english


portada

REPORTATGE



portada de BMM
correu
arxiu

Hangar creatiu

TEXT: Felicia Esquinas
FOTOS: Eva Guillamet


Va néixer el 1997 com una fàbrica d'art, un lloc on els joves creadors poguessin llogar tallers a preus assequibles i accedir als circuits artístics internacionals. Tres anys després, Hangar s'ha obert a nous horitzons. Aquest centre gestionat per l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya està desenvolupant diverses iniciatives en el camp de la producció artística amb noves tecnologies.

Barcelona, de vegades, té aquestes contradiccions. És una de les ciutats europees amb més espais d'art contemporani. Però els tallers per a artistes joves són un equipament encara deficitari, car i escàs. El 1997, i davant aquest panorama, l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) va deixar de reclamar a les institucions espais per als creadors i va posar-se a la feina. L'entitat va traçar-se un objectiu: aconseguir ells mateixos els locals per llogar-los a preus assequibles. Així va néixer Hangar, Centre de Producció d'Arts Visuals i Multimèdia. El juny ha bufat la seva tercera espelma amb bona salut. Avui és un centre dedicat a afavorir la producció d'arts visuals, generar intercanvis amb l'estranger i donar suport a la creació i experimentació artística amb noves tecnologies.


El pintor Ricardo Álvarez, un dels artistes residents d'Hangar, treballant al taller que té llogat al centre. La resta de les fotografies també corresponen a altres tallers d'Hangar.

   

Hangar està situat a una antiga fàbrica tèxtil del passatge del Marquès de Santa Isabel, al Poblenou. Un barri on, als anys noranta, es van traslladar creadors i col.lectius artístics atrets per les antigues instal.lacions industrials en desús i els baixos preus. El centre té una superfície de 1.800 metres quadrats, destinada sobretot al lloguer d'espais a joves artistes. El seu pressupost és de 40 milions de pessetes anuals. La meitat d'aquesta quantitat l'aporta l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), mentre que de la Generalitat rep una subvenció de vuit milions. Ambdues institucions tenen representació a la Comissió de Programes d'Hangar, amb veu però no amb vot, ja que el centre està gestionat íntegrament per l'AAVC. "Hi va haver un moment que ens vam adonar que no podíem lamentar-nos i res més, que calia posar-nos en marxa i prendre iniciatives nosaltres mateixos", explica Florenci Guntín, president de l'AAVC. L'associació s'ha constituït com a fundació i acaba de llançar la iniciativa Els Amics d'Hangar, amb la finalitat de promoure la participació privada en el finançament de la creació jove. "Ens faltava la peça del suport privat, que en aquest país és molt difícil", diu Guntín.


Tallers i intercanvis

El lloguer d'espais a joves artistes (pintors, escultors, dibuixants, fotògrafs...) a preus assequibles és una de les principals funcions d'Hangar. En altres paraules: oferir un servei bàsic per obrir les portes a la gent que comença. El centre disposa de setze espais de mides diferents, un d'ells polivalent, de 200 metres quadrats, per a projectes de gran format. Els tallers s'obren al públic l'últim cap de setmana de cada mes per mostrar les obres més recents. Són els Show Rooms, que al Nadal esdevenen el Show Room Shop, on es posen a la venda peces dels artistes residents.

El 1999, el nivell d'ocupació dels tallers va ser del cent per cent. Els tallers s'ofereixen per concurs públic i els artistes residents són seleccionats per la Comissió de Progra-mes, un jurat integrat per tres persones independents, expertes en art contemporani i vinculades al món de l'art jove. Al seu torn, la Comissió de Programes és escollida pels 780 membres de l'AAVC i es renova cada any. La del 2000 la formen David G. Torres, crític i comissari de la Sala Montcada de la Fundació "la Caixa"; l'artista i professor de l'Escola Massana, Ignasi Aballí, i la crítica d'art Rosa Pera.

El problema, en aquest cas, és que la demanda excedeix la capacitat d'Hangar. L'any passat es van rebre 102 sol.licituds i només se'n van poder atendre 56. Florenci Guntín, president de l'AAVC, pensa que la demanda podria ser més forta de la que els arriba. No sols pel dèficit de tallers, sinó també per les dificultats que suposa accedir al món de l'art.
Per pal.liar aquesta situació, un dels punts que l'AAVC considera bàsics és ampliar la seva oferta d'espais. Tenen un projecte en perspectiva: obrir Hangar 2 a Can Saladri-gas, antiga fàbrica del Poblenou que allotjava tallers d'artistes fins al 1998. El lloc estava destinat a ser zona residencial, però ha estat recuperat pel districte. L'Ajuntament i l'Icub preveuen que una part de l'equipament -quatre plantes de 1.600 metres quadrats cadascuna- es destini a tallers per a creadors. A més d'oferir espais en millors condicions dels que actualment disposa, la idea d'Hangar és combinar a Can Saladri-gas el model de taller i residència -amb una petita cuina, dormitori i bany. Aquesta opció ampliaria les possibilitats d'intercanvi amb centres de l'estranger, un dels programes que Hangar s'havia plantejat des del principi amb l'objectiu de possibilitar l'accés dels joves creadors als circuits internacionals.

Estem satisfets de la nostra xarxa d'intercanvis, però la volem ampliar. Berlín, Lisboa, Canadà, Llatinoamèrica i el sud de la Mediterrània són les zones prioritàries per connectar els propers anys", diu Guntín. En aquests tres anys, han consolidat un circuit que passa per Marsella (Astéri-des/Triangle France, Contre Jour i Fear-less), Nova York (PS1 Contemporary Art Center-MOMA) i Rotterdam (Kaus Austra-lis). La beca PS1 és una de les més importants. Permet l'estada d'un any a Nova York i està dotada amb dos milions i mig de pessetes. Hangar n'ha fet fins ara dues convocatòries, per a les quals van ser seleccionades Tere Recarens i Montse Soto.

Així mateix, Hangar ha arribat un acord amb el centre cívic Can Felipa de Poblenou per presentar-hi dues exposicions anuals. En aquestes mostres s'exhibiran les obres produïdes en el marc del programa d'intercanvis, i les dues primeres s'han celebrat al gener i al març.


Tecnologies digitals

Aquesta és la nova àrea de treball que s'ha incorporat a Hangar. "Ens vam adonar -explica Guntín- que havíem d'atendre unes noves exigències de creació, la creació amb tecnologies digitals", en sintonia amb un moment en què els artistes busquen diversificar la seva producció i experimentar amb nous mitjans, també per connectar amb altres audiències.

El centre vol incrementar la seva oferta de seminaris, actualment formada per cursos d'introducció al net art (obres d'art produïdes específicament per a Internet), a la creació multimèdia, i a l'art electrònic i la interactivitat. Aquests cursos faciliten els instruments bàsics per familiaritzar-se amb les noves tecnologies i conèixer-ne els potencials. Tenen com a objectiu que l'artista pugui desenvolupar els seus projectes amb la màxima autonomia, ja que el principal obstacle per treballar amb aquestes tecnologies és la dependència dels tècnics informàtics. Hangar també disposa d'equips de producció i edició digital de vídeo.

El president de l'AAVC assenyala que les tecnologies digitals és un dels camps on hauran de créixer i ampliar serveis. De fet, ja han començat a fer-ho. En col.laboració amb el Macba, han desenvolupat un programa de producció artística a la xarxa. Les set primeres obres ja s'exposen on line a l'apartat de net art de la nova web d'Hangar (www.hangar.org) i a la web del museu (www.macba.es).

Hangar vol reforçar aquesta línia. Mentre preparen el seu desembarcament en realitat virtual, han iniciat contactes amb museus, centres culturals i universitats per coproduir net art. Amb els centres museístics es temptegen dues fórmules de col.laboració: crear una web que sumi recursos o que els mateixos museus incorporin obres de net art fetes a Hangar.

L'experiència amb les tecnologies digitals ha portat Hangar a replantejar-se les seves funcions. "Fins ara érem una fàbrica d'art, de suport a la creació", diu Guntín. "Però en alguns casos, com el vídeos i el net art, estem fent també de mediadors. Tenir aquest material ens obliga a difondre'l i distribuir-lo".

Els mateixos artistes demanen cada cop més aquesta tasca mediadora. De manera que el centre organitza visites de galeristes, col.leccionistes i periodistes, per afavorir la inserció professional dels joves creadors. També han iniciat contactes amb BTV, l'Observatori de Vídeo No Identificat (OVNI) i la Mostra de Vídeo Independent per exhibir la videocreació generada al centre o fer coproduccions. I els Show Rooms s'aprofiten per mostrar produccions de noves tecnologies i vídeo, pròpies o alienes.

Guntín explica que a Barcelona falten vies de difusió i distribució de l'art. Però el president de l'AAVC reconeix també que els joves creadors viuen molt tancats en ells mateixos. "Sí que és veritat. L'artista haurà de superar aquests circuits de relació, gairebé de club, que té. De fet, constatem que el públic de net art són els altres netartistes. Però les coses estan canviant, els continguts estan deixant de ser autoreferencials i els creadors s'estan obrint. De fet, el treball amb noves tecnologies obliga a això. Són mitjans que plantegen noves formes d'expressió i de relació amb el públic. De totes formes -afegeix-, s'ha de dir que la situació va millorant de mica en mica. Després d'una crisi forta del mercat, es comencen a veure expectatives".

 

 

Una experiència positiva

Fa més d'un any que m'estic a Hangar. Hi tinc llogat un dels espais que ofereixen als artistes. Quan vaig arribar-hi encara hi havia alguns dels primers llogaters que s'hi van instal.lar quan es va posar en marxa, deu fer uns tres anys, i des d'aleshores les condicions de treball dels tallers han millorat a un ritme força accelerat.

L'escultora Elena Genís.

Tan bon punt hi arribes reps molta informació referent a concursos, beques, intercanvis, residències, tant d'àmbit estatal com d'àmbit internacional. En una de les convocatòries que Hangar organitza, vaig quedar seleccionada, junt amb Nano Valdès, per fer una estada als tallers de Marsella de La Friche. Vam arribar-hi a principis de juny de l'any passat. Per a mi, els tres mesos de residència van ser importants en l'aspecte que vaig fer un canvi força decisiu en els meus mètodes de treball. Va ser una experiència tan intensa que els tres mesos van passar massa ràpidament.

L'Estat francès subvenciona generosament propostes culturals (intercanvis, exposicions, tallers, etc.) i associacions artístiques com les que vaig conèixer a Marsella (Astèrides/ Triangle France...). Això permet que, en comparació amb nosaltres, els artistes tinguin més facilitats a l'hora de treballar i, per tant, més llibertat a l'hora de realitzar projectes.
Els tallers de La Friche són el resultat de la rehabilitació d'uns antics magatzems de tabac, els pisos dels quals alberguen una o diverses associacions que ofereixen tallers gratuïtament o pagant un petit lloguer. Mai no havia tingut un taller tan gran (130 m2), ni mai no m'havien pagat per fer els meus treballs.

Vista de l'interior d'Hangar, que té les seves instal.lacions en una antiga fàbrica tèxtil del Poblenou.

Mirat des de la perspectiva de qualsevol artista d'aquí amb pocs recursos econòmics, aquesta situació pot semblar un luxe, però penso que oportunitats així haurien de ser més habituals i que tots els creadors haurien de poder gaudir d'una llarga temporada amb una beca de treball ben dotada. Vaig ser quatre mesos fora i he tornat a agafar un espai a Hangar. El preu del taller continua essent prou econòmic. Ara mateix som dotze als tallers de dalt i ocupem tot l'espai disponible, i el que anem fent, a més de la nostra feina, és posar-nos al dia de nous concursos, beques i intercanvis... Sovint, i al llarg de tot l'any, Hangar rep visites de galeristes, col.leccionistes i gent interessada a veure l'edifici. Això és positiu per a nosaltres, perquè sempre hi ha la possibilitat que alguns d'aquests visitants s'interessin pel que fem.

Elena Genís Escultora
Artista resident a Hangar