english


portada

LA PREGUNTA




portada de BMM
correu
arxiu

 

Com es pot millorar
el reciclatge
a Barcelona?

 

Els barcelonins produ´m cada cop mÚs residus, per˛ el nivell de recuperaciˇ selectiva i de reciclatge Ús encara molt baix. El Programa MetropolitÓ de Gestiˇ dels Residus Municipals preveu que el 2006 es recuperi el 60% dels residus de la ciutat, encara que actualment no s'arriba al 10%. Es tracta d'un repte de gestiˇ important i que tÚ com a assignatura pendent incorporar la recollida i tractament de la matŔria orgÓnica. Joaquim Ochoa, responsable d'actuacions especials de la Direcciˇ de Serveis de Neteja Urbana de l'Ajuntament de Barcelona; Antonio Cerrillo, periodista especialitzat en temes mediambientals, i Joan Salabert, membre de l'Ómbit de residus municipals del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius, analitzen una problemÓtica que requereix la implicaciˇ de ciutadans, municipis i empreses.



 

La recollida selectiva de residus a Barcelona

 

Joaquim Ochoa
Responsable d'actuacions especials de la Direcciˇ de Serveis de Neteja Urbana de l'Ajuntament de Barcelona


La generació de residus municipals (RM) mostra una tendència a estabilitzar-se en els últims anys, després d'un augment del 50% en pes i del 85% en volum en la dècada dels anys vuitanta. Durant l'any 1999 s'han recollit 1,17 kg/dia per habitant, quantitat que equival a uns 429 kg anuals. Malgrat tot, s'ha de tenir en compte que la població no resident que es desplaça diàriament o esporàdicament a Barcelona origina una part dels residus. Davant la manca d'una legislació adequada, l'Ajunta-ment de Barcelona, fent ús de les seves competències, va desenvolupar voluntàriament el que popularment es coneix com la recollida selectiva, decidint fins a on havia d'arribar en la recuperació dels diferents residus, depenent de la demanda o sortida posterior al mercat d'aquests. L'Ajunta-ment i els ciutadans de Barcelona van iniciar la recollida d'envasos de vidre el 1982; el 1986, la recollida de paper i cartró; l'any 1990, la recollida d'envasos metàl.lics, plàstics, tetra brik, etc., i posteriorment la recollida selectiva de la fracció verda dels mercats per fabricar compost. Per tant, pot afirmar-se que l'Ajuntament i els ciutadans de Barcelona han estat pioners en les recollides selectives en origen.

Avui dia les lleis han capgirat la situació. La Unió Europea ha dictat normes de compliment obligat per part dels estats membres. El Parlament espanyol ha aprovat la Llei d'envasos i residus d'envasos i, posteriorment, el Reglament que la desenvolupa. I la Generalitat de Catalunya, amb competències en matèria de residus, ha anat adaptant el seu Programa de Gestió de Residus Municipals per incloure-hi la gestió dels envasos. Aquestes lleis estableixen un sistema clar de recollides selectives pel que fa a envasos i residus d'envasos i la recollida ja prevista de la fracció orgànica, així com la minimització dels residus en els punts de fabricació.

El sistema adoptat per a la recollida selectiva arreu de Catalunya ha estat el mateix que s'ha emprat a la ciutat de Barcelona fins ara, basat en la instal·lació de punts d'aportació voluntària, coneguts també com "punts brossa neta", que consten de tres contenidors tipus iglú de diferents colors per al vidre (color verd), per al paper i cartró (color blau) i per als envasos lleugers (color groc). La col·laboració dels ciutadans ha fet possible l'increment continu d'aquestes recollides.

Pel que fa a la recollida selectiva de vidre iniciada durant l'any 1999, ha arribat a les 13.908 tones, amb un increment del 10,5% per sobre de l'any anterior, i el nombre de contenidors situats al carrer ha estat de 1.640 unitats.

La recollida de paper i cartró, iniciada el 1986, ha experimentat l'increment més espectacular, però sense arribar a l'elevada xifra de l'any 1998. L'any passat es van recollir 24.317 tones, amb un increment del 49%, incloent-hi també les recollides porta a porta d'alguns eixos comercials i la que es diposita als punts de recollida pneumàtica i punts verds. El nombre de contenidors al carrer ha arribat a les 1.603 unitats.
La recollida d'envasos lleugers, de la qual l'Ajuntament de Barcelona i els ciutadans van ser pioners el 1990, ha assolit la xifra de 5.392 tones durant l'any passat, amb un increment d'un 27,4 % per sobre de la xifra de l'any anterior. El nombre de contenidors al carrer va ser de 1.588 unitats.

Els ciutadans, a l'esquerra, i comerciants, abaix, han d'esdevenir agents actius de la gestiˇ dels seus propis residus, amb la responsabilitat de separar els diferents tipus d'escombraries.

© Imatge Municipal (Antoni Lajusticia)  

La recollida de mobles i objectes voluminosos, tant els recollits porta a porta com els que es dipositen als punts verds, va arribar a les 19.395 tones.
Els residus dipositats als anomenats "punts verds" (deixalleries on els ciutadans poden dipositar els seus residus incloent-hi els especials) l'any passat van ascendir a 8.344 tones, amb un increment del 19,2% respecte de l'any anterior. Actualment funcionen a la ciutat quatre punts verds: el de Collserola, el de la Vila Olímpica, el de Montjuïc i el de la Vall d'Hebron.

La recollida de la fracció verda destinada a la fabricació de compost que s'efectua als mercats municipals de Barcelona es va incrementar en un 97% i va arribar a les 2.700 tones, incloent-hi les de les zones de recollida pneumàtica mòbil.

La recollida selectiva i la minimització dels residus necessiten que l'Administració, el ciutadà, la indústria distribuïdora i el comerç col·laborin i realitzin la separació de les escombraries en l'àmbit de cada habitatge, empresa, organització, institució, comerç i/o botiga etc., i que les concessionàries de la recollida, del transport i el tractament desenvolupin la seva tasca amb eficàcia i introduint les millores tecnològiques que facilitin aquest sistema. Aquesta recollida, a més a més, no pot resultar cara al qui hi col.labori.
De cara al futur, la nova contracta de recollida de residus i neteja viària, que entrarà en funcionament l'any vinent, és una aposta per la gestió conjunta de la recollida i de la neteja per resoldre les interdependències i aprofitar les sinèrgies entre els dos serveis. Aquesta contracta proposa, mitjançant pactes, arribar a convertir els ciutadans i comerciants en agents actius de la gestió dels seus propis residus, amb la responsabilitat de separar les diferents fraccions d'escombraries. També vol establir una estreta relació i cololaboració de partenariat amb els contractistes per millorar l'eficiència dels serveis, a més d'aconseguir la millora de l'impacte visual, de les condicions de neteja, de les circumstàncies mediambientals i de qualitat de vida mitjançant la disminució del nombre de contenidors a la via pública i la utilització de vehicles no contaminants. Amb aquesta finalitat s'incrementarà la recollida amb contenidors de càrrega lateral i es preveu la separació de la recollida comercial i/o de grans productors de la d'origen domiciliari, en funció de la territorialitat.

 
© Imatge Municipal (Antoni Lajusticia)  

Caldrà veure com hi respondran els ciutadans, que són els principals generadors dels residus. Si els empresaris que estan obligats a respectar la llei no tenen interès, almenys col·lectivament, a protegir amb el seu esforç el medi ambient, per què ha de tenir-ne el consumidor dels seus productes, el qual ja ha pagat un impost afegit en adquirir-los, precisament perquè l'empresari, que és qui està contaminant, pugui protegir el medi ambient?

Quin estímul per col·laborar rep el consumidor? És qui ha de separar en origen, pagar el punt verd a l'Ajuntament, mitjançant impostos o taxes directament o indirectament, perquè aquest pugui absorbir el sobrecost que les recollides selectives suposen. Desapareix d'aquesta manera qualsevol possibilitat d'estímul o col·laboració en la recollida selectiva que no sigui la mediambiental.

El cost que suporta el consumidor sensibilitzat amb el medi ambient que compleix separant en origen i dipositant el material a les àrees d'aportació és el mateix que el cost que suporta el que no separa i diposita els seus RM sense cap tipus de separació.
La necessària revisió de les ordenances municipals, que ha de consistir a adaptar-les al nou repte que suposen la separació en origen dels residus i l'adequació de les taxes al comportament dels ciutadans i comerç, suposaria el just premi per a tots aquells que, entenent la necessitat de no continuar amb el malbaratament de matèries primeres, minimitzin i separin correctament els RM.

 

 

 

Reciclar, assignatura pendent

 

Antonio Cerrillo
Periodista

Recicla Barcelona prou residus municipals? En podria reciclar més? Com? Les preguntes no són fàcils, però intentaré donar-hi la meva resposta personal. Anem per parts. La primera constatació és que efectivament el nivell de recuperació selectiva i de reciclatge dels residus urbans és molt baix a Barcelona, entorn del 5%, i si s'és molt generós amb el maneig dels nombres, del 8%, comptant amb les deixalles de les restes vegetals de la poda dels arbres. Però això no passa solament a Barcelona; gairebé tota l'àrea metropolitana presenta uns nivells molt baixos de recuperació de materials per ser reaprofitats.

Són moltes les raons que expliquen aquesta situació. La primera és que els ciutadans ni tan sols tenen l'oportunitat de participar en la separació en origen de la fracció més important dels residus, la matèria orgànica (les deixalles procedents de la cuina), perquè no hi ha contenidors específics per dipositar-la al carrer.
Res no justifica que s'impedeixi als barcelonins de col·laborar en la recollida selectiva de matèria orgànica quan, en canvi, sí que poden fer-ho amb altres residus, com ara el vidre, el paper i el cartró o els envasos. I per què es dóna aquesta situació? A Barcelona, com en d'altres ciutats espanyoles, la política mediambiental s'ha mogut de vegades a l'impuls d'algunes iniciatives empresarials. Van ser sectors privats (indústries del vidre o del paper) els primers que es van moure a l'hora de fomentar el reciclatge, sia per interès d'obtenir uns materials de deixalles fonamentals per ser aprofitats com a matèria primera a les seves fàbriques o, simplement, sia per avançar-se a la implantació de la directriu d'envasos i embalatges.

El reciclatge integral dels residus domŔstics continua sent una assignatura pendent.

© Dani Codina  

El resultat de tot això és que no hi ha hagut cap política municipal ambiental en matèria de residus dissenyada i pensada des de les prioritats del municipi. Només aquesta circumstància explica que a Barcelona hi hagi àrees de recollida selectiva de vidre, paper i cartró i envasos lleugers (llaunes, briks i plàstics), però no de matèria orgànica. La segregació dels materials inorgànics (vidre, paper i cartró i plàstic) ha estat efectivament fomentada pels ajuntaments i la Generalitat els últims anys. I això em sembla bé. Però això no impedeix considerar que el reciclatge dels residus de cuina continuï sent una assignatura pendent. No oblidem que el producte resultant permetria d'obtenir un compost que seria de gran utilitat per adobar camps agrícoles, restaurar sòls i pedreres o simplement regenerar zones molt malmeses per la pèrdua de sòl fèrtil i la desertització.

La Llei de Residus del Parlament obligava els grans municipis a instaurar a partir de 1999 la recollida selectiva de la matèria orgànica. Els ajuntaments han tingut sis anys per fer-ho. Això no obstant, el nivell d'implantació ha estat testimonial, gairebé inexistent. Des que es va aprovar la llei, els diversos sectors municipals han expressat el seu rebuig més o menys tàcit a la implantació d'aquest sistema de recollida subratllant-ne totes les dificultats existents i argumentant motius de tota mena: que no hi ha espai físic als carrers per a un nou contenidor -ja sabem que primer a la via és l'espai per al cotxe-, que s'incrementarien massa els costos i els impostos de recollida municipal, que la Generalitat no aporta recursos al fons de residus, que no hi ha plantes de tractament on dur després aquest material... En el fons, hi ha la raó inconfessada de molts gestors locals que creuen que aquest objectiu és gairebé impossible de desenvolupar en una ciutat tan poblada com Barcelona. Però encara hi ha una cosa més real: la recollida selectiva no estava prevista en l'anterior contracta municipal d'escombraries, encara que aquesta situació sembla que es corregirà tímidament en la nova contracta.

Res no justifica que s'impedeixi als barcelonins de colĚlaborar en la recollida selectiva de residus de matŔria orgÓnica.

© Arxiu Cepa  

Sis anys després d'aquella exigència legal, el resultat és que s'ha avançat ben poc en el reciclatge de la matèria orgànica. I es pot dir el mateix de les deixalles inorgàniques (sobretot envasos), cosa que en bona part també és deguda a la falta de campanyes ciutadanes de conscienciació i a l'insuficient finançament per ampliar la recollida municipal, ja que els recursos econòmics que es transfereixen als ajuntaments (des d'Ecoenvés o Ecovidre) amb l'ecotaxa que grava els envasos i embalatges no cobreixen les necessitats d'instal·la-ció de contenidors i transport.

Mentre passa tot això en l'àmbit local, la indústria catalana ha aconseguit reaprofitar un 55% dels seus residus industrials (que s'utilitzen com a subproductes per a altres indústries). Per què, aleshores, no és possible en l'esfera municipal generar també una economia dels residus urbans? És un problema de gestió? De participació? D'imaginació? Potser n'hi ha una mica de tot.

El reciclatge dels residus de cuina permetria d'obtenir un compost que seria de gran utilitat per adobar camps agrÝcoles, restaurar s˛ls i pedreres.

© Arxiu Cepa  

Tothom coincideix que les àrees d'aportació dels municipis urbans per dipositar-hi els residus segregats estan normalment lluny de casa. L'actual model exigeix una participació dels ciutadans segurament excessiva, donada la situació de partida. Per això resulta fonamental incrementar el nombre d'àrees d'aportació i explorar les possibilitats de la recollida selectiva també mitjançant el sistema de recollida porta a porta, amb la finalitat de posar les coses més fàcils al ciutadà.

D'altra banda, em sembla bàsic aprofitar els instruments fiscals. Com s'explica que el consum excessiu d'aigua estigui penalitzat i, en canvi, la generació d'escombraries en grans quantitats no estigui gravada degudament en el rebut? En aquest sentit, un objectiu clau és incrementar la pressió sobre els grans productors d'escombraries (cartró en els comerços, paper a les oficines...) i motivar els ciutadans perquè redueixin la generació de residus i/o que se'ls gratifiqui quan faciliten el reciclatge, cosa que efectivament va molt més enllà de les possibilitats de les competències locals.

El paper concentra bona part del 5% de residus que sˇn recuperats selectivament i reciclats a Barcelona.

© Arxiu Cepa  

De moment, tot això reclama una reforma fiscal per aconseguir una taxa d'escombraries realment ambiental. Ara bé, el contribuent paga la recollida de les escombraries en l'impost de béns immobles (IBI), on està camuflada, mentre que el seu tractament (en l'abocador de Garraf) s'inclou en el rebut de l'aigua. Una reforma necessària és crear un únic impost que ho comprengui tot, recollida i tractament. Si més no serviria per saber el que paguem per les escombraries.

 

 

 

Un servei en procÚs de transformaciˇ

 

Joan Salabert
Membre de l'└mbit de Residus Municipals del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius.

Barcelona i el seu entorn constitueixen un conglomerat urbà amb una ocupació d'espai que és massa intensa si ens atenim a les necessitats de mantenir els anomenats serveis ambientals: possibilitar les càrregues dels aqüífers i dels abastaments d'aigua i la seva autodepuració, disposar d'espais per fer una recollida i un tractament dels residus en condicions ambientals acceptables, mantenir espais naturals i corredors biològics que facin de pulmó urbà i alhora mantinguin la biodiversitat, conservar les activitats agrícoles periurbanes, etc.

Des del punt de vista ecològic, la generació de residus equival a una sortida de materials que el sistema urbà expulsa. Amb la visió que ens dóna aquest prisma imprescindible, la gestió dels residus, i la contaminació de sòls, d'aigua i d'atmosfera que hi va associada, es converteix (qui ho havia de dir?) en un dels components més importants de la gestió global de la ciutat.


Cada cop fem més residus
A la ciutat de Barcelona cada cop fem més residus. Durant l'any 1999, vam generar 769.659 tones de residus municipals (1), que equivalen al voltant d'1,4 quilos per habitant i dia. D'aquestes tones de residus se'n va recollir selectivament un 9,58%. La quantitat de residus comporta un problema de gestió urbana important, però el principal escull amb el qual es troba la ciutat és que l'abocador del Garraf ja està pràcticament saturat i la incineradora de Sant Adrià de Besòs està treballant al límit de la seva capacitat.
Per altra part, s'ha constatat que no es pot confiar en l'abocament o la incineració de residus si el que es pretén és donar sortida a la crisi dels residus en totes les seves dimensions: social, econòmica i ecològica. Els abocadors i, sobretot, les incineradores de residus municipals, les quals necessiten alhora un abocador de residus especials, han quedat relegats, tècnicament i conceptualment, a ser instal·lacions de transició. El repte és ara que aquesta transició entre l'abocador i la incineració sigui com més ràpida millor, i l'objectiu principal és desactivar en origen la crisi dels residus: reduir-los en quantitat i en toxicitat, recuperar-los i reciclar-los per aprofitar-los com a recursos.

 

© Arxiu Cepa  

Per fer front a aquest repte els ajuntaments de l'àrea de Barcelona van aprovar dur a terme el Programa Metropolità de Gestió dels Residus Municipals (PMGRM). El programa metropolità, actualment en revisió, preveu que al final de l'any 2006 s'ha de recollir selectivament i reciclar el 60% dels residus municipals generats. Per tant, la ciutat de Barcelona ha d'arribar a recuperar ben bé el 60% dels residus, enfront del 9,58% actual. Tres són els eixos d'actuació que s'han obert i que demanen una implicació especial dels ajuntaments i dels ciutadans:

  • S'ha de desplegar la recollida selectiva i la recuperació de la matèria orgànica de les deixalles. Aquest és el pas més important i nou pel que fa a la gestió de la recollida de residus (2).
  • S'ha d'aconseguir la màxima recuperació del paper i cartó, del vidre i dels altres envasos i embalatges (de plàstic, metalls, briks, etc).
  • S'ha de fer possible el retorn als comerços dels residus especials i desenvolupar alhora el servei de deixalleria. Així es podrà garantir que els residus problemàtics siguin tractats adequadament.

 

© Arxiu Cepa  

Cal fer notar que, quan es tracta d'organitzar un sistema de recollida i tractament preventiu, perd sentit parlar de residus municipals com un sol conjunt; ara el que cal és parlar de la recollida del vidre, el paper, la matèria orgànica, els envasos i embalatges, els mobles i estris vells, els residus especials, etc.


La recollida separada de la matèria orgànica

Seguint el PMGRM, els municipis de Molins de Rei i de Castellbisbal ja han estès la recollida selectiva de la matèria orgànica a tot el seu terme. Molts altres municipis han començat a fer-ho en alguns barris. Arreu, la resposta ciutadana ha estat bona i ha convertit en una pràctica quotidiana separar i recuperar aquesta fracció ecològicament distingida de les escombraries domèstiques. Quan se separa la matèria orgànica, ràpidament es desactiven molts dels problemes que comporten els residus domèstics barrejats. La recollida separada dels residus orgànics és, doncs, el primer i més important objectiu que cal assolir.

 

© Dani Codina  

A la ciutat de Barcelona, ja es recull la matèria orgànica dels mercats municipals, de les floristeries de la Rambla, així com tota l'esporga i les restes de jardineria dels parcs municipals. Tots aquests residus es porten a una instal·lació de compostatge per obtenir-ne un adob natural. Però l'exemple més demostratiu de les possibilitats d'avançar amb força per aquest camí s'està donant al nord d'Itàlia, on més de cinc milions de persones ja estan fent la separació de la matèria orgànica.


La recollida del paper, el vidre i la resta d'envasos

El principal problema dels residus municipals, no ens enganyem, són la gran quantitat d'envasos i embalatges que llencem. Envasos i embalatges omplen els carrers, els contenidors es tornen petits, i amb tot això es conforma una representació social del que significa malbaratar materials.

Hi ha una llei, la Llei d'envasos i residus d'envasos, que fa responsables dels residus d'envasos el sector de l'envàs i l'embalatge. Al cap i a la fi, aquesta llei és un pacte entre Administració i empreses per compartir responsabilitats i costos, i així posar en marxa sistemes de recollida d'envasos i embalatges.

 

© Arxiu Cepa  

En la definició de la Llei d'envasos, els municipis no han pogut intervenir-hi gaire i els ciutadans han quedat un xic malparats, ja que sobre ells recau una bona part de l'esforç que s'ha de fer per recuperar els envasos. De tota manera, és una llei de transició que també caldrà revisar un cop se n'avaluïn els resultats. Ara correspon als ajuntaments prendre la iniciativa, i com sempre, caldrà distribuir bé les responsabilitats socials, tot seguint criteris de justícia i d'equitat.


Els punts verds

I què n'hem de fer, dels residus que són problemàtics per al medi ambient? Ens referim als productes de bricolatge, els plaguicides d'ús domèstic, els productes del cotxe, els esprais, les neveres amb CFC, entre d'altres. Per tal que aquests productes rebin un tractament adequat, cal separar-los i portar-los a un centre de recollida. Aquest centre de recollida és la deixalleria.

 

© Arxiu Cepa  

Força experiències d'arreu han assajat maneres d'acostar el servei de deixalleria als ciutadans i han demostrat ser efectives: petites deixalleries als barris, deixalleries mòbils, centres de recollida específics, possibilitat de retornar els residus problemàtics als centres de venda o distribució, etc.

No s'amaga que tot això s'ha de fer disposant dels mitjans necessaris per garantir els resultats. Els municipis que n'han disposat han arribat a recuperar prop del 50% dels seus residus (Molins de Rei, Castellbisbal). A força municipis del nord d'Itàlia, on l'entorn polític ha estat més afavoridor i potenciador d'aquest canvi de sistema de recollida dels residus municipals, s'ha arribat a superar el 60% de recuperació del total de les escombraries domèstiques.

© Arxiu Cepa

Cal fer notar que els millors resultats s'estan obtenint allí, on el sentit de pertinença a una comunitat està més arrelat, cosa que es dóna força en les ciutats petites i mitjanes. Però en aquest sentit Barcelona compta amb un actiu del qual manquen moltes altres ciutats equiparables en dimensió: Barcelona és, essencialment, una ciutat de barris.

© Arxiu Cepa

La ciutat de Barcelona és composta de barris i barriades. Aquesta realitat ha definit i alhora ha estat definida per una acció de govern que s'ha volgut que fos participativa i descentralitzada. Cal potenciar aquest model de gestió per afrontar el repte de transformar la ciutat orientant-la ecològicament. Fer el canvi de sistema de gestió dels residus recolzant-se en la Barcelona dels barris és una bona oportunitat per començar una feina que també toca als ciutadans de fer.