english







portada de BMM
correu
arxiu

 

La política cultural en la construcció de l'espai metropolita

Els equipaments culturals

La regió metropolitana en l'economia del coneixement

Cultura i educació: les tendències que s'apunten

Heteròpolis. Diversitat urbana i polítiques culturals

Com afectarà Internet els mercats culturals?


 
 

Text: JOAN TRULLEN
Comissionat de l'Alcaldia per a l'avaluaciˇ
i diagnosi econ˛mica i territorial del projecte
Barcelona Ciutat del Coneixement

La regiˇ metropolitana
en l'economia del coneixement


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'economia a finals del segle XX està experimentant transformacions radicals en tot el planeta. La irrupció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, la intensificació dels processos d'internacionalització i el desplegament d'una nova trajectòria tecnològica basada en la flexibilitat productiva estan transformant algunes peces centrals sobre les quals es fonamentava el model de creixement econòmic.
Pel que fa a les relacions entre aquests processos econòmics i el territori, sobresurt una idea fonamental: el guany de protagonisme econòmic de determinades metròpolis mundials. Podem dir que així com durant els anys setanta i vuitanta la ciutat mitjana va ésser la gran protagonista dels processos econòmics de caràcter endogen, la metròpoli esdevé des d'aleshores el centre d'atenció econòmica en la nova economia globalitzada.
L'extensió dels mercats provoca, per una banda, un accelerat procés d'integració d'empreses en grans conglomerats, tant en el món estrictament industrial (fenomen ben estudiat amb anterioritat) com en àmbits terciaris (telecomunicacions, transports, entre d'altres). Però, per altra banda, s'intensifiquen els avantatges relacionats amb la dimensió urbana, el que des de l'economia urbana es proposa identificar amb el concepte d'economies d'aglomeració. El fet d'estar localitzada l'activitat en una gran metròpoli constitueix una font d'avantatge creixent.
Faré referència en aquesta nota a com aquests processos estan afectant la metròpoli de Barcelona, i com s'està responent a aquests nous grans reptes.

El vell i el nou Poblenou es donen cita al carrer Ramon Turrˇ.

   


Des de la segona meitat de 1994 Barcelona i l'àrea metropolitana estan assistint a un intens procés de creixement econòmic i d'extensió territorial del que cal considerar espai significatiu de relacions econòmiques, la regió metropolitana.
La diagnosi, molt sintèticament, és clara: Barcelona està experimentant un procés de creixement econòmic i territorial molt agut. Els problemes no són d'envelliment, sinó de creixement: Barcelona està fent una gran estirada, com la que s'experimenta en el trànsit de la infància a l'adolescència.
L'economia de Barcelona és avui una de les economies urbanes més importants de l'Europa comunitària, la cinquena per la seva capacitat exportadora i la sisena pel volum de població. Hem passat en menys de quinze anys de ser una de les ciutats amb una taxa d'atur més alta d'Europa a uns nivells d'atur que estan a un terç dels inicials i dins la mitjana europea. Subsisteixen problemes econòmics i socials molt intensos, entre els quals sobresurt una taxa d'activitat i d'ocupació encara no prou alta, i fenòmens incipients però significatius de segregació espacial i social. Però Barcelona és avui un referent mundial pel seu urbanisme i per les seves institucions econòmiques i socials que provoquen una mescla creativa de direcció pública i d'iniciativa privada. Sobre aquesta base d'èxit del model Barcelona, s'afronta ara un nou gran repte.
Es tracta de respondre al nou repte exterior d'increment de la competència sobre una doble base: enfortir les economies basades en el coneixement econòmic i intensificar les economies d'aglomeració.


Una estratègia basada en el coneixement

Cal advertir, en primer lloc, que l'economia del coneixement no es pot reduir a l'economia que utilitza intensivament les noves tecnologies de la informació i les comunicacions. El coneixement és el nou factor de producció. En un món en què els costos de disposar d'informació tendeixen a disminuir de manera molt intensa, el que serà rellevant no és tant disposar d'informació com disposar de les condicions empresarials, institucionals i socials per saber transformar la informació en coneixement. El saber fer és molt més important que la informació sobre el que cal fer; el saber fer localitzat en un determinat entorn és molt més important que el saber fer genèric, aespacial o aïllat, al marge de la ciutat.

Habitatges del carrer Forn de la Fonda , al barri de Santa Caterina (Ciutat Vella).

© Eva Guillamet  


Creixen en importància factors com l'educació en la mesura en què s'abarateix el saber codificat. Disminueix el pes del capital dins la producció, i guanya importància el lloc on es produeix, allò que els economistes denominem "externalitats territorials".
Transformar informació en coneixement és la clau per superar amb èxit els reptes d'una economia globalitzada. I no podem reduir el coneixement en el saber científic i tècnic, per molt important que aquest sigui, i ho és, per al creixement econòmic. La creativitat i la cohesió social són característiques de la ciutat del coneixement. La projecció d'allò més positiu de la personalitat exigeix unes condicions urbanes i socials favorables. L'entorn urbà ofereix cada cop més avantatges per al desplegament de la pròpia personalitat i per al desenvolupament del potencial de les empreses. La fertilització creuada d'idees entre sectors és pròpia de la ciutat, i s'amplifica en la gran metròpoli. La disposició d'equipaments i de serveis s'obté en la gran ciutat en major mesura que en la ciutat petita o en les poblacions aïllades; la creixent especialització típica de les grans metròpolis permet disposar de serveis superiors en major mesura, i amb menors costos que en medis rurals o de menor dimensió poblacional.

Entrada al carrer Forn de la Fonda des de la plaša Sant Cugat, al barri de Santa Caterina (Ciutat Vella)..

© Eva Guillamet  


Barcelona afronta els reptes de l'economia globalitzada, de l'increment de la competència entre espais urbans a escala planetària que exacerbarà Internet, sobre una base tecnològica intermèdia, però sobre bases de dimensió urbana, de creativitat personal i de cohesió social força significatives. És a dir, al costat de les economies basades en l'ús intensiu i creixent de coneixement hi ha economies derivades del mateix fenomen urbà, les economies d'aglomeració. I aquestes s'han intensificat en els darrers anys.
Efectivament, Barcelona ha experimentat en els darrers anys un creixement espectacular de la seva dimensió urbana, però no sobre la base de l'increment de població del municipi central, sinó de l'extensió del seu mercat de treball cap a les poblacions i ciutats veïnes. La Barcelona metropolitana comprèn avui una població d'uns 4,3 milions d'habitants, i un mercat de treball que avui supera els dos milions d'actius ocupats, gairebé mig milió més que fa sis anys.
Es tracta d'una metròpoli molt especial: disposa d'una gran ciutat central, però també d'una xarxa molt interessant de ciutats metropolitanes dotades de les seves especificitats productives i de les seves pròpies dinàmiques socials. És una metròpoli polinuclear diversificada en el seu conjunt, però amb una dimensió prou gran per generar serveis i activitats creixentment especialitzades. També el municipi central s'ha d'especialitzar.
La naturalesa de les economies d'aglomeració és en el conjunt de la metròpoli de Barcelona molt especial. Per una banda, hi ha les directament associades a la dimensió urbana. Es coneixen amb el nom d'economies d'urbanització, i afecten el conjunt d'agents i d'activitats, independentment del sector en què produeixin. Són, per exemple, les economies que provenen de disposar de grans infraestructures de transports i de comunicacions, com un gran aeroport intercontinental.
Per una altra banda, hi ha les economies específiques denominades de localització, que afecten determinats sectors pel fet d'estar localitzats en determinades ciutats. Són, per exemple, les que han tingut tradicionalment les empreses tèxtils localitzades a Mataró, Sabadell o Terrassa.

Imatge de Diagonal Mar (Poblenou).

© Eva Guillamet  


Finalment, hi ha un tercer grup d'externalitats derivat de l'existència de xarxes urbanes, de relacions establertes entre ciutats que comparteixen serveis o que aconsegueixen incrementar la seva productivitat per relacions de sinergia o de complementarietat. Granollers fa xarxa amb les ciutats del seu entorn.
El model que s'està configurant és el d'una metròpoli polinuclear diversificada en el seu conjunt, però especialitzada en les diferents ciutats que la componen.
El paper del municipi central és en aquest context diferent del que tenia en l'anterior etapa. Ja no es tracta de produir al municipi de Barcelona la major part dels béns, i de localitzar-hi la major part dels llocs de treball. Ha d'actuar de prestador de serveis avançats al conjunt de ciutats i municipis que componen la regió.
Per una altra banda, i pel que fa a un dels components de l'economia del coneixement, l'educació, aquesta metròpoli està també evolucionant molt favorablement.

Imatge de Diagonal Mar (Poblenou).

© Eva Guillamet  


Efectivament, la mitjana de l'estoc d'educació acumulat pels ciutadans de Barcelona és encara un trenta per cent inferior de la mitjana europea, però la formació acumulada per la generació que s'incorpora avui al mercat de treball és similar, si no superior, a bona part dels països més avançats. Les despeses de recerca i desenvolupament són aproximadament la meitat del que correspon a una ciutat amb el nivell de competitivitat internacional com Barcelona, però concentren el gros de les despeses en innovació del conjunt de l'economia espanyola. L'avenç de les exportacions de béns d'intensitat tecnològica alta i mitjana alta de la darrera dècada ha estat molt important, millorant la taxa de cobertura d'aquestes en aquest segment, i desplaçant cap a l'exterior activitats i productes de baixa intensitat tecnològica.
Barcelona és identificada internacionalment com una ciutat avançada en activitats artístiques o de disseny que impliquen elevades dosis de creativitat. El desplaçament cap a Barcelona d'activitats relacionades amb el desenvolupament de productes ha afectat sectors tan emblemàtics com l'electrònica i el disseny d'automòbils.
Barcelona s'ha de saber dotar dels mitjans infraestructurals i infoestructurals necessaris per al desplegament de la nova activitat econòmica. Aquestes són condicions necessàries però no suficients per endegar aquest nou projecte. Caldrà identificar precisament les condicions per potenciar el coneixement com a factor essencial en la nova economia.

Empresa de produccions audiovisuals instal.lada al Poblenou.

© Eva Guillamet  


Per impulsar des d'una autoritat municipal activitats i processos densos en coneixement cal potenciar precisament les externalitats de naturalesa territorial-urbana, és a dir, ajudar a generar economies d'aglomeració que, en el nou entorn competitiu, ajudin a fer créixer dinàmicament la productivitat dels agents que hi viuen i hi treballen. El nou entorn mundial està dominat per l'existència de molt significats processos de producció de béns i de serveis dotats de rendiments creixents a escala, que porten a la integració en grans grups empresarials no només d'importants activitats industrials com l'electrònica o la producció de vehicles, sinó també de la producció de serveis com les comunicacions, la banca o la informàtica.
Com lluitar en el nou entorn competitiu sense grans grups empresarials autòctons? Naturalment la primera resposta està a constituir-los, cosa que naturalment supera l'àmbit competencial municipal. Però la resposta que dóna la nova economia urbana i les noves teories sobre el creixement endogen situen les ciutats i en general els factors locacionals com a crucials per al desplegament de diferents estratègies competitives.
Convé dotar la ciutat de condicions infraestructurals adients. És a dir, convé incrementar les infraestructures de transport i de comunicacions fins a un nivell que permeti eixamplar l'escala de la seva producció per facilitar la competitivitat del conjunt d'agents que hi produeixen; com deia, un aeroport intercontinental representa una font d'avantatges per a les empreses i treballadors de Barcelona, independentment del sector en què produeixin, com el desplegament de xarxes de comunicacions incrementa la productivitat del conjunt dels seus agents.
Però una estratègia urbana ha de preveure també l'especialització de l'espai central de la metròpoli i dels nuclis centrals de les ciutats que configuren la xarxa metropolitana (Mataró, Sabadell, Terrassa, entre d'altres) en activitats denses en coneixements, que suposin la presència d'una proporció de treball especialitzat sobre el treball no especialitzat cada cop més gran i no necessàriament concentrat a l'entorn d'un determinat sector.

Carrer del barri de Poblenou.

© Eva Guillamet  


En aquesta direcció va la proposta de substitució de la vella estratègia de potenciar la presència en el municipi central de la metròpoli d'activitats industrials manufactureres poc denses en treball (i menys denses en treball qualificat) per una nova estratègia que faciliti la presència d'activitats denses en treball i denses en ocupació.
En aquest sentit, ha estat molt significativa la proposta de modificació del planejament d'una de les àrees, el Poble Nou, que estava subjecta a regulacions que facilitaven la producció de béns industrials poc densos en coneixement com eren, en general, les activitats classificades sota la rúbrica 22@ del Pla General Metropolità.
La modificació de les àrees industrials del Poble Nou afecta unes 115 illes de l'Eixample i es fonamenta en un principi nou: facilitar la presència no de determinats sectors industrials definits per la naturalesa dels béns produïts, sinó de determinades activitats productives siguin o no industrials definides per la forma de produir, en sintonia amb la nova diagnosi. Allò que és important és que les activitats siguin denses en coneixement, denses en ocupació i que utilitzin intensivament les noves tecnologies de la informació i de la comunicació.
Es pretén que Barcelona concentri en un termini d'uns deu anys uns cent mil nous llocs de treball relacionats amb el coneixement. El Poble Nou serà el nou districte d'activitats, definides, doncs, no pel sector en el qual operen, sinó per la forma en què operen, bé siguin activitats industrials, bé siguin terciàries.

Una empresa d'arts grÓfiques,a Poblenou.

© Eva Guillamet  


Es tracta d'una estratègia econòmica i urbanística, que integra objectius econòmics d'impuls de les noves activitats amb objectius urbanístics de transformació d'una de les zones més deteriorades de la ciutat.
Els instruments que es posen a l'abast de l'operació són tant els estrictament urbanístics com els de gestió. Es pretén facilitar el desenvolupament d'aquestes activitats d'una manera endògena, però també d'atreure'n de fora, especialment cercant la presència dels centres tecnològics de les grans empreses espanyoles a Barcelona, en un nou entorn urbà molt ben dotat d'equipaments i perfectament comunicat amb la xarxa de ciutats de Catalunya i el sistema urbà d'Espanya i d'Europa, gràcies a les noves infraestructures de transport ferroviàries i aeroportuàries. Les activitats que demostrin una especial intensitat en coneixements mereixeran una edificabilitat més intensa (22@) respecte a les activitats més generals (o activitats @).
Addicionalment, el Projecte Ciutat del Coneixement està avançant en la definició d'una nova estratègia urbana que ha de facilitar la generació, transmissió i actualització de coneixements al màxim de població possible. La constitució d'una nova polaritat cientificotècnica a l'extrem oposat del que avui s'ha consolidat a ponent de la ciutat (que integra el campus universitari de la UPC i la Universitat de Barcelona), ha de donar lloc a una gran zona científica i tècnica liderada per la UAB (Campus de Llevant) i la UPF (Campus biomèdic) a llevant de la ciutat, a tocar del mar i al costat del Fòrum de les Cultures del 2004.
També ciutats com Mataró, Terrassa i Sabadell estan endegant polítiques específiques encaminades cap a la potenciació de les activitats denses en coneixement, tot incloent-hi activitats de formació, recerca i desenvolupament.

FÓbrica de refrescos al Poblenou.

© Eva Guillamet  


De la mateixa manera que a Barcelona el projecte de monumentalització de la perifèria i posterior comunicació per rondes de la perifèria van impulsar l'extensió de les condicions de vida al conjunt de la ciutat, les noves implantacions universitàries públiques pretenen mitjançant ambdues polaritats estendre les condicions de formació i de recerca al màxim d'espais urbans en l'interior de la metròpoli.
L'extensió de l'estratègia de ciutat del coneixement a tota la metròpoli exigeix de dotar-se de mecanismes de coordinació, per reforçar sinergies i evitar duplicacions.