english


portada

INFORME



portada de BMM
correu
arxiu

El projecte 22@bcn

FOTOS: Eva Guillamet


La clau "22@" permetrà la instal·lació al Poblenou d'activitats econòmiques emergents relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com aquelles activitats que tenen relació amb la producció i difusió de la cultura, la universitat, la investigació i el coneixement en general. D'això tracta l'informe que avui publiquem, precedit d'una reflexió sobre la nova societat del coneixement i els seus protagonistes.

Ciutadans del coneixement
La societat del coneixement substitueix a velocitat de vertigen la societat que vam heretar de la revolució industrial i n'estructura una altra de nova. En aquesta, el saber (com va avançar ja fa dècades Peter Drucker) converteix el treballador no sols en un motor per al món econòmic, sinó fins i tot en un capital. Aquest fet és diametralment allunyat del treballador = cost que ha predominat fins ara en el món del treball com a transformació de matèries primeres. Avui, en aquesta societat que posa les bases del que haurà de ser el nostre model social i econòmic en el segle XXI, bits i, sobretot, neurones substitueixen les xemeneies, especialment en els grans nuclis urbans on inexcusablement es va concentrant la població i, com a conseqüència, bona part de l'activitat productiva.
Aquesta construcció de la societat del coneixement suposa un salt qualitatiu respecte de la societat de la informació, concepte amb què estem una mica més familiaritzats. La diferència rau en el fet que la societat de la informació considera els ciutadans i les ciutadanes com a subjectes receptors i, per això, en bona part agents passius del sistema comunicatiu imperant. La ciutadania de la societat del coneixement ha de ser molt diferent: capaç de diferenciar entre informació i comunicació, impulsar el seu esperit crític i sobretot desenvolupar capacitat de discerniment per poder estar en condicions d'escollir. Encara que aquesta transformació de la societat serà global, serà a les ciutats on es materialitzarà amb més força. Per les raons demogràfiques esmentades, però sobretot perquè serà una necessitat absoluta per a la configuració d'una societat urbana amb una cohesió social correcta i un desenvolupament sostenible i durador.

La ciutat del coneixement ha començat a caminar amb algunes iniciatives culturals. Com ara la transformació de les antigues filatures La Escocesa, a dalt, en tallers d'artistes com el de Marc Capilla, a la dreta.

En efecte, un teixit urbà equilibrat requereix fonamentalment tres activitats: residència, oci-cultura i producció. En el cas de Barcelona, si deixéssim que la iniciativa privada actués lliurement amb la visió posada només en el curt o mitjà termini acabaríem convertint-nos en un model basat fonamentalment en promoció residencial i en activitat ludicoturisticocomercial, amb el qual conviuria el residu de la tradicional activitat productiva postindustrial que tendeix a instal·lar-se a les perifèries urbanes. Immediatament podem percebre que aquest seria un model sense futur, descohesionat i insostenible perquè requeriria que totes les comarques ens visitessin amb els seus cotxes per comprar en el centre de la ciutat, que tots els autobusos de turistes del món circularien pel passeig de Gràcia o la Rambla i que tots els jubilats dels països amb més poder adquisitiu s'instal·larien aquí atrets pel nostre clima i el peix fregit. Pocs seríem els qui podríem i desitjaríem viure en una ciutat així. Entre altres coses, perquè els qui no es dediquessin al manteniment d'aquesta ciutat convertida en pseudoparc temàtic treballant en el món immobiliari i en els serveis turisticoculturals estarien obligats a llargs desplaçaments a la recerca d'altres treballs i segurament acabarien vivint més enllà de les fronteres naturals de la ciutat. Per això, i evidentment per altres moltes raons -com per exemple vetllar que la irrupció de les noves tecnologies no augmenti l'exclusió social que l'excessiu criteri mercantilista comporta-, les administracions (totes, però sobretot la municipal) tenen una responsabilitat històrica: pilotar amb saviesa i sensibilitat la transformació de la nostra societat vers l'era del coneixement.

Una de les naus de Càtex, ara reconvertida en el Centre Cívic de Can Felipa.

Des del Govern municipal tenim l'obligació de construir la ciutat no sols de demà passat, sinó -com a mínim- la del segle XXI, alhora que col·laborem perquè els nostres homes i dones es converteixin en autèntics ciutadans i ciutadanes del coneixement. Per a això és fonamental que impulsem -si és possible, en consens amb altres administracions- l'educació i la formació cultural continuada; que transmetem els valors de la societat del coneixement que ja posseïm; i que dintre de les possibilitats millorem i promovem el món de la formació professional, l'universitari i el de la investigació. Cal fer viable que la transformació del teixit productiu de la ciutat no sols creï la riquesa immediata, sinó que el converteixi en aquesta tercera activitat indispensable perquè puguem parlar d'una ciutat amb present i sobretot amb futur. Una ciutat, en suma, en la qual les iniciatives autòctones tinguin sortida i en la qual es puguin acollir aquelles que vinguin de fora, atretes a més per les altres moltes qualitats que, per sort, ja posseeix Barcelona.
Aquest discurs, que alguns podrien interpretar com excessivament teòric, té una clara translació en el territori, en tot el territori municipal i, fins i tot, més enllà, en la ciutat real metropolitana. Alguns podrien pensar que la ciutat del coneixement és un projecte que s'ha de dissenyar i construir. Res més lluny de la realitat. La Barcelona ciutat del coneixement fa temps que s'està ordint i configurant i avui és part essencial del discurs estratègic de l'alcalde de Barcelona, al voltant del qual s'ha creat un equip sòlid i amb iniciativa per tal de garantir-ne el desplegament.

Una imatge de la Festa de la Diversitat, una altra aposta cultural de la ciutat del coneixement.

Perquè la ciutat del coneixement no sorgirà com una nova Vila Olímpica. En bona part ja és aquí, disseminada per la ciutat: les nostres universitats, els nostres centres d'investigació, la nostra activitat editorial i el llarg etcètera que acompanya totes les activitats, grans o petites, que faciliten la transició a una societat del coneixement. Però també en bona part encara està per fer, amb noves actuacions urbanístiques com l'empresa amb el projecte 22@BCN, en comptar amb l'ocasió única de poder transformar un districte. Sant Martí, i més concretament Poblenou, que va néixer amb la revolució industrial i que renaixerà de la mà de la societat del coneixement. Progressivament, amb respecte per als seus habitants actuals però amb la ferma voluntat municipal de preservar el sòl industrial perquè s'hi puguin desenvolupar les noves activitats que requereix una ciutat del coneixement coherent. I a la qual cal sumar noves iniciatives a tota la ciutat, com per exemple la petita i competent llibreria especialitzada en comunicació que ha nascut a Ciutat Vella a l'àrea d'influència de la Universitat Ramon Llull i del Centre de Cultura Contemporània. També això és ja ciutat del coneixement, o el centre de disseny de Renault que s'ha instal·lat al carrer Trafalgar. Bons exemples d'iniciatives, una autòctona i l'altra forastera, que contribueixen a configurar una Barcelona que permeti acollir confortablement els ciutadans i les ciutadanes de la societat del coneixement, els actuals i els que han de venir procedents de les noves generacions i de la immigració. Perquè ha de ser la ciutat del respecte a l'altre i la de l'extraordinària però intangible riquesa que aporta la diversitat cultural.

Vladimir de Semir
Regidor ponent de la ciutat del coneixement


Un districte per a les noves tecnologies
La zona que abraça el Projecte Poblenou està situada en el centre del sistema metropolità. El que va ser el nucli més gran de concentració industrial de Barcelona, ha donat pasa a noves activitats econòmiques i habitatges. La proximitat del mar i la seva excel·lent accessibilitat el presenten com un sector idoni per acollir activitats econòmiques de nova generació.

Aquesta evolució ha estat, més o menys, espontània, i moltes vegades ha hagut de salvar les dificultats que representava la normativa urbanística vigent, el Pla General Metropolità (PGM). Aquest correspon a 1976, i pressuposa un model industrial uniforme a tota l'àrea metropolitana, sense distingir entre les posicions més urbanes i les implantacions perifèriques. Així, gran part del sòl de Poblenou estava, fins ara, inclòs dintre de la qualificació urbanística anomenada "22 a"; això és sòl industrial convencional en el qual no pot instal·lar-se cap altre tipus d'activitat, per exemple les noves activitats emergents, derivades de les TIC. Per aquest motiu, una de les primeres actuacions del projecte Poblenou/Districte del Coneixement 14 ha estat la modificació del PGM, introduint-hi una nova clau, la 22@, en la qual s'admet un ventall d'activitats coherents amb les noves formes de producció. Aquesta clau permetrà la instal·la-ció d'activitats econòmiques emergents relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, així com les activitats que tenen relació amb la producció i difusió de la cultura, la universitat, la investigació i el coneixement en general.

La ciutat del coneixement preveu mantenir el tradicional ús industrial del sòl del Poblenou. Això sí, sempre que no plantegi incompatibilitats amb l'ús residencial, com ara indústries molestes, contaminants o perilloses.

Podríem resumir el projecte en els punts següents:
a) modificació de normativa urbanística i introducció de la nova clau 22@
b)operacions estratègiques, com ara la introducció d'àrees d'activitats de caràcter central, amb una extensió superior a una illa. Les diferents possibilitats tindran en compte, si més no, els usos següents: equipaments a escala de ciutat, centres administratius, activitats econòmiques concentrades i activitats vinculades a la investigació i el coneixement.
c) dotació de serveis que incorporin infraestructures vinculades al sistema energètic, de comunicacions (cablejat del sector) i relatives al sistema hidràulic i al de recollida selectiva i recuperació de residus, i creació d'un sistema d'eixos cívics.
La implantació d'aquestes infraestructures és necessària perquè el districte es desenvolupi amb criteris de sostenibilitat. De fet, el pla destaca en tota la seva concepció pels elevats criteris de sostenibilitat que s'hi han aplicat. No es tracta, doncs, d'un parc científic o tecnològic, sinó d'un autèntic districte urbà, complex, d'usos mixtos -encara que amb especial atenció per les noves activitats- i d'una elevada qualitat de vida. Un districte en què científics, estudiants universitaris, enginyers, nous emprenedors i veïns, puguin intercanviar idees asseguts en una terrassa, de cara al sol, o prenent unes tapes. Barcelona aspira a ser més un Sillicon Alley que un Sillicon Valley, pel que fa al teixit urbà. I amb el valor afegit de la qualitat de vida que ofereix la Mediterrània.

El règim d'usos
El règim d'usos de la zona 22@ es defineix en coherència amb el nou model urbà que es propugna per al Poblenou. Els usos admesos han de permetre el desenvolupament de les noves activitats productives, activitats @, i també la configuració d'un teixit complex que permeti dotar el sector de les característiques pròpies d'una àrea cultural. Aquest teixit ha de saber integrar també els edificis existents. Moltes de les noves activitats productives no tenen cabuda en el règim d'usos actual de les zones industrials perquè es mouen en un límit difús entre el sector secundari i el terciari. Si ens atenim a la classificació d'usos que estableix el PGM, el ventall d'activitats a què ens referim, s'integra tant en l'ús industrial con en el d'oficines. Per tant, aquests dos usos han de ser tinguts en compte a la nova zona.


Activitats @
A la taula de la pàgina següent es resumeixen quines són les activitats que s'agrupen sota la denominació @.

La indústria
La convivència dels diversos usos exigeix la definició d'un marc de compatibilitat del qual han de quedar forçosament excloses les activitats industrials que siguin molestes, contaminants o perilloses. La classificació de les activitats industrials segons les normes urbanístiques del PGM es basa en categories que es diferencien d'acord amb el grau de compatibilitat amb l'habitatge. Així, es manté l'ús industrial només en aquells casos en què aquest no plantegi problemes d'incompatibilitat amb l'habitatge.

Les oficines
L'admissió de l'ús d'oficines és necessària per possibilitar la implantació de les noves activitats. No obstant això, la seva admissió directa i generalitzada podria donar lloc a una terciarització no desitjada del sector i conduiria a un model dispers que tampoc s'ajusta als requeriments de la demanda d'aquest producte. Aquest ús s'admet només en operacions de transformació desenvolupades per mitjà de plans especials. La regulació que s'estableix per a aquest plantejament derivat permetrà conduir la implantació de les oficines cap a emplaçaments idonis i aconseguir els nivells de concentració desitjats

L'habitatge
La nova situació de compatibilitat dels usos en aquest sector permet la incorporació de l'habitatge de forma limitada, mantenint les premisses següents:
a) Els habitatges dels edificis existents s'admeten de forma directa i sense cap càrrega o limitació.
b) L'ampliació dels edificis anteriors s'admet en el cas de presentar-se agrupats en fronts consolidats.
c) Les operacions de transformació podran incorporar com a màxim el 15% del sòl total.
d) La reutilització per a l'habitatge dels edificis industrials existents també s'admet en el cas d'estar vinculada a activitats econòmiques.
El règim d'usos de la nova zona 22@ incorpora també la resta d'usos admesos de forma general en altres zones de la ciutat: el comercial, residencial, sanitari, religiós i cultural, recreatiu i esportiu. No obstant això, s'indiquen certes precisions i limitacions, com ara l'exclusió de grans centres comercials. L'interès de l'habitatge i la resta d'usos admesos a tota la ciutat, en les proporcions que aquesta modificació de PGM planteja radica en què només d'aquesta manera és possible pensar en un teixit urbà cohesionat, compacte, complex i ric. Totalment diferent en la seva concepció a alguns models que han proliferat en altres èpoques amb una separació marcada entre habitatge, oci, comerç i altres activitats professionals, lúdiques o de formació. Models que comporten un enorme preu, tant des del punt de vista del transport i la mobilitat com per l'escassa rendibilitat derivada de la dispersió d'usos. Models, d'altra banda, freds i poc acollidors.

 

 

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ (TIC)

Fabricació de:

  • Ordinadors i altres equipaments informàtics, màquines per al tractament automàtic de dades, unitats perifèriques i consumibles informàtics.
  • Sistemes i equips de telecomunicacions.
  • Cables de telecomunicacions (coure, fibra òptica).
  • Equips de ràdio, televisió i comunicacions.
  • Vàlvules, tubs i altres components electrònics,
    transmissores de radiodifusió i televisió.
  • Aparells per a la radiotelefonia i radiotelegrafia.
  • Aparells de recepció, registre i reproducció de so
    i imatge.

INSTAL·LACIÓ D'ORDIDANORS I EQUIPS INFORMÀTICS

Reproducció de:

  • Suports enregistrats de so (discos, compactes, etc.), vídeo (discos, compactes, pel·lícules, DVD, etc.) o d'informàtica.
  • Desenvolupament, producció, subministrament i documentació de programes informàtics.


Producció de programari:

  • Programari estàndard, avançat i específic per a la xarxa o per a aplicacions concretes, així com programari per a gestió, control i intel·ligència
    de xarxes de telecomunicacions.

Radiodifusió i telecomunicacions:

  • Activitats de ràdio i televisió: producció i/o difusió de programes.
  • Empreses de telecomunicacions per cable i radiofòniques especialitzades en la transmissió de so, imatges, dades o altra informació per mitjà de cable i ones, per repetidor o via satèl·lit; i desenvolupament de la transmissió per cable.


SECTOR INTERNET

  • Connexió a la xarxa, allotjament i desenvolupament de webs: promoció de màrqueting de webs, publicitat a la xarxa.
  • Comerç electrònic.
  • Sector multimèdia: televisió interactiva.
  • Off-line: CD-ROM, DVD, trucatge fotografia o pel·lí cules, realitat virtual.
  • Sector editorial: Edició de diaris, revistes.
  • Sector audiovisual.



SERVEIS

Processament de dades:

  • Procés i tractament de dades, i gestió i utilització d'instal·lacions de procés de dades.
  • Activitats relacionades amb el correu electrònic.
  • Activitats relacionades amb bases de dades: creació, emmagatzematge i serveis de consulta.
  • Prestació de serveis de valor afegit: correu electrònic, canvi electrònic de dades, EDI transferència electrònica de fons EFT i videoconferència.

Subministrament digital de béns i serveis.

Manteniment d'equipaments informàtics:

  • Prestació de serveis tècnics hot-lines (línia directa), suport, manteniment, outsourcing, i post-venda.


Serveis de telecomunicacions:

  • Telefonia mòbil, comunicacions per satèl·lit i les seves aplicacions a altres sectors com el transport i la distribució.

Creació de noves empreses o millora de la competitivitat de les que ja existeixen

Àrea tecnològica:

  • Centres de demostració de noves tecnologies, bancs de dades d'informació tecnològica, laboratori d'assaigs, centres de normes tècniques i centres de disseny.
  • Assessorament tecnològic (auditoria tecnològica).
  • Transferència de tecnologia, investigació d'empreses estrangeres per establir-hi aliances.

Àrea comercial:

  • Exportació, publicitat, màrqueting, investigació de distribuïdors a l'estranger.

Àrea financera:

  • Auditoria, comptabilitat, leasing, factoring, capital de risc, assessorament fiscal.

Àrea administrativa:

  • Serveis jurídics, telecomunicacions, serveis in formàtics, serveis de traducció.

Àrea de personal:

  • Cursos de formació tècnica.


CENTRES DE SABER

  • Centres de formació superior (formació professional, acadèmies…)
  • Universitats i centres de formació continuada.
  • Centres d'investigació (R+D, públics o privats).
  • Equipaments culturals (museus, biblioteques...)
  • Associacions professionals.
  • Centres d'informació, documentació i assessorament.
  • Editorials i empreses de creació audiovisual.
  • Empreses usuàries intensives de coneixement.
  • Activitats artístiques o de gestió cultural.