A partir de 1982, el Consorci del Gran
Teatre del Liceu va començar una sèrie d’activitats educatives adreçades a apropar
l’òpera als escolars. La més destacada va ser l’organització de visites
guiades a l’edifici del teatre, que va permetre que, entre 1992 i 1994, més de
120.000 escolars coneguessin el teatre.
A partir de 1998, superats els principals esculls legals, financers i
tècnics, la reconstrucció del teatre entra en la seva fase final. És en aquest moment,
amb el Liceu convertit en una institució de titularitat pública, que la direcció del
teatre, conscient de la responsabilitat que comporta aquesta situació i de les
obligacions socials que se’n desprenen, decideix no solament recuperar les antigues
activitats educatives que es duien a terme abans de l’incendi, sinó ampliar-les i
dissenyar-ne de noves. Per aquest motiu es crea, dependent directament de la direcció
artística del teatre, un servei específic dedicat a aquest àmbit, el Servei Educatiu,
que engloba les activitats que fins aleshores es repartien diversos departaments.
En el seu plantejament actual, el Servei Educatiu del Liceu té una
doble missió: d’una banda, apropar l’art de l’òpera de manera adequada i
entenedora als sectors més joves de la nostra societat, ja sigui a través de
l’escola o de l’àmbit familiar, i, de l’altra, difondre, entre aquest
mateix sector social, el coneixement del Liceu, tot presentant-lo com un element important
del patrimoni cultural heretat. Tant un objectiu com l’altre han de tenir com a
resultat primer eixamplar la base d’acceptació social del Liceu, que és una de les
condicions bàsiques de legitimació social d’una institució cultural que consumeix
una quantitat relativament important de recursos públics.
 |
Dibuix realitzat per un nen que va assistir a
l'assaig general de "L'elisir d'amore" al Teatre Victòria, la temporada 1997 -
98.
|
Per dur endavant aquests objectius, el Servei Educatiu del
Liceu treballa en quatre línies d’actuació. La primera, que ja era activa durant
els anys de reconstrucció del teatre, consisteix a aprofitar o reciclar pedagògicament
la producció no específicament destinada a públic jove, que d’una manera regular
du a terme el teatre, i que es concreta a facilitar l’accés a grups escolars als
assajos generals de les òperes escenificades.
L’accés dels joves a aquestes òperes s’ha de produir
necessàriament a través de l’escola, en grup i amb l’assistència de
professorat, ja que només aquest pot valorar l’adequació d’allò que
s’ofereix –sovint un producte cultural molt complex que entronca amb una llarga
tradició i amb uns codis de comprensió i desxiframent molt sofisticats– a les
possibilitats d’assimilació dels joves. Si durant els anys de reconstrucció del
teatre l’assistència als assajos generals ha estat adreçada fonamentalment a
l’ensenyament secundari, en el futur i a mesura que s’aniran creant noves
activitats destinades a aquesta franja d’edat, l’assistència als assajos
generals s’anirà progressivament derivant cap a joves que puguin presentar una forta
motivació inicial per assistir a una representació operística convencional i completa,
per exemple, estudiants de música, cant o teatre.
La segona línia d’actuació consisteix a crear una temporada
artística adreçada específicament al públic jove amb obres que, per les seves
característiques, presentació i format, s’adeqüin a les necessitats i
possibilitats d’aquest públic. Aquesta oferta, de moment encara petita però amb
voluntat de créixer, ja es posarà en marxa durant la temporada vinent al foyer del
teatre amb una producció de titelles de l’òpera La serva padrona de Pergolesi, de
la qual s’oferiran dotze funcions escolars i sis de familiars i amb uns Petits
concerts, a càrrec de membres dels cossos artístics estables del teatre, dels quals
s’oferiran tres funcions.
La tercera línia d’actuació, la més ambiciosa des d’un
punt de vista educatiu, consisteix a fer participar els joves de manera activa en el
procés de creació artística, instant-los a pujar a l’escenari. L’abast, la
despesa i la complexitat organitzativa d’aquest projecte ultrapassa les possibilitats
del teatre i per aquest motiu el Liceu, juntament amb l’Institut Municipal
d’Educació de Barcelona i amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona,
participa en el projecte Òpera a Secundària, a través del qual l’alumnat de les
escoles de la ciutat de Barcelona interessades en aquesta experiència educativa participa
en la interpretació d’una òpera contemporània especialment concebuda per a aquesta
finalitat.
El projecte Òpera a secundària, que es posarà en marxa durant la
temporada vinent amb l’estrena de l’òpera Eco, del compositor Philippe Vallet,
hereta, amb voluntat de continuïtat, el model de funcionament i la col.laboració entre
institucions que es va produir amb la interpretació, durant les temporades 1997-98 i
1998-99, de l’òpera Brundibár, de Hans Krása (estrena a Espanya), que va permetre
que més de 1.500 escolars de Barcelona participessin en la interpretació de les parts
corals d’aquesta òpera.
Finalment, la quarta línia d’actuació del Servei Educatiu del
Liceu consisteix a crear tots aquells materials didàctics de suport, tant per al
professorat com per als escolars, necessaris per poder extreure tot el potencial educatiu
que generen les tres línies esmentades anteriorment. Per aquest motiu, s’han anat
creant, durant les temporades 1997-98 i 1998-99, dossiers didàctics adreçats als
educadors i programes de mà i materials educatius especialment concebuts per a
l’alumnat. També, en aquesta mateixa línia, s’ha iniciat una col.laboració
amb el Programa d’informàtica educativa del Departament d’Ensenyament que ha
permès la creació i edició de dos Cd-rom educatius dedicats a presentar als joves, de
manera entenedora i agradable, dos títols operístics de l'important repertori que
s’han presentat la temporada 1998-99 del Gran Teatre del Liceu, Norma i La flauta
màgica.
