Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) configuren els mercats de maneres distintes a les que fins ara coneixíem. Les cadenes de valor s'alteren i els clients prenen més poder, a través de capacitats de negociació i decisió més grans. La producció i el consum cultural no queden exclosos d'aquest nou escenari. Per als generadors de propostes culturals, les TIC són una nova eina de creativitat, de recerca, a la vegada que un nou canal de difusió. Per als consumidors culturals, el panorama de les TIC amplia gairebé infinitament l'oferta, i els permet, ja en alguns casos, incorporar-se més activament en el mateix procés de creació cultural.

	Pāgina web de Carcassona, on es proposa una visita virtual a la monumental ciutat francesa.
© Eva Guillamet

S'ha de veure fins a quin punt el procés de desintermediació que en altres sectors es va perfilant entre productors i clients afectarà el sector cultural. Les formes de connexió entre el creador i el públic podran ser més directes (qui impedirà al poeta editar els seus versos a la xarxa? O al músic les seves composicions, o al pintor la seva obra?) i més universals. Sens dubte, el paper dels editors culturals continuarà essent clau per a la projecció de la peça literària, artística o audiovisual. Progressivament, el nou llenguatge multimèdia evolucionarà i no apareixerà com una superposició de llenguatges i cultures anteriors, sinó que esdevindrà, senzillament, l'eix de la nova expressió cultural.
Vivim només l'inici de l'expressió multimèdia. La majoria de les aplicacions a les quals accedim produeixen la sensació que són en la seva fase més inicial. Consultem una pàgina d'història d'una ciutat i, amb poques excepcions, tenim només cronologies convencionals amb alguna fotografia i algun hipertext. La combinació entre dades, fotografia, cartografia i tot tipus d'audiovisual acostuma a estar en una fase de desenvolupament discret. Aspirem a fer la visita virtual a algun museu català i en la majoria de casos ens limiten a un petit text amb la composició de les col.leccions (lluny de les ofertes bàsiques com les que fan el Prado o la Galleria degli Uffizzi per conèixer els autors i obres fonamentals de les respectives pinacoteques) i a unes quantes recomanacions pràctiques. Tot i ser incipient, hom s'adona fàcilment de les extraordinàries possibilitats de complementar les formes habituals de consum cultural amb els nous valors afegits que pot aportar Internet (començar a veure una obra abans de presenciar-la i continuar-la comentant amb els autors o espectadors amb posterioritat, crear co-laboratoris creatius com a espais per a la confluència d'expressions), així com de la possibilitat de potenciar formes de projecció de cultures independents. La cultura disposa d'un camp extraordinari a Internet que ha generat ja nous espais de llibertat, ha creat noves comunitats virtuals a l'entorn d'interessos compartits per una tendència, un artista, un escriptor, una obra, i ha aportat nous plantejaments del procés creatiu alliberats del factor de simultaneïtat.

	Pāgina web del British Museum de Londres.
© Eva Guillamet

Com sempre, Internet és canal i és contingut per a la cultura. Serveix perquè una persona de Linyola expressi artísticament les seves inquietuds a la xarxa i aquestes el portin a entrar en contacte amb una persona que estigui a Austràlia o amb una altra que estigui a Juneda, ben a prop. Internet obre la cultura més enllà de les fronteres comunitàries, i al mateix temps pot esdevenir eix vertebrador de la comunitat. Serveix perquè qualsevol persona estableixi contacte amb allò que considera els temples sagrats convencionals de la seva fal.lera cultural amb més informació i capacitat de diàleg de la que mai havia tingut.

Internet i el mercat cultural metropolità
Internet serveix també com a canal per gestionar millor el consum cultural a través de totes les formes de ticketing, que permetran reservar i adquirir localitats per als espectacles culturals amb extraordinària facilitat des del telèfon mòbil, per exemple. Internet, amb un sistema de portals de referència accessibles des de servidors convencionals o des de wap, hauria de permetre gestionar millor les ofertes culturals de les ciutats reals. La ciutat real, pel que fa al consum cultural a Barcelona, ja no és de cap manera la ciutat estricta: és una regió metropolitana que s'estén dinàmicament. Ens calen webs que ofereixin un panorama pou representatiu del mercat real que permet a un client cultural anar al cine al Verdi, escoltar jazz a la Cava de Terrassa, veure una obra de Teatre a Mataró, visitar una exposició al Casal Pere Quart de Sabadell o assistir a un festival en el Pavelló Olímpic de Badalona. Internet ha de servir per enriquir i potenciar el mercat cultural, senzillament posant al nostre abast una manera millor de gestionar els mercats culturals, tant els pròxims com els allunyats. Un ràpid repàs a les webs culturals que pretenen començar a integrar aquests mercats i una visita a les webs de museus i entitats de referència permeten concloure fàcilment que ens queda molt de camí per recórrer pel que fa als recursos culturals a la xarxa. Igualment, i malgrat els passos ja realitzats en el camp de la contractació en xarxa per diferents ciutats a Barcelona, sembla que les possibilitats de dinamitzar el mercat cultural entre proveïdors d'oferta i administració són encara importants.

	Pāgina web del MOMA de Nova York.
© Eva Guillamet

La regió metropolitana de Barcelona està formada per una xarxa de ciutats mitjanes que li donen un policentrisme especialment evident en algunes especialitzacions econòmiques i una xarxa d'oferta cultural. Aquesta diversitat dóna un caràcter peculiar a la regió metropolitana de Barcelona i ofereix una estructura natural en xarxa que pot perfeccionar-se notablement com a mercat cultural a Internet. Una bona iniciativa de les polítiques públiques seria construir potents aglutinadors virtuals que fomentessin un mercat més biunívoc de la realitat cultural metropolitana, incrementant els fluxos cap a Barcelona, però també de la ciutat central cap a les ciutats que componen la diversitat metropolitana.
En general, podem considerar que estem en una fase de presència visual molt inicial de la cultura catalana a la xarxa, amb unes ofertes que, més enllà de les informacions de referència, ofereixen pocs serveis i un baix nivell d'interactivitat al consumidor cultural. Insistim: l'ús multimèdia avançat és poc desenvolupat.

Crear en entorns d'infinita informació
Un dels grans canvis que ens permeten les tecnologies de la informació i la comunicació és l'ús d'uns contingents d'informació que mai no havíem sospitat. Acostumar-nos a moure'ns en volums d'informació extraordinaris serà clau per desenvolupar les nostres habilitats a la xarxa. La producció cultural i el consum se situen en un nou entorn. Per a l'historiador, per exemple, no és el mateix desplaçar-se a l'hemeroteca de la seva ciutat per estudiar la història local que tenir a la seva disposició tots els periòdics de la dita hemeroteca des de la xarxa (i que els tinguin els altres historiadors) i tenir accés als periòdics de les altres ciutats i capturar les informacions significatives per al seu treball a través de sistemes intel.ligents de cerca. Per al melòman, cada cop és més a prop la possibilitat d'accedir en xarxa i en condicions de qualitat a qualsevol peça musical enregistrada arreu en algun moment.
Avui, les biblioteques ens permeten ja connexions virtuals que ens localitzen els llibres a la biblioteca de costat de casa o a la biblioteca de la Universitat de Harvard; l'únic que cal és concretar un sistema logístic que permeti la seva mobilitat física o que ofereixi els continguts a través de la mateixa xarxa. Una part important de l'activitat cultural es basava en les habilitats de la cerca. Actualment, la creativitat, la capacitat de reflexió sobre grans quantitats d'informació, esdevenen, junt amb l'ús del multimèdia avançat com a forma d'expressió, els renovats puntals de la producció cultural.

	Pāgina web del Festival Grec 2000, feta per l'Ajuntament de Barcelona.
© Eva Guillamet

Imaginar que Internet transformarà les formes de la cultura és subestimar la capacitat de les expressions tradicionals. Imaginar que la societat de la informació no tindrà un impacte decisiu és no entendre els canvis que ens envolten. Senzillament, un nou canal i unes potencialitats extraordinàries d'informació i de comunicació s'afegiran als mercats culturals que avui coneixem, un canal prou fort per alterar les regles del mercat cultural que coneixem. Les formes de la cultura oral romandran igual que la ràdio ha sobreviscut a la televisió i que el llibre convencional sobreviurà a la pantalla. El més important és aprofitar aquesta oportunitat per enfortir mercats culturals com el català, per resituar els intermediaris que no aporten valor, per donar més autonomia als ciutadans com a productors i com a consumidors de cultura.
Cal no oblidar que, a les nostres ciutats, la cultura serà una peça clau en l'escenari permanent, global i local, en el qual el joc d'identitats individuals i comunitàries es desenvoluparà.