english


portada

BARCELONA PLATÓ




portada de BMM
correu
arxiu
subscripció

Rua de
carnestoltes

Sílvia Domènech
Responsable de l'Arxiu Fotogràfic de
l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona


 

Són entre cinc i sis milions d'imatges de totes les tipologies i amb una temàtica comuna: Barcelona. Al fons de l'Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona destaquen els conjunts corresponents a esdeveniments com ara les Exposicions del 1888 i el 1929 o els Jocs Olímpics. També hi són presents autors i nissagues lligats a la ciutat des dels inicis de la fotografia fins avui. Com a mostra d'aquest ric patrimoni fotogràfic, presentem una selecció d'imatges de la celebració del carnestoltes durant la República (1931-1936).



El patrimoni fotogràfic
de l'Arxiu Històric de
la Ciutat de Barcelona

L'Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, des de la seva creació cap a l'any 1920 fins avui, ha desenvolupat una valuosa tasca: recollir i custodiar el patrimoni fotogràfic de la ciutat. El resultat és un arxiu fotogràfic molt ric, tant per la quantitat com per la qualitat i singularitat dels seus documents que, sovint, esdevenen veritables peces de museu.

A tall d'exemple, aquest article s'il·lustra amb unes fotografies del carnestoltes durant la República (1931-1936). En el decurs d'aquests anys, la rua de carnestoltes se celebrava al passeig de Gràcia i mostrava els divertiments públics i l'enginy dels diversos grups en la construcció de les carrosses. La càmera fotogràfica d'alguns fotògrafs, com ara la nissaga Pérez de Rozas, detectà i fixà l'ambient de llibertat i transgressió propi del carnaval dels anys 30 a Barcelona.

Durant la República, la rua de carnestoltes se celebrava al passeig de Gràcia, per on desfilaven carrosses com aquesta que apareix a la fotografia (1933).

Pérez de Rozas  


Es pot afirmar que a l'Arxiu Fotogràfic es conserven entre cinc i sis milions de fotografies de totes les tipologies, suports, formats, procediments, continguts i autories des dels inicis de la fotografia fins als nostres dies. Així podem trobar tipologies ben diverses que van des de daguerreotips, ambrotips o ferrotips fins a positius sobre pel·lícula de plàstic passant per autochromes o papers a l'albúmina. La temàtica d'aquestes fotografies és, essencialment, la ciutat de Barcelona, i entre elles destaquen alguns blocs temàtics de gran volum que corresponen a esdeveniments com ara l'Exposició Universal de 1888, la reforma de la Via Laietana de 1909, l'Exposició Internacional de 1929 o els Jocs Olímpics de 1992; alguns d'aquests conjunts estan aplegats en àlbums. Pel que fa a l'autoria de les fotografies, la varietat i la notorietat dels fotògrafs és ben destacada. Hi ha fotografies d'autors i nissagues lligats a la ciutat de Barcelona des dels inicis de la fotografia fins avui: C. Clifford, A. Esplugas, P. Audouard, J. Laurent, J. Postius, la nissaga Pérez de Rozas, F. Freixa, A. Espejo i un llarg etcètera.

Les línies de treball de l'AHCB-AF es concreten en l'adquisició de fons, el treball d'arxiu i preservació, i l'accés a la informació. Pel que fa a l'adquisició de fons, l'Arxiu es nodreix a través de les vies d'ingrés ja tradicionals: les transferències de fotografies d'altres dependències de l'Ajuntament de Barcelona, la pròpia producció fotogràfica per part de l'Arxiu, els encàrrecs puntuals a reconeguts fotògrafs barcelonins, les donacions dels ciutadans i, sobretot, les compres de fons i col·leccions que completen i enriqueixen els conjunts fotogràfics ja existents a l'Arxiu. Però l'ingrés de fons no es fa de forma indiscriminada, sinó seguint sempre uns mateixos criteris establerts per l'Arxiu.

Ball infantil a l'antic
Teatre Novetats (1935).

Pérez de Rozas  


Fer el treball d'arxiu i preservació equival a realitzar les tasques necessàries perquè les fotografies passin a formar part del que podríem anomenar un arxiu organitzat i, per tant, puguin ser objecte de consulta pública i d'una òptima difusió.

La premissa és treballar per agrupacions documentals, siguin fons o col·leccions. A cada agrupació documental se li dóna el tractament tècnic establert per l'Arxiu: estudi de multiplicitats, avaluació, registre, signaturització, tractament de preservació, documentació i descripció (inventari i/o catàleg). Per poder desenvolupar aquesta tasca correctament es fa una feina d'investigació basada en els tres nivells o valors de les fotografies: l'artístic o l'anàlisi formal de les fotografies contextualitzat amb dades històriques i biogràfiques, el documental o la recerca sobre els conceptes i la iconografia representada en les imatges, i el tècnic o la identificació i peritatge dels materials fotogràfics.

L'accés a la informació es concreta en dos aspectes: la consulta pública i la difusió. Exposicions i publicacions són els principals eixos de difusió, però es preveu la possibilitat d'altres formes de difusió que contribueixin a fer de l'AHCB-AF un punt de referència obligat en el món de la fotografia a la ciutat de Barcelona.

En definitiva, aquest interessant, singular i magnífic conjunt fotogràfic que forma l'AHCB-AF, dotat d'una correcta organització arxivística, ajuda a reconstruir i seguir l'evolució de la història de la ciutat i de la fotografia catalana i es converteix en una eina bàsica d'anàlisi per construir el futur.