english


portada

EN TRĀNSIT




portada de BMM
correu
arxiu
subscripciķ

Richard Rogers
"L'arquitectura catalana
és una de les millors del món"

TEXT: Felicia Esquinas
FOTOS: Enrique Marco



Amb el centre Georges Pompidou de París o la Cúpula del Mil.lenni que ha erigit a la vora del Tàmesi n'hi ha prou per situar-lo entre els grans de l'arquitectura de les darreres dècades. Richard Rogers és també un dels principals responsables de la transformació urbanística de Londres i president de la Urban Task Force, constituïda pel govern de Blair per revitalitzar les ciutats britàniques. Des d'aquesta tribuna, Rogers continua afirmant que "Barcelona és el millor exemple de regeneració urbana moderna". L'arquitecte acaba de ser nomenat membre del Consell Assessor d'Estratègies Urbanes de l'Ajuntament de Barcelona.



Podria haver estat figura de la high tech a seques, però la preocupació per l'ecologia i pel desenvolupament urbà sostenible han conduït Richard Rogers (Florència, 1933) a un compromís creixent amb l'esfera pública. Fruit d'això són projectes com ara el districte financer Pu Dong a Xangai, el Parc BIT a Mallorca o els seus plànols per al centre de Londres (1986); llibres com Cities for a Small Planet (1997) o Hacia un renacimiento urbano (1999), i l'informe de la Urban Task Force, la comissió estatal per revitalitzar les ciutats britàniques de la qual va ser designat president el 1998. Van ser també aquestes inquietuds les que el van portar a seguir de prop la transformació de la nostra ciutat durant l'etapa olímpica. Allí es va forjar la seva admiració pel model Barcelona, que des d'aleshores proposa com a ideal.

Fa uns mesos, Richard Rogers, Oriol Bohigas i Enric Miralles van oferir una conferència en el Col.legi d'Arquitectes. L'acte va ser organitzat amb motiu de la concessió de la prestigiosa Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects (RIBA) a Barcelona, en reconeixement a la qualitat i el desenvolupament arquitectònics de la ciutat. L'arquitecte britànic va presentar les conclusions de l'informe de la Urban Task Force i va explicar que per elaborar-lo havien visitat un centenar de ciutats de tot el planeta. "Però, bàsicament, és aquí on ha sorgit la revolució. Aquesta idea que la ciutat és bàsica, que forma part de la nostra vida quotidiana", va afirmar en la seva conferència. No obstant això, va ser aquí precisament on va dirigir les agudes crítiques Oriol Bohigas, que va declarar que el model Barcelona es trobava en crisi, sotmès al neoliberalisme i les operacions especulatives que, segons el seu parer, han marginat els interessos col.lectius i estan degradant la ciutat.
En unes declaracions realitzades a B.MM, Richard Rogers ha matisat aquestes crítiques. "Probablement, Barcelona és el millor exemple de regeneració urbana moderna del món -assegura-. I crec que, pel fet d'estar massa immers en els problemes, massa a prop d'ells, hi ha el perill de ser incapaç de reconèixer els assoliments globals d'aquesta ciutat. Es corre el perill que, com se sol dir, els arbres no et deixin veure el bosc."

Però, què té Barcelona que no tinguin altres ciutats? Per a l'arquitecte, la seva singularitat rau en dos factors: "Una visió clara i global del paper de la ciutat i el reconeixement que l'entorn edificat i la inclusió social van plegats". Posa com a exemple la recuperació del litoral marítim, "la unió de la ciutat i el mar en forma d'una alta densitat i un desenvolupament sostenible bells, compactes, amb multitud de funcions i una estructura interna coherent. I entrelligats per un domini públic meravellosament dissenyat i conservat".

A més, opina que aquí "es comprèn molt bé la diferència entre arquitectura bona i dolenta". Lògicament, el que més li interessa de la ciutat són els edificis i els espais públics. A Rogers, que té el títol d'Amic de Barcelona des del 1997, li brolla la vena mediterrània quan parla de la Rambla. "Si l'objectiu i la raó de ser de les ciutats és la trobada entre les persones, la Rambla és l'ideal. Un dels espais públics de trobada més grans del món, un passeig absolutament deliciós."

El centre Georges Pompidou de París, que va dissenyar amb Renzo Piano als anys seixanta, va ser un dels símbols de l'arquitectura del seu temps, i ara ha deixat el seu segell en el canvi de mil.lenni amb la cúpula commemorativa que s'aixeca ja a Greenwich, al costat del Tàmesi, i que forma part del seu projecte per a la regeneració del marge sud del riu. Aquestes són les dues obres, juntament amb la casa que va dissenyar per al seu pare, de les quals Richard Rogers diu que se sent avui més satisfet. Potser els cims personals d'una carrera que li ha reportat la Medalla d'Or del RIBA (1985), la Legió d'Honor francesa (1986) o el títol de Lord. La Cúpula del Mil.lenni, que allotjarà exposicions i altres activitats culturals, fa cinquanta metres d'altura i té 80.000 metres quadrats de superfície. Per fer-nos una idea de les seves dimensions, aquest espai podria allotjar al seu interior la gran piràmide de Gizeh. Richard Rogers opina que Barcelona no necessita ni una Cúpula del Mil.lenni ni un Guggenheim: en té prou amb la seva qualitat arquitectònica. "Barcelona té el millor disseny i amb això guanyarà sempre -afirma-. L'arquitectura i el disseny catalans són uns dels millors del món. Seria injust assenyalar una sola persona o un sol edifici, però és evident que l'empenta, el dinamisme, l'han promogut tres alcaldes excepcionalment competents, Narcís Serra, Pasqual Maragall i Joan Clos, i els seus arquitectes, Oriol Bohigas i David Mackay".