolupament i la competitivitat de grans àrees metropolitanes.
En el cas de la línia Barcelona-València en velocitat alta (200 km/h), ja en funcionament, es preveu que tingui una freqüència d’un tren per hora, en trams d’ample ibèric.
Pel que fa a l’Alta Velocitat (300 km/h), d’ample internacional, caldria considerar la parella Sagrera-aeroport com a dues capçaleres adequadament combinades, els extrems d’una regió europea que és hinterland de l’aeroport i que cobreix un territori amb més de deu milions d’habitants. Per això es preveuen freqüències especials per a tota aquesta àrea d’influència privilegiada, amb parada a l’aeroport.
Altres trens internacionals d’alta velocitat fora del hinterland aeroportuari podrien tenir terminal només a la Sagrera. Entre aquests hi ha els trens amb extrem a Londres, Amsterdam, Colònia, Ginebra-Zuric i Milà.

El Tren d’Alta Velocitat i l’Àrea de la Sagrera
La nova estació intermodal de la Sagrera, on confluiran la xarxa de metro, la de rodalies i el Tren d’Alta Velocitat, ha de ser, juntament amb l’estació de l’aeroport, una de les dues grans capçaleres del TAV a Barcelona. Es preveu que l’estació tingui la condició d’estació de pas, i no pas terminal, per evitar que s’esgoti la seva capacitat, com va ocórrer per exemple amb l’Estació de França.
Prenent com a horitzó l’any 2025, les circulacions previstes a la nova estació són de l’ordre següent:
150 trens diaris (entrades més sortides) a l’estació d’alta velocitat amb 30 milions anuals de passatgers.
700 trens diaris a l’estació de rodalies (amb 30 milions de passatgers anuals).
Funcionament multifreqüent del sistema de transport de metro lleuger (700 metres) fins a punt d’enllaç amb estació de metro.
D’altra banda, la nova estació de la Sagrera constitueix una peça central i bàsica per consolidar una de les grans transformacions de la Barcelona del tombant de segle: la recuperació urbana de 230 hectàrees d’antic sòl industrial i ferroviari, amb la construcció d’un parc lineal de 5 km i 35 hectàrees, uns 7.000 nous habitatges i nous espais d’equipaments, comerç i indústria.
Entre ells es troba el projecte de La Maquinista compost per un centre comercial, 900 habitatges, un pàrquing de 4.000 places, oficines, petites indústries i equipaments. En conjunt la inversió estimada per a aquesta àrea supera els 200.000 milions.

 

 

3. La façana marítima, de riu a riu

Un dels privilegis de Barcelona i la seva àrea metropolitana és gaudir d’una extensa façana litoral. Això ha afavorit, històricament, una proximitat i una fàcil interconnexió d’unes infraestructures logístiques de transports i comunicació (port, aeroport, tren, àrees logístiques) que donen a Barcelona un gran avantatge competitiu. Aquest fet també ha suposat, però, uns forts impactes territorials i, sovint, una degradació de la qualitat mediambiental.
El gran repte de futur és millorar les infraestructures de la zona costanera i completar la recuperació de la façana marítima, alhora que es millora la qualitat mediambiental, en especial al voltant dels rius Llobregat i Besòs.

3.1. El renaixement del Besòslineap.gif (951 bytes)

Durant els darrers anys s’ha iniciat un seguit d’actuacions tendents al sanejament del Besòs i a l’acondicionament urbà del seu entorn, actuacions que, en el tram final del riu, estan sent integrades en una proposta global que contempla múltiples operacions sobre el territori: regeneració de la llera i millora urbanística de l’entorn del riu, recuperació del front litoral per a l’ús públic (banys, zones lúdiques, instal.lacions esportives i educatives com el port de Sant Adrià o el nou zoo), suport a les zones comercials i residencials creades en la proximitat, modernització i adaptació ecològica de les infraestructures energètiques i de tractament d’aigües i residus, eliminació de les línies d’alta tensió, etc.
Es tracta, per tant, d’una proposta que presta una especial atenció a la idea de ciutat sostenible que serà un dels eixos temàtics principals del Fòrum Universal de les Cultures. Barcelona 2004.

La recuperació de la llera
Entre les actuacions bàsiques que ja s’estan duent a terme al voltant del Besòs destaca la recuperació mediambiental del tram final de la llera del riu, així com el condicionament de les riberes com a parc urbà.
El projecte inclou la generació de zones humides i la creació de llacunes, un parc fluvial (9 km), passejos pels murs laterals, andanes arran dels estanys, arbrat a les riberes, talussos de pendents suaus per facilitar l’accés i preses inflables com a control del cabal de les pluges.

3.2. L’impacte territorial del Fòrum Universal de les Cultures. Barcelona 2004

En tant que reflexió sobre processos com ara la cultura, la pau o el desenvolupament sostenible, la celebració del Fòrum reclama una actuació modèlica que permeti oferir un escenari adequat a una iniciativa d’aquesta naturalesa.
A més, doncs, de la seva pròpia substantivitat com a convocatòria universal sobre la cultura, el Fòrum 2004 –que compta amb el suport i el consens institucional de la Unesco, del Govern espanyol i de la Generalitat– actua com a estímul catalitzador i com a horitzó temporal d’un important conjunt d’operacions urbanes i mediambientals al voltant de la desembocadura del Besòs. Entre elles, cal destacar les següents:
Port esportiu de Sant Adrià.
Arribada de la Diagonal al mar.
Passeig marítim, zones de bany (piscines d’aigua de mar i platges) i parc urbà (tot el conjunt com a campus del Fòrum durant la celebració de l’encontre).
Formació d’una nova plataforma de 75 hectàrees de terreny guanyat al mar (construcció del dic i rebliment de terres), Zoo Parc de 24 hectàrees, i platges (300 m etres) amb canal aquàtic.
Zoo Parc a l’extrem sud de la plataforma, el finançament del qual seria a càrrec d’operadors privats, amb espais emprats com a campus del Fòrum.
Ampliació de la planta depuradora, amb localització provisional d’espais per al Fòrum 2004 en els decantadors.
Reestructuració de les infraestructures elèctriques (desmuntatge de les línies aèries, plantes de cicle combinat que són més eficients i netes).
Modernització de la planta incineradora.
Sistema de transport públic que connecti amb les xarxes existents.

3.3. Barcelona en blau i verd lineap.gif (951 bytes)

Diagonal Mar
El complex de Diagonal Mar comença a prendre forma després d’anys d’incerteses i modificacions. A la confluència de l’avinguda Dia- gonal i la Rambla Prim s’hi construeix des de la primavera de 1998 un centre residencial, comercial i de lleure que vol ser el motor de tot el projecte. Diagonal Mar inclou una quinzena d’hectàrees cedides per a ús públic que formaran un parc que s’estendrà des de la Diagonal fins a la Ronda Litoral.

Front Marítim Poblenou
El futur barri de Front Marítim és una de les operacions de creació de nous habitatges previstes al litoral del Poblenou des que, al 1992, es va començar a impulsar la reforma de tota aquesta zona abans industrial. Aquests són els terrenys (20,4 hectàrees) on hi havia, entre d’altres, dues de les fàbriques més grans del Poblenou, Macosa i Catalana de Gas.
El projecte, ja en fase de realització, suposa la construcció de 1.723 pisos –amb un 60 % d’ells sotmesos a protecció pública– repartits en set illes que mantindran la trama quadriculada de l’Eixample i que tindran jardins interiors públics.

El nou Port Vell
L’àrea del Port Vell, alliberada de mercaderies, s’ha integrat plenament a la ciutat i ara només caldria concloure l’operació amb la renovació de l’estació de viatgers, la millora dels accessos a la zona de viatgers, la zona nàutica esportiva, l’obertura d’una nova bocana, l’acabament dels edificis d’oficines i del World Trade Center.
El conjunt arquitectònic del World Trade Center (WTC) estarà integrat per quatre edificis de vuit plantes, amb una plaça al centre que actuarà de distribuïdora entre els diferents àrees i serveis. Així mateix, disposarà de dues grans terminals marítimes on podran varar fins a deu grans creuers simultàniament.

3.4. Pla Delta del Llobregat:
La porta Sud d'Europa 
lineap.gif (951 bytes)

El Pla del Delta del Llobregat –que compta amb la participació de totes les administracions implicades: ministeris de Foment i de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, ajuntaments de Barcelona i del Prat de Llobregat, Consell Comarcal del Baix Llobregat– integra un conjunt molt important d’actuacions i d’inversions en infraestructures de transport, logística i medi ambient. La realització d’aquest pla ha de permetre assolir l’objectiu de convertir Barcelona i la seva regió metropolitana en la Porta Sud d’Europa dins de les xarxes econòmiques internacionals i, d’aquesta manera, assegurar la competitivitat de l’economia catalana.
Els principals elements de l’operació són aquests:
-Ampliació del port i desviament del riu Llobregat.
-Creació d’una competitiva Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).
-Ampliació de l’aeroport.
-Infraestructures de les xarxes viària i ferroviària.
-Infraestructures mediambientals.
Les previsions sobre els efectes econòmics a curt termini del Pla del Delta del Llobregat contemplen la generació (per construcció d’infraestructures) de 134.000 llocs de treball directes, a més de 40.000 llocs més com a ocupació induïda. Així mateix, es calcula que l’activació de la producció serà per un valor de 770.000 milions de pessetes al conjunt de la regió metropolitana (494.000 milions d’inversió directa i 275.000 milions de producció induïda). I es preveu una generació de 381.000 milions de pessetes de valor afegit brut generat per la inversió (246.000 milions directes i 135.000 milions induïts).

Ampliació d l’aeroport
Les propostes d’actuació sobre l’aeroport persegueixen a curt i mitjà termini una millora notable de la seva capacitat i de la seva connectivitat. En transports de viatgers, els reptes queden marcats per aquests horitzons:
-Horitzó 2010 = 30 milions de passatgers/any
-Horitzó 2016 = 40 milions de passatgers/any
A més, es preveu un augment de les funcions industrials (manteniment d’aeronaus i d’altres) i del transport de mercaderies, amb la corresponent generació de llocs de treball.
Les principals actuacions a l’aeroport que s’inclouen en aquesta proposta són:
-Tercera pista.
-Nova terminal central.
-Estació del Tren d’Alta Velocitat (TAV).
-Sistema de transport lleuger soterrat.
-Més punts de recepció d’avions.
-Increment de les zones d’atenció a les aeronaus.
-Destinació d’una àrea a la ZAL.
-Increment de les àrees d’activitats complementàries.

Desviament del riu Llobregat
El Pla del Delta del Llobregat contempla actuacions en una zona ecològicament molt sensible. Per això, el Pla avalua els efectes sobre aquest entorn i té en compte criteris mediambientals.
A més de permetre la necessària ampliació del port, el desviament del riu Llobregat hauria d’afavorir una recuperació del riu i el seu entorn immediat com espai natural, una regeneració dins la llera d’ecosistemes importants avui desapareguts o en perill i la millora dels recursos hídrics alhora que s’assegura la qualitat dels aqüífers.
Entre les dotacions mediambientals previstes destaca la construcció d’una depuradora d’aigües residuals amb l’aprofitament de les aigües regenerades per regar zones agrícoles i altres zones properes com l’aeroport.

Ampliació del port i Zona d’Activitats Logístiques (ZAL)
La pròxima ampliació del port i la connexió amb la xarxa ferroviària d’ample europeu farà possible la consolidació d’una important Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) als terrenys alliberats pel desviament del riu Llobregat. El port logístic ha de permetre que la ciutat i el seu entorn metropolità esdevinguin un nus central en la xarxa logística europea, per convertir la zona port-aeroport en una autèntica Porta Sud d’Europa.
L’ampliació del port preveu una evolució de la superfície total ocupada que permeti passar de les 436 hectàrees actuals fins a les 773 l’any 2000 i a les 1.048 l’any 2010.
Actualment, la ZAL ocupa 65 hectàrees. Les previsions compten amb un creixement que assolirà les 268 hectàrees amb l’operació de desviament del riu Llobregat. Una vegada completada la previsió, es calcula que hi podrien treballar prop de 10.000 persones i que hi transitarien uns 9 milions de tones anuals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

4. La ciutat del coneixement i les capacitats productives

En els darrers vint anys, una part cada cop més important de l’economia ha anat estructurant-se al voltant de les noves tecnologies de comunicació i informació. Una de les conseqüències d’aquesta tendència ha estat el desplaçament de la producció industrial lluny dels vells centres urbans i, per tant, un qüestionament radical de les condicions de desenvolupament de ciutats tradicionalment vinculades a la indústria moderna, com ara Barcelona.
Tanmateix, la densitat de la vida urbana, la diversitat de qualificacions i de serveis que s’hi ofereixen i la sinergia que es produeix entre els diferents sectors fan que les grans ciutats es consolidin com l’espai més favorable per a la producció, la transmissió, la renovació i innovació de qualificacions, coneixements i valors culturals, sectors on es genera el màxim valor afegit dins del procés econòmic.Ens trobem, per tant, en un període de profunda transformació urbana en el qual tenen un paper clau tots aquells sectors d’activitat directament relacionats amb la producció i transmissió de coneixements, sectors que cada cop representen una part més important del sistema econòmic.

4.1. La xarxa de telecomunicacionslineap.gif (951 bytes)

La implantació d’una xarxa de cable adequada hauria de constituir un important estímul per al desenvolupament de noves activitats econòmiques i per a l’adaptació a una demanda creixent en el sector terciari. A més hauria de permetre el desenvolupament correcte de les xarxes i serveis de telefonia, televisió i Internet, entre d’altres. Després de l’acord a què van arribar la Generalitat de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, el territori català es divideix en tres demarcacions d’uns dos milions d’habitants cadascuna, per garantir la cobertura de la totalitat de Catalunya.
El total de les inversions que es proposen s’avalua en 140.000 milions de pessetes, que correspondrien a la iniciativa privada. Les propostes contemplen la utilització de les galeries de serveis i túnels existents (rondes i metro), a més d’altres infraestructures reutilitzables.

4.2. El triangle màgic: ciutat, universitat, empreseslineap.gif (951 bytes)

Els dos principals factors que condicionen el desenvolupament en una societat cada cop més oberta i global són:
a) La densitat i la solidesa dels recursos científics, tecnològics i culturals.
b) La qualitat de vida dels llocs de treball i residència, i especialment les ciutats, on es concentren aquests recursos.
És per això que per a una ciutat resulta essencial la col.laboració i la complicitat entre els diferents agents socials implicats en el desenvolupament i, sobretot, entre les estratègies de planificació urbana, les polítiques educatives i de recerca, i els agents econòmics.

INFOPIME
INFOPIME (http://infopime.bcn.es) és un servei telemàtic d’informació i relació per a les empreses i professionals de Barcelona que, a través d’Internet, posa al seu abast la informació econòmica més actualitzada de la ciutat, a la vegada que permet sol.licitar la realització de tràmits.
Amb aquest servei, l’Ajuntament de Barcelona vol millorar la gestió i la competitivitat de les empreses i els professionals de la ciutat posant al seu abast la informació de què disposa. Des que es va presentar el passat mes de juliol, INFOPIME ha sobrepassat el milió de consultes i s’ha estabilitzat en una mitjana de 50.000 consultes setmanals.

Cibernàrium. Multiespai telemàtic
Situat al Fòrum Nord de la Tecnologia (antic Hospital Mental de Sant Pau), Cibernàrium és un espai pioner a Barcelona per accedir a la informació, a la gestió del coneixement i al potencial de les noves tecnologies.
Espais per al coneixement, l’aprenentatge, l’assaig, la difusió, el debat i l’actualització professional oferiran als participants un conjunt d’activitats al voltant de l’educació, la formació, el treball, l’empresa, les noves ocupacions, els nous negocis i el comerç. 

4.3. El nou Poblenou: la nova fàbrica del coneixement i la culturalineap.gif (951 bytes)

Durant el segle XIX i bona part del segle XX, el Poblenou ha estat al capdavant d’un desenvolupament industrial que va configurar Barcelona i Catalunya com la fàbrica d’Espanya.
En els darrers anys, els canvis tecnològics i comercials han permès en uns casos i obligat en uns altres al trasllat de moltes indústries originàriament instal.lades en aquesta àrea.
Això està permetent la plena integració del barri al conjunt de la ciutat, amb l’obertura de la Diagonal fins al mar i la construcció d’habitatges i equipaments.
El Poblenou, però, pot i hauria de seguir tenint un paper molt important en el nou model de desenvolupament urbà.
Situat en un emplaçament privilegiat, al cor de la regió metropolitana de Barcelona, el nou Poblenou pot esdevenir un espai privilegiat per a l’establiment d’activitats productives, no contaminants i d’alt valor afegit, directament relacionades amb les noves tecnologies, el tractament d’informació, la producció de coneixement i la creativitat artística i cultural. 

Antic mercat del Born, que els arquitectes Sòria i Cáceres convertiran en la Biblioteca Provincial de Barcelona.
(© Enrique Marco)

 

 

4.4. Equipaments culturalslineap.gif (951 bytes)

En la irreversible configuració de les grans ciutats com a centres de coneixement, d’informació i de serveis, la cultura i els equipaments culturals tenen un paper fonamental.
No es tracta només que la ciutat necessita tenir una bona oferta d’espectacles i uns bons museus per al consum interior o turístic. Es tracta també, i sobretot, de tenir permanentment la capacitat de rebre, de reciclar i d’exportar idees, sensibilitats i projectes que millorin la qualitat de la vida urbana i que qualifiquin la ciutat en la concurrència internacional. I no pot haver-hi una ciutat amb una vida cultural rica i oberta que no disposi d’unes estructures i uns equipaments culturals consolidats tant en l’àmbit del patrimoni històric com en el de la creació contemporània.
D’altra banda, en una societat on cada cop es disposa de més temps lliure, la tradició, la vitalitat i la riquesa cultural d’algunes ciutats esdevé no només una dimensió decisiva de la qualitat de vida, sinó un factor econòmic de primer ordre.

El Pla de Biblioteques
Una de les condicions essencials per avançar cap a la societat del coneixement –i, per tant, cap a un desenvolupament sostenible– és la facilitat d’accés públic a la informació i al coneixement acumulat en els diferents camps del saber i la cultura.
En aquest sentit, les biblioteques i els centres de documentació constitueixen un equipament fonamental.
El Pla de Biblioteques recentment aprovat per l’Ajuntament de Barcelona dibuixa una xarxa formada per una Biblioteca Central, un mínim d’una biblioteca per districte i les biblioteques de barri, que seran 28.
Les noves biblioteques tenen el paper fonamental de facilitar la transformació activa de la informació en coneixement, posant aquest procés a l’abast de la majoria de la població. Això implica una reconversió dels serveis bibliotecaris existents, que han de passar a ser efectius proveïdors de recursos i serveis per a la documentació i la lectura en els suports més diversos.

La Biblioteca Provincial.
La recuperació del Born

La Biblioteca Provincial era la gran assignatura pendent del sistema bibliotecari de la ciutat. El 21 de novembre de 1997, el Ministeri d’Educació i Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van signar una acord per ubicar-la a l’antic Mercat del Born.
Les obres començaran el 1999, i la data límit per a l’obertura de la biblioteca és l’any 2002. El cost del projecte, 3.700 milions de pessetes, és assumit íntegrament pel ministeri.
El municipi cedeix l’edifici, valorat en 4.000 milions, i la Generalitat es farà càrrec de la gestió de l’equipament.
La Biblioteca Provincial serà la més gran de Barcelona i funcionarà com a biblioteca central urbana, d’acord amb la llei del sistema bibliotecari de Catalunya. Tindrà una superfície aproximada de 15.000 m2.
La reconversió respectarà l’estructura de l’antic mercat, obra de Josep Fontserè i Mestres, que va ser acabat el 1876. Va deixar de funcionar com a mercat el 1976. Ara esdevindrà l’equipament cultural de més envergadura del barri de la Ribera i un dels motors principals de la millora i reactivació de la zona.

La Ciutat del Teatre
La Ciutat del Teatre serà el gran pol d’arts escèniques de Montjuïc, un pol que articularà diverses infraestructures, algunes ja existents i d’altres de nova creació. El seu nucli central estarà integrat pel Mercat de les Flors i les noves seus de la Fundació Teatre Lliure i de l’Institut del Teatre, agrupats al voltant de la plaça Margarida Xirgu.
El projecte reurbanitzarà la zona compresa entre el carrer Lleida, el passeig de Santa Madrona, els carrers Baix i Sant Isidre, el passeig de l’Exposició i la plaça Margarida Xirgu.

L’Auditori
El nou Auditori, que entra en funcionament aquest any, serà una veritable ciutat de la música. Té com a formació resident l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i en el futur també serà seu del Conservatori Superior de Música i del Museu de la Música.
Juntament amb el Teatre Nacional de Catalunya i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, l’Auditori completarà el nucli cultural de la plaça de les Glòries.

El Centre Cultural Tecla Sala
A l’edifici Tecla Sala s’ubicarà, a més del Centre Cultural Metropolità –que conservarà la sala d’exposicions a la primera planta–, la nova Biblioteca Central de l’Hospitalet. El total de sostre per a equipament és de 16.000 m2.
L’espai cultural principal de l’Hospitalet forma part d’un PERI aprovat l’any 1996 en el qual es redefineix el sector com un espai de caràcter central amb usos polivalents: equipament cultural i de lleure, residencial, espai verd i equipament esportiu.