L'educació: un projecte futur per a Barcelona
TEXT: Ignasi Vila, Carme Gómez-Granell.
Congrés internacional Barcelona, pel coneixement i la convivència
Ciutat, sostenibilitat i participació

TEXT: Ramon Folch
La ciutat com a pedagogia(*)
TEXT: Jordi Borja.
La funció educativa dels espais urbans
TEXT: Oriol Bohigas.
La funció educativa de l’espai urbà
TEXT: Bruno Gabrielli.
Congrés internacional Barcelona, pel coneixement i la convivència
Els canvis en els valors i models de família

TEXT: Marina Subirats.
Congrés internacional Barcelona, pel coneixement i la convivència
Educació, formació i accés al mercat laboral

TEXT: Joan Majó.


     

 

TEXT: Bruno Gabrielli ,
Professor d’Urbanisme de la Universitat de Gènova i assessor urbanístic de l’Ajuntament de Gènova

La funció educativa de l’espai urbà

 

La ciutat històrica és la representació del concepte de ciutat de poder en què no hi ha el concepte d'educació. Aquest és un dels punts essencials per entendre la relació ciutadania - ciutat física.

Una de les interpretacions més exactes en la relació entre ciutat física i ciutadania és la marxista, a la qual hauríem de retornar. Hem de recordar que la ciutat, en oposició al camp, ha estat l'escenari del canvi social. En aquest sentit, s'ha d'anar en compte perquè quan es parla d'una ciutat educativa s'està construint la imatge d'una ciutat idíl.lica. I la ciutat ha de ser maca, però al mateix temps ha de mantenir el seu caràcter conflictiu, que ha estat sempre la força de les grans ciutats europees per avançar cap al progrés.

Hi ha molta ambigüitat pel que fa al que és el projecte educatiu de ciutat. Aquest projecte educatiu es fonamenta en alguns elements que l'han verificat, com és la referència al concepte d'identitat. És molt important que la ciutat sigui perceptible a través de formes físiques creades per l'intel.lecte humà. Però, quins altres elements són educatius en una ciutat? És difícil precisar-ho. Només es pot donar aquesta idea a través de mediació i d'elements d'identitat. Tanmateix, sovint la imatge física no dóna una imatge precisa dels problemes que pateix la ciutat. En primer lloc, no s'han de confondre les demandes i necessitats dels ciutadans i ciutadanes amb relació a les prestacions que fa la ciutat. Podria no ser un espai que interpretés una col.lectivitat, però en canvi que reconegués els ancians, els joves, els nens i nenes. Això canvia la perspectiva. Aquests, però, són aspectes funcionals que tenen a veure amb els equipaments que es poden fer a la ciutat física. La ciutat és la que tenim, podem fer-hi modificacions, adaptar-la millor al vianant, a les dones... Aquests són temes interessants que miren només qüestions funcionals: més còmoda, més adaptada a les necessitats dels ciutadans... Però sota aquest perfil la ciutat no és educativa.

El projecte de ciutat educativa sorgeix molt a contracorrent; no crec que les ciutats europees estiguin en condicions de començar a caminar en aquesta direcció. El benestar millora la condició de les famílies, però a la vegada augmenta l'egoisme. La ciutat educativa, en canvi, parteix d'un concepte de solidaritat, un concepte antic on tots i totes volien el mateix perquè en l'interès personal hi havia un interès col.lectiu.