Mercats, parades de barri, llaminers i curiosos
TEXT:Danielle Provansal,

1. Mercat de mercats
2. Parades de barri
3. Fires tradicionals
4. Fires especialitzades
5. Mercats de col·leccionista
6. Altres mercats

INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ I TREBALL DE CAMP
Gabriel Pernau, Felicia Esquinas, Carmen Luque


     

 

INFORMACIÓ, DOCUMENTACIÓ I TREBALL DE CAMP
Gabriel Pernau, Felicia Esquinas, Carmen Luque

1. Mercat de mercats

 

Són les petites parades que envolten la major part de mercats municipals. En els mercats més antics, com el de la Llibertat (de l'any 1875), les parades es troben a l'exterior, mentre que en el cas dels complexos construïts a la segona meitat d'aquest segle, com el de la Vall d'Hebron, es va optar per instal.lar-los dins del recinte.

Les parades no alimentàries es van incorporar als mercats amb la voluntat d'oferir un ventall ampli de productes a la clientela que acudia als que durant molt temps van ser els principals punts de proveïment familiar. Aquests petits punts de venda han passat de pares a fills durant generacions i constitueixen una segona font d'ingressos per a les economies domèstiques dels centenars de famílies que els regenten.

El seu horari acostuma a ser idèntic al dels mercats i ofereixen un producte bastant estàndard adreçat a la clientela d'aquests centres de consum tradicional: sabatilles, bates, espardenyes, estris de cuina, plantes, camises a bon preu...


© Lluís Sans

L'estat de salut dels mercats varia molt d'un barri a l'altre. Un barem per mesurar el rendiment d'un mercat és la quantitat de brossa que genera. El de la Sagrada Família, per exemple, produeix una mitjana de 10.595 quilos per establiment i any, mentre que el del Port es queda en 3.320 quilos.
Els mercats, malgrat tot, són encara centres vitals de la vida comercial de molts barris.
Al seu voltant prolifera una extensa activitat en forma de botigues de tot a cent, d'ultracongelats, cansaladeries i venedors ambulants (de llimones o de cupons).

Però aquest és un món en procés de canvi. La competència i el canvi de costums del ciutadà hi obliguen. En mercats com el del Clot han aparegut parades més apropades al concepte de botiga -àmplies, netes, ben il.luminades i amb productes de marca- que a la vella parada amb sostre d'uralita que venia roba interior a preus de tot a cent. La imminent obertura a les tardes donarà un nou impuls a la renovació d'aquests centres de consum de tota la vida.

La renovació, però, encara no ha arribat a tots els mercats, com testimonia l'existència de nombroses persianes baixades als mercats de Felip II o de la Vall d'Hebron. Els mercats ja no són els únics llocs on es pot comprar barat. Grans superfícies, botigues de tot a cent i de saldos són alguns dels noms propis de la nova competència.

Amb tot i per tot, a la vista de l'aspecte que ofereixen alguns mercats com Felip II o Santa Caterina, sembla que els polítics del pròxim segle s'hauran de buscar un altre lloc per a les seves campanyes electorals. Potser hauran d'anar al Continente o al Pryca a buscar els electors, les mestresses de casa, les botigueres, els jubilats i els nens amb qui fotografiar-se.

 

MERCAT DE SANT ANTONI
Lloc: entre els carrers Tamarit, Manso, Urgell i Borrell.
Construcció: 1882.

És el primer mercat de Barcelona construït fora de les muralles, just després del seu enderroc i quan la ciutat planejava l'Eixample. Va ser el mateix Ildefons Cerdà qui el va concebre. Els mercats de la Boqueria, el Born i Santa Caterina eren insuficients per a una Barcelona que, a finals del segle XIX, necessitava espais nous. El seu emplaçament no es va escollir a l'atzar. La porta de muralla coneguda com de Sant Antoni, d'on sortia la carretera de Collblanc, era un dels accessos més transitats. Un lloc, per tant, ideal per al comerç.

El recinte, obra de la Maquinista Terrestre y Marítima, va costar un milió de pessetes, i l'any 1882 va ser inaugurat per l'alcalde Rius i Taulet. L'obertura va permetre desembussar el mercat del Pedró. La marquesina que envolta el mercat de seguida va ser utilitzada per a un comerç complementari al d'aliments, que es realitzava a l'interior. Els dilluns, dimecres i divendres es feien els Encants, la venda de productes nous i d'ocasió que, al cap dels anys, acabaria traslladant-se a la plaça de les Glòries. El sector de la roba es convertiria, així, en l'amo i senyor del comerç de la zona, tal com el coneixem avui.

El comerç d'Encants, però, havia arrencat abans que existís el mercat. Sembla que el 1875 ja hi havia uns 150 venedors coneguts com a drapaires, mentre que els llibreters sols eren cinquanta.

La Fira de Bellcaire era la fira de llibre vell que se celebrava els diumenges i dies festius al matí. Un mercat molt sorollós, segons que expliquen les cròniques. Tant, que el 1920 els van fer fora de Sant Antoni i els van traslladar al Paral.lel. Però no per gaire temps; el 1936, i per la mateixa raó, els van retornar a Sant Antoni. Allà, els compradors més matiners hi podien comprar les peces més preuades que les famílies benestants es treien de sobre.

L'àrea d'influència del mercat és immensa. Els seus beneficis s'escampen fins a la Ronda de Sant Antoni, fins al carrer Floridablanca pel costat muntanya i quasi fins al Paral.lel pel costat mar. El comerç prolifera al voltant d'una zona molt transitada: bars i restaurants, matalasseries, forns, sastreries, floristeries, cases de llums, parades de l'ONCE, sabateries... Són comerços populars adreçats a la clientela, generalment femenina i de mitjana o avançada edat, que va i ve del mercat. Però al seu costat sorgeixen també botigues maques de mobles, per exemple. El Centre Comercial Sant Antoni té uns 200 comerços associats. Són establiments que es beneficien de l'atractiu de les parades, però que al mateix temps en garanteixen la continuïtat, perquè reforcen la vitalitat del barri.

El mercat de roba i de llibre vell atrauen clientela fins i tot de fora de Barcelona. Sant Antoni ha tingut fama d'oferir, a millor preu, els mateixos productes que moltes botigues. De fet, els articles procedeixen dels mateixos proveïdors.

Però la frontera entre botigues i parades és, avui, més difosa. Cada cop resulta més habitual trobar productes de marca en ple mercat o suposats saldos a preu sense competència en un comerç estable.

El futur de les 600 parades del mercat i botigues que hi ha a l'entorn no està clar. En el conjunt dels mercats barcelonins, els ingressos han davallat un 30%, tot i que el darrer any, a Sant Antoni, s'ha notat una recuperació. "El públic jove encara és la nostra assignatura pendent", es lamenta Joan Damià, director del mercat.

 

Mercat de roba
Horari: dilluns, dimecres, divendres i dissabtes de 8 a 20 hores.

El 90% dels 250 comerços existents són de roba, si bé també n'hi ha de dolços, de música o d'estris de cuina. La major part de parades es concentra sota la marquesina del mercat, remodelat l'any 1982 amb motiu de la celebració del centenari. Però també n'hi ha als carrers Tamarit, Manso i Borrell.

 

Mercat del llibre vell
Horari: diumenges de 9 a 14 hores.

A més de les parades de llibres -unes 150-, revistes i documents antics, l'entorn del mercat és punt de trobada i intercanvi de cromos, còmics manga, videojocs, programes d'ordinador... Es calcula que unes 15.000 persones passen pel mercat cada diumenge.

 

MERCAT DEL NINOT
Lloc: entre els carrers Casanova, Villarroel i Mallorca.
Construcció: 1933.
Horaris: de 8 a 14 hores, dimarts també de 17 a 20 i divendres ininterromput de 7 a 20 hores.

Unes noranta parades. La majoria són botigues de roba, però també n'hi ha d'estris de cuina, de vetes, fils i botons; de mitges i roba interior; de carteres; de plantes, i de llibre vell. Accepten les targetes 4B, Mastercard, Visa i 6000. Hi ha parades que es traspassen. Als carrers Casanova, Villarroel i Mallorca, hi ha nombrosos comerços que es beneficien de la proximitat del mercat.

 

MERCAT DE SANTA CATERINA
Lloc: avinguda Francesc Cambó.
Construcció: 1848.
Horaris: de 7 a 15 hores; dimarts, dijous i divendres també de 17.30 a 20.30.

Després de celebrar el 150 aniversari, el mercat de Santa Caterina serà totalment rehabilitat, que bona falta li feia. Serà la primera reforma des dels anys trenta, quan es va renovar la coberta. El mercat és el més vell de Barcelona. Va ser inaugurat el 1848, quan Barcelona encara estava emmurallada, i donava servei a mitja ciutat.

El mercat està tancat mentre és objecte d'una profunda reforma. Els treballs duraran dos anys i suposaran la completa renovació de l'interior de Santa Caterina, que incorporarà un supermercat. Mentre durin les obres, els venedors continuaran en un cobert provisional a Arc de Triomf.

Santa Caterina abastirà els 120.000 habitants dels barris de la Ribera, Sant Pere i el Raval.

 

MERCAT DE LA BARCELONETA
Lloc: entre els carrers Baluard, Maquinista i de la Font.
Construcció: 1884.
Horaris: de 9 a 14.30; divendres també de 17 a 20 i dissabtes de 9 a 14.30 hores.

Mercat popular i tradicional amb parades als carrers de la Font, Baluard i Maquinista. Hi ha parades de tovalloles, de roba, de bosses de mà, de vetes i fils, un quiosc... És el mercat més antic de la ciutat després dels de Santa Caterina, la Llibertat i Sant Antoni. Té 32 parades.

L'entorn és el vertader centre del barri. Aquí hi ha un restaurant amb fama a tota la ciutat, Can Ramonet; una llibreria tan representativa de la Barceloneta com La Garba; un comerç fundat el 1901, la Cooperativa Obrera Popular El Siglo XX, i el bar L'Estibador.

 

MERCAT DE LA UNIÓ
Lloc: plaça de la Unió.
Construcció: 1889.
Horaris: de 9 a 14.30, divendres també de 17 a 20.30 i dissabtes fins a les 15 hores.

La rehabilitació del petit mercat del Poblenou -construït el mateix any que el del Clot- no ha aconseguit mantenir tot l'antic comerç d'una zona amb ambient de barri popular i mariner. Conserva la vella taverna de tota la vida, la botiga de queviures, la granja, la minúscula fruiteria o entitats centenàries amb cartells que acumulen un dit de pols... Les parades no alimentàries de la Unió són només set, totes elles de roba. L'encant de la zona, situada en una illa de vianants, és innegable.

 

MERCAT DEL CLOT
Lloc: plaça del Mercat.
Construcció: 1889.
Horaris: de 9 a 14, divendres de 17 a 20 i dissabtes de 17.30 a 20.30 hores.

El mercat ha estat rehabilitat a fons i incorpora novetats, com el supermercat dins del recinte o les parades exteriors de fruita. També les parades no alimentàries, dotze, són poc convencionals. No són els típics establiments petits que venen un tipus de producte estàndard, que tant abunda en alguns mercats. Sports Carme, Rellotgeria Joan, Bolsos Teresa, Gènere de Punt Mariona, Llenceria Manolia són el prototip de parades del pròxim segle: espaioses, modernes i fins i tot amb rètols lluminosos... El que mai no s'ha vist en un mercat. Són quasi una botiga, però amb l'avantatge que tenen un peu al carrer, al costat de la gent. La clientela, del barri i nombrosa, continua freqüentant una plaça que conserva l'atractiu comercial. L'illa de vianants propera convida a passejar (i a gastar).

 

MERCAT DE LA LLIBERTAT
Lloc: plaça de la Llibertat.
Construcció: 1875.
Nombre de parades: 23.
Horaris: de 7 a 15 hores, divendres de 7 a 20 hores i les tardes dels dijous a l'hivern.


© Lluís Sans

23 parades molt variades: n'hi ha de plantes, de flors, de roba interior (calces i calçotets a 150 pessetes), de llibres i còmics, de pijames, de parament de la llar, de menjar per a animals... L'entorn és viu, fins i tot els dies que obre a la tarda. L'àrea d'influència arriba fins a Gal.la Placídia i fins a Gran de Gràcia. Les botigues són a peu del carrer i s'aprofiten que tota la zona és per a vianants.

Les parades van ser instal.lades fa 25 anys i una part es va reformar el 1994. N'hi ha que es traspassen

Fins fa uns anys, els nous venedors estaven obligats a mantenir el tipus de comerç que hi havia anteriorment. Avui, tenen llibertat per muntar qualsevol negoci.

 

MERCAT DE L'ABACERÍA CENTRAL
Lloc: Travessera de Gràcia, 196.
Construcció: 1892.
Horari: cada dia, de 7 a 14 hores i de 17.30 a 20 hores.

Sols els mercats de Sants, d'Hostafrancs, del Ninot i de Sant Antoni tenen més parades no alimentàries. Les 44 parades existents venen roba, vetes i fils, plantes, camises, sabates, moneders, bijuteria... Accepten targetes de crèdit.

Els carrers del voltant (Travessera i Puigmartí) són plens de botigues populars que s'aprofiten del tràfec de gent que va i ve i ofereixen uns productes sovint semblants als que es venen en el mercat. N'hi ha de tresillos, tot a cent, d'ultracongelats, de cafè, una vella bacallaneria, botigues de queviures amb altíssimes piles de llaunes i cridaners cartells amb les millors ofertes... Tot plegat, un complex comercial ple de vida i competitiu, que continua atraient la gent del barri.

 

MERCAT DE GALVANY
Lloc: entre els carrers Santaló i Amigó, i entre Calaf i Madrazo.
Construcció: 1927.
Horari: de 8 a 14 hores. No obre a la tarda.

Una vintena i escaig de parades no alimentàries en un dels cinc mercats que hi ha a Sarrià-Sant Gervasi. L'oferta és prou variada, especialitzada fins i tot. Hi ha parades-perfumeria; parades de marcs, de plantes, d'estris de cuina; restauradors de mobles, i les inevitables botigues de roba. Té aparcament propi vigilat.

 

MERCAT D'HOSTAFRANCS
Lloc: carrer Creu Coberta, 93.
Construcció: 1888.
Horari: cada dia de 10 a 14 hores i de 17.30 a 20 hores.

Mercat més petit que el de Sants, tot i estar teòricament situat en un lloc més cèntric, però força animat, també, amb públic nombrós durant les hores que funciona. Les 53 parades que envolten el mercat han estat recentment renovades. Els establiments són de dimensions superiors a la mitjana. La majoria ocupa més d'un número.

 

MERCAT DE SANTS
Lloc: Carrer Sant Medir cantonada carrer Càceres.
Construcció: 1892.
Horaris: de 9 a 14 hores, dimarts també a la tarda de 17 a 20 hores i divendres ininterromput fins a les 20 hores.

61 parades envolten per les quatre bandes un dels mercats més freqüentats de Barcelona, especialment els dissabtes al matí. La zona d'influència és gran i enllaça amb el molt comercial carrer Sants. És, per tant, un focus d'atracció per a venedors de cupons o de La Farola. El comerç de l'entorn es complementa amb els negocis del mercat: congelats, ferreteries, basars, botigues de tot a cent, etc.

 

MERCAT DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Lloc: carrer Padilla, 255.
Construcció: 1944.
Horaris: de 9.30 a 14.30 hores i dimarts i dissabte de 17 a 20 hores.

Una desena de variats establiments es reparteixen les prop de trenta parades que hi ha a la façana exterior del carrer Padilla. Es complementa així l'oferta d'un mercat que s'anuncia com "el més modern". L'any 1993 va ser reformat. Disposa de supermercat interior, galeria comercial, guarderia infantil i aparcament per als clients. A més, ofereix el transport de la compra a casa. Uns avantatges que la clientela de la dreta de l'Eixample aprecia, com es dedueix per com n'és de concorregut. Menys freqüentada és la galeria comercial.


© Lluís Sans

 

MERCAT DE PORT
Lloc: carrer Energia, s/n.
Construcció: 1973.
Horaris: de 9 a 14 hores i divendres de 9 a 19 hores.

El desmantellament de la fàbrica Seat i el consegüent despoblament d'aquest barri-dormitori van afectar el mercat, que el 1998 va celebrar el 25 aniversari. Amb tot, els darrers anys s'ha produït una certa recuperació. Les ombrejades parades -unes vint-, cobertes per tendals blaus, estan ben proveïdes. Per tipus de producte i clientela, té molt en comú amb els mercadillos de barri.

 

MERCAT DE SANT ANDREU
Lloc: plaça Mercadal s/n.
Construcció: 1923.
Horaris: de 9 a 14 hores i dimarts i divendres a la tarda fins a les 20 hores.

Segurament és el mercat amb més encant de Barcelona, per les seves reduïdes dimensions, per la seva situació al mig de la porxada plaça Mercadal, perquè es troba en un barri poc transitat que conserva el seu caràcter i on tothom es coneix... Sota els porxos se segueixen muntant les parades de fruites i verdures. A quatre passes, es conserven velles carnisseries amb les parets de marbre i neveres encastades amb grans portes blanques. És també, i potser com a conseqüència de tot l'anterior, un dels mercats on se sent més xivarri. La vintena de parades no alimentàries tenen trenta anys d'antiguitat.

 

MERCAT DEL BON PASTOR
Lloc: carrer Sant Adrià, 135.
Construcció: 1975.
Horaris: de 8 a 14 hores i divendres també a la tarda.

Un dels mercats amb més parades no alimentàries, unes trenta, tot i les reduïdes dimensions del recinte i del barri on es troba. Potser pel fet de trobar-se en una zona aïllada de la resta de la ciutat, estan força concorregudes, quasi com si fos un mercadillo. Les botigues del barri se situen al voltant.

 

MERCAT DE CIUTAT MERIDIANA / MARE DE DÉU DE NÚRIA
Lloc: carrer Costabona, 4.
Construcció: 1978.
Horaris: de 9 a 14 hores i divendres també de 16.30 a 20 hores.

Les escales mecàniques solament ajuden a superar una part del dur pendent que du al mercat d'aquest allunyat barri. El recinte és petit. Les parades, de roba la majoria, es troben a la part posterior, formant un estret passadís. Estan ben proveïdes (senyal inequívoc que funcionen). Les botigues del barri i els súpers es concentren entre el mercat i la plaça Roja.

 

MERCAT DE FELIP II
Lloc: carrer Felip II, 118.
Construcció: 1978.
Horaris: de 9 a 14 hores i divendres fins a les 20 hores sense interrupció.

Gairebé totes les 25 parades són de roba. Es troben enfront del mercat, formant un ombrejat carrer de vianants. L'excessiva amplada dels carrers i la proximitat de la Meridiana no afavoreixen l'existència de botigues a prop del mercat. Com la majoria de mercats, els dilluns ofereix un aspecte desolador, amb aproximadament la meitat de les parades tancades.

 

MERCAT DE LA VALL D'HEBRON
Lloc: passeig de la Vall d'Hebron, 130-136.
Horaris: de 7 a 14 hores, dijous també de 17 a 20 hores i divendres ininterromput de 7 a 20 hores.

No hi ha parades, sinó botigues. El mercat s'ha modernitzat. Hi ha caixer automàtic, carrets de compra, aparcament per als clients... A les portes del mercat, per exemple, no hi han posat una cosa tan elemental com els horaris. Té ben poca activitat a les tardes.