english


portada

INFORME




portada de BMM
correu
arxiu
subscripció

La ciutat del
coneixement

TEXT: Vladimir de Semir
Regidor ponent de Ciutat del Coneixement




Coneixement, ciències i noves tecnologies. Barcelona es prepara per a la revolució que marcarà el segle XXI amb la Ciutat del Coneixement, un projecte que vol convertir la ciutat en un punt de referència en el debat de les idees. Vladimir de Semir, regidor ponent de Ciutat del Coneixement, explica l'abast i els objectius d'aquest gran repte. Per la seva banda, Jaume Sosa, coordinador institucional del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya, fa un repàs històric dels vincles entre la nostra ciutat i la ciència. Aquest article està basat en la conferència que Josa va oferir a la jornada "Ciencia i Ciutat", celebrada a l'Ajuntament de Barcelona el novembre passat .



La revolució del segle XXI

Barcelona ha estat capaç de moltíssimes coses en els últims anys que estan a la ment i la retina de tots nosaltres i que estan servint d'exemple per a moltes altres ciutats del món. Però també ha de ser capaç de més reptes, entre els quals portar el coneixement cientificotecnològic al carrer i aconseguir que les ciutadanes i els ciutadans participin en el món del coneixement, de la mateixa manera que són protagonistes dels actes culturals i festius de la ciutat. Tal com va passar amb els esdeveniments olímpics, estem en condicions de provocar una reacció en cadena i aglutinar les complicitats necessàries -per damunt d'opcions ideològiques- perquè Barcelona es converteixi en la capital mediterrània d'aquell poderós coneixement transformador, hereu del mític saber que va ser el bressol de la civilització occidental. Per què no pretendre que Barcelona sigui també una ciutat de referència en el debat de les idees?

Les condicions per portar a terme aquesta gran aposta de la ciutat no poden ser més idònies: a l'evolució de les activitats econòmiques i del perfil de formació dels ciutadans i ciutadanes s'afegeix la inversió en infraestructures de telecomunicacions. Aquestes tres condicions són, per elles mateixes, bastant favorables. Però encara hi ha un quart element que ajuda que l'escenari i el moment siguin tan propicis. Es tracta del projecte de convertir Poblenou -gran zona de Barcelona situada entre el front marítim i el riu Besòs, amb el vèrtex a la plaça de les Glòries- en un autèntic districte del coneixement, en el qual convisquin la investigació amb l'habitatge, l'empresa amb la universitat, les noves activitats econòmiques lligades amb el coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació amb l'oferta cultural, etc. Sense oblidar el motor que significarà el Fòrum Universal de les Cultures 2004. Poblenou viurà una profunda transformació en la qual el passat històric, vinculat a la Revolució Industrial, serà substituït per una altra revolució, la del coneixement. Aquest és un dels grans reptes que Barcelona té plantejats per als pròxims anys i que ha de servir, a més, perquè a tota la ciutat aflori i s'impulsi l'esperit d'aquesta revolució del coneixement que marcarà el segle XXI.

Òbviament, i en aquesta transformació, és fonamental la planificació urbanística i estratègica. Però perquè el projecte Barcelona, Ciutat del Coneixement sigui realment un èxit, cal promoure, com ja s'està fent, les eines bàsiques indispensables vinculades a les noves tecnologies de la comunicació. I tot això s'ha de fer no solament en el marc de la concepció competitiva de la societat en què vivim, sinó també pensant en les persones i intentant que els desequilibris actuals es vagin corregint. Aquesta preparació per a la revolució del coneixement implica també la necessitat d'assumir un paper proactiu i anticipatori per part de les administracions per evitar els problemes principals que poden presentar la implantació i la difusió de les noves tecnologies, com és la potencialitat per dividir i polaritzar la comunitat, per exemple entre connectats i no connectats, formats i no formats, amb recursos i sense recursos, joves i grans, homes i dones, habitants de zones perifèriques i de zones centrals. Dit d'una altra manera: garantir l'accés a la informació, però també -i sobretot- facilitar una cultura que permeti gestionar i seleccionar aquella informació útil per als nostres objectius.

 

Obras en el Poblenou, que se transformará en el gran centro neurálgico de la Ciudad del Conocimiento.

Enrique Marco  


Barcelona, ciutat del coneixement és, per tant, un projecte destinat a fomentar la convivència i la interacció social al servei de la formació i desenvolupament de la imaginació, creativitat i cohesió social per:

  • Obrir la porta a la realització de noves oportunitats.
  • Fer realitat l'existència d'una cultura integradora en la nostra societat en què la sinergia de lletres i ciències plantegi una dinàmica que brindi noves opcions d'activitats econòmiques.
  • Aconseguir que el món universitari sigui realment el medi de cultiu i el viver en el qual la imaginació dels joves i l'experiència de les altres generacions constitueixin l'impuls de la nostra societat.
  • Facilitar l'apropament entre la universitat i l'empresa, la innovació i l'aplicació i, en general, construir un nou teixit social i cultural aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la comunicació.
  • Incentivar la creació de noves activitats i empreses en les quals la innovació científica, biomèdica i tecnològica siguin l'embrió d'un model de creixement sostingut que asseguri noves oportunitats per als més joves.
  • Aconseguir que la il·lusió per millorar la seva formació i obrir-se camí sigui una realitat per a les generacions més joves, transmetent que totes les idees es poden fer realitat.
  • Demostrar al món empresarial que el coneixement és un potencial en el qual s'ha d'invertir.
  • Demostrar que el plantejament urbanístic està al servei de les noves oportunitats econòmiques i de la qualitat de vida.
  • Fer de la ciutat un centre d'atracció internacional del coneixement.
  • Establir les bases de la Barcelona del segle XXI.

No hem d'oblidar que aquesta unió entre el saber i el poder, amb el coneixement com a eina de transformació social i cultural, vol dir revalorar el món del saber per lluitar contra la mediocritat uniformadora que ens envaeix, ja que coneixement és la suma d'informació, d'esperit crític i de poder de decisió, individual i col.lectiu, i la base de la credibilitat i independència dels ciutadans i les ciutadanes per fer front a la creixent complexitat de la nostra societat.

En definitiva, la Ciutat del Coneixement aspira a ser la demostració que la política pot posar-se de veritat al servei del món de les idees amb la seva enorme capacitat de transformació.

 

 

 

text Jaume Josa
Coordinador institucional del Consejo Superior
de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya

Barcelona científica

Barcelona no ha estat aliena al batec de la ciència i tampoc la ciència no ha estat aliena als ciutadans de Barcelona. Els seus ciutadans, la gent del carrer i els seus creadors també han estat atents al batec de la ciència. Recordem Salvat Papasseit amb el seu excel·lent llibre de poemes que portava per títol Poemes en ones hertzianes; Salvat Papasseit, gran amic de Pompeius Gener, que fou un gran polígraf i paleògraf de l'Ajuntament de Barcelona. La ciència, doncs, ha estat a Barcelona. El lema, la constant podria ser: roda el món i torna la ciència a Barcelona.

L'exemple més clar és la gran dimensió nova que agafaran els museus en aquesta nova etapa. Les coses que funcionen són les ben fetes, els treballs perdurables i les accions que tenen gran renom i enorme tradició al darrere. Aquests ressons demostren que les ones hertzianes volen anar, cada vegada, més amunt. Ara que parlem de la Ciutat del Coneixement és important i imprescindible, des del meu punt de vista, tenir en compte el que ens ha precedit respecte a la ciència; no comencem de zero. Venim d'una llarga tradició i Barcelona, com hem dit, ha estat emetent, les seves institucions, les seves persones i els ciutadans, en general, al batec de la ciència.

Sempre que es parla d'aquesta època és importantíssim remuntar-nos una mica al llarg del temps i anar als profetes de la ciència, Bacon i Descartes, on hi ha l'origen del que més tard serien les societats científiques; tan importants, amb la interacció activa i d'actuació sinèrgica, fructífera i positiva que van tenir en aquella època i que tenen i han de tenir ara. Les acadèmies, l'origen de les acadèmies… quin lloc més important! Aquell grup d'intel·lectuals, de persones preocupades que es reunien a la rebotiga d'una farmàcia o a un pis llogat o deixat per començar a conèixer els coneixements, a intercanviar i donar els seus coneixements a la resta de les societats. Al llarg del temps, anirien a parar a l'Academia secretorum naturae, una d'aquelles acadèmies importants, amb origen a Itàlia, i que després van ser exportades i seguides a altres parts del món.

Com a acadèmies importants podríem esmentar aquí l'Academia del Cimento, que tenia com a característica fonamental que les seves publicacions no eren signades; la publicació, la seva autoria, era assumida per tots els membres. Paral·lelament a la reunió de les acadèmies, va ser molt important la idea de transmetre els coneixements que es creaven i, al mateix temps, rebre els coneixements que es creaven en altres llocs; és l'origen de les revistes científiques, que en un principi tenien el concepte de resums d'informació d'altres ("passaven revista"). Més tard, aquests resums d'informació d'altres autors van anar canviant per informacions d'autor pròpies de l'acadèmia; vet aquí els orígens de les primeres revistes de ciència, de difusió de la ciència. Respecte a aquestes revistes, n'hi ha dues de molt importants en la història de la ciència: una, Le journal des savants, que es va fundar a França, i també l'anglesa, portaveu de la Royal Society, la Phylosophycal Transactions. Seguint les pàgines de la Phylosophycal Transactions podem veure el desenvolupament de tota la ciència de l'època. He tingut l'ocasió de seguir tots els treballs de Leeuwenhoek i els de Malpighi, excel·lents treballs de recerca i, en aquella època, d'àmplia difusió.

Sempre que arribo a aquest punt m'agrada esmentar les paraules que el principal difusor del Phylosophycal Transactions, Olden-bourg, secretari general de la Royal Society, adreçava als seus membres. En certa manera, són com un manifest, la seva ànima: "No hi ha res més necessari per al progrés de les qüestions filosòfiques que comunicar als qui es dediquen a l'estudi la forma com altres duen a terme els seus descobriments. És convenient d'utilitzar la impremta per gratificar tots aquells que, tot delectant-se traient a llum coses de profit, tenen dret a conèixer tot allò que aquest regne i altres parts del món poden oferir-los i, també, a tenir notícies del progrés dels estudis, treballs i assaigs dels curiosos i preparats en afers d'aquesta mena. Si aquestes produccions són comunicades d'una manera clara i fidel es conservarà el desig d'adquirir coneixements sòlids i útils, es mantindran les empreses i esforços de talents i tots aquells versats en aquestes qüestions es veuran esperonats a investigar fets nous, a impartir el seu saber a altres i a contribuir al gran projecte de perfeccionar el coneixement de la natura". Crec que aquestes paraules han d'acompanyar el projecte de la Ciutat del Coneixement.

Ca N'Andalet, centre de serveis de Barcelona Activa a Horta-Guinardó. Barcelona Activa és un organisme municipal dedicat a la promoció econòmica i ocupació.

R. Escudé  

La voluntat de futur de la situació actual ens porta -un cop hem fet referència a les acadèmies de fora, de França, d'Anglaterra- a preguntar-nos què passava aquí, a casa nostra. Barcelona no va ser aliena al fet de les acadèmies. En tenim una, d'interès especial, que era l'Acadèmia dels Desconfiats, amb un lema interessantíssim a tenir sempre en compte: "Segura perquè desconfiada", i precedent de l'Acadèmia de Bones Lletres. Bar-celona també va tenir l'Acadèmia de Cièn-cies i Arts, primer com a Conferència Físico- Matemàtica Experimental el 1764, que es va començar a reunir a la rebotiga d'una farmàcia a prop de la plaça de Sant Jaume i després a les golfes d'un pis de la Boqueria. El 1765 va canviar el nom pel de la Reial Conferència de Física i, més tard, pel de Reial Acadèmia de Ciències i Arts. Encara va haver de passar per un nom anterior, la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. És a dir, que les acadèmies també han jugat un paper important a la nostra ciutat.

Un altre moviment important d'influència a les ciències a Barcelona va ser les associacions civils, de caràcter científic o no. M'estic referint, per exemple, a l'excursionisme científic, que tan important va ser per a tot el coneixement de la natura i que s'emmarcava en el moviment de la Renaixença. Institucions com la Institució Catalana d'Història Natural tenen aquí el seu origen. En aquest punt m'agradaria citar una petita frase d'un dels fundadors i prohom de l'excursionisme científic, mossèn Norbert Font i Sagué, pare de l'espeleologia, que tantes vegades va baixar per les coves i els avencs del Garraf. Norbert Font i Sagué ens deia: "Qui hi ha de nosaltres, per ignorant que es consideri, que no pugui observar, per exemple, la forma, direcció i constitució d'una muntanya? Qui hi ha tan inútil que no sàpiga recollir una pedra, un mineral, una planta, un cargol o un insecte? Qui hi ha tan negat que no estigui en condicions d'anotar el que veu o el que sent? Cal doncs, per fer excursionisme científic, observar, recollir i anotar. Però, què és el que s'ha d'anotar, recollir i observar? La resposta és molt senzilla: tot". Així ens parlava Norbert Font i Sagué.
Un altre punt cabdal que a Barcelona va jugar un paper molt important va ser la polèmica darwinista, polèmica entorn al llibre que va capgirar el coneixement i la interpretació no tan sols de les ciències biològiques, sinó de la ciència en general, del món i de tota la societat. La polèmica darwinista a Barcelona ens porta a parlar d'un altre personatge. I ho faig de molt bon grat, igual que en el cas d'en Pompeius Gener... aquest personatge tan curiós i singular que va passejar el nom de la ciutat de Barcelona amb les seves famoses targetes "savant catalan" i amb l'adreça "Gran Boulevard del carrer de Petritxol". Valgui aquest esment com una petita mostra d'homenatge i reconeixement del catedràtic d'Història Natural de la Universitat de Barcelona, Odón de Buen, regidor també de l'Ajuntament de Barcelona. De Buen va tenir seriosos problemes a la Universitat, però, gràcies a l'ajut dels estudiants i alguns membres del claustre, no va acabar en expulsió. Odón de Buen emmarca el gran fet de la polèmica darwinista. A Espanya, aquesta polèmica va tenir una gran importància per tots els fets que va desencadenar aquell discurs d'inici de curs d'Augusto González Linares -pare de la limnologia, dels estudis de l'aigua i de les relacions vitals dels éssers vius- on va defensar les teories de Darwin. El marquès d'Orovio, ministre d'Educació de l'època -llavors ministre de Foment- va dictar la Circular de Orovio, on va prohibir la llibertat de càtedra i va expulsar González del seu estament escolar. Aquest fet va provocar la solidaritat d'un grup de professors que, com a conseqüència, van ser expulsats de la universitat o exiliats a dins de la Península. Això va desencadenar el projecte de renovació pedagògica que més ha influït en la història de l'ensenyament a Espanya, que va ser la creació de la Institución Libre de Enseñanza. I, més tard, independentment, la Junta para Ampliación de Estudios.

Tornem a la Institución Libre de Enseñanza. Com una de les fites cabdals de formació, es va crear el famós Instituto Escuela, que va tenir un professor importantíssim de pràctiques de Física que feia estudiar els seus alumnes amb la pràctica diària. El punt principal de l'ensenyament no eren els llibres, eren els apunts, els treballs, les classes, les sortides al camp. Aquest professor, que va ser escollit pels directors de la Institución Libre de Enseñanza, era un català, Josep Estalella, que va ser el primer professor de Física de la Institución Libre de Enseñanza, en aquell Instituto Escuela. Més tard, quan a Barcelona la Generalitat de Catalunya va voler fundar l'Institut Escola al Parc de la Ciutadella, va cridar Josep Estalella, que fou el primer director de l'Institut Escola, institució a la qual tantes persones relacionades amb la ciutat, amb la universitat i amb molts centres de recerca, reconeixen la seva influència.

És important que Barcelona faci cas a la ciència i pensi en Barcelona, però és molt important també l'esperit que molts ciutadans tenen, que saben anar a Madrid, a Brussel·les i a Estrasburg quan cal. Dic això perquè tenim gent que treballa en aquesta línia. A Brussel·les tenim el professor del CSIC, Rafael Rodríguez, que està treballant també per Barcelona, per la Universitat i per tots els centres de recerca, i pel doctor Banda, que és també a Estrasburg, treballant a la Fundació Europea de la Ciència.
La Junta para Ampliación de Estudios, que va ser l'altre gran moviment, estructura i organització que es va crear -recordem que el primer president va ser Santiago Ramón y Cajal, i el secretari general, un gran personatge amb una gran visió d'estat i de situació organitzativa, José Castillejo-, estava amatent als llocs del món on hi havia els treballs pioners de les ciències, tant si era de Física, Química com Biologia. Es van inventar el sistema de pensionados de la Junta, que consistia a enviar estudiosos als llocs més importants i quan tornaven tenien l'obligació de fer unes conferències i publicar un llibre. És en aquesta línia on recordaré un altre professor important, que va néixer a Barcelona i va morir a Madrid: el professor Antonio de Zulueta, personatge important dins dels temps pioners de la genètica. Ell i un dels seus alumnes, Fernández Nonídez, van ser els introductors de la genètica mendeliana a Espanya i ho van fer a través del sistema de pensionados. Tenim accés als primers llibres i als primers passos d'aquesta genètica mendeliana gràcies a Fernández Nonídez, que se'n va anar a un laboratori dels Estats Units on hi havia un investigador que es deia Morgan i que estava començant a fer uns estudis que algú li deia que no serien eficaços amb una mosca, la mosca del vinagre, la Drosophila melanogaster, aquella dels cromosomes múltiples i gegants. Així va ser com Fernández Nonídez va introduir la genètica a Espanya.

Un altre dels punts importants, que va tenir Barcelona com a origen i que es va gestar a Madrid, va ser el crucero por el Mediterrá-neo, una iniciativa endegada, cap a l'any 1932, per la Residencia de Estudiantes i la Universidad Complutense. La Residencia de Estudiantes creada per la Junta para la Ampliación de Estudios va ser un nucli de creació i projecció cultural. En una mateixa època hi varen conviure un noi a qui agradava la boxa i estava preocupat per les qüestions de cinema, que es deia Buñuel i que vivia en l'habitació del costat d'un altre que somiava amb la lluna, feia versos i es deia García Lorca, i un pintor esbojarrat que feia anar de bòlit a les nits mig Madrid per la Gran Vía, que es deia Dalí, etc. Al costat, uns laboratoris de genètica, el laboratorio de biología del doctor Zulueta, o al costat el Museo de Ciencias Naturales, dirigit per Ignacio Bolívar, famós entomòleg, etc. Doncs, van proposar fer-se un crucero por el Mediterráneo i se'n varen anar a visitar les grans cultures: l'àrab, la de Grècia, la de Roma. Van sortir de Barcelona. I també hi havia gent d'aquí en aquest creuer, gent de Barcelona Jaume Vicenç Vives; hi havia també un poeta, Salvador Espriu, i un altre poeta de les illes, Bartomeu Rosselló Porcel (algun dia s'hauria d'estudiar quina va ser la relació i la importància que va tenir en aquelles excel·lents publicacions de la Junta de Ampliación de Estudios). Potser algun dia, podríem anar de nou amb un creuer per la Mediterrània -cal tenir en compte el component que van tenir les humanitats en aquest crucero-, incidir en les qüestions de caràcter científic i segur que faríem una aportació important per a nosaltres i per a tots els ciutadans que ho coneguessin, sobre l'interès de conèixer el fet científic de l'època, dels grecs, dels romans i dels àrabs.

Barcelona ha tingut una gran importància des del punt de vista editorial, i em sembla que una altra de les propostes que s'han de fer és la millora d'aquest sector. A Barcelona, ara fa cent anys, es va començar a publicar una revista que es deia El mundo científico. Era una altra època i avui encara continua publicant-se una revista amb aquest nom. També n'hi havia una que es deia Ciència, revista catalana de ciència i tecnologia, de caràcter mensual, amb un consell de redacció format per Pere Bosch Gimpera, Marià Faura, Pius Font i Quer, Carles Pi i Sunyer, Pau Vila, etc. Van ser molt importants també les monografies mèdiques (Annals de Medicina, Crònica Científica) i moltes revistes de diferents societats. Barcelona ha estat una gran potència editorial en el camp de la ciència i crec que és important difondre els coneixements i que això continuï. No és important tan sols fer les coses, sinó també fer-les saber. Això em recorda la pregunta: "Quin és l'animal que fa més ous?". En una resposta de primera urgència tothom pensa en la gallina, quan en realitat qualsevol peixet de la peixera més petita en fa més; l'única diferència és que una explica quan en fa un i l'altre no diu res, quan en fa molts. És a dir que Barcelona ha de continuar amb aquest gran potencial respecte a les edicions; edicions de revistes i edicions de llibres. Tenim, per exemple, la col·lecció Metatemes, de gran qualitat i difusió.

portada del llibre de la memòria del
Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

   

Barcelona també ha estat una ciutat de conèixer en comú, de congressos. És a la nòmina internacional, els científics volen venir aquí. Segons a qui ho preguntem, hi ha qui no coneix ni què és una universitat ni què són uns departaments d'una universitat, però si en parles amb qui s'ha de parlar, la Universitat de Barcelona es coneix, els centres del CSIC es coneixen. I aquí, els científics, els premiats o no, gent que treballa en ciència tenen gran interès de venir. No sols -encara que també està bé- per prendre el sol, sinó per conèixer i intercanviar. De quan era estudiant, recordo el gran congrés sobre l'origen de la vida amb les grans figures de l'època: Oparin, que tots coneixem, i Carl Sagan, i un altre científic que em va impressionar com a estudiant que es deia Pomaperuna. A Barcelona també hi ha hagut altres congressos importants una mica abans. Fa quasi cent anys, el maig del 1929, a Barcelona es va fer el congrés de l'Asociación Española para el Progreso de las Ciencias. Les actes ocupen tres o quatre volums de sis-centes pàgines. Val la pena de saber-ho perquè a la nòmina dels contribuents d'aquell congrés hi podem trobar Francesc Duran Reynals, amb aquells estudis primerencs sobre el càncer i el virus vacunal; també Santiago Alcové, que havia arribat a ser rector de la Universitat de Barcelona i, en certa manera, pare de l'antropologia biològica i origen de molts dels estudis de genètica juntament amb el doctor Antoni Prevosti, que en aquella època esmerçava els seus esforços en l'"estudio experimental de la patogenia de la icterícia fenilhidracínica". També trobem treballs d'urbanisme, com els d'en Joan Dalmau, i treballs de Telles, Plasencia, Carreras Artau, etc. En l'apartat de les Matemàtiques, recordem els treballs de Julio Rey Pastor, i en ciències físiques José Baltá Elías, professor de la Universitat de Barcelona, que ens parlava de "la evolución de las teorías de la propagación de las ondas hertzianas"..., i tants altres.

Podríem continuar tot oferint l'ajuda del CSIC per posar a l'abast de Barcelona tots els contactes que siguin necessaris amb els seus centres; més de cent instituts arreu de tot l'Estat, amb centres d'excel·lència que, segur, poden transferir tecnologia i coneixement a Barcelona, una acció important per a la ciutat i per als mateixos instituts. No s'ha d'oblidar el Centre d'Informació i Documentació en Ciència i Tecnologia del CSIC, el CINDOC, l'Instituto de la Grasa de Sevilla, d'Aqüicultura d'Alacant, el Centre de l'Estació Biològica de Doñana, etc. Encarem, doncs, el repte de la Barcelona científica tot convençuts que Barcelona serà científica o no serà. Vam ser capaços de guanyar la partida al segle XII i XIII amb la batalla de la Revolució Comercial; més tard, al XVIII i XIX, de la Revolució Industrial; queda la Revolució del Coneixement, el coneixement és indústria i ens ajudarà a viure. Com deia el doctor Estalella, procurem fer gent sàvia, primer; procurem fer-los bons, abans.