english







portada de BMM
correu
arxiu

 

La política cultural en la construcció de l'espai metropolita

Els equipaments culturals

La regió metropolitana en l'economia del coneixement

Cultura i educació: les tendències que s'apunten

Heteròpolis. Diversitat urbana i polítiques culturals

Com afectarà Internet els mercats culturals?


 
 

Text: FÈLIX MANITO
Historiador i periodista

Els equipaments
culturals


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En els darrers anys l'espai cultural metropolità ha sofert importants transformacions en el mapa d'equipaments. És una transformació liderada des del sector públic, especialment els ajuntaments, però amb una important cooperació del sector privat i la iniciativa social. Aquest esforç de dotar la regió d'infraestructures està modificant la geografia del consum cultural. Les dades sobre l'ús d'equipaments ens informen d'aquest procés. En el cas de les biblioteques, els visitants de la regió, sense incloure-hi la ciutat de Barcelona, constitueixen més del cinquanta per cent de Catalunya. Es tracta, doncs, de superar visions parcials i transmetre la idea d'un territori, encara amb molts dèficits, però amb projectes líders en el seu terreny i amb estàndards de serveis cada vegada menys diferents dels de la seva metròpoli.

Centre de Recursos Mas Fonollar, de Santa Coloma de Gramenet.

   


Descriure amb el màxim detall la realitat cultural metropolitana a través dels seus equipaments i, a més, avaluar l'impacte d'aquests espais en el consum cultural de la regió mitjançant l'anàlisi del seu ús és una tasca complexa per la diversitat de fons d'informació i, en alguns àmbits, simplement per la manca d'informació. En aquest context, el cens d'equipaments culturals de la província de Barcelona realitzat per la Diputació de Barcelona durant l'any 1998 és encara, tot i les seves limitacions, l'estudi existent més sistemàtic i ampli realitzat. El cens preveu els següents equipaments: espais d'arts escèniques, centres d'arts plàstiques, centres culturals, centres de patrimoni i biblioteques. A més de les dades de referència dels equipaments, el cens incorpora la informació de si l'equipament compleix o no els estàndards. Ara bé, l'estudi no inclou la totalitat dels equipaments. La informació sobre els centres de formació artística i sales de cinema corresponen a altres treballs de la mateixa Diputació i de la Generalitat.


El cens
Els centres culturals, també denominats centres cívics o casals de barri, són l'equipament més nombrós amb una important presència al Vallès Occidental i al Baix Llobregat. Dins els equipaments culturals, aquesta ha estat la principal inversió municipal dels ajuntaments en els darrers vint anys. La xarxa de centres cívics és significativa a Badalona, Cerdanyola, Mataró, Mollet, Rubí, Sabadell i Sant Boi. Tan sols un 10% d'aquests centres és de titularitat privada i majoritàriament es localitzen a municipis de menys de 5.000 habitants.

Centre cívic de Badalona.

© Eva Guillamet  


En l'àmbit de patrimoni cultural, els arxius són presents gairebé a tots els municipis, però tan sols una part molt reduïda tenen un servei normalitzat. En l'altre sector patrimonial, els museus, cal fer una distinció entre museus i col.leccions. En l'extens univers dels museus, la Llei de 1990 va introduir unes normes per accedir a aquesta denominació que ha permès identificar amb claredat el que són museus i el que són col.leccions. Dins dels museus destaquen tres projectes desenvolupats en la darrera dècada: Thermalia a Caldes de Montbui, el Museu Municipal de Gavà i el Museu Joan Abelló de Mollet. Fora de la iniciativa municipal, és destacable la projecció de la seu central del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa i el Museu del Ferrocarril de la Renfe a Vilanova i la Geltrú.
L'equipament bibliotecari, l'únic obligatori per als municipis de més de 5.000 habitants, ha aconseguit a la regió un nivell de cobertura normalitzat, que, encara que sigui lluny dels estàndards del Mapa de Lectura Pública, compta amb un nombre important de municipis que disposen de dues o més biblioteques públiques: Badalona, Cornellà, Granollers, l'Hospitalet, Montcada i Reixac, Parets, Pineda de Mar, Sabadell, Sant Boi, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa. Durant els darrers cinc anys s'han fet gairebé quaranta intervencions (nous edificis, trasllat, ampliació i/o modificació). Per la seva significació i les seves dimensions, destaquen les biblioteques centrals de Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Mataró i Terrassa. En aquest darrer municipi la posada en marxa de la Biblioteca Central en 1998 ha fet que en el seu primer any de funcionament normalitzat sigui la biblioteca amb més visitants de Catalunya.

Centre Cultural de Sant Cugat del Vallès


La important xifra de teatres no és indicativa de normalització: gairebé dues terceres parts no compleixen els estàndards. D'altra banda, més de la meitat són propietat d'ateneus i entitats de llarga tradició que no disposen de recursos per millorar aquestes instal.lacions. D'aquests edificis privats només quatre estan dins dels estàndards: el Teatre del Patronat de la Passió d'Esparreguera, el Centre Cultural de la Caixa de Granollers, el Teatre de la Passió d'Olesa i el Casino Prado de Sitges. Cal dir que en molts casos la participació dels ajuntaments en la rehabilitació d'aquests espais no s'ha vist facilitada per aquestes entitats. Tot i això, l'equipament teatral no ha estat la prioritat de la inversió cultural municipal. En casos excepcionals, com Sant Cugat amb el Centre Cultural, han fet d'aquest tipus d'equipament la seva aposta cultural principal. La programació estable del centre és la més important realitzada a la regió. Els darrers projectes de rehabilitació han estat els teatres Zorrilla de Badalona i Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. En l'anàlisi dels espais d'arts escèniques, a més dels teatres, s'inclouen les sales polivalents. S'entenen per sales polivalents els espais que permeten la realització de muntatges escènics i/o altres actes que no requereixen infraestructures estables. Aquest equipament té orígens diversos: espais d'entitats i/o ateneus; espais municipals propis o sales multiús dins de centres cívics. En aquesta tipologia el més singular és La Capsa del Prat de Llobregat.

Parc arqueològic del poblat ibèric del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet.

© Enrique Moreno  


En arts plàstiques es distingeix entre sales d'exposicions i centres d'art. Es descriu centre d'art com l'equipament dissenyat per a la creació, producció i difusió de les diferents branques de les arts visuals. El cens només identifica dins la tipologia de centres d'art cinc espais: el Centre Cultural Tecla Sala de l'Hospitalet, La Nau de Sabadell, el Centre d'Art Contemporani la Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, i el Centre de Creació Artística Molinet i el Centre de Recursos Mas Fonollar de Santa Coloma de Gramenet. Les sales d'exposicions, encara que tenen una important presència municipal, són l'equipament on és més present l'obra cultural de les caixes d'estalvi.

El Museu de les Caves Codorniu, a Sant Sadurní d'Anoia, és un dels més visitats de Catalunya.

   


L'oferta de centres d'ensenyaments artístics es coneix mitjançant un inventari fet el 1998 per la Diputació de Barcelona. L'inventari detectava que els centres i entitats formatives en matèria de música, arts plàstiques i arts escèniques es concentren principalment al voltant de l'aglomeració barcelonina, i de manera molt clara a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. En aquestes comarques es concentra el 70% dels centres i entitats de la província. L'ensenyament de música és el que està més estès pel territori i el que disposa de més centres, si bé pel que fa a entitats que realitzen activitats musicals aquestes són menys nombroses que les que realitzen arts plàstiques o arts escèniques. Del total de centres i entitats formatives detectats, els privats sense afany de lucre predominen sobre els altres tipus de titularitat. De l'oferta pública de les arts plàstiques i el disseny, destaquen les escoles d'art de Badalona, Vilanova i la Geltrú, Sabadell i Terrassa.

Sala d'exposicions del Museu Abelló de Mollet del Vallès.

   


El panorama de les sales de cinema a la regió s'ha transformat a partir de l'extensió del model multicines als centres comercials de les ciutats metropolitanes (Badalona, Barberà del Vallès, Cornellà, l'Hospitalet, Sabadell, Gavà, Terrassa...). La transformació més radical ha tingut lloc al Baix Llobregat, on les sales de cinema s'han duplicat en els darrers cinc anys. Un referent de complex comercial és el de Parc Vallès, a Terrassa, amb 24 sales de cinema, 35 establiments comercials i de restauració i un centre d'oci nocturn -La Nit-, que en un sol edifici reuneix una trentena de locals. Les multisales reben dos milions de persones cada any i cada cap de setmana passen 80.000 persones per aquest complex lúdic.


Consum cultural: l'ús dels equipaments

L'única visió global respecte al consum cultural de la regió són les enquestes que cada cinc anys fa l'Institut d'Estudis Metropolitans. L'enquesta que es realitza des de 1985 té com a objectiu principal subministrar informació objectiva sobre els hàbits i les condicions de vida de la població metropolitana. L'edició de 1995 va ampliar el territori objecte d'estudi amb la incorporació de les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf, fins a completar el mapa de la zona considerada com a Regió Metropolitana de Barcelona. Els resultats es van donar a conèixer al juny de 1998. La població de la regió metropolitana segons la darrera enquesta presenta unes afeccions molt generalitzades: veu la televisió i llegeix, fonamentalment, quan és a casa, i quan surt, passeja. Escoltar música és la tercera activitat més esmentada. La situació de 1995 no oferia gaire diferències respecte a la de l'any 1990. La freqüentació del cinema, el teatre, les exposicions o els museus és a la regió metropolitana bastant escassa: entre la meitat i les tres quartes parts de la població adulta diu que no hi va mai, segons de quin tipus de producte cultural es tracti. El cinema és el més popular, el teatre, el menys habitual. Però anar al cinema és un costum que disminueix molt amb l'edat, mentre que la minoria d'addictes al teatre, museus i exposicions varia molt menys en funció de l'edat.

Biblioteca Pública de Mataró.

   


Un informe realitzat per la Societat General d'Autors és el treball més recent sobre els hàbits de consum cultural a Espanya. L'enquesta finalitzada al gener de 1999 és actualment el principal referent per conèixer les tendències de consum cultural i les seves conclusions contextualitzen el consum cultural a la regió metropolitana de Barcelona.

De l'informe, se'n poden destacar les dades següents:

  • Un 8,5% dels entrevistats manifesten haver anat a la biblioteca.
  • Pel que fa a l'assistència al teatre, es pot comprovar un augment significatiu del 15 al 25%. Tot i això, el percentatge de públic que va al teatre amb assiduïtat és del 3%.
  • L'assistència a concerts de pop-rock també té un increment considerable: mentre que el 1991 només el 10,3% acudia a concerts de pop-rock, ara hi trobem un 18,8%.
  • L'assistència a concerts de música clàssica és encara molt reduïda: el 92,3% de la població no va mai a concerts de música clàssica.
  • Respecte al cinema, l'enquesta posa de manifest que està vivint una recuperació d'assistència i freqüència a les sales. Mentre que el 1991 el 61% de la població declarava no acudir mai al cinema, ara aquest percentatge negatiu s'ha reduït fins a un 49,3%.
  • L'assistència a centres culturals és una activitat minoritària: una mica menys del 15% freqüenta aquests espais. El tret distintiu és que aquesta pràctica augmenta amb l'edat, especialment a partir de la jubilació.
  • Les visites a museus han crescut. Al voltant d'un 10% dels entrevistats manifesten haver-ne realitzat. Ara bé, són activitats vinculades a la pràctica del turisme.

Com dèiem, les dades generals de l'informe de la SGAE són necessàries com a pòrtic per conèixer les dades més detallades de l'ús dels equipaments culturals metropolitans. Cal dir que actualment la informació sobre aquests usos se situa en els paràmetres del conjunt dels equipaments culturals. Sens dubte, el sistema d'informació de les biblioteques és el més complet: visitants, usuaris, documents prestats, etc. En el cas dels espais d'arts escèniques, el treball de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona ha obligat els ajuntaments a sistematitzar i ampliar la informació més enllà de l'exclusiva dada del nombre d'espectadors. En els espais de patrimoni, tot just s'està normalitzant la recollida de la dada bàsica del nombre de visitants, una fita aconseguida amb els museus i encara pendent en les col.leccions. Finalment, és important subratllar que l'equipament més nombrós, els centres culturals o centres cívics, és el menys conegut. Tres elements faciliten aquesta desinformació: el mateix caràcter polivalent de l'equipament, la diversitat d'assignació orgànica en les estructures municipals i la inexistència d'una institució supramunicipal que cerqui i sistematitzi aquesta informació.
Les biblioteques públiques catalanes van rebre l'any passat 10,3 milions de visitants, un 11,2% més que el 1998. Més de la meitat (5,4 milions) pertanyen als municipis de la regió metropolitana sense incloure-hi la ciutat de Barcelona. El centre més freqüentat va ser la Biblioteca Central de Terrassa, amb 399.000 visitants, que alhora també ho va ser de Catalunya. La Pompeu Fabra de Mataró ocupa el segon lloc, també de Catalunya, amb 295.000 visitants. Ja a la regió segueixen Can Casacoberta a Badalona i la Central de Santa Coloma, amb 238.000 i 220.000 visitants respectivament. Cal assenyalar els resultats de la Biblioteca de Viladecans, inaugurada el març de 1999, que va obtenir 182.000 visitants.
En el cas dels museus, la tendència és similar al de les biblioteques: els visitants creixen en gairebé un 10%. L'any 1999 el més visitat va continuar sent, amb 84.000 visitants, la seu central del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya a Terrassa. No obstant això, el més significatiu és la capacitat d'atracció de projectes museístics recents: el Museu de Gavà i Thermalia a Caldes de Montbui. En l'àmbit de les col.leccions, el Museu de la Casa Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia se situa entre els més visitats de Catalunya.

Museu Municipal de Gavà.

   


Les reduïdes dimensions del consum (206.000 espectadors) del sector del teatre, la música i la dansa tenen relació amb la deficient xarxa d'equipaments, però també amb l'escassa oferta municipal. Aquestes dades només corresponen a les programacions i no inclouen els múltiples festivals de la regió. Tan sols dos municipis, Sabadell i l'Hospitalet, superen el centenar de funcions. Respecte als espectadors, destaca el cas de Sant Cugat, que amb menys funcions té un nivell similar a Sabadell i l'Hospitalet. A més, a través d'una programació innovadora, Sant Cugat ha aconseguit atreure públic barceloní a la seva oferta. Finalment, és important posar en relleu les dimensions del fenomen invitacions, que constitueix un 23,5% del total d'espectadors.
El nombre d'alumnes d'ensenyaments artístics, segons l'estudi de la Diputació, és de 78.098 a la província de Barcelona. Per disciplines, aquests estudiants es divideixen entre un 38,9% que estudien música, un 33,3% que segueixen ensenyaments d'arts plàstiques i un 27,7% que cursen arts escèniques. Pel que fa a la distribució territorial a la regió metropolitana, la major aportació en termes absoluts correspon a la comarca del Barcelonès, seguida del Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
L'anàlisi dels diversos programes d'actuació municipal per al període 2000-2003 posa en relleu les següents tendències en el terreny dels equipaments culturals: continuar la inversió en els equipaments bàsics, un interès renovat pels espais de patrimoni i la recerca de noves centralitats en espais vinculats a les noves tecnologies i la formació.

Les dinàmiques actuals dels ajuntaments
En la línia d'ampliar i renovar equipaments bàsics, destaca el protagonisme creixent de l'equipament bibliotecari. El Pla d'Actuació 2000-2010 elaborat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona preveu l'ampliació de la xarxa de 137 a 200 biblioteques i de 97 a 146 municipis amb servei de biblioteca. Actualment, gairebé trenta projectes estan en fase de programació a la regió metropolitana. D'entre els que estan iniciats, destaquen Badalona (ampliació de Can Casacoberta i Llefià) i Santa Coloma de Gramenet (Can Peixauet), així com les biblioteques centrals de l'Hospitalet i Sabadell. Dels projectes en fase de programació, els més rellevants són: l'Hospitalet-Collblanc, Terrassa (Districte II) i les biblioteques centrals de Gavà, el Prat de Llobregat, Rubí i Sant Boi.
En l'àmbit dels teatres i auditoris, el ritme de cobertura de la xarxa continua sent baix. Finalment, a finals d'any el teatre auditori de Granollers es posarà en marxa després de l'inici de la seva construcció el 1987. El 1998, 26 empreses de la ciutat es van comprometre a aportar 200 milions dels 588 que es necessitaven per finalitzar les obres. El Teatre Monumental de Mataró, de titularitat municipal, està pendent d'un ambiciós projecte de remodelació que demana la inversió d'uns 600 milions de pessetes. De fet, grans municipis com Esplugues, Sant Feliu, Sant Boi i Viladecans encara no disposen d'aquest servei. Viladecans ja ha posat la primera pedra del seu teatre, que estarà integrat en el complex cultural-esportiu de Torrent Ballester. D'altra banda, l'Ajuntament del Prat ha adquirit el Centre Artesà, l'històric ateneu local, per ubicar-hi el Centre Cívic del barri antic i per convertir-lo en el gran teatre de la ciutat.

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa.

   


L'interès renovat pels espais de patrimoni parteix de la identificació pels equips de govern del patrimoni cultural com un valor clau per augmentar l'atractivitat de les ciutats. En aquesta línia es plantegen operacions d'ampliació de l'oferta actual a partir d'explotar-ne les singularitats: l'Hospitalet amb el tema de l'emigració; Badalona amb la ciutat romana; Terrassa amb el projecte per restaurar les esglésies de Sant Pere, un dels millors exponents de la Catalunya preromànica; Santa Coloma de Gramenet amb el parc arqueològic del poblat ibèric del Puig Castellar; el Prat de Llobregat amb un nou equipament dedicat al delta; Vilanova i la Geltrú, que projecta el seu patrimoni cap al mar i un lideratge mediterrani; Gavà amb el parc de les mines prehistòriques, i Caldes de Montbui, la ciutat termal del Vallès, amb un pla per potenciar el seu termalisme. Altres iniciatives municipals, també basades en l'especialització, es recolzen en la cooperació privada. És el cas del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, que rebrà el suport de l'Ajuntament de Sabadell i el Gremi de Fabricants i que s'ubicarà en el Vapor Buxeda Vell i en el Vapor Pissit; el projecte del museu del gènere de punt de la ciutat de Mataró, o el Centre de les Arts Decoratives de l'Arquitectura a Esplugues de Llobregat, que projecta la seva especialització en el terreny de la ceràmica. Altres municipis tan sols aposten per posar en marxa els seus museus d'història de la ciutat: Sant Boi de Llobregat a Can Barraquer i Viladecans a Ca n'Amat. El Museu de Cerdanyola és un dels que no volen quedar reduïts a un edifici, i vol abraçar tot el territori a partir del Museu de Ca n'Ortadó. Aquesta idea de museu inclou la transformació museística i la dinamització d'un conjunt d'espais entre els quals hi ha tres esglésies, tres jaciments arqueològics, sis masies, edificis singulars modernistes i noucentistes i l'estació de Renfe.
L'altre element que centra l'interès patrimonial de les ciutats metropolitanes és la integració dins de xarxes de ciutats que promouen les rutes culturals. El patrimoni modernista de Terrassa, format per 130 elements i edificis catalogats, està integrat en una xarxa d'onze ciutats europees (Barcelona, Brussel.les, Viena, Praga, Budapest...). Terrassa, Sant Joan Despí -amb una important obra de l'arquitecte Josep Maria Jujol- i Santa Coloma de Cervelló -amb la cripta gaudiniana de la Colònia Güell- formen part de la Ruta del Modernisme de Barcelona. Santa Coloma de Gramenet i Cerdanyola, amb els poblats ibèrics de Puig Castellar i Ca n'Olivé, formen part de la Ruta dels Ibers a Catalunya. Barcelona Turisme Industrial, un programa promogut per l'Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, inclou en la seva oferta els següents equipaments de la regió metropolitana: el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, el Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, el Museu de l'Estampació de Premià de Mar, la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló, el Museu de la Colònia Sedó a Esparreguera, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, itineraris guiats per la Terrassa industrial, el Parc Fluvial del Riu Ripoll, el port de Vilanova, les mines prehistòriques de Gavà, el Museu del Vi de Vilafranca i les caves de Sant Sadurní.
En l'àmbit artístic, l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya promou que el Govern català impulsi una xarxa de museus i doni suport als ajuntaments en la transformació de les actuals col.leccions a ciutats com Sabadell, Granollers i Mataró en museus d'art contemporani.
Les multisales de cinema continuaran creixent vinculades a centres comercials. N'hi ha en projecte a les següents ciutats: Sant Cugat (al costat de l'A-7), Premià de Mar (dins l'ampliació del port), Vilanova i la Geltrú, Viladecans (dins del complex cultural i esportiu de Torrent Ballester) i Sant Boi.
Les noves centralitats es vehiculen en espais vinculats a la comunicació, la formació i les noves tecnologies. Actualment les institucions municipals són unes de les forces motrius de la introducció de la Societat de la Informació a Catalunya. El municipi serà el que tindrà més relació a través de la xarxa amb els ciutadans, simplement perquè les institucions municipals són les més pròximes als ciutadans. En aquest sentit, resultaria suïcida mantenir-se al marge d'aquests projectes. La decisió política és un dels grans factors acceleradors de l'ús d'Internet i les tecnologies de la informació, i aquesta decisió s'expressa d'una manera molt especial i concreta a través de l'impuls de projectes en aquesta línia.
El Baix Llobregat s'ha convertit en el gran plató de Catalunya. La comarca ha esdevingut el principal centre de producció audiovisual de Catalunya. A les instal.lacions de TV3 a Sant Joan Despí cal sumar-hi les instal.lacions de Media Park a Sant Just Desvern. A Terrassa, la remodelació de la Farinera, adquirida l'any passat per ubicar-hi l'escola de cinema de Catalunya, Escac, acollirà, a més, els estudis de Televisió de Terrassa i locals comercials, i l'edifici Egarmèdia, que agruparà l'Escola Multimèdia i altres estudis relacionats amb el sector audiovisual, començarà a funcionar al curs 2001-2002 en el campus de la UPC. A Mataró, la Caixa Laietana ha instal.lat el primer centre multimèdia de la regió. A Sabadell, la Fundació Indústries de la Informació (Ajuntament, Universitat Autònoma i empreses privades) construirà un edifici a l'Eix Macià relacionat amb la societat de la informació. A Vilanova i la Geltrú, l'Ajuntament promou la creació d'un gran centre (La Nau) destinat als mitjans de comunicació i les noves tecnologies.

Teatre de la Passió d'Olesa.

   


El nou mapa dels ensenyaments artístics a Catalunya preveu deu conservatoris municipals, tres dels quals estaran ubicats a la regió: Sant Feliu de Llobregat, Terrassa i l'Hospitalet. Els ensenyaments públics d'arts plàstiques i disseny divideixen la històrica escola d'art de la Llotja en tres centres i ubica l'especialitat de disseny gràfic a Sant Just Desvern (fusionant els centres d'Esplugues i l'Hospitalet). Llotja-Disseny Gràfic ocuparà l'actual escola d'enginyeria tècnica de telecomunicacions de la UPC. El mapa manté l'escola d'art Pau Gargallo de Badalona.
Finalment, cada vegada hi ha més ciutats metropolitanes amb projectes per esdevenir ciutats universitàries. Avui dia, l'objectiu d'acollir estudis universitaris afecta la major part de les grans ciutats metropolitanes. Terrassa ja ha esdevingut la segona ciutat universitària de Catalunya per nombre d'estudiants. Mataró, sota el lideratge municipal, ha consolidat una important oferta universitària. Sabadell, tot i disposar d'estudis, aspira a tenir un paper més actiu. Badalona ho ha incorporat al seu projecte de ciutat. L'Hospitalet ha aconseguit que la seu central de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya s'ubiqui a la Tecla Sala. El campus de la Universitat Politècnica a Castelldefels recull l'aspiració universitària del Baix Llobregat. A Sant Adrià de Besòs, la Universitat Autònoma promourà un equipament universitari (la iniciativa S'ha denominat Campus de Llevant) per desenvolupar cursos de postgrau. A Granollers, la Universitat de Girona i l'Ajuntament tenen previst de posar en marxa la diplomatura de gestió industrial i la reconversió dels estudis de turisme que s'imparteixen a la ciutat. La proposta és adequar part de les antigues naus de la fàbrica Roca Umbert per acollir les aules.

Bailaora" de la Compañía de Flamenco del restaurant El duende.
Badalona, Cerdanyola, L'Hospitalet, Sant Adrià del Besòs i Sant Vicenç dels Horts disposen de festivals i trobades dedicats al flamenc.

   

 

 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cens d'equipaments culturals de la regió metropolitana de Barcelona, 1998
(distribució per comarques)

Comarca Alt
Penedès
Baix
Llobregat
Barcelonès Garraf Maresme Vallès
Occidental
Vallès
Oriental
Total

Equipament

Teatres

2

17

3

10

14

13

16

75

Sales polivalents

17

21

5

1

13

9

31

97

Centres d’art

0

0

3

0

0

1

1

5

Sales d’exposicions

7

10

4

4

16

10

12

63

Centres culturals

23

57

14

9

30

64

40

237

Arxius

27

32

5

6

33

24

44

171

Museus

0

4

3

6

9

7

3

32

Col.leccions

7

9

0

4

16

8

14

58

Biblioteques

7

22

15

4

21

25

14

108

TOTAL

90

172

52

44

152

161

175

846

Nota: La comarca del Barcelonès no inclou la ciutat de Barcelona. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Cens d'Equipaments Culturals dels Municipis de la província de Barcelona de la Diputació de Barcelona.

Cens total d'equipaments culturals de la regió metropolitana de Barcelona, 1998 Distribució per comarques.
Per visualitzar aquest mapa ampliat: click amb el botó dret del ratolí sobre el mapa i seleccioni "aumentar o zoom".
La visualització del mapa ampliat requereix del plugin de Macromedia Flash, si no pot veure la imatge ampliable, descarregui el
Flash Player.

<img src="cens_ct.gif" width=550 height=375 usemap="#biblio_ct" border=0>
Nota: la comarca del Barcelonès no inclou la ciutat de Barcelona.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Cens d'Equipaments Culturals dels Municipis de la província de Barcelona de la Diputació de Barcelona.
[ veure relació completa ]


Visitants de les biblioteques, 1999

Municipi

Biblioteques

Visitants

Abrera

Josep Roca i Bros

16.290

Aiguafreda

Lluís Millet i Pagès

9.701

Alella

Ferrer i Guàrdia

14.063

Arenys de Mar

P. Fidel Fita

102.220

Arenys de Munt

Sant Martí

21.387

Argentona

Biblioteca Caixa Laietana

0

Badalona

Sant Roc

84.991

     “

Lloreda

70.682

     “

Can Casacuberta

238.822

     “

Pomar

12.823

Badia del Vallès

Vicente Aleixandre

21.685

Barberà del Vallès

Esteve Palazuié

18.493

Begues

Milà i Fontanals

6.997

Caldes d'Estrac

Can Milans

8.624

Caldes de Montbui

Caldes de Montbui

15.004

Calella

Costa i Fornaguera

14.822

Canet de Mar

P. Gual i Pujadas

41.956

Canovelles

Frederica Montseny

11.354

Cardedeu

Marc de Vilalba

24.849

Castellar del Vallès

Antoni Tort

16.618

Castellbisbal

Mossèn Jacint Verdaguer

10.899

Castelldefels

R. Fernández Jurado

94.145

Castellterçol

B.P. Castellterçol

1.035

Cerdanyola del Vallès

Ca N’Altimira

159.020

Cornellà de Llobregat

Central

187.799

     “

Joan Salvat-Papasseit

18.928

Esparreguera

Beat Domènec Castellet

13.361

Esplugues de Llobregat

Pare Miquel d’Esplugues

102.982

Garriga, la

La Garriga

27.860

Gavà

Marian Colomé

56.393

Gelida

Jaume Vila i Pascual

7.650

Granollers

Can Pedrals

189.597

     “

Joan Camps i Giró

33.731

Hospitalet de Llobregat, l'

Bellvitge

24.768

     “

Can Sumarro

116.167

     “

Frederic Mistral

12.532

     “

Josep Janés i Olivé

31.869

     “

La Bòbila

189.999

     “

La Florida

18.261

     “

Ramon Fernández Jurado

10.157

     “

Santa Eulàlia

38.966

Llagosta, la

Can Pelegrí

19.058

Llinars del Vallès

B. Llinars del Vallès

3.679

Malgrat de Mar

La Cooperativa

9.401

Martorell

Francesc Pujols

86.169

Martorelles

Francesca Serrado

8.146

Masnou, El

Joan Coromines

34.332

Matadepera

Àngel Guimerà

15.886

Mataró

Pompeu Fabra

295.384

Molins de Rei

Pau Vila

27.970

Mollet del Vallès

Can Mulà

38.537

Montcada i Reixac

Can Sant Joan

8.828

     “

Montcada i Reixac

17.466

Montmeló

La Grua

30.611

Montornès del Vallès

Montornès del Vallès

46.497

Olesa de Montserrat

Santa Oliva

76.486

Parets del Vallès

Can Rajoler

57.040

     “

Can Butjosa

17.597

Pineda de Mar

M. Serra i Moret

33.201

     “

Poblenou

20.722

Polinyà

B.P. Polinyà

4.870

Prat de Llobregat, El

Antoni Martín

111.395

Premià de Mar

Can Manent

27.771

Ripollet

B. P. Ripollet

86.450

Rubí

Mestre Martí Tauler

91.031

Sabadell

Can N'Oriac

13.070

     “

Can Deu

11.290

     “

Can Puiggener

9.800

     “

Central

105.314

     “

Creu de Barberà

16.389

Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs

146.957

Sant Andreu de la Barca

Aigüestoses

85.903

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Andreu de Llavaneres

8.299

Sant Boi de Llobregat

Can Castells

102.322

     “

Maria Aurèlia Capmany

25.968

Sant Celoni

L’Escorxador

1.077

Sant Cugat del Vallès

Biblioteca del Mil·lenari

47.199

Sant Esteve Sesrovires

Joan Pomar i Solà

8.900

Sant Feliu de Codines

B.P. Sant Feliu de Codines

1.063

Sant Feliu de Llobregat

Montserrat Roig

124.836

Sant Joan Despí

Miquel Martí i Pol

71.643

Sant Just Desvern

B.P. Sant Just Desvern

26.898

Sant Pere de Ribes

Josep Pla

25.557

     “

Manuel de Pedrolo

56.594

Sant Pere de Riudebitlles

B. P. Sant Pere de Riudebitlles

7.003

Sant Quintí de Mediona

Joan Sardà i Lloret

6.216

Sant Sadurní d’Anoia

Ramon Bosch de Noya

40.293

Sant Vicenç dels Horts

B.P. Sant Vicenç dels Horts

13.377

Santa Coloma de Cervellò

Joaquim Folguera

7.257

Santa Coloma de Gramenet

Biblioteca Central

220.325

     “

Singuerlín

14.787

Santa Perpètua de Mogoda

Santa Perpètua de Mogoda

53.626

Sentmenat

Frederic Alfonso i Orfila

6.486

Sitges

J. Roig i Raventós

38.650

     “

Santiago Rusiñol

12.651

Terrassa

Biblioteca Central

399.410

     “

Enric Gall

19.076

     “

Maria Miralda

4.202

     “

Pere Roca

9.827

     “

Salvador Utset

5.910

     “

Sant Llorenç de Munt

11.934

Tiana

Can Baratau

22.638

Tordera

Tordera

8.875

Vallirana

J.M. López-Picó

10.454

Viladecans

Viladecans

182.629

Vilafranca del Penedès

Torras i Bages

111.797

Vilanova i la Geltrú

Joan Oliva

83.760

Vilassar de Dalt

Pau Piferrer

17.630

Vilassar de Mar

B.P. Vilassar de Mar

0

Total 5.432.649
Total Barcelona ciutat 1.714.154
Total Regió Metropolitana de Barcelona 7.146.803
Total Catalunya 10.369.477
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades dels serveis de biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Generalitat i el cens de població de 1996.


Visitants de biblioteques de la regió metropolitana de Barcelona, 1999
Per visualitzar aquest mapa ampliat: click amb el botó dret del ratolí sobre el mapa i seleccioni "aumentar o zoom".
La visualització del mapa ampliat requereix del plugin de Macromedia Flash, si no pot veure la imatge ampliable, descarregui el
Flash Player.

<img src="biblio_ct.gif" width=550 height=375 usemap="#biblio_ct" border=0>
Font: elaboració pròpia a partir de les dades dels serveis de biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Generalitat i el cens de població de 1996.
[ veure relació completa ]


Visitants dels museus registrats, 1999

Municipi

Museu

1999

 1998

Alella

Masia M. Municipal. Can Magarola

2.598

2.349

Arenys de Mar

M. d’Arenys de Mar

10.324

10.758

Argentona

M. del Càntir d’Argentona

Tancat

Tancat

Badalona

M. de Badalona. Seu central

36.518

14.585

     “

M. de Badalona. Can Miravitges

360

s.i.

     “

M. de Badalona. Casa Romana

210

s.i.

Caldes de Montbui

Thermalia. M. de Caldes de Montbui.

   

     “

Seu central

4.249

11.564

     “

Thermalia. M. de Caldes de Montbui.

   

     “

Termes romanes

43.987

24.511

     “

Thermalia. M. de Caldes de Montbui.

   

     “

M. Delger

Tancat

s.i.

Calella

M. Arxiu Municipal de Calella

9.852

5.412

Cardedeu

M. Arxiu Tomàs Balvey

Tancat

Tancat

Castellbisbal

M. Municipal de la Pagesia

1.615

1.615

Esparreguera

M. de la Ciència i de la Tècnica

   

     “

de Catalunya. M. de la Colònia Sedó

6.026

5.484

Gavà

M. Municipal de Gavà. Seu central

39.411

40.333

     “

M. Municipal de Gavà.

   

     “

Mines prehistòriques

16.113

16.366

Granollers

M. de Granollers. Seu central

16.516

16.061

     “

M. de Granollers. Ciències naturals

11.367

12.747

Hospitalet de Llobregat, l’

M. de l’Hospitalet

11.202

5.349

Martorell

M. Municipal Vicenç Ros. Seu central

Tancat

Tancat

     “

L’Enrajolada. Casa M. Santacana

22.421

18.500

Masnou, el

M. Municipal de Nàutica del Masnou

Tancat

976

Mataró

M. Arxiu de Santa Maria

4.506

4.445

     “

M. de Mataró. Seu central

30.819

28.175

     “

M. de Mataró. Clos Arqueològic

   

     “

de Torre Llauder

2.667

2.950

Olèrdola

M. d’Arqueologia de Catalunya

   

     “

- Olèrdola

19.592

19.636

Prat de Llobregat, el

M. del Prat

14.321

15.524

Premià de Mar

M. de l’Estampació de Premià de Mar

3.154

3.277

Sabadell

M. d’Art de Sabadell

10.413

7.831

     “

M. de l’Institut Paleontològic

   

     “

Dr. Miquel Crusafont

7.469

6.013

     “

M. d’Història de Sabadell

19.929

7.771

Sitges

M. Cau Ferrat

28.328

29.012

     “

M. Maricel

25.146

20.865

     “

M. Romàntic Can Llopis

17.134

19.355

Terrassa

Centre de Documentació

   

     “

i M. Tèxtil de Terrassa

10.255

12.835

     “

M. de la Ciència i de la Tècnica

   

     “

de Catalunya. Seu central

84.432

90.046

     “

M. de Terrassa. Casa Alegre de Sagrera

10.873

15.328

     “

M. de Terrassa. Castell-Cartoixa

   

     “

de Vallparadís

18.947

16.883

     “

M. de Terrassa.

   

     “

Conjunt esglésies de Sant Pere

16.626

17.210

     “

M. de Terrassa. Torre del Palau

2.823

--------

Vilanova i la Geltrú

Biblioteca M. Víctor Balaguer

7.809

9.362

     “

M. del Ferrocarril

30.375

44.765

     “

M. Romàntic Can Papiol

9.030

4.309

Vilassar de Mar

M. de la Marina de Vilassar

12.753

16.434

TOTAL  635.390 578.636
TOTAL BARCELONA CIUTAT 4.313.078  3.971.176
TOTAL CATALUNYA 7.211.297 6.755.818
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Visitants dels museus i col.leccions de la regió metropolitana de Barcelona, 1999
Per municipis de més de 5.000 habitants
Per visualitzar aquest mapa ampliat: click amb el botó dret del ratolí sobre el mapa i seleccioni "aumentar o zoom".
La visualització del mapa ampliat requereix del plugin de Macromedia Flash, si no pot veure la imatge ampliable, descarregui el
Flash Player.

<img src="museus_ct.gif" width=550 height=375 usemap="#biblio_ct" border=0>
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Nota: pel que fa a les "col.leccions", nomès es remarquen les que tenen més de 10.000 visitants.
[ veure relació completa dels visitants dels museus ]
[ veure relació completa dels visitants de les col·leccions ]
 

Visitants de les col·leccions obertes al públic, 1999

Municipi

Col.lecció

1999

1998

Arenys de Mar

M. Mollfulleda de Minerologia

9.007

8.448

Canet de Mar

Casa M. Lluís Domènech i Montaner

s.i.

s.i

Canet de Mar

M. Arxiu Parroquial

s.i.

s.i.

Castellterçol

Casa M. Prat de la Riba

1.711

2.676

Cerdanyola del Vallès

M. de Cerdanyola

6.956

s.i.

Collbató

M. Coses del Poble

s.i.

s.i.

Cornellà de Llobregat

M. Palau Mercader

s.i.

s.i.

Cubelles

Hall Charlie Rivel

s.i.

1.258

Garriga, la

M. Biblioteca Fundació Maurí

s.i.

s.i.

Llinars del Vallès

M. Monogràfic del Castell de Llinars

333

449

Llinars del Vallès

M. Municipal Joan Pla i Gras

s.i.

s.i.

Masnou, el

M. de les Mines del Masnou

s.i.

s.i.

Molins de Rei

M. Municipal

7.863

3.815

Mollet del Vallès

M. Municipal Joan Abelló

s.i.

s.i.

Montcada i Reixac

M. les Maleses

5.526

5.266

Palafolls

M. Etnològic de Palafolls. Molí d’en Puigvert

s.i.

s.i.

Palau de Plegamans

M. Parroquial Palau-solità

s.i.

s.i.

Pineda de Mar

Fundació Tharrats d’Art Gràfic

s.i.

s.i.

Rubí

Castell de Rubí. Ecomuseu Urbà

s.i.

11.233

Sant Andreu de la Barca

Col.lecció de Sant Andreu de la Barca

s.i.

s.i.

Sant Andreu de Llavaneres

M. Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres

731

s.i.

Sant Climent de Llobregat

M. d’Eines del Pagès

s.i.

s.i.

Sant Feliu de Codines

M. Municipal Can Xifreda

s.i.

s.i

Sant Pol de Mar

M. de Sant Pol de Mar

s.i.

s.i.

Sant Sadurní d’Anoia

M. de la Casa Codorniu

153.991

s.i.

Sant Vicenç de Montalt

M. del Pessebre

34.610

31.412

Santa Maria de Palautordera

M. Comajuan

s.i.

3.500

Santa Perpètua de Mogoda

M. Municipal

3.996

347

Valldoreix. Sant Cugat

M. de Valldoreix

s.i.

465

Vilafranca del Penedès

M. de Vilafranca. M. del Vi

18.042

12.230

Vilanova i la Geltrú

M. de Curiositats Marineres

11.478

11.940

Vilanova i la Geltrú

Masia M. Can Cabanyes

s.i.

1.857

Vilassar de Dalt

Cau del Cargol. M. de Malacologia

1.825

1.698

Vilassar de Dalt

M. Municipal

4.893

5.639

Vilassar de Mar

M. Enric Monjo

s.i.

S.i.

TOTAL 260.962 102.233
TOTAL BARCELONA CIUTAT 4.017.189   3.339.174
TOTAL CATALUNYA 5.436.542 4.561.562
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.


Funcions i espectadors de teatre, música i dansa, 1999
(municipis de més de 5.000 habitants)
Municipi Funcions Entrades venudes Invitacions Espectadors

Arenys de Mar

15

2.300

2.418

4.178

Arenys de Munt

8

501

217

718

Argentona

14

2.415

569

2.984

Badalona

49

9.879

2.233

12.112

Barberà del Vallès

13

1.513

535

2.048

Canovelles

14

460

111

571

Cardedeu

5

677

47

724

Castellar del Vallès

16

2.858

128

2.986

Castelldefels

12

1.661

351

2.012

Cerdanyola del Vallès

7

1.490

1.000

2.490

Cornellà de Llobregat

21

4.273

1.934

6.207

Franqueses del Vallès, les

22

1.030

741

1.771

Garriga, la

2

79

25

104

Gavà

14

2.799

2.340

5.139

Granollers

74

6.609

985

7.594

Hospitalet de Llobregat, l’

131

12.043

11.222

23.265

Lliçà d’Amunt

2

174

17

191

Martorell

11

1.197

56

1.253

Matadepera

18

980

591

1.571

Mataró

41

8.757

1.331

10.088

Molins de Rei

5

784

76

860

Mollet del Vallès

17

1.186

527

1.713

Montcada i Reixac

26

1.773

281

2.054

Olesa de Montserrat

5

2.302

196

2.498

Palau de Plegamans

18

1.351

363

1.714

Parets del Vallès

19

2.133

364

2.497

Prat de Llobregat, el

25

2.739

1.729

4.468

Premià de Dalt

14

1.252

351

1.603

Premià de Mar

2

0

95

95

Ripollet

27

1.997

1.169

3.166

Rubí

21

2.860

485

3.345

Sabadell

112

20.915

6.127

27.042

Sant Andreu de la Barca

9

699

44

743

Sant Boi de Llobregat

10

1.395

275

1.670

Sant Celoni

11

1.681

945

2.626

Sant Cugat del Vallès

58

23.116

1.995

25.111

Sant Feliu de Llobregat

10

800

136

936

Sant Joan Despí

5

971

165

1.136

Sant Pere de Ribes

1

137

23

160

Santa Coloma de Gramenet

30

5.838

2.379

8.217

Santa Perpètua de Mogoda

8

434

25

459

Sitges

5

2.455

290

2.745

Terrassa

73

3.352

2.422

5.774

Tiana

7

420

173

593

Tordera

6

1.188

37

1.225

Viladecans

25

2.013

601

2.614

Vilafranca del Penedès

24

4.649

399

5.048

Vilanova i la Geltrú

37

7.826

1.218

8.504

TOTAL 1.099 157.961 48.661 206.622
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona

Espectadors de teatre, música i dansa de la regió metropolitana de Barcelona, 1999
Per municipis de més de 5.000 habitants
Per visualitzar aquest mapa ampliat: click amb el botó dret del ratolí sobre el mapa i seleccioni "aumentar o zoom".
La visualització del mapa ampliat requereix del plugin de Macromedia Flash, si no pot veure la imatge ampliable, descarregui el
Flash Player.

<img src="espectadors_ct.gif" width=550 height=375 usemap="#biblio_ct" border=0>
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.
[ veure relació completa ]