english


portada

B.MM, 15 ANYS



portada de BMM
correu
arxiu

Una biblioteca
de cultura urbana

 

Han estat quinze anys fent cultura de ciutat. I recollint la història de la ciutat que s'estava creant dia a dia. Barcelona. Metròpolis Mediterrània va veure la llum el 1985, quan a l'horitzó barceloní bullia l'efervescència de la cita olímpica i Barcelona es preparava per transformar-se, amb la legítima ambició d'esdevenir una de les capitals del Sud d'Europa. Les pàgines d'aquesta revista han estat un aparador de tot el que ha passat a la nostra ciutat des de llavors: les iniciatives, els projectes, els debats, la producció cultural i artística, el patrimoni i la història, els creadors, l'urbanisme i l'arquitectura, el món de la comunicació... B.MM ha servit d'eina de consulta d'innombrables tesis doctorals, ha estat sol.licitada per biblioteques d'universitats europees i nord-americanes i ha consolidat un nom, un segell de qualitat, en el reduït univers de publicacions culturals catalanes. Al llarg de la seva trajectòria, la revista ha rebut dos premis del Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, i va obtenir un dels guardons atorgats per l'Institut del Cinema Català amb motiu del centenari del cinema. Avui, B.MM enceta una nova etapa, renovant-se un altre cop per respondre a unes exigències de comunicació del període que vivim.

La revista va ser impulsada per una administració, amb una voluntat expressa de servei públic i per cobrir un camp que la iniciativa privada no omplia. Ara, els més de cinquanta números de B.MM publicats constitueixen un fons de consulta de gran utilitat sobre Barcelona, disponible també a través d'Internet (www.publicacions.bcn.es)

PROTAGONISTA: BARCELONA

B.MM és una publicació de referència quan es tracta de parlar sobre Barcelona. La revista va néixer amb vocació urbana, amb vocació d'abraçar i promoure una cultura de ciutat. Per a aquesta tasca hem comptat amb la col.laboració dels especialistes més destacats. Oriol Bohigas, Juli Capella, Maria Aurèlia Capmany, Lluís Permanyer, Daniel Giralt-Miracle, Josep M. Carandell, Àlex Broch, Jaume Vidal o Enric Franch han estat alguns dels col.laboradors habituals de la revista, on també han signat noms del prestigi de José Luis Guarner, Jack Lang, José Martí Gómez, Salvador Pániker, Sempronio, Joan Brossa, Norman Foster, Manuel Vázquez Montal-bán, Nèstor Luján, Paco Candel, Carme Riera, Feliu Formosa, Romà Gubern, Joan Hernández Pijuan, Perico Pastor, Enric Miralles, Josep Ramoneda, Esther Tusquets, Félix de Azua... Una nòmina, en fi, de més de 550 col.laboradors només a la primera etapa.

Portada del número 38 de B.MM, el "Quadern Central" de la qual estava dedicat a Josep Pla i Barcelona

 

La vocació de ser una revista de ciutat i per a la ciutat s'ha anat materialitzant en un seguit de seccions, que han donat especificitat a B.MM enfront d'altres productes. Caldria destacar algunes de les més significatives. En primer lloc, el "Quadern Central", d'esment obligatori en parlar de B.MM. Aquest dossier ben bé podria definir-se com una enciclopèdia sobre Barcelona, que ha recollit i posat al dia, de manera exhaustiva, temes d'interès relacionats amb l'actualitat o amb la nostra història. La sèrie es va iniciar amb la rehabilitació de Ciutat Vella -que hem seguit a través de tres "Quaderns"-, i inclou dossiers dedicats al modernisme, el cinema, el teatre, la literatura, el disseny gràfic, el vídeo, la música, el Parc de Collserola, l'Exposició del 1888, els mitjans de comunicació, la universitat i, ja a la segona etapa, les biblioteques, la Mercè, les col.leccions del MNAC, el disseny, la Torre de Collserola, la Boqueria, la Biblioteca Arús, l'arquitectura barcelonina a l'estranger, la Barcelona del 1898 o els nous escenaris urbans del 2004. Des d'aquesta secció s'ha fet també un seguiment continu i detallat de la gran transformació urbanística realitzada a Barcelona a l'empara dels Jocs Olímpics, amb l'impuls dels quals precisament va aparèixer. El "Quadern Central" ha esdevingut un document de consulta de primer ordre tant al món universitari com per als investigadors i autors que fan treballs sobre la nostra ciutat, com és el cas de Robert Hugues, que el va utilitzar per escriure el seu aplaudit llibre Barcelona.

La fotografia ha estat present a la nostra trajectòria des del començament. Quan B.MM va aparèixer, era la gran oblidada de les publicacions especialitzades. La revista va apostar per una secció fixa sobre aquesta disciplina, que es va inaugurar en el número 2 amb fotografies del mestre Francesc Català-Roca i va continuar a la segona etapa sota el nom de "Barcelona Plató". Des de llavors hem mostrat la visió personal de Barcelona de 45 fotògrafs, entre ells Colita, Manuel Esclusa, Xavier Miserachs, Joan Fontcuberta, José Maria Alguersuari, Ferran Freixa, Anna Boyé, Maria Espeus, Kim Manresa, Toni Catany i Joan Colom.

Una altra recreació de Barcelona la va oferir "La Ciutat Literària". Aquesta secció, que va aconseguir un ampli ressò, recollia els testimonis sobre Barcelona de grans figures de la literatura universal (Genet, Bataille, Pieyre de Mandiargues, George Orwell, Italo Calvino, André Malraux...) que van passar per la ciutat. A la segona etapa, es va transformar en "Turisme Interior", una descripció dels barris barcelonins a càrrec d'escriptors catalans. Mercedes Abad, Isabel-Clara Simó, Vicenç Altaió, Jaume Fuster, Maria Antònia Oliver, Andreu Martín, Avel.lí Artís-Gener, Núria Amat i Marcos Ordóñez figuren entre els 25 autors que han participat en aquesta sèrie.

Portada corresponent al número 50
El número 54 -el primer de 2001- inaugurarà la tercera etapa de la revista

 

De la primera etapa, cal recordar altres seccions significatives, la de "Les Millors Peces dels Museus de Barcelona", per exemple. Número rere número, s'ha cedit el protagonisme a les peces més valuoses de les col.leccions museístiques de la ciutat, situades en el seu context històric i artístic. Ha estat una mena de guia personalitzada dels nostres museus, que ha continuat al llarg de la segona etapa. "Patrimoni" i "Empreses: Tradició i Avantguarda" van ser també petits inventaris que van recollir, com el seu nom indica, el llegat patrimonial barceloní -de la Casa Amatller a l'Hospital de la Santa Creu, del Taller Masriera a l'Hotel España- i la tradició empresarial urbana, representada per companyies centenàries. Finalment, la secció "Còmic" és una altra mostra del lloc destacat que B.MM ha reservat als creadors que treballen a la ciutat. Aquesta secció va revisar l'obra d'autors com ara Gallardo, Montesol, Javier Mariscal, Max, Josep Escobar, Ibáñez o Vázquez.

A la segona etapa de la revista, inaugurada amb el número 25, ara fa cinc anys, es va reduir el nombre de pàgines i es va modernitzar el disseny per fer un model més centrat en el debat. Era un moment en què la ciutat reflexionava sobre la seva situació i perspectives després de la ressaca olímpica, mentre ultimava les seves grans infraestructures culturals. La publicació estrenava seccions, incorporava entrevistes i s'obria més a les opinions i l'intercanvi de parers. Entre les novetats, hi havia "UE: Nous Espais de Cultura", dedicada a centres culturals de tot Europa que s'han distingit per la seva originalitat i innovació; "Barcelona Plural", una sèrie sobre els immigrants residents a la ciutat; "Escenaris", que ens apropava a espais urbans singulars, o "Radiografies Culturals", una guia dels equipaments i serveis culturals de cada districte.

B.MM sempre ha prestat una atenció especial a tot allò relacionat amb el disseny, que amb els anys acabaria configurant un veritable segell made in Barcelona reconeixedor internacionalment. Conseqüència d'aquest interès han estat dues seccions fixes sobre aquest món, "Tribuna de Disseny" -amb la producció més significativa dels dissenyadors de la ciutat- i "Per Molts Anys", que recuperava els millors dissenys del segle.

LA TERCERA ÈPOCA

Una font de documentació, un instrument per a la reflexió i una plataforma de debat: el replantejament de la revista, la tercera època de la qual començarà amb el primer número del 2001, ha estat presidit per aquest tríptic. Es pretén que a les pàgines de B.MM l'anàlisi tingui més preponderància que fins ara; que la matèria o el fet substancial es valorin més, i que l'anecdòtic i efímer es redueixin, quan calgui, als mínims indispensables. Es vol fer una revista més per llegir que per mirar. Es potenciaran els dossiers centrals, que ocuparan una tercera part de la publicació, i l'edició regular de la revista es completarà amb dos números monogràfics cada any. La biblioteca de cultura urbana que ha volgut ser B.MM ha d'incorporar, doncs, noves seccions i matisos que esperem que puguin fer-la més interessant per a tothom, i que nous lectors i grups d'opinió la considerin, més enllà de l'actualitat i de qualsevol conjuntura ciutadana, un producte periodístic de consulta obligada.