"A Catalunya, tot i que Lleida sigui
el cap d'aquell
principat, es pot dir que Barcelona és la metròpoli"
Gaspare Contarini (1522)
cardenal i teòleg italià
|


|
 |
Cultura
i espai metropolità
El
fenomen metropolità barceloní viu una fase de construcció molt
dinàmica. El que es considera en l'actualitat la Regió Metropolitana
és un territori de 162 municipis i més de 4,2 milions de ciutadans,
del qual forma part l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest
territori hi ha una interconnexió cada cop més intensa, amb relacions
múltiples on la cultura té un paper destacat. De fet, en els darrers
anys, l'espai metropolità ha sofert importants transformacions
en el mapa d'equipaments, que estan modificant la geografia del
consum cultural. Aquest Quadern Central, coordinat per Fèlix Manito,
és una aproximació a la realitat cultural metropolitana, una realitat
que -com ja assenyalava l'Ajuntament de Barcelona al seu Pla Estratègic
del Sector Cultural (1998)- demana estratègies culturals que superin
els límits administratius dels municipis. O, dit amb altres paraules,
les d'Esteve León, coordinador de l'Àrea de Cultura de la Diputació
de Barcelona i un dels col.laboradors d'aquest dossier, que requereix
"construir la ciutat real des de la cultura".

|
| |
| |
LA
PREGUNTA |
 |
|
INFORME
|
 |
|
Com
dinamitzar una àrea cultural metropolitana?
La cultura
és el principal repte de la Barcelona del segle XXI. La ciutat i
la seva àrea metropolitana comencen a viure una nova realitat marcada
per la diversificació dels orígens territorials, racials i culturals
dels seus habitants i per l'aparició d'un nou policentrisme que
demana un augment de la innovació cultural i la creació d'una nova
xarxa cultural més identificada amb la realitat metropolitana de
Barcelona.
|
La dansa contemporània, entre dos focs
Tot i la falta
d'una tradició anterior als anys setanta, Barcelona es troba excel.lentment
representada al món pels seus coreògrafs i ballarins de dansa contemporània.
Però la falta de tradició i, en conseqüència, de públic és l'origen
d'una absència de suport polític que ha motivat bona part de les
mancances actuals. La crisi és de creixement.
|
| |
L'ENTREVISTA
|
 |
|
ÚLTIMA
PÀGINA |
 |
|
Andreu Avel.lí
Artís o Sempronio, el cavaller de la ciutat
Té el mateix
nom que un criat de "La Celestina" per suggeriment del seu pare.
I per fer justícia al personatge, ha estat, com ell, portaveu enginyós
del sentiment d'una ciutat. En l'àtic de la seva casa de General
Mitre, el cronista de Barcelona per excel.lència dóna curs al seu
manifest coneixement de l'ésser humà.
|
Els motors de la Fundació Joan Miró
La Fundació Joan Miró va néixer com a conseqüència d'una creixent
estima i reconeixement de la ciutat de Barcelona per la figura de
Joan Miró. Aquesta iniciativa venia precedida d'uns homenatges:
l'exposició d'obres de Miró a les col.leccions catalanes, organitzada
pel Club 49 a les galeries Laietanes el mateix any 1949 i, sobretot,
de l'antològica a la Capella de l'Antic Hospital de la Santa Creu
(1968) i de l'exposició Miró, otro, celebrada al Col.legi d'Arquitectes
el 1969.
|
| |
|
|
|
|
per
veure el
 |
|