english



 




portada de BMM
correu
arxiu
subscripció

 

El model Barcelona


27 arquitectes, 57 projectes

Relació de projectes


 
 

 

27 arquitectes,
57 projectes

En aquesta secció s'inclouen els treballs d'arquitectes barcelonins que, en les últimes dècades, s'han bastit a l'estranger. La primera part de l'arxiu és una selecció comentada dels projectes més destacats. Un recull de la totalitat d'obres realitzades o en construcció completa el treball .

 

 

Alfredo Arribas
Arquitectos Asociados

Family Entertainement Centre.
Castellaneta Marina, Bari (Italia, 1997)

El projecte consisteix en la realització d'un complex de nova planta dedicat al lleure familiar. En una superfície de 25.000 metres quadrats conviuran un cinema Imax, un centre comercial, una discoteca, un restaurant i una galeria de més de 6.000 metres, en la qual es realitzaran exposicions temàtiques. La tematització del complex ha estat realitzada pel dissenyador Xavier Mariscal i l'arquitecte Dani Freixas.

La Schwarzenbergplatz,
de Viena (2000)

Alfredo Arribas  


Schwarzenbergplatz. Viena (Austria, 2000)

Remodelació dels accessos urbans i redisseny de la plaça. El projecte d'Arribas va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament de la capital austríaca. Utilitzant materials reflectors com el vidre, l'acer i l'alumini, es pretén contraposar el reflex del moviment, la vida i les activitats del lloc a l'austeritat de l'arquitectura circumdant.

Family Entertainement
Centre de Bari (1997).

Alfredo Arribas  


Seat Marken Pavillon. Wolfsburg (Alemanya, 2000)

Després de fer el showroom i els expositors per a l'utilitari Smart de Swatch-Mercedes Benz, Arribas va rebre l'encàrrec de projectar el showroom de l'empresa Seat Volkswagen a la ciutat alemanya de Wolfsburg. L'encàrrec, de l'any 1998, estarà enllestit en un termini de dos anys.

Museu de la Música Viva. Montluçon (França, 2001)
Alfredo Arribas va guanyar el primer premi en un concurs convocat per l'Ajuntament de Montluçon per realitzar el Museu de la Música Viva al centre històric de la ciutat. Aquest està concebut com un centre educacional i lúdic, com un punt de referència de la cultura musical contemporània a Europa.
Urbanísticament, el projecte és l'element més significatiu del procés de renovació i restauració del centre antic de la ciutat. La intervenció es completa amb la dotació de nous accessos a la plaça, situada davant del museu, i amb l'adequació com a tallers per a músics d'alguns edificis que envolten la fortalesa en què es troba el museu.



Javier Barba

Pavelló d'estiu Rothschild. Corfú (Grècia, 1995)
L'encàrrec va consistir en la construcció d'una piscina que aprofités les magnífiques vistes sobre la Mediterrània i un pavelló de bany amb sala interior i exterior, bany i cuina. Barba va realitzar nous accessos i l'enjardinament de la zona.

Casa Tsirigakis. Míkonos (Grècia, 1998)
En aquest altre emplaçament idíl.lic de les illes gregues, l'habitatge gira entorn d'una roca central que els propietaris i l'arquitecte van decidir conservar. L'arquitectura, blanca, encalcinada i de murs gruixuts, recorda i evoca la tradició mediterrània. L'emplaçament de l'habitatge, els espais interiors i la disposició dels volums es nodreixen de les regles compositives del moviment modern.

Casa Tsirigakis, a l'illa grega de Mikonos (1998)

© Eugeni Pons  



Enric Batlle y Joan Roig

Conversió en zona per a vianants del centre d'Amiens
(França, 1993)

L'estudi d'Enric Batlle i Joan Roig va ser escollit entre els cinc equips d'arquitectes i paisatgistes que van participar en un concurs convocat per l'Ajuntament d'Amiens per convertir el seu centre històric en zona per a vianants. El projecte va intentar recuperar la memòria d'una ciutat, en part desapareguda pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Les traces ortogonals del cardus i el decumanus romans van dirigir les noves circulacions. Els materials escollits combinaven maó, pedra, fusta i granit amb ànim conciliador. Durant la construcció es van descobrir restes d'una antiga muralla romana, que Batlle i Roig van fer visible a través de dos grans ulls excavats a terra a tall d'observatoris del passat .



Ricardo Bofill
Taller d'arquitectura

Hotel Kleber Palace. París (Francia, 1993)
Està situat prop del Trocadero parisenc. Els grans vitralls transparents de la façana principal deixen veure una cortina vegetal de bambús gegants que constitueixen una barrera acústica i visual de les habitacions. L'edifici s'organitza al voltant d'un pati de marbre blanc, adornat per un estany de granit negre del qual emergeixen plantes i columnes. El disseny dels mobles forma part del projecte d'interiorisme, per al qual es va fer servir fusta de sicòmor als sostres i les parets, i teca a la zona del solàrium. Per als paviments exteriors i interiors es va utilitzar granit negre i clar.

Piscina Olímpica d'Antigone. Montpeller (França, 1996)
Situat en una zona cèntrica del barri d'Antigone, Bofill va idear aquest palau de vidre i acer com el centre d'evasió dels habitants de Montpeller. Una piscina olímpica hi conviu amb una piscina lúdica, equipada amb jocs aquàtics i un sistema que permet cobrir-la i descobrir-la segons les temporades. Un gimnàs de grans dimensions ocupa la planta subterrània del centre.

Edifici Paribas Marché Saint Honoré. París (França, 1997)
Aquest immoble connecta els barris parisencs de Rivoli i L'Opéra mitjançant una galeria comercial que el travessa d'extrem a extrem. Bofill va escollir materials contemporanis, tecnològicament molt avançats, per dotar de lleugeresa un edifici amb el qual va buscar una presència clàssica. L'arquitecte va ser també responsable de l'enjardinament de la zona i de l'elecció del mobiliari urbà que circumdava la zona.

Atri Saldanha. Lisboa (Portugal, 1998)
L'edifici està compost de comerços a la planta baixa i a les dues primeres. Les oficines ocupen els nou nivells superiors i l'aparcament es troba en els sis soterranis de l'immoble. Un atri, amb jardí interior i ascensor panoràmic, connecta el sector comercial amb les oficines. La façana interior, en forma de con invertit, és de vidre a la part de les oficines i de marbre a les plantes comercials. Exteriorment, la façana de l'edifici combina una pell de vidre amb elements massissos en pedra blanca.

Atri Saldanha
a Lisboa (1998)

© Joao Paulo Fernandes  


Joan Busquets

Grotiusplaats. L'Haia (Països Baixos, 1993)
L'encàrrec requeria la recomposició d'una zona urbana central de la ciutat, l'àrea dels ministeris, que estava travessada per una gran autopista. Es tractava de construir un espai urbà singular en què poguessin conviure diverses activitats que conferissin una nova vida a una via d'accés.
L'estudi de Busquets va realitzar el projecte urbà -que passava per demolir un viaducte i construir 60.000 metres quadrats-, va desenvolupar les característiques de l'espai públic i va idear dos dels nous edificis. Avui dia el 60% d'aquest projecte ja està construït.
El conjunt de 37 habitatges aixecat per Joan Busquets se situa en un dels cantons del projecte.

Projecte de vivendes Grotiusplaats, a L'Haia (1992)

BAU  

Zuid of Kop van Zuid. Rotterdam (Països Baixos, 1998)
Aquest pla, de prop de 300.000 metres quadrats, és una de les reconversions portuàries més grans d'Europa. El traçat inclou noves infraestructures de transport i la construcció d'un espai públic central. El 1998 es va enllestir la primera fase de la construcció.

Subcentre a Échirolles-Grenoble (França, 1998)
El projecte va consistir a dissenyar l'espai cívic entorn de l'eix del nou tramvia que circula des del centre de Grenoble en direcció al sud i atenent les regles de composició dels edificis circumdants. La primera fase es va inaugurar el 1998 i, actualment, la majoria dels seus edificis estan en construcció.

Grans magatzems de Chiado. Lisboa (Portugal, 1999)
La idea, realitzada per a un client holandès, es va desenvolupar d'acord amb les directrius que va redactar l'arquitecte portuguès Alvaro Siza per a la reconstrucció del barri de Chiado després de l'incendi de 1988. Busquets va reconstruir el gran edifici de magatzems interpretant la geometria de les capes històriques de l'immoble original. Els nous magatzems han ampliat el seu programa inicial per acollir, a més dels comerços del centre comercial, un hotel, restaurants, serveis i una estació de metro. Accessos mecànics interiors serveixen per salvar el desnivell del solar. Amb la nova estació de metro i les escales mecàniques, la planta baixa de l'edifici esdevé, en certa manera, un espai públic obert que prolonga el barri.

Remodelació del centre històric d'Amersfoort
(Països Baixos, 2000)

L'equip de Joan Busquets ha dissenyat una gran plaça interior i dos carrers nous, amb un conjunt residencial amb botigues i aparcament, al centre d'aquesta ciutat holandesa. A més de l'urbanisme, l'arquitecte barceloní ha compartit el disseny dels edificis amb el projectista holandès Cees Dam.



Joan Callís & Pia Wortham

Casa Elena. Houston, Texas (EUA, 1994)
Aquest habitatge i estudi per a una artista va ser resolt per Callís i Wortham atenent dues qüestions: el que hi havia al terreny i el que devia haver-hi. El terreny buscava una forma que el contingués, i els murs de l'habitatge, un contenidor. De l'adaptació entre tots dos, programa i ubicació, en va sorgir una casa d'espais irregulars i recorreguts panoràmics.

Casa Elena,
a Houston (1994)

© Joan Callís  



Mario Corea

Apartament i oficines a Clayton. Missouri (EUA, 1995)
Obrir els espais, fragmentar-los, fracturar els plans i buscar relacions de tensió entre aquests; experimentar, en definitiva, amb l'espai, els materials i la llum resultant va donar com a resultat aquest loft en el qual conviuen oficines i habitatge. Corea i els seus col.laboradors van obrir les façanes, van crear un espai continu i van introduir una geometria ortogonal per crear relacions tenses entre els espais. Al sostre, s'hi van introduir nivells i llums indirectes. En col.laboració amb David Davis i Diane Gray.

Apartament y oficines a Clayton, Estats Units (1996)

Mark Arnold  

Habitatge unifamiliar a la Patagònia.
San Antonio Oeste (Argentina, 1996)

Aquest habitatge va significar el retorn professional de Mario Corea a la seva Argentina natal. Es tractava de completar la cantonada d'una illa urbana. Corea va col.locar una finestra a la cantonada de l'edifici -a manera d'ull obert al mar- i va decidir de fer les altres façanes gairebé cegues. El sortint de formigó que marca l'entrada a la casa crea, al seu torn, una galeria davant del pati. El pati quadrat situat al centre de l'habitatge serveix per il.luminar tota la casa.
En col.laboració amb Fabián Llonch.

Centre Municipal del Districte Oest.
Rosario (Argentina, 1998)

El projecte està organitzat en dues grans zones, una per a ús administratiu i l'altra per organitzar activitats culturals.
Totes dues dependències estan unides per una gran plaça pública. El projecte, de 3.000 metres quadrats, té un petit auditori, sales polivalents, estances per a tallers, sales de reunió, oficines i aparcament.
En col.laboració amb Diego Nakamatsu i la Secretaria de Planejament de Rosario
.

Centre Municipal del Districte Oest,
a l'Argentina (1997)

Paula Cambra  

Hospital d'emergències Clemente Álvarez.
Rosario (Argentina, 2001)

L'edifici, obert i horitzontal, està desenvolupat en dos nivells i s'ha dissenyat de manera modular -organitzat en subsistemes i serveis- per poder créixer d'acord amb les futures necessitats. La façana envoltant està composta per panells desmuntables transparents o opacs -segons els requeriments interiors- i les instal.lacions recorren l'edifici a través d'un sostre tècnic accessible. En col.laboració amb Silvana Codina.



Emili Donato

Habitatges agrícoles (Algèria, 1975-76)
Donato va obtenir el primer premi en un concurs nacional per projectar sis villages agricoles que havien de ser construïts a Algèria. L'arquitecte va dirigir l'equip espanyol que en va construir el projecte, però el resultat final va distar bastant de l'original.

Pla d'ordenació urbana del Boulevard Peripherique.
Nimes (França, 1992)

Donato va guanyar el primer premi d'aquest concurs internacional. El seu pla proposava la transformació urbanística de cinc quilòmetres de la carretera nacional RN-14 en un bulevard urbà capaç d'articular els barris existents entre la carretera i la línia de ferrocarril. El projecte, que pretenia substituir els round points sense semàfor per places urbanes, s'està començant a dur a terme
.

Pla d'ordenació urbana del Boulevard Peripherique
de Nimes (1992)

Emili Donato  

Urbanisme de La Joliette. Marsella (França, 1996)
L'estudi d'Emili Donato va guanyar el concurs per reurbanitzar el barri portuari de La Joliette a Marsella. El conjunt va ser la major promoció urbanística de la ciutat de Marsella promoguda des de l'Administració. Es preveia l'actuació sobre zones ferroviàries, portuàries i industrials obsoletes per recompondre el front marítim mitjançant la creació d'un sistema d'eixos que permetés el rellançament de Marsella com una ciutat mediterrània competitiva econòmicament i comercialment. El pla seguia els models d'altres urbs mediterrànies com Barcelona o Gènova. Actualment s'està iniciant l'aplicació parcial del pla ideat per Donato.

Remodelació del barrio
de La Joliette de Marsella (1996)

Emili Donato  



Miquel Espinet /
Antoni Ubach

Restaurant del Museu Olímpic. Lausana (Suïssa, 1993)
Aquests arquitectes, amb gran experiència en el món de l'hostaleria i la gastronomia, van rebre l'encàrrec de realitzar un restaurant-cafeteria per al Museu Olímpic. Les instal.lacions havien de tenir capacitat per a cent comensals. Espinet i Ubach van reformar l'estructura del forjat existent per millorar el nucli d'accessos i la superfície útil del restaurant.
El menjador es va envoltar de panells acústics envernissats en blanc i el sostre es va segmentar en grans quadrats per ocultar les instal.lacions.

Restaurant del Museo Olímpic de Lausana (1993)

Edouard Baumgartner  



Beth Galí

Edifici Stoa. Hertogenbosch (Països Baixos, 1997)
Situat al centre de la ciutat històrica de Hertogenbosch, l'edifici marca la transició entre la zona més antiga de l'urbs -en la qual l'arquitectura és medieval, menuda i fragmentada- i l'ampliació d'aquesta desenvolupada durant els anys setanta. Galí va intentar ser respectuosa amb la tradició utilitzant un llenguatge contemporani i emblemàtic per al nou centre urbà.

Remodelació del centre històric de Roermond
(Països Baixos, 1998)

En aquesta intervenció duta a terme en el nucli antic de la ciutat de Roermond, no es tractava tant de la urbanització i la reorganització de l'espai públic d'una ciutat medieval amb valors artístics i edificis protegits com de la unificació i neteja d'un territori per transformar espais intersticials en zones públiques. La ciutat buscava quedar lliure de buits indefinits, més cohesionada i més còmodament habitable.

Remodelació del centre històric. Hertogenbosch
(Països Baixos, 1999)

Assegurar la continuïtat i la cohesió entre les distintes parts del centre històric, dotar aquesta zona de la ciutat d'una identitat unificadora i mantenir els traços que històricament l'han definit van ser els objectius de la intervenció de Galí. El seu projecte va utilitzar el sòl com a principal element diferenciador de les zones. Combinacions de paviments ofereixen una lectura tipològica que, reforçada amb el nou mobiliari urbà, ordena el territor.

Aparcamient per a bicicletes
al centro històric de Hertogenbosch (1997)

Alex Giménez  



Robert Suso y
Joan García-Borés

Ajuntament d'Encamp (Andorra, 1992)
Suso i García-Borés van rebre el primer premi en el concurs internacional convocat per l'Ajuntament d'aquesta localitat. La imatge del nou edifici volia representar l'arribada de la modernitat a un paratge rural i havia d'esdevenir un emblema de la població amb vista al segle XXI. Els arquitectes van projectar un immoble de planta triangular obert a una plaça pública que, en una façana recoberta per un mur-cortina, reflecteix el paisatge muntanyós circumdant.



MBM Arquitectes
(Martorell, Bohigas & Mackay)

Hotel Meliá. Puerto Vallarta (Mèxic, 1990)
La idea fonamental del projecte va consistir a crear, dins del mateix solar, un jardí obert al mar i, al mateix temps, tancat a la vista dels voluminosos edificis adjacents. L'immoble té forma de "U" oberta al mar i està format per tres cossos: les ales horitzontals, les habitacions precedides d'un gran vestíbul -l'espai més significatiu del conjunt i centre de la vida a l'hotel- i dues torres .

Planificació urbana. Ais de Provença (França, 1990)
La intervenció arquitectònica va consistir a cosir els diferents teixits urbans de la ciutat, que fins aleshores havien estat interromputs per un gran buit. MBM va dissenyar els espais públics, va supervisar tots els treballs de construcció, va coordinar les tasques d'enginyeria i infraestructures i va dissenyar alguns edificis d'habitatges i oficines.

Edifici d'habitatges en "L". Berlín (Alemanya, 1991)
Es tracta d'un grup de tres immobles d'habitatges situats en una zona molt densament edificada. Al carrer mateix, un altre grup de 32 habitatges amb jardí oferia una nova tipologia intermèdia entre l'habitatge unifamiliar i l'apartament urbà. El principal inconvenient del projecte va consistir a dissenyar mentre el mur de Berlín existia, però anticipant-ne la desaparició.

Centre esportiu a Ordino (Andorra, 1996)
Situat als afores de la ciutat, al costat d'una església del segle XI, aquesta construcció de 4.000 metres quadrats conté una oficina de turisme, un centre esportiu -amb piscina, gimnàs, pistes de bitlles, cafeteria i esquaix- i una escola d'infermeria. Per a la realització de l'encàrrec, l'Ajuntament va posar com a condició que el nou centre no eclipsés la vista del poble. L'equip de MBM va fraccionar el programa i va dividir l'edifici en diversos volums per disminuir-ne l'impacte visual.

Centre esportiu a Ordino,
Andorra (1996)

Eugeni Pons  

Illa Kleine Circus. Maastricht (Països Baixos, 1998)
MBM va dissenyar una illa d'edificis i espais públics que formava part de l'extensió del centre urbà de la ciutat de Maastricht planejada per l'arquitecte Jo Coenen. El projecte va consistir a relacionar les noves edificacions amb l'entorn -obrint l'illa en formar una "U" amb els volums-. Les contingudes façanes exteriors dels edificis contrasten amb les façanes obertes cap a l'interior amb vistes a les zones enjardinades.




Josep Lluís Mateo
(Map Arquitectes)

Conjunt d'habitatges. L'Haia (Països Baixos, 1993)
Els habitatges, dissenyats per aprofitar al màxim la llum solar, van ser projectats d'acord amb una organització que destinava els espais menors al descans i la privacitat, i les zones majors, a usos comuns i activitats col.lectives. L'estructura està composta per una successió de murs. Les façanes pretenen comunicar la distribució interior de l'edifici.

Bloc de pisos
a l'Haia (1993)

MAP Arquitectos  

Bloc d'habitatges de luxe al moll de Borneo.
Amsterdam (Països Baixos, 1999)

Al port, envoltat de mar per tres de les seves quatre façanes, el conjunt projectat aspirava a ser obert i pretenia allunyar-se de l'aparença sòlida d'un mur. Així doncs, les façanes són pells fines de diferents gruixos i permeabilitats, i les cases estan organitzades sobre dos eixos coordinats: el sistema de murs de formigó paral.lels i els volums emergents que hi juguen.

Habitatge a Nijs (Països Baixos, 2000)
Aquesta residència unifamiliar es va resoldre amb un programa que requeria la incorporació de grans espais d'aigua (piscina coberta, spa, etc.), establint jocs de llum, ombra i transparències entre les diverses estances i durant totes les hores del dia.

Edifici d'habitatges a Tremblay.
Roissy, París (França, 2000)

En un entorn històric protegit, l'estudi de Josep Lluís Mateo va projectar aquest petit immoble d'habitatge social utilitzant façanes simples però tecnològicament avançades (com la xapa de zinc utilitzada a la coberta) per assegurar-ne la durabilitat. A l'espai interior, els arquitectes van tractar de flexibilitzar la distribució de l'espai que exigia l'estricte programa.

Bloc d'habitatges. Velserbroeken (Països Baixos, 2001)
Aquest edifici de quatre plantes està situat en una cruïlla de dues vies d'aigua, en el punt en què la ciutat es troba davant de l'aigua. Els habitatges envolten un nucli d'accessos central.
Landeszentralbank. Chemnitz (Alemanya, 2002)
Per al 2002 està prevista la inauguració de la nova seu regional del Banc Central Alemany. En un lloc d'història densa i traumàtica, el projecte de Map Arquitectes tracta de comunicar permanència i solides.



Octavio Mestre

Plaça de Catalunya. Blagnac (França, 1989)
L'Ajuntament de Blagnac va sol.licitar a Mestre la construcció d'una plaça d'estil català sobre un aparcament soterrani. El projecte va consistir en una intervenció que, amb els mínims elements, tractava de trencar la insulsa simetria de l'urbanisme dels afores de Blagnac. Mestre va esquitxar d'arbres el nou espai públic, ordenant-los d'acord amb la seva època de floració. Mitjançant un canvi de material, l'aparcament i les parades d'autobusos quedaven integrats en l'àrea de vianants.
En col.laboració amb Jaume Calvé.

Conjunt de 27 habitatges. Tolosa (França, 1992)
Mestre va concentrar el conjunt d'habitatges en dos blocs per deixar lliure la major extensió d'espai possible. Un dels blocs, el que es va erigir com la façana del conjunt al carrer, es va endarrerir per disminuir l'impacte de la construcció. El segon edifici, que es corba envoltant l'espai central, és de menys altura que l'altre per facilitar l'entrada dels raigs del sol al pati interior. El 1993, el conjunt va ser guardonat amb el primer Premi Nacional d'Habitatge Social de França.
En col.laboració amb l'arquitecte Jaume Calvé.

Conjunt d'habitatges socials
a Tolosa de Llenguadoc (1992)

Octavi Mestre  



Enric Miralles
y Benedetta Tagliabue

Escola de música. Hamburg (Alemanya, 1997)
L'estudi de Miralles va guanyar el concurs restringit per bastir una escola de música que havia de contenir una zona pública, amb sala de conferències, auditori i cafè, i una altra de privada amb aules i despatxos per a l'administració. L'edifici, de façana transparent, juga amb els arbres i el jardí circumdant en un primer pla i amb els volums dels immobles de l'entorn. La façana emula les fulles dels arbres i els jocs musicals en formar una composició fragmentada de colors, reflexos i jocs de llum. Una sèrie de rampes organitza la circulació interior.
En col.laboració amb els arquitectes Karl Unglaubb i Elena Rocchi.

Escola de música
d'Hamburgo (1997)

David Cardelús  


Ajuntament d'Utrecht (Països Baixos, 1997)

Miralles va guanyar aquest concurs amb un projecte que tractava de redescobrir els espais interiors -com ara la sala medieval- d'un edifici neoclàssic per recuperar la idea de l'ajuntament com un conglomerat de les cases d'una ciutat. En ell, s'hi intenta mantenir la monumentalitat de la façana convertint l'Ajuntament en un espai més amable i obert relacionat amb una nova plaça d'ús públic, construïda a la seva part posterior.
Amb la col.laboració de l'arquitecte Marc de Rooij.

Ajuntament d'Utrecht
(1997)

© Octavi Mestre  

Parlament escocès.
Edimburg (Escòcia, Regne Unit, 1998)

Aquest projecte, que va guanyar el concurs organitzat per construir el nou Parlament escocès, és probablement el més important fins al moment de Miralles i Tagliabue. Jugant amb dues nocions -el territori, la terra abans que el paisatge, i la democràcia associable a la transparència del Parlament-, els arquitectes van dissenyar el nou edifici: una sèrie de construccions independents que conformen més que un gran immoble, un nou barri d'Edimburg. En associació amb l'arquitecte Joan Callís.



Manuel de Solà-Morales

Winschoterkade. Groningen (Països Baixos, 1997)
L'encàrrec que va rebre Solà-Morales sol.licitava la seva intervenció en un espai urbà molt petit, situat en l'angle sud d'un nucli històric envoltat de canals. L'arquitecte va dissenyar una àrea de repòs i música sobre l'aigua obrint una finestra de formigó a la vista dels canals i la ciutat nova.

Ville-Port. Saint Nazaire (França, 2000)
El projecte de Solà-Morales va guanyar un concurs, al qual va ser convidat a participar, en què se sol.licitava aprofitar com a espai públic una antiga estructura ciclòpia que havia estat base dels submarins alemanys durant la Guerra Mundial i que bloquejava l'entrada al port. Les successives intervencions -la primera fase va ser inaugurada el maig del 1999- van consistir a perforar i condicionar l'interior de la base com a centre cultural i espai per a la trobada i el lleure públic. Nous aparcaments públics i zones residencials serviran de nexe entre la zona portuària, que mantindrà la seva activitat econòmica i industrial, i la resta de la ciutat.

Sationplein. Lovaina (Bèlgica, 2001)
Es tracta d'un punt de canvi de transports a la històrica plaça de l'estació d'aquesta ciutat universitària. L'arquitecte va projectar un viaducte soterrat per optimitzar la circulació i donar accés als aparcaments. També va traçar una connexió subterrània entre les andanes de l'estació i els aparcaments. A la superfície, una plaça de vianants reordena l'espai cívic al costat d'un nou edifici administratiu de la companyia d'autobuso.



Elías Torres & José Antonio Martínez Lapeña

Museu de Kumamoto (Japó, 1992)
La remodelació d'edificis és un fet estrany al Japó. Les guerres, els terratrèmols i les lleis del mercat han fet desaparèixer ràpidament els vestigis arquitectònics de les últimes dècades. Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña van transformar una biblioteca pública, construïda el 1959, en les sales d'exposició temporal del Museu d'Arts Plàstiques de Kumamoto. L'aprofitament de l'estructura anterior i les limitacions pressupostàries van determinar el projecte. Tres de les quatre façanes van ser cobertes amb un davantal de lloses col.locades a 45º. Les marquesines que protegeixen la façana principal es van revestir de coure. La coberta aixecada de l'antiga biblioteca permet la il.luminació zenital. El museu va obtenir el premi a la millor rehabilitació al Japó.

Museu de Kumamoto
(Japón, 1992)

© Elías Torres  


Edifici de recepció Kamitaira-Mura i jardins.
Toyama (Japó, 1996)

L'edifici reuneix els visitants al poblat Suganuma Gasho i exposa informació com a introducció a la visita. Una oficina per als treballadors, una zona de magatzem, una àrea d'esbarjo, taquilles, la sala d'exposicions i una botiga formen el programa. Amb la intenció de causar el mínim impacte visual, els arquitectes van decidir de dissoldre l'edifici en el paisatge a través d'una forma ondulant i de combinar el formigó amb còdols de grans dimensions.

Museu d'Art. Bosc de Niyazama (Japó, 1997)
En una zona muntanyosa que limita amb arrossars, una carretera dóna accés al conjunt d'edificis que compon el Museu d'Art. Torres i Martínez Lapeña van rebre l'encàrrec d'ampliar aquestes instal.lacions amb un jardí d'escultura -que dugués la zona d'exposició fins a l'exterior del museu-, un edifici d'accessos i recepció -que, realitzat en fusta, serviria també de reclam per al Museu- i una sèrie de serveis i millores en l'accés al centre. Els materials locals i els jocs i l'evocació del paisatge van decidir la intervenció dels arquitectes.



Domingo Triay

Bodegas Codorniu. Vall del Napa. Califòrnia (EUA, 1992)
A la vall del Napa, al nord de San Francisco, es concentren les vinyes de més de dos-cents cellers. La cura i el respecte envers el bonic entorn natural, així com les necessitats de fermentació del cava -temperatures moderades- que calia emmagatzemar als nous cellers, van dictar les directrius de l'arquitectura semisoterrada que va realitzar Domingo Triay. Celoberts il.luminats zenitalment, plans enjardinats retallats per recorreguts de formigó i jocs esculturals entre les fonts, l'aigua, els aparells d'il.luminació i les escultures modernistes componen un nou i subtil paisatge.



Òscar Tusquets
(Tusquets, Díaz & Assoc.)

Pavelló de la Villette. París (França, 1990)
En un parc projectat pel suís Bernard Tshumi i esquitxat per les follies acolorides de l'arquitecte deconstructivista, Tusquets va ser convidat a projectar un restaurant. Per retre homenatge als grans visionaris francesos, com Ledoux, va construir dues entrades, en forma d'òcul, al conjunt de pavellons realitzats en marbre blanc i envoltats d'un paviment de terra negra.
En col.laboració amb Marcos Roger i Pancho Ayguavives.

Plaça pública amb comerços i habitatges a Den Bosch
(Países Bajos, 1989)

Multidevelopment Corporation  


Fukuoka-Kashii. Conjunt residencial.
Fukoaka (Japó, 1990)

Arata Isozaki va ser el responsable d'un projecte que preveia la construcció d'un nou barri realitzat per alguns dels arquitectes internacionals més destacats del moment. Rem Koolhaas, Mark Mack i Steven Holl, entre d'altres, van dissenyar, cada un, un conjunt
d'habitatges. El de Tusquets comprèn quatre edificis d'habitatges que tanquen el solar per la banda nord. La disposició asimètrica de les ales de l'immoble delimita un jardí interior. El conjunt va rebre el premi a l'embelliment de la ciutat.
En col.laboració amb Elisenda Tortajada.

Edifici d'oficines Heliopolis. Montpeller (França, 1992)
Al barri d'Antigone de Montpeller es va dur a terme la construcció d'un monumental edifici per a l'Administració. L'arquitecte va jugar amb conceptes de l'arquitectura clàssica combinant tecnologia actual i reinterpretacions de referències antigues en un exercici postmodern.
En col.laboració amb Marcos Roger.

Parada d'autobús. Hannover (Alemanya, 1994)
Per enriquir el mobiliari urbà de Hannover, es va encarregar a nou dissenyadors la concepció d'una parada d'autobús en un determinat emplaçament de la ciutat.
Tusquets va projectar una coberta amb centre transparent que contenia el desguàs -invisible- a l'interior de les columnes. L'estructura de la marquesina és d'acer inoxidable amb fusta d'iroko, xapa de coure i vidre. Els bancs, de formigó amb seients de Corian (material massís elaborat amb marbre i resines), oculten els focus per a la il.luminació nocturna.
En col.laboració amb Elisenda Tortajada.

Plaça pública amb comerços i habitatges.
Den Bosch (Països Baixos, 1989)

La idea de l'equip de Tusquets comprenia una intervenció al centre històric de la ciutat de Den Bosch.
Els arquitectes van projectar un gran edifici d'habitatges de planta circular que envolta una extensa plaça pública enjardinada i coberta, en la qual es concentren els accessos subterranis i les façanes comercials. El conjunt comprèn una superfície de 25.000 metres quadrats.