english







portada de BMM
correu
arxiu

 

El 2001, el mercat del segle XXI

El projecte de reformas

Història d'una plaça esdevinguda mercat

L'arquitectura del mercat de la Boqueria

El corn de l'abundància

Guia pràctica


 
 

TEXT: Lluís Clotet 
Arquitecte 

El projecte de reforma

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És delicat haver de modificar allò que tant ens agrada i que tant agrada els qui vénen de lluny. Impressiona haver de tocar aquests llocs tan farcits d'històries que són el referent de la nostra memòria individual i col.lectiva. Però el canvi és sempre inevitable, fins i tot quan solament mantenim, perpetuem o instal.lem amb cura gas, electricitat o telèfon.
Una actitud radicalment conservadora ens portaria paradoxalment a deixar morir de mort natural el paisatge, l'edifici o l'objecte admirats. Haurem, doncs, de buscar aquelles qualitats que considerem específiques, significatives, intocables, per tal de preservar-les, potenciar-les i així trobar l'espai de maniobra en aquells terrenys on es mou allò genèric, irrellevant o millorable. Dues percepcions han marcat el projecte de transformació del mercat de la Boqueria i de la Plaça de Catalunya. L'una fa referència al barri, i l'altra, al mateix mercat.

Imatge de principis de segle corresponent a la construcció de la coberta.

© Archivo Manuel Ortega  


El barri
Si mirem el barri des de molt amunt, el podem veure com un baix relleu en el qual un escultor amb eina delicada ha anat definint unes subtils incisions en una massa compacta. Aquests buits allargats tenen amplades diferents, traçats complexos, encreuaments; canvien de mida i de forma... Des d'aquí dalt és evident que el protagonisme indiscutible és la mateixa riquesa i varietat d'aquestes extraccions infinitament més complexes que les de l'Eixample o les del suburbi perifèric. La Rambla, els carrers, les places, els jardins tancats, els passatges..., les relacions entre ells configuren una seqüència variadíssima, exuberant, que cal entendre, conservar i continuar.

Plànol en tres dimensions de l¹entorn del recinte.

© Lluís Clotet  

Paral.lelament, l'arquitectura, aquella massa compacta intacta, és sàviament discreta i sempre al servei prioritari de definir i qualificar el que és públic. Des d'aquesta visió del barri es poden entendre les estratègies que s'han començat a proposar per a la reordenació de la plaça de la Gardunya.


El mercat
Una altra consideració que ha tingut una importància fonamental en el projecte és el convenciment que el mercat de la Boqueria no és un edifici sinó un cobert. Un d'aquells coberts prototípics, que protegeixen del sòl i de la pluja, alts de sostre per poder ventilar-los fàcilment i estalviar aïllaments, normalment sense façanes, i, si n'hi ha, calades i translúcides.

La part posterior del mercat, presidida pel nou edifici i l¹aparcament.

© Enrique Marco  

D'altra banda, convertir un cobert en un edifici és una feina complicada que acaba gairebé sempre modificant tan substancialment l'objecte inicial que curiosament el resultat final la major part de les vegades fa irrecognoscible allò que es volia preservar.

Esbós de l¹arquitecte Lluís Clotet.

© Lluís Clotet  

També el cobert forma part d'aquestes construccions que no podem perdre, perquè aprofiten sàviament les excepcionals condicions climàtiques del nostre país, afegint a la dicotomia interior- exterior una nova situació intermèdia, la de l'aixopluc. Estranyament pocs edificis exploten això, però un d'ells és a prop de la Boqueria, i podríem imaginar que Elies Rogent, el seu arquitecte, pensava en aquestes coses mentre comprava al mercat. El seu edifici de la Universitat Central té uns recorreguts des de l'exterior fins al seient de l'aula d'una riquíssima complexitat, que malauradament no trobem gaire sovint.

El fotografiadíssim accés des de la Rambla.

© Enrique Marco  


El projecte
La desamortització de Mendizábal va permetre que entre els anys 1836 i 1840 es construís una plaça monumental en els extensos solars que ocupava des de 1593 el convent dels carmelites descalços de Sant Josep. En va fer el projecte Francesc Daniel Molina, que es va inspirar en les façanes del Regent's Park i del crescent de John Nash (1752-1835), urbanitzacions de la Regència Britànica. És una arquitectura harmoniosa, molt ordenada, a la qual se superposa una estricta columnata jònica que suporta una terrassa correguda de generoses dimensions. En aquesta plaça tan digna es va instal.lar l'actual mercat de Sant Josep, conegut popularment per plaça de la Boqueria. Es va cobrir amb una estructura metàl.lica, de manera que des d'aleshores ha impedit la percepció de la magnífica arquitectura que l'envolta.

Secció longitudinal del mercat més gran de Barcelona.
© Lluís Clotet

D'altra banda, l'actual plaça de la Gardunya ha de repensar-se com un tot indivisible, tan formal com funcional, amb el mercat de la Boqueria. Perquè deixi de ser aquest espai residual, indefinit, necessita en primer lloc que el mercat no li giri l'esquena com ara i que assumeixi amb tota claredat i eficàcia que és l'accés natural i únic de vehicles i mercaderies.

Imatge històrica de la Boqueria en plena ebullició comercial.

AHCB-AF  

A partir d'aquesta obsessió per la permeabilitat d'aquesta façana s'ha d'entendre la manera com s'ha resolt la construcció que allotja els nous usos que el programa exigeix. Un nou edifici petit en planta (12,6 x 12,6 m) i de vint metres d'alçada substitueix l'antic fins fa poc existent. L'escassa ocupació i la seva centralitat amb relació a tot el conjunt són les seves millors virtuts. Un nucli d'accessos amb ascensor ocupa a totes les plantes l'àrea més pròxima a l'actual mercat. La planta lliure restant mesura noranta metres. A la planta baixa i l'altell s'hi traslladarà el restaurant Gardunya, i a les restants, les diverses dependències administratives. Al soterrani se situen els sanitaris públics. L'edifici, tot ell de vidre, queda protegit per una sèrie de làmines metàl.liques quan emergeix a l'exterior per la banda lateral i per sobre de la coberta. El seu llenguatge industrial segueix l'utilitzat pel mateix mercat, amb qui formarà un tot.

D'altra banda, i quan s'afronti el projecte global de la plaça de la Gardunya, es resoldrà l'accessibilitat general de les mercaderies, així com l'evacuació de les deixalles. Això canviarà l'actual emplaçament del triturador d'escombraries i es podrà fer més permeable, si no desapareix del tot, el nucli d'accessos verticals a les càmeres frigorífiques subterrànies. D'aquesta manera la nova façana al llarg del carrer Jerusalem ajudarà a donar sentit al buit de la Gardunya i compensarà la fluïdesa interior del mercat ara tan descompensada per la importància de l'entrada de vianants per la Rambla.

Vista aèria en biaix de la nova coberta de la Boqueria.

© Lluís Clotet  

També en aquest projecte s'enderroca el pòrtic perimetral que uneix de mala manera les cinc crugies metàl.liques de la coberta del mercat amb l'elegant pòrtic jònic de la plaça. Aquesta senzilla operació tindrà una gran importància perquè millorarà substancialment la quantitat i qualitat de llum dins del mercat. Una cortina de llum zenital, tan característica del Raval, separarà l'estructura cal.ligràfica i metàl.lica de la més tectònica que l'envolta.

Les parades perimetrals i els seus clients quedaran protegits per un pla fix de vidre inclinat, que partint de la part superior de les parades avanci fins a l'exterior. Aquesta nova marquesina transparent de 3,15 metres d'alçada en el seu punt més baix va penjada del mateix sostre del mercat, de manera que així s'evita recolzaments incòmodes. El tancament de seguretat es continua confiant als enginyosos mecanismes basats en portes enrotllables de cada una de les parades. Unes noves portes mòbils tancaran els passos públics quan arriben a la nova façana.

Accés al mercat des del costat mar pel carrer de la Petxina.

© Enrique Marco  

Un altre canvi important es produirà en el nou mercat remodelat. Ara la confusa relació entre l'estructura metàl.lica i l'arquitectura comporta com a conseqüència que quan el mercat tanca grans zones del seu voltant resten inutilitzades per a qualsevol activitat ciutadana. Després de la reforma, i encara que el mercat estigui tancat, tots els magnífics locals col.locats als baixos dels habitatges perimetrals podran desenvolupar la seva activitat i donar vida a aquesta zona ara tan morta.

Tot s'ha pensat perquè el mercat no perdi el seu caràcter. Un caràcter que li dóna aquest aixopluc metàl.lic i esgavellat, que cobreix generosament unes parades plenes de complexitat, i tot això dins d'un marc estricte d'una gran arquitectura. Per aquest motiu les intervencions són lleugeres, quasi imperceptibles i lluny de convertir el mercat en un edifici entès com una moderna àrea comercial tancada.