english


portada

ÚLTIMA PÀGINA



portada de BMM
correu
arxiu

La ruta europea
del modernisme

TEXT: Josep M. Carandell


Barcelona encapįala una iniciativa que vol posar en comú el patrimoni modernista nascut al final del segle xix en diferents punts d'europa. el dia 1 de juny es constitueix el consell d'honor de la ruta europea del modernisme, que tindrā la seva seu a la nostra ciutat. en aquest article, josep maria carandell fa un repās dels principals noms propis que ha tingut el "modern style" en el vell continent.

El llibre Modernisme de l'estudiós polonès de l'art Mieczyslaw Wallis diu que la capital mundial d'aquest estil és Barcelona, oberta a finals del segle XIX -explica- a tots els corrents contemporanis de l'art, de manera que hi van confluir les influències de Ruskin i de William Morris, dels prerafaelistes, de la pintura impressionista, de la poesia simbolista amb trets de la filosofia de Schopenhauer i Nietzsche, de la música de Wagner i del teatre d'Ibsen, de Böcklin i de l'art nouveau, i en aquest medi insòlit va florir la meravellosa, inquietant i fascinant creativitat d'Antoni Gaudí.

Aquesta per a nosaltres més que satisfactòria síntesi encara pot ser completada amb la impressionant nòmina d'arquitectes catalans que van treballar aquí, però també a Mallorca i al País Valencià, amb tentacles que arribaven a Melilla, a Madrid, a Galícia..., com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Jujol, J. Rubió i Bellver, Raspall i Moncunill, per esmentar-ne uns quants, les obres principals dels quals estan entre les millors d'aquest estil. Cal tenir sempre en compte, a més, que l'arquitectura és el suport de moltes arts aplicades -com l'escultura, els mobles, els ferros forjats, la ceràmica- i el medi on s'expressen la música o el teatre, de manera que, amb freqüència, es produeix una simbiosi o art total (Gesamtkunstwerk).

Però malgrat el prestigi d'aquest art, la majoria de gent del nostre país desconeix que a Europa hi ha hagut moviments semblants i figures de primer ordre. Aquest és el cas de l'arquitecte belga Víctor Horta, considerat per molts l'iniciador del modernisme amb la sorprenent Casa Tassel de l'any 1892 -la Casa Vicens és del 1885 i el Palau Güell del 1888, però criteris diferents, començant pel barroquisme i la línia del cop de fuet, justifiquen la prioritat d'Horta- i altres edificis com la socialista Casa del Poble, amb la gran sala de conferències. És també el cas de l'arquitecte flamenc Henry van de Velde, que va ser a diverses ciutats l'apòstol d'aquest estil.

Simultàniament, en els anys noranta, es bategen aquestes obres i les arts amb noms com art nouveau, curiosament per una galeria d'art anglesa a París, o també, contradictòriament, modern style, per la manera com l'esnobisme francès anomena el nou art europeu. Al sud d'Alemanya s'anomena, per ser nou i jove, Jugendstil; a Àustria, Sezession, i a Itàlia, stile liberty, i també té un nom específic a Suïssa, els països escandinaus, la República txeca, Polònia o Rússia. Les seves obres acostumen a ser acolorides, alegres, naturalistes -en relació amb els vegetals o els animals-, orgàniques, molt estilitzades, decoratives, amb combinació o síntesi de les diferents arts, etcètera.
A més dels catalans, els principals arquitectes de l'estil són el francès Guimard, els alemanys Obrist i Endell, els austríacs O. Wagner i Olbrich, el txec Fanta, el rus Schechtel o el polonès Landau.