english







portada de BMM
correu
arxiu

 

El 2001, el mercat del segle XXI

El projecte de reformas

Hist˛ria d'una plaša esdevinguda mercat

L'arquitectura del mercat de la Boqueria

El corn de l'abundÓncia

Guia prÓctica


 
 

TEXT: Gabriel Pernau 

El 2001, el mercat del segle XXI

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La reforma del gran mercat de Barcelona era absolutament necessària. Feia més de vuitanta anys que no s'hi feia una posada al dia seriosa. L'última va ser l'any 1914, quan es va instal.lar la coberta que ha arribat fins als nostres dies. Des de llavors, el no-res absolut. La falta de manteniment, l'envelliment de les instal.lacions i serveis, els nous costums dels compradors, imposaven un canvi a fons.

"El mercat serà el que vulguin els venedors", afirma Ferran Fernández, cap de Serveis Tècnics de l'Institut Municipal de Mercats, anticipant el que es trobaran els clients habituals quan vagin a la Boqueria a partir de l'any que ve i els inexcusables canvis que s'hauran de produir en el futur per fer front a una competència cada cop més ferotge.

Parades del sector de fruites durant les obres de restauraciˇ

© Enrique Marco  

La millor ocasió per emprendre el que s'havia ajornat de manera reiterada es va presentar el 1998. El fet de ser un recinte inclòs en el patrimoni arquitectònic de la ciutat permetia obtenir uns 500 milions de pessetes dels fons europeus Feder. L'Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs d'idees al qual es van presentar quatre projectes. Un extens jurat va acordar que el projecte de Lluís Clotet i Ignasi Paricio era el que millor s'ajustava als requisits sol.licitats. Els mateixos arquitectes dirigirien l'obra.

Es tractava de refer totes les instal.lacions i estructures físiques, alhora que es recuperava la porxada de columnes jòniques que envolten el recinte per tres dels quatre costats. Per a una fase posterior quedarà la renovació i recuperació per al barri de la degradada plaça de la Gardunya, actualment ocupada per vehicles i activitats paral.leles al mercat. El projecte anirà lligat a una remodelació molt més àmplia de tot l'entorn, i serà realitzat per l'empresa pública Procivesa. "Es vol fer desaparèixer el concepte que la Boqueria té una cara -la Rambla- i un cul -la plaça posterior-, que s'ha d'amagar", il.lustra de manera gràfica Joan Bonastre.

Panoràmica del mercat.

© Enrique Marco  

Les obres van començar el desembre del 1998. S'han portat a terme amb l'acceptació dels comerciants, que eren qui suportaven diàriament les queixes dels clients. En poc més de dos anys, s'hauran renovat els serveis de gas, llum i aigua i s'hauran eliminat les cinquanta parades que fins avui recolzaven sobre el porxat de columnes jòniques, obstruint la visió i dificultant el pas. Una part de les parades eliminades s'ha reubicat en l'espai que durant anys ocupava el restaurant Gardunya.

La reforma finalitzarà amb la instal.lació d'una coberta metàl.lica nova a sobre de l'actual d'uralita. Un edifici de nova planta acull la direcció i les oficines d'administració, l'enllumenat i els serveis. Tot plegat s'ha fet sense que el mercat deixés de funcionar ni un sol dia. S'han produït, això sí, tancaments parcials. Durant cinc setmanes, va estar fora de servei la meitat costat mar del recinte, i fins al mes de març, el costat Plaça de Catalunya.

Ferran Fernández assegura taxatiu que tant venedors com compradors agrairan la reforma; que els periòdics talls de llum, setmana sí setmana també, que fins ara es produïen, passaran a la història; que la megafonia serà nova; que totes les parades tindran aigua; que l'enllumenat no tindrà res a veure amb el que hi havia... "Es notarà que el mercat és al mig d'una plaça porxada, en lloc d'amagar-la rere les parades", vaticina.

Amb una inversió de 1.200 milions, la Boqueria s'haurà posat al dia per no perdre ni un gram de la seva fructífera activitat. Serà, així, l'últim mercat de Barcelona que es remodela. El primer va ser el de Sagrada Família, a principis dels vuitanta.

Per la seva privilegiada situació, pel seu prestigi i perquè de clientela mai no n'ha faltat, la Boqueria s'ha pogut permetre el luxe d'ajornar la renovació sense que el fet de deixar passar el temps limités la seva activitat econòmica. El mateix Joan Bonastre ho reconeix: "Aquí el rellotge ha anat amb retard".

Malgrat els anys, visitar la Boqueria segueix sent sinònim de trobar absolutament qualsevol tipus de producte. Bonastre assegura: "Qualsevol cuina de qualsevol restaurant, sigui de la categoria que sigui, de menús de 800 pessetes o de quatre forquilles, pot abastir-se només en aquest mercat".

PassadÝs lateral abans de la reforma.

© Enrique Marco  

És per aquesta raó que assegura que "dins de la Boqueria hi ha diversos mercats", on es venen tant productes de batalla -"que no vol dir de baixa qualitat"- com els més sofisticats. I afegeix que la competència assegura uns preus més econòmics que els de les grans superfícies. Només de parades de fruites i verdures n'hi ha prop de noranta, i de peix i marisc, 69. En termes pràctics, la reforma comportarà una "reducció d'activitats excedentàries", en paraules de Bonastre, cosa que significarà una lleugera reducció del nombre de parades. Uns 25 propietaris han estat indemnitzats perquè abandonessin la seva activitat.
La finalització de la reforma tindrà també conseqüències en l'activitat comercial. A diferència del que succeïa fins ara, els compradors no es veuran abocats al fotografiadíssim passadís central quan accedeixin al recinte. Serà més fàcil accedir als passadissos laterals.
En conseqüència, la diferència de preus entre els productes que s'ofereixen en primera línia i els de les parades de la rereguarda no serà tan acusada com fins ara. I, per extensió, la cotització entre unes i altres parades igualment s'equipararà. Les parades de la Boqueria són, de mitjana, les més cares de Barcelona. Pel traspàs de la concessió municipal es paga un preu que oscil.la entre els dos i els vint milions de pessetes. "És un símptoma de la bona marxa del mercat", assegura, orgullós, Bonastre.

I el futur? Està garantit, afegeix Bonastre, per centralitat, per la clientela que té, per la seva garantia de servei i perquè hi ha molts joves al capdavant de negocis o treballant en parades. Com en el passat, els pares segueixen traspassant el negoci als fills, i amb aquest, els coneixements de generacions.

"Algú va dir que la Boqueria és el mercat més referenciat del món occidental, i jo estic convençut que enlloc no hi ha una plataforma comercial com aquesta, i amb la reforma es dignifica i conserva la possibilitat que es brinda al consumidor de poder escollir. El producte fresc és la gran raó de ser del mercat clàssic, i ho continuarà sent. Hi ha qualitat, diversitat, professionalitat i relació humana", explica Bonastre.

Coberta de l╣any 1914 i les columnes d˛riques -fins ara inapreciables- que envolten el recinte.

© Enrique Marco  

El director del mercat parla de dos tipus de clientela: el comprador (generalment compradora), de tota la vida, que és d'edat avançada, i el jove, "que recupera el gust de comprar".
El gust de comprar? "En un mercat, el venedor t'explica el producte que t'emportes, t'aconsella sobre com preparar-lo, tot plegat amb una relació social intensa. Desgraciadament, en la vida diària correm massa, pensant què farem en el temps lliure. Doncs resulta que comprar pot ser enriquidor, i fer-ho en un mercat aporta un valor real. Demana més temps? Sí, però segur que altres fórmules comercials -molt respectables- no ofereixen aquest valor. Avui hi ha espai per a la botiga especialitzada, per al mercat i per a la gran superfície. La raó que suporta cada oferta és una demanda específica. N'hi ha que prefereixen la compra anònima del súper, però segur que si féssim una enquesta entre els restauradors confirmaríem que al mercat és on es troben més a gust".
Però reconeix que el gran repte és recuperar la clientela jove, no sols com a client ocasional. "La Cola Cola és igual aquí que a Boston. Es pot comprar en qualsevol súper com un acte mecànic. Ara bé, el dia que el lluç es compri com la Coca Cola, ja hem begut oli; però no crec que passi mai. Les famílies fan dos tipus de compra, la del producte envasat i la del menjar fresc".

De cara al futur, la direcció dels mercats municipals vol garantir la globalitat del servei, que el comprador pugui fer la compra setmanal en un sol viatge i fins i tot que es pugui pagar només un cop, a la sortida, o comprar per Internet, segons anuncia el regidor Pere Alcober, president de l'Institut Municipal de Mercats. "És una forma d'entendre i de vertebrar aquesta ciutat", afirma. El regidor reafirma l'interès municipal pels mercats i el seu futur en un element menor: que continuïn sent el centre ciutadà del barri en el qual es troben.