Mercats, parades de barri, llaminers i curiosos
TEXT:Danielle Provansal,

1. Mercat de mercats
2. Parades de barri
3. Fires tradicionals
4. Fires especialitzades
5. Mercats de col·leccionista
6. Altres mercats

INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ I TREBALL DE CAMP
Gabriel Pernau, Felicia Esquinas, Carmen Luque


     

 

TEXT: Danielle Provansal,
Antropòloga de la Universitat de Barcelona
i autora del llibre "Els mercats de Barcelona"

Mercats, parades de barri, llaminers i curiosos

 

El món, el nostre món, es converteix en una gegantina i cada vegada més atapeïda xarxa de transaccions de tota mena: mercaderies, informació i coneixements, creences i símbols. Llocs remots s'apropen a nosaltres i esdevenen familiars, mentre consumim, veiem i admirem les mateixes coses en diferents punts del planeta. El món, el nostre món, sembla haver-se reduït, fins al punt que ara se'n diu el veïnatge universal, mentre els usos i els gustos semblen uniformitzar-se més. En efecte, creiem que això és el que succeeix quan observem les anades i vingudes dels capitals, de les persones i de les imatges. És, però, una percepció astronòmica de la realitat. Si ens apropem a les ocupacions de la gent, als seus espais viscuts o somniats, aquesta mateixa realitat apareix molt més complexa, subtil i diversa. Ens podem preguntar si una de les respostes col.lectives a aquesta estandardització generalitzada pròpia del veïnatge universal està constituïda per les múltiples expressions d'afirmació local i, en particular, per les formes recuperades o alternatives d'intercanvi. Davant la figura del consumidor anònim induïda per les grans cadenes de distribució i les grans superfícies comercials que, de Nova York a Singapur passant per Londres i Ciutat del Cap, imposen els criteris de gust, apareix cert eclecticisme, certa recerca d'allò que és propi i, fins i tot, una sana complicitat entre tots els qui es resisteixen a ser les víctimes passives dels estudis de mercat. Durant els últims anys han aflorat a Barcelona nous espais mercantils a cel obert: mercats, parades de barri i fires que confereixen a la ciutat el seu caràcter festiu, alegre i pintoresc. Al mateix temps, s'han anat conservant o recuperant altres espais d'intercanvi que formen part de la mateixa història de la ciutat.
Aquesta profusió de creacions locals és sens dubte la resposta més


© Eva Guillamet

imaginativa i més viva a l'estandardització que ens amenaça.
La inventiva no té límits, i tampoc no els té el nostre desig, per definició, mai prou satisfet de descobrir i experimentar coses noves.

"Barcelona és bona..."

Tothom coneix aquesta dita. Parla d'una ciutat amena per a tothom, pobres i rics, però la seva formulació ens indica indirectament que els diners són una de les preocupacions bàsiques dels ciutadans, els diners que guarden provisionalment en una bossa perquè estiguin immediatament disponibles per a qualsevol tipus de transacció; en suma, diners fets per circular. Una altra dita tan coneguda com la primera en reafirma el sentit: "Roda el món i torna al Born". El Born com a cor de la vella ciutat i plaça de mercat, des de temps immemorials, simbolitza la ciutat sencera i la seva principal vocació: ser el nexe central de xarxes comercials terrestres i marítimes.

Per bé que al llarg de la història la ciutat hagi tingut altres vocacions econòmiques com ara ser centre industrial i més recentment esdevenir capital de serveis, la primera continua sent summament important i constitueix una de les més entranyables senyes d'identitat de la ciutat, ja que compleix múltiples funcions. En efecte, a més del seu evident rol econòmic, tots aquests espais mercantils responen a altres funcions profundament imbricades entre elles que s'actualitzen en les pràctiques quotidianes o periòdiques de la gent i que, d'alguna manera, reflecteixen l'afecció dels ciutadans vers el seu entorn urbà. Fins i tot els mercats quotidians que compleixen necessitats trivials no deixen de ser llocs eminentment culturitzats: n'hi ha prou amb veure la magnificència de les parades de fruites i de verdures al passadís principal de la Boqueria, la profusió de colors a la rotonda central reservada a les parades de peix i marisc o la fila de parades de carn de caça abans de les festes nadalenques per comprovar que el menjar i el beure són un pretext per a molts altres plaers, on l'estètica i el bon gust del paladar es barregen amb l'afany d'exotisme i amb certa capacitat lúdica. A més, els mercats són, com ho era l'àgora, espais de trobada i de circulació de la informació, sobretot d'aquelles notícies locals o tafaneries entre veïns que no interessen al gran públic i no surten a la premsa, però que contribueixen a forjar una comunitat viva i activa dotada de la seva identitat pròpia.

Els mercats quotidians

Avui dia, Barcelona té 41 mercats coberts disseminats pel teixit urbà que constitueixen una referència ineludible per als habitants del barri. D'una banda, són una referència topogràfica; de l'altra, arquitectònica, com és el cas dels mercats de l'època modernista, i finalment, simbòlica, que es trasllueix a través d'algunes designacions familiars com ara el Ninot o la Boqueria. La plaça, com s'anomena familiarment el mercat cobert d'aliments a Barcelona, és alhora el ventre i el cor del barri; però, a més, a l'imaginari popular és testimoni de l'últim vincle visible que la nostra societat conserva amb la natura, en aportar, davant la producció alimentària industrial, certa referència ecològica. Finalment, una de les funcions dels mercats coberts, el valor dels quals ha augmentat els últims anys, ha estat el seu potencial lúdic. Hi influeixen, per cert, els bars o altres comerços de venda al detall pròxims, que donen als voltants molta animació; però sobretot hi contribueixen els actes festius que s'organitzen en el mateix recinte: la loteria de Nadal, les botigueres i els botiguers disfressats per carnaval, les roses amablement regalades per la compra el dia de Sant Jordi o el cava repartit entre venedors i clients la vigília de Sant Joan en alguns mercats.

Dos grans cicles conformen el ritme dels mercats al detall: un cicle curt, de cadència nocturna i diürna, i un de més llarg, més imperceptible, que inclou el primer i que segueix el canvi de les estacions. És així com es retroben encavalcades en un doble moviment les alternances de la natura i la cadència de les activitats humanes, a les quals es superposen periòdicament, com notes de crescendo, tant l'efervescència de les festivitats religioses o profanes com els descansos deguts al calendari laboral i a les grans migracions estiuenques.

La trama contínua de la quotidianitat i de les seves diferents seqüències (seqüència de la distribució i del consum, cicles relacionats amb les funcions alimentàries) coexisteix amb un altre periple més capritxós que tot i no estar vinculat a necessitats bàsiques no és menys imperiós perquè està impulsat per una passió tan secreta com irresistible: la del col.leccionista. A Barcelona, com a qualsevol altre gran urbs, tot, o pràcticament tot, és adquirible o intercanviable: vells segells i monedes, com a la Plaça Reial els diumenges al matí; vells discos o cassets, vídeos, llibres i postals antics al mercat de Sant Antoni els diumenges al matí; mobles i objectes antics els dijous al matí a l'avinguda de la Catedral, un altre dia de la setmana a la plaça de Sarrià i els dissabtes i diumenges al Moll de les Drassanes. Però el lloc més emblemàtic en aquest sentit és la Fira dels Encants, el nom propi de la qual ja és tota una promesa d'aventura. Ens evoca, a més, aquells horitzons llunyans o llocs exòtics que potser hem travessat durant algun viatge o aquelles èpoques remotes tal com les han configurat les nostres lectures infantils. Alternativament soc magribí, basar oriental, mercat africà o fira de principi de segle, els Encants són una font inesgotable d'ocasions per meravellar-se i inventar-se, a través d'objectes inútils però commovedors -velles joguines, fotografies esgrogueïdes de sers desconeguts, vestits de núvia, barrets antiquats-, un altre passat, uns altres records plens de nostàlgia. A l'hora del regateig, quan els curiosos aniran a voltar pel laberint dels Encants a la recerca d'un tresor, el seu tresor, d’un fragment de la vida de persones desconegudes i probablement desaparegudes, aquesta apropiació imaginària tindrà el seu preu, que el venedor sabrà calcular hàbilment i que no és més que el preu de l'emoció que ha suscitat en el comprador.

Hi ha altres periples setmanals tan lúdics com els del col.leccionista, tot i que no fan frisar tant el possible comprador, perquè no són animats per l'obsessió de trobar, apropiar-se i conservar. Són periples que introdueixen en els plaers dels sentits, en particular de l'olfacte, del paladar i de la vista, en recórrer fires artesanals instal.lades en diversos punts de la ciutat on es ven mel, formatge fresc, melmelada i dolços casolans, herbes aromàtiques, curatives o culinàries. Algunes són recents, perquè cada barri vol tenir la seva, i altres són tradicionals, però totes aporten el testimoni de l'època en què els pagesos duien directament a la ciutat els productes dels seus camps i de la seva mestria casolana. El retorn a la natura és un tema de moda que està envaint progressivament les modalitats del consum alimentari i que s'associa amb el desig de convertir la compra diària en un plaer ple de sensualitat. Això explica perquè cada 11 de maig la fira de Sant Ponç, la més antiga de les fires artesanals, atrau cada vegada més gent, i gent més variada, tant de tots els sectors socials, turistes i estrangers que viuen a la ciutat, com persones de qualsevol edat.

Rituals i fires

Finalment hi ha les fires religioses o profanes, el poderós simbolisme de les quals fa que s'assemblin a veritables ritus col.lectius. La fira de Santa Llúcia, associada oficialment al cicle nadalenc, està tradicionalment dedicada a la venda de tots els accessoris imprescindibles per a unes festes rutilants: arbres de Nadal, tires de bombetes de colors, estrelles de pessebre i ornaments diversos. El seu origen és probablement més antic i es vincula al solstici d'hivern, a aquells rituals estacionals de les antigues societats agràries els cultes de les quals servien per assegurar la reproducció de les condicions naturals, de les estacions i del grup.

És, com suggereix el seu nom, la festa de la llum. Més a prop de nosaltres, i dins de les creences populars que es desprenen del seu caràcter religiós, la fira de Santa Llúcia anuncia el Nadal posant a la venda les figures de fang que representen els personatges del pessebre i aquells truculents i irreverents com el caganer, que tradueixen el geni popular.
Avui dia, però, la matèria plàstica ha envaït insidiosament la fabricació d'aquestes figures, fent que perdessin la seva força evocadora.


© Leopoldo Samsó

Altres fires de caràcter religiós i popular tenen lloc al llarg de l'any, com ara la fira de Reis, tradicionalment instal.lada a la Gran Via, o la fira de les palmes, abans de diumenge de Rams, la qual ha perdut, per contrast amb d'altres, molta lluïssor ateses certes noves tendències com ara la de fugir de la ciutat durant les vacances escolars. Són diverses les que han aparegut per prendre el seu lloc d'espai festiu. Hi ha les festes que són més recreatives i menys comercials i que tenen la finalitat d'expressar una solidaritat, com la Festa del Treball o la Festa de la Diversitat, que recorda als barcelonins la vocació cosmopolita de la seva ciutat. Això no obstant, l'esdeveniment més notable de tots els que hem esmentat, perquè és alhora religiós i profà, fira i festa, i el més entranyable per als habitants de Barcelona és la fira del llibre i de la rosa, que té lloc el dia de Sant Jordi. La natura a través de les roses, el fruit del treball sobre la natura a través de les espigues que es barregen amb les flors i la cultura a través dels llibres esdevenen els emblemes singulars de la història d'un poble i d'una ciutat que posseeix el seu destí.

 

 

 

Un mercat efervescent

L'efervescent sector de fires i mercats al carrer és d'una gran volatilitat. Tret d'excepcions, els mercats es fan i es desfan amb una facilitat sorprenent. La fira que la setmana passada es feia a la plaça X, demà es farà al carrer Y, i en lloc d'obrir de nou a tres, tindrà un horari de deu a dues. En altres casos, mercats que s'havien fet durant dos o tres anys desapareixen definitivament amb motiu d'una reforma urbanística, per un canvi d'activitat dels firaires o simplement perquè no funcionaven, mentre que altres de nous prenen el relleu. Els canvis de dates són també freqüents. Un mercat pot obrir el maig en lloc del juny com havia fet sempre, o senzillament deixar de funcionar una setmana a causa del mal temps o de qualsevol contingència. Altres canvien de dates quan arriba l'estiu, i gairebé tots amplien horaris i dates durant les festes de Nadal, Setmana Santa, Sant Jordi o la Mercè.

El vianant atent, a més, observarà que els firaires que, per exemple, dilluns troba a Sarrià poden ser els mateixos que potser l'endemà s'han instal.lat a Ciutat Vella.

Per totes les raons exposades, creiem que és el nostre deure advertir el lector que quan aquesta publicació arribi a les seves mans alguna dada que hem recollit sobre el terreny haurà canviat. Serà una prova més de la vitalitat del sector.

En plantejar-nos l'elaboració d'aquest Quadern Central, a Barcelona. Metròpolis Mediterrània volíem realitzar un estudi que ens semblava interessant i que fins aquest moment era inèdit. Es tractava de reunir de forma rigorosa tot el comerç instal.lat als carrers de Barcelona, un fenomen que lliga amb els orígens mateixos del comerç, a l'edat mitjana, i, vist amb perspectiva actual, amb la tendència a recuperar les tradicions i una cosa vaga, però molt present, que es qualifica d'autèntica, i que també es dóna en països del nostre entorn des de fa algunes dècades.

Hem dividit els mercats i les fires en sis grans grups:

1. Mercats de mercat, que són el conjunt de parades que funcionen al voltant de la majoria de mercats municipals.
2. Parades de barri, o els mercadillos de tota la vida.
3. Fires tradicionals, com Sant Jordi o Sant Ponç.
4. Les especialitzades, que poden ser-ho en art, artesania o de brocanters.
5. Fires de col.leccionistes.
6. Altres, epígraf que inclou els capítols més diversos, com fires alternatives o d'entitats.

El present treball, doncs, no vol ser més que una foto fixa del comerç al carrer a Barcelona en un moment puntual, i com a tal s'ha de prendre, perquè aquest és el seu valor.

Per aconseguir dades més específiques d'alguna de les fires i els mercats de Barcelona i dels canvis eventuals, el lector es pot dirigir al servei d'informació telefònica 010 o a les seus dels districtes.