L'educació: un projecte futur per a Barcelona
TEXT: Ignasi Vila, Carme Gómez-Granell.
Congrés internacional Barcelona, pel coneixement i la convivència
Ciutat, sostenibilitat i participació

TEXT: Ramon Folch
La ciutat com a pedagogia(*)
TEXT: Jordi Borja.
La funció educativa dels espais urbans
TEXT: Oriol Bohigas.
La funció educativa de l’espai urbà
TEXT: Bruno Gabrielli.
Congrés internacional Barcelona, pel coneixement i la convivència
Els canvis en els valors i models de família

TEXT: Marina Subirats.
Congrés internacional Barcelona, pel coneixement i la convivència
Educació, formació i accés al mercat laboral

TEXT: Joan Majó.


     

 

TEXT: Ignasi Vila
Catedràtic de Psicologia de la Universitat de Girona
TEXT: Carme Gómez-Granell
Doctora en Psicologia i coordinadora del Projecte Educatiu de Ciutat

L’educació: un projecte futur per a Barcelona

 

L'educació pren cada vegada més importància en la nostra societat. El desenvolupament tecnològic, especialment el de les tecnologies de la informació, està produint canvis espectaculars en el món en què vivim. El que es coneix amb el nom de societat del coneixement i de la informació implica conceptes com globalització, treball immaterial, xarxa, etc. que presenten reptes de futur en el cor de la pròpia existència de les societats tal com avui les coneixem. La progressiva substitució dels factors clàssics de creació de valor econòmic -mà d'obra, energia i matèries primeres- per la informació comporta fenòmens econòmics, socials i culturals de nova arrel que requereixen ser abordats a través de noves idees i procediments.

No hi ha dubte que aquests canvis contenen possibilitats de millora de la nostra societat, però també és cert que encarnen amenaces profundes, sobretot si ens fixem en la seva capacitat d'augmentar encara més les diferències econòmiques, socials i culturals entre la ciutadania. Una concepció de l'educació que atengui únicament els canvis tecnològics que s'estan produint i que pretengui adequar-se només a les noves concepcions mercantilistes difícilment pot afrontar les amenaces associades a aquests canvis. Per contra, sense oblidar aquests aspectes, l'educació s'ha d'entendre com un projecte col.lectiu, intencional, que no solament ha de capacitar les persones per a la inserció laboral i professional, sinó també per viure juntes en un món cada cop més canviant, heterogeni i divers.


© María Birulés

Sala de lectura de la Casa de l'Ardiaca

 

L'afirmació que l'educació suposa un projecte col.lectiu conscient i intencional de cara al futur implica no solament un projecte de transformació social. Requereix, també, certes dosis d'optimisme quant a les possibilitats de millorar la nostra societat, i la certesa que no estem condemnats a sucumbir a les amenaces que creiem veure en els canvis socials i econòmics. Per això, des de l'optimisme i la creença en la necessitat de treballar per un futur millor que el present, ens vam proposar ja fa dos anys d'iniciar l'elaboració del Projecte Educatiu de la Ciutat de Barcelona.

L'èmfasi en l'educació com a projecte conscient en favor de la igualtat i la cohesió social ens va portar ràpidament a considerar dos aspectes que vertebren el projecte educatiu de la ciutat de Barcelona. En primer lloc, la idea que l'educació es perllonga molt més enllà de l'escola i que són molts i molt diversos els escenaris i agents educatius que actuen a la ciutat. En segon lloc, la idea que en el futur l'educació no serà una única etapa de la vida, la que va del naixement a la joventut, sinó que es perllongarà al llarg de tot el cicle vital.

La ciutat, un agent educatiu

Avui ningú no dubta de la importància de la influència educativa de la família, dels mitjans de comunicació o de l'educació no formal i, de fet, cada vegada apareixen nous treballs de naturalesa sociològica o educativa sobre aquesta qüestió. Això no obstant, en l'inici del projecte, ambicionàvem alguna cosa més. En aquells moments era relativament fàcil de reconèixer aquests agents i de vertebrar actuacions per incrementar el seu potencial educatiu. De facto, així ho hem fet. Però la nostra concepció de l'educació va més enllà de l'escola; implicava també d'altres aspectes íntimament lligats a la nostra idea de la relació entre educació i ciutat. Així doncs, des d'una perspectiva educativa, no és el mateix que se'ns proposi de viure en un entorn urbà deixat a la degradació, sense voreres per poder passejar o espais públics en els quals poder reunir-se, o en un entorn agradable, en el qual l'asfalt i les zones verdes formen una unitat que, alhora, fa visible el patrimoni històric i cultural i promou les diverses accepcions de la creativitat artística de l'espècie humana. O, en el mateix sentit, no és el mateix participar en una societat que promou l'ús racional dels recursos naturals mitjançant programes mediambientals i campanyes de sensibilització dirigides al conjunt de la ciutadania que viure en una cultura que promou un ús unidireccional de l'entorn i no es preocupa de la pròpia sostenibilitat. Parlem d'allò que la mateixa ciutat expressa en relació amb les intencions dels seus agents socials; de la necessitat que els resultats no desmenteixin dia a dia allò que proclamem com a desitjable. En definitiva, d'entendre la ciutat com un espai on es reflecteixin i es llegeixin les intencions, els valors i els conflictes. En altres paraules, estem dient que, educativament parlant, la ciutat no és un fet neutre. Més enllà dels agents educatius que hi treballen, la ciutat és, en ella mateixa, un agent educatiu.

El festival de músiques avançades del Sónar

 


© Enrique Marco

Educació al llarg de la vida

El segon aspecte es refereix a l'educació al llarg de la vida. Els canvis que es produeixen en la nostra societat fan impossible ja pensar que només amb els coneixements incorporats en la primera etapa de la vida les persones puguin mantenir-se de manera satisfactòria en els seus llocs de treball, o, fins i tot, simplement viure d'una manera autònoma. S'imposa reconèixer, doncs, que la formació inicial ha de facilitar el desenvolupament de les capacitats bàsiques per continuar aprenent la resta de la vida. Un aprenentatge que de segur es farà imprescindible. Com afirma Joan Majó, els títols universitaris haurien de tenir data de caducitat com els iogurts. Però això es refereix a les persones que avui inicien la seva educació, a la gent jove. Hem de dir que el problema va molt més enllà: ja avui amples sectors de la ciutadania per raons culturals o d'edat experimenten dificultats serioses per incorporar-se a les noves formes de treball i d'organització social, ensopeguen quotidianament amb un món que els canvia els referents vitals sense donar-los temps a desenvolupar estratègies d'adaptació, a posar en joc les seves capacitats d'aprenentatge. La necessitat de desenvolupar programes educatius que combatin l'analfabetisme mediàtic, digital i científic constitueix una necessitat i una manera de garantir la igualtat d'oportunitats per al conjunt de la ciutadania.

El Projecte Educatiu de Barcelona

Per tal de concretar aquests dos grans objectius o principis es va començar a Barcelona l'elaboració d'un projecte educatiu per a la ciutat. Un pla estratègic capaç de definir quins eren els reptes a què s'enfrontava l'educació per formar una ciutadania democràtica activa i participativa i projectar línies d'actuació i propostes per aconseguir-ho.

Després de quasi tres anys de tasca basada en la participació, el treball i la reflexió de moltes persones s'ha arribat a definir un conjunt de set línies estratègiques i a definir propostes d'actuació, consensuades per 22 institucions de les més rellevants de la ciutat.

Aquestes set línies són les següents:

  • Aprofundir en la dimensió social i comunitària de l'educació promovent un compromís estable dels agents socials en districtes i barris.
  • Desenvolupar les accions adequades per millorar la igualtat d'oportunitats enfront dels canvis tecnològics, econòmics, socials, culturals i institucionals.
  • Adequar les diverses formes de formació professional a les necessitats de l'entorn productiu de la Regió Metropolitana.
  • Promoure una ciutadania activa, crítica, responsable i oberta a la diversitat.
  • Formar la ciutadania en l'ús sostenible dels recursos i promocionar un ecosistema urbà integrat que millori la qualitat de vida de les persones.
  • Capacitar les persones per a la innovació i la gestió dels coneixements en tots els camps de les ciències, la cultura i les tecnologies.
  • Aprofitar les oportunitats que ofereix la Carta Municipal per millorar la gestió, la planificació i la qualificació del sistema educatiu.

Un pacte ciutadà per la millora de la qualitat de l'educació. Això és en realitat el Projecte Educatiu de Ciutat. Qualitat relacionada amb l'impuls de renovació tecnològica i l'emergència de noves professions, amb una nova imatge dels professionals de l'educació formal i no formal, amb el reconeixement i el suport als altres agents educatius més enllà de l'escola, amb la necessitat d'un nou tipus de centre educatiu; amb la redistribució i el major control dels fons públics, amb la reivindicació d'una administració descentralitzada, més propera a la comunitat i més respectuosa amb l'autonomia dels processos educatius.

El Projecte Educatiu de Ciutat proposa educar en un concepte de ciutadania identificat amb els valors de llibertat, cohesió social i respecte per la diversitat d'identitats i cultures; associa la ciutadania amb la igualtat d'oportunitats amb relació a l'accés al treball, al repartiment de les responsabilitats productives i familiars entre les dones i els homes, a l'accés al consum i a la creació cultural... Com a esforç col.lectiu de la ciutat -i tal com ja va passar en d'altres moments-, aquesta idea de civilitat prefigura un projecte social caracteritzat per una major obertura al pluralisme i a la diversitat. Un projecte que inclou també desenvolupaments econòmics alternatius, basats en la innovació, la sostenibilitat, la racionalitat i l'eficiència i que legitima altres formes de relació social més humanes, lliures i igualitàries. En definitiva, s'associa amb una major riquesa i qualitat de les formes de vida; amb la voluntat d'atenuar el sofriment individual i col.lectiu; ens remet a una vida digna, que ens permeti mantenir ben alt l'orgull de ser ciutadans i ciutadanes de Barcelona.