english








portada de BMM
correu
arxiu

DOSSIER   


Els grans reptes
de la Barcelona del 2004

Després de la renovació olímpica de 1992, Barcelona es troba immersa en una transformació que afectarà a fons les seves infraestructures i la qualitat de vida d'alguns dels seus barris. En les pàgines següents s'expliquen de manera sintètica els grans reptes que els ciutadans veuran materialitzar-se en un futur immediat.

 




· Àrea Metropolitana
· Metro
· Metro lleuger
· Tren d'Alta Velocitat (TAV)
· Aeroport
· Port
· L'ampliació de la Fira
· Museus
· Biblioteques
· Cable
· Diagonal Mar
· Poblenou
· Ciutat del Coneixement
· 2004



Àrea metropolitana

L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha reivindicat en repetides ocasions els últims mesos la necessitat d'un govern supramunicipal que faci les funcions de la Corporació Metropolitana de Barcelona, extinta als anys vuitanta. Aquest ens tindria competències sobre 32 municipis i gestionaria una zona en la qual viuen més de tres milions de persones. El model que vol seguir la ciutat és el mateix que s'ha posat en marxa a Londres o el que ja funciona a Boston. La gestió conjunta d'aquesta gran zona es considera la millor fórmula per aconseguir un màxim rendiment de moltes de les infraestructures i serveis que són competència de l'Ajuntament i, en general, una major competitivitat de Barcelona.

Per a l'Ajuntament barceloní, no pot ser que qualsevol servei que superi l'àmbit municipal s'administri des d'un altre òrgan, com ara passa.

Un estudi de 35 experts dirigit pel biòleg Ramon Folch i l'urbanista Josep Antoni Acebillo aconsella la constitució del nou ens. La recomanació se sustenta en la necessitat de fer més sostenible el medi ambient del territori. Dues àrees directament beneficiades per la constitució de les noves estructures de govern serien la de la pol.lució i la de residus, especialment pel que fa a la recollida selectiva. Cal recordar que entre 1998 i 1999 va augmentar un 35% la recollida selectiva. Actualment, la problemàtica que aquesta brossa genera és comuna al conjunt de municipis, però la solució no té més remei que ser independent per a cada un d'ells.

En matèria de transport, els sindicats han reclamat una major aposta pel transport col.lectiu, que no sols tingui en compte la comunicació entre els nuclis històrics, sinó també amb les noves urbanitzacions i els barris perifèrics. L'àrea de Barcelona concentra el 85% del transport públic col.lectiu de Catalunya.

Un altre estudi, aquest del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma, conclou que la regió metropolitana de Barcelona, en sentit ampli, és la sisena d'Europa, i l'any 2001 arribarà fins a Lleida i Tarragona, i es plantarà a les portes de Girona. El territori comprèn 252 termes municipals i té una població de 4,4 milions d'habitants. Aquesta àrea aporta el 22% de les exportacions espanyoles.

El creixement equilibrat de l'àrea metropolitana ha de ser equilibrat. En els últims anys, la població de la regió s'ha mantingut, mentre que l'espai urbanitzat s'ha multiplicat per dos. Mentre que la Barcelona del 1992 tenia els seus límits a les Rondes, la del 2010 arribarà fins a Vilanova, Martorell, Sabadell i Mataró.

 


Metro

Les gairebé cent estacions de metro que hi ha Barcelona són insuficients per cobrir totes les necessitats diàries de desplaçament dels ciutadans. Per això es dóna un fort impuls a l'expansió de la xarxa. Per primera vegada, totes les administracions implicades hi estan d'acord. L'objectiu de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) és doblar el nombre de les estacions actuals.

La línia 9 unirà Badalona amb la Zona Franca i l'aeroport, en un recorregut de 19,2 quilòmetres que costarà 105.000 milions de pessetes. Les institucions catalanes pretenen que la Unió Europea assumeixi una part del cost de les obres, tal com ja va fer amb el metro de Madrid fins a Barajas. A més de la possible subvenció europea, l'Autoritat del Transport Metropolità estudia altres fórmules de finançament per a aquesta línia. A partir de 2004, quan entri en servei, la línia 9 donarà servei a uns 245.000 viatgers cada dia. La línia 9 està cridada a ser un dels principals sistemes de comunicació entre la futura estació del Tren d'Alta Velocitat a la Sagrera i l'aeroport. A més, s'ha previst que connecti amb la línia 2 a l'altura de la Zona Franca. La L-2 enllaçarà les dues instal.lacions de la Fira de Barcelona a Montjuïc i el polígon Pedrosa. D'aquesta manera, s'aconseguirà una correcta connexió entre l'aeroport, el centre de la ciutat i la futura estació de la Sagrera.

L'ampliació prevista de la xarxa del metro es començarà a visualitzar el 2001, quan
s'inauguri el tram de 2,5 quilòmetres de la línia 3 entre Montbau i Canyelles, que també inclourà parades a les Llars Mundet i Valldaura.

La millora de la xarxa també preveu, dins del Pla Director d'Infraestructures 2001-2010, la prolongació de la línia Sant Boi-plaça d'Espanya de Ferrocarrils de la Generalitat fins a enllaçar amb la línia del Vallès-Sarrià a través de la plaça Francesc Macià, la prolongació de la línia 5 des d'Horta fins a la Vall d'Hebron pel Carmel i la Teixonera i el tram de la línia 3 entre Canyelles i Trinitat Nova i de la línia 1 fins al Prat de Llobregat des de la parada de Feixa Llarga.

A la millora de la xarxa s'hi haurà d'afegir, a partir de gener del 2001, la plena integració tarifària. Els trens de rodalia, el metro, els autobusos i els Ferrocarrils de la Generalitat hauran de compartir, com a mínim, un abonament de viatge. Les tarifes es fixaran d'acord amb les distàncies a recórrer, mitjançant un sistema de corones. La integració tarifària, que permet viatjar amb metro, autobús, la xarxa de rodalia de Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat pagant un sol bitllet, suposarà un increment d'uns deu milions d'usuaris del suburbà.

Metro lleuger

Es construirà una línia de metro lleuger -o tramvia- a Nou Barris. Comunicarà Can Cuiàs, Ciutat Meridiana, Torre del Baró i Trinitat Nova, on enllaçarà amb la línia 4 del metro. Les obres, ja començades, costaran uns 5.000 milions de pessetes. El nou servei tindrà un recorregut de prop de dos quilòmetres. El metro lleuger es construeix amb unes característiques que permetran substituir-lo per un metro convencional si en el futur es considera oportú.

A aquesta línia de metro lleuger s'hi sumarà el Trambaix, que enllaçarà el Baix Llobregat amb la plaça Francesc Macià. Hi haurà un doble traçat: un de principal amb via doble que anirà a Esplugues, Cornellà i Sant Joan Despí i un ramal amb via única que des de Sant Joan Despí arribarà fins a Sant Just i Sant Feliu. En total, seran 16,8 quilòmetres de via i 35 estacions. Les unitats ferroviàries passaran amb uns intervals de fins a 3,45 minuts i tindran capacitat per a 218 persones. La construcció s'iniciarà el gener de 2001. Les obres van ser adjudicades l'abril passat per un import de 36.160 milions, que aportaran l'Estat i la Generalitat. Haurien d'estar acabades el 2003.

Una altra línia de tramvia serà la de Glòries-Diagonal-Besòs i un ramal que unirà la plaça de les Glòries amb el barri badaloní de Sant Roc, a través de l'A-19. La línia donarà servei a unes 90.000 persones i circularà cada vuit minuts. També s'està estudiant la possibilitat d'enllaçar les dues línies de tramvia a través de l'avinguda Diagonal. Ara per ara, encara no s'ha pres cap decisió. Hi ha un debat obert respecte al traçat en superfície o soterrat per la Diagonal.

Tren d'Alta Velocitat (TAV)

El Ministeri de Foment va ratificar abans de l'estiu que el TAV arribarà a Barcelona i a la frontera francesa l'any 2004, tal com estava previst. Però durant la passada tardor s'han posat de manifest algunes discrepàncies institucionals en relació amb el tren d'alta velocitat.

La primera diferència important és sobre el traçat que haurà de seguir el tren al seu pas per la ciutat. Al setembre va sortir a exposició pública el traçat urbà. L'estudi inclou les dues alternatives de les quals s'ha parlat fins ara: un túnel que travessi la ciutat pel carrer Mallorca des de l'estació de Sants fins a la Sagrera i un traçat que recorri el litoral des del Morrot fins a l'altura de l'Estació de França, punt des del qual pujaria cap a l'estació de la Sagrera.

Però aquestes alternatives presenten novetats que no agraden als municipis metropolitans. L'opció del litoral és força diferent de la que havien pactat l'Ajuntament de Barcelona i Foment, i la de Mallorca entra a la ciutat per Cornellà, per una zona urbanitzada que obligaria a enderrocar edificis, i deixa l'aeroport com un cul-de-sac al qual sols accedirien alguns combois.

L'altra discrepància és sobre on s'ha de situar l'estació central. L'Ajuntament sempre ha defensat que la Sagrera ha de ser la principal estació del TAV a Barcelona, mentre que el Ministeri s'ha mostrat partidari que ho sigui Sants. Contra l'opció de Sants, el Consistori assegura que no s'ha tingut en compte la construcció de serveis com una gran estació d'autobusos o una parada de taxis, i que el projecte posa en perill el Parc de l'Espanya Industrial.

Vista aèria de les instal·lacions ferroviàries de la Sagrera.

© Eva Guillamet  

L'estudi tampoc no preveu la cobertura de les vies, tant al seu pas per Sants com a la sortida de Barcelona per la Sagrera. Això suposaria que divuit hectàrees de vies, tallers i oficines quedarien a cel obert, una situació que transgrediria el planejament urbanístic de Barcelona, aprovat el 1996. Precisament sobre aquest espai l'Ajuntament preveu construir-hi 7.000 habitatges i edificis d'oficines. La Sagrera ha de ser la guinda del pla urbanístic que es desenvolupa al seu entorn.

El període d'exposició al públic del traçat de l'AVE acaba a finals del 2000 i serà llavors quan es prendrà la decisió definitiva de per on passarà el tren d'alta velocitat a Barcelona. Complert aquest tràmit, el Ministeri de Medi Ambient estudiarà l'impacte del projecte constructiu. La licitació dels primers treballs i l'inici de les obres estan previstos per al 2001.

Els governs francès i espanyol tenen establert un compromís perquè la línia que, procedent de Perpinyà i Lió, travessarà els Pirineus estigui finalitzada el 2004. El transport més beneficiat per la connexió amb França mitjançant l'ample de via europeu serà el de mercaderies. Els experts consideren els beneficis en aquest segment molt superiors als que comportarà el transport de passatgers amb el TAV, que permetrà viatjar a París en poques hores. Mitjançant el tren d'alta velocitat, serà possible distribuir les mercaderies que arribin al port de Barcelona en direcció a la Península i al centre d'Europa en poc temps.

La connexió amb l'ample de via europeu és considerada també un factor fonamental per a l'expansió del port. La Direcció del port està convençuda que un retard del TAV més enllà del 2004 pot tenir conseqüències negatives irreparables per a la ciutat.


Aeroport

L'aeroport del Prat disposarà d'una tercera pista a partir del 2003. L'ampliació permetrà incrementar la capacitat i l'ús de les terminals actuals. Des de l'Ajuntament, el desbloqueig de la construcció del TAV es considera un pas previ per a la futura ampliació del Prat.

L'aeroport manté un creixement sostingut des de fa anys. Els experts, però, defensen que el volum de passatgers i mercaderia transportats seria superior en el cas que les instal.lacions ja haguessin estat ampliades. Els governs autònoms de Catalunya, Balears, Canàries i el País Basc han reclamat a l'Estat la transferència en la gestió dels aeroports, enfront de la voluntat privatitzadora del Govern. L'Administració local i, en concret, els ajuntaments de Barcelona i els municipis metropolitans, en canvi, prefereixen un sistema de gestió mixta público-privada basat en la creació d'un consorci de titularitat pública que, alhora, posi en marxa una societat de gestió de la qual es vol que formin part la societat civil i la iniciativa privada. El món local defensa aquest model perquè entén que és el que dóna més garanties de competitivitat i de bon servei als ciutadans i ciutadanes als aeroports catalans.

Barcelona va desplaçar 86.000 tones de mercaderies l'any 1999, xifra molt inferior a la que va moure Madrid-Barajas, que amb una àrea industrial similar a la catalana va moure 294.000 tones, el 48% del total d'Espanya. Aquesta enorme diferència està provocada per la concentració dels vols transcontinentals a Madrid. La pràctica inexistència d'aquests vols a Barcelona fa inviable el creixement de l'aeroport del Prat en el sector de mercaderies.

Quant al transport de passatgers, el Prat va experimentar el 1999 un increment del nombre de vols del 7,1%, mentre que Barajas, amb el 13,9%, va créixer quasi el doble. Per Barcelona passen cada any uns disset milions de passatgers, uns deu milions menys que per Madrid. L'aeroport ha arribat al seu límit amb les seves instal.lacions actuals, fet que frena la seva expansió. En el període 2000-2003, la societat AENA té previst invertir a Barcelona 136.000 milions de pessetes, enfront dels 529.000 que es gastarà a Barajas.
El Ministeri de Foment preveu que el 2004 funcioni el nou aeroport del Prat. El recinte podrà acollir fins a quaranta milions de passatgers l'any, més del doble de la capacitat actual. A més d'una tercera pista paral.lela a la principal, es construirà una nova terminal entre pistes amb capacitat per a 25 milions de passatgers anuals i una estació subterrània per al TAV, el metro i la xarxa de ferrocarril regional i de rodalia. També es construiran un hotel i una ciutat aeroportuària que es vol que sigui el motor de recuperació de la indústria aeronàutica de Barcelona i que, es calcula, generarà uns 10.000 llocs de treball.


Port

L'ampliació del port cap al sud va rebre un impuls important el passat mes de març amb l'aprovació, per part del Ministeri de Medi Ambient, de l'estudi d'impacte ambiental. L'actual dic es prolongarà dos quilòmetres cap al sud, obra que exigirà el desviament del riu i la regeneració d'una nova platja. El nou port ocuparà unes 1.300 hectàrees, quasi el doble de superfície que en l'actualitat.

L'obertura d'una segona bocana per a vaixells de pesca i embarcacions d'esbarjo ha obligat a construir un accés directe des del peu de Montjuïc fins a l'espigó. Un espectacular pont llevadís creua ja actualment el port per la part central per tal d'afavorir l'accés a l'espigó. El pont ja està acabat, però no serà plenament operatiu fins que entri en servei la nova bocana, el 2001. Els vehicles que vulguin utilitzar-lo en un o altre sentit hauran d'esperar fins a vint minuts (quan el pont estigui aixecat pel pas d'algun vaixell).

Port de Barcelona té en marxa un projecte per construir un hotel, oficines i un centre lúdic multimèdia al costat de la nova bocana. L'element emblemàtic de la nova edificació seria un edifici en forma de vela de l'arquitecte Ricard Bofill, que segons el projecte original havia d'assolir els 160 metres. L'Ajunta-ment, però, ha avançat que l'alçada màxima que s'autoritzarà serà de 110 metres. Així mateix, es requereix a l'autoritat portuària d'elaborar un pla de mobilitat per a la zona.

El port té aprovat el pla d'ampliació de la seva Zona d'Activitats Logístiques a prop del Prat de Llobregat, amb la qual cosa guanyarà una superfície de 257 hectàrees i podrà allotjar fins a 3.200 camions. Les obres estan pendents del previst desviament del riu Llobregat.
Barcelona es manté com el primer port de la Mediterrània tant en transport de passatgers com d'automòbils. Aquest any s'arribarà a les 600.000 persones transportades (550.000 el 1999). La revista Dream World Cruise Desti-nations, especialitzada en el sector dels creuers, ha atorgat al port de la ciutat la consideració del millor port base de la Mediterrània durant l'any 1999. Es calcula que aquests milers de visitants deixen cada any uns 11.000 milions de pessetes a la ciutat.

El tràfic de mercaderies s'ha incrementat un 7,7% els sis primers mesos del 2000, i s'ha arribat a 14.850.000 tones. L'increment és encara superior pel que fa al transport de contenidors.

Els ports de la Mediterrània escalen posicions respecte als del nord d'Europa a un ritme dues vegades superior. L'arribada o sortida de mercaderies procedents o en direcció a l'Extrem Orient i Amèrica cada cop opten més per ports com el de Barcelona, en competència amb Marsella i Gènova. Dins del mercat espanyol, Barcelona afronta la competència creixent del port de València, cap a on es decanten cada vegada més els productes procedents del centre de la Península. Madrid, més propera a la zona de Llevant que a Catalunya, aporta un 18% del volum de càrrega que surt del port barceloní. La direcció portuària ha estès els seus tentacles comercials fins a Saragossa. L'objectiu és captar mercaderies d'Aragó, Navarra i La Rioja, que actualment operen des de Bilbao. En un futur immediat, es pretén constituir una central marítima semblant a la del sud de França.

L'ampliació de la Fira

La Fira s'expandirà per la Zona Franca en direcció a l'Hospitalet. El nou recinte se situarà entre els carrers Alumini i Alts Forns, el passeig de la Zona Franca i el carrer del Foc. L'espai, conegut com Montjuïc 2, ocuparà una superfície de vint hectàrees, on es construirà un recinte cobert de 70.000 metres quadrats. La reforma obligarà a modificar el Pla General Metropolità.

L'organització de fires aporta a Barcelona un volum de negoci indirecte d'uns 120.000 milions de pessetes. Malgrat això, l'ampliació de la Fira i la pèrdua d'incidència dels certàmens celebrats a Barcelona en relació amb la fira de Madrid (Ifema) van ser motiu de polèmica la primavera passada entre l'Ajuntament, la direcció de la Fira i la Generalitat. Finalment, la Generalitat s'ha reintegrat en la gestió de la Fira -junt amb l'Ajuntament i la Cambra de Comerç- i contribuirà amb 3.000 milions al seu finançament.

El 2001, Ifema ocuparà una extensió per a exposicions similar a la que tindrà Fira de Barcelona amb la prevista ampliació de les seves instal.lacions al polígon Pedrosa, conegudes com a
Fira-2.

Noves instal.lacions de la Fira al polígon Pedrosa

© Eva Guillamet  

El Consorci de la Zona Franca s'ha sumat al clima d'entesa que reina actualment a la Fira. Ha començat a promoure una city metropolitana anomenada Parc Logístic de la Zona Franca. El projecte ocuparà un solar de deu hectàrees a prop dels terrenys de Montjuïc 2, entre la Gran Via i la Ronda Litoral. El Consorci aixecarà un complex que inclourà un centre de convencions, un hotel, oficines i una petita àrea comercial. El gabinet tècnic del consorci ha proposat també construir un edifici de dos cossos que s'aixecaria a banda i banda del carrer, enllaçats tots dos amb un pont envidrat.

Museus

Barcelona afronta una reforma dels seus museus municipals. Actualment, l'Ajunta-ment de Barcelona gestiona 22 museus. Durant l'any passat, aquests equipaments culturals van rebre 3,4 milions de visites, la mateixa xifra que el 1996. La gestió dels museus municipals apunta cap a una atenció menor a les col.leccions permanents i als museus més petits i menys visitats, alguns dels quals podrien tancar al públic. Com a contrapartida, es potenciaran els espais museístics que expliquin la història de la ciutat en clau social, i que són els que desperten més interès entre els ciutadans.

Els museus que més creixement han experimentat l'últim any són el de Ceràmica, el Picasso i el d'Història de la Ciutat. Disminueix, en canvi, el de Zoologia.

L'Ajuntament de Barcelona pretén potenciar els museus científics dins del projecte Ciutat del Coneixement. Així, es pretén transformar els parcs de la Ciutadella i de Montjuïc en pols de divulgació científica. A Montjuïc es concentrarien programes d'educació ambiental lligats al Jardí Botànic i al futur Institut Botànic. Es promocionaria també el Museu de Geologia, el més antic de Barcelona.

La gestió dels museus municipals busca, des de fa tres anys, un major apropament a la ciutadania. Per això s'han organitzat el passat estiu 48 tallers, la majoria adreçats als infants. A més, és possible aconseguir informació puntual des d'Internet i des del telèfon mòbil.

El finançament dels museus públics ha estat motiu d'un recent debat ciutadà. Els centres catalans han criticat que el govern concentri a Madrid les compres d'art i que la despesa en cultura sigui set vegades superior a la capital que a Catalunya. En el cas dels museus, el Prado, el Reina Sofía i el Thyssen Bornemisza acaparen el gros de la inversió corresponent a tot l'Estat.

El que ha de ser el principal museu de Cata-lunya, el MNAC, ha d'estar definitivament acabat a finals del 2002 o principis del 2003, segons previsions de la Conselleria de Cultura. L'Ajuntament pretén que el Ministeri s'integri en el patronat que gestiona el recinte.

Biblioteques

Una enquesta de l'empresa Metra Seis revela que el 53% de la població espanyola no va mai o gairebé mai a una biblioteca. Malgrat això, el Pla de Biblioteques 1998-2010 de l'Ajuntament de Barcelona preveu arribar a la quarantena de biblioteques. Dotze seran de districte, amb una superfície mínima de 2.000 metres quadrats, i 28 de barri, d'entre tres-cents i mil metres. El pla va ser impulsat des de l'ICUB amb el suport de la Diputació, que s'encarrega d'omplir els recintes -les biblioteques- de contingut -llibres-. L'objectiu del pla és situar els índexs de préstec de llibres a Barcelona al nivell de 0,75 volums per habitant i any que recomana el Col.legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya (l'índex actual és de 0,3 volums per persona). Segons el pla d'acció municipal, s'invertiran 3.745 milions de pessetes fins a l'any 2003. El 2010 es preveu arribar als dos milions de llibres guardats en biblioteques municipals i als cinc milions de consultes.

La gran biblioteca de Barcelona serà el Born, que, si es compleixen les previsions, haurà d'estar acabada a finals del 2003. El Govern aportarà 2.000 milions per finançar l'obra que dirigeixen els arquitectes Enric Sòria i Rafael Cáceres. Els treballs són de gran complexitat. Pressupostats inicialment en 3.700 milions, es calcula que en costaran 6.000.

El pla ha tingut les primeres conseqüències positives. Les 21 biblioteques públiques de la ciutat van rebre l'any passat 1,8 milions de visites, un 20% més que en el període 1996-1998. La xifra de préstecs s'apropa als 900.000, un 16% més que el 1998.

La Caixa aportarà 745 milions de pessetes durant tres anys per al Pla de Biblioteques. El foment de la lectura a la ciutat s'incentiva amb iniciatives com L'aventura de llegir, que ja va per la setena edició.


Cable

Barcelona tindrà desplegat el 90% de la xarxa de fibra òptica l'any 2002. En quatre anys, la ciutat ha vist com s'instal.laven més de 400 quilòmetres de cable. L'empresa Menta, que té el compromís de portar el cable a tota la ciutat, posarà 180 quilòmetres d'estesa els pròxims anys.

Menta és, juntament amb Telefònica, el principal operador de cable de Catalunya. La majoria de capitals comarcals catalanes estaran cablejades la primavera del 2001, i el cable arribarà al 70% de la població de Catalunya en el termini de set anys. Menta ha posat ja els seus serveis en més del 20% de les llars de les ciutats on és present. L'operadora ofereix correu electrònic gratuït als seus clients i televisió, telefonia i Internet als abonats.

Obres de cablejat al carrer Pelai

© Antonio Lajusticia  

La instal.lació de la xarxa ha obligat a fer nombroses obres a la via pública barcelonina. Els districtes que més han patit els treballs són l'Eixample, Horta-Guinardó i Sants-Montjuïc. La implantació de la xarxa s'ha vist frenada, els últims mesos, per les reticències de les comunitats de veïns a la realització d'obres a les seves escales. Menta i les altres empreses que instal.len cable (Alpi, Colt, Rete-visión, BTT, Airtel, Jazztel, Aló o GTS) s'han coordinat perquè la instal.lació de la xarxa causi el mínim de problemes als ciutadans.

Menta ha realitzat aquest any inversions superiors als 34.000 milions de pessetes.


Diagonal Mar

En només quatre mesos ja s'havia venut el 70% dels 321 pisos que conformen la primera illa d'habitatges de Diagonal Mar. El complex, batejat com l'Illa del Llac, és promogut per la immobiliària nord-americana Hines. L'illa està formada per un bloc de tres plantes, dos de deu i dotze pisos i dues torres de 22 plantes. En total, el nou barri barceloní tindrà uns 1.600 pisos. La primera illa de cases i el parc -obra del desaparegut arquitecte Enric Miralles- es finalitzaran a final del 2001. La resta de pisos podran ser ocupats pels nous inquilins el 2004.

A Diagonal Mar s'hi inverteixen uns 140.000 milions de pessetes. La zona disposarà d'un centre comercial promogut pel grup alemany Despa, d'edificis d'oficines, d'un hotel de quatre estrelles amb 150 habitacions i un de cinc amb 450 habitacions. En un solar annex s'hi farà un centre de convencions promogut per l'Ajuntament, la Fira i la Cambra de Comerç.

Construcció d'habitatges a Diagonal Mar

© Eva Guillamet  

L'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una prova pilot ben a prop de Diagonal Mar. Consisteix que el promotor es faci càrrec de tot el procés de construcció -incloent-hi les expropiacions- i que a canvi el 100% dels pisos sigui a preu taxat. Es comercialitzaran uns 350 pisos en aquestes condicions. En aquest espai també s'hi construiran dues grans superfícies d'equipaments per a la ciutat.

Poblenou

El projecte 22@ preveu rehabilitar més de cent illes de cases del Poblenou fins ara destinades a la indústria tradicional. L'objectiu del pla és afavorir el desenvolupament d'activitats lligades a les noves tecnologies a la ciutat. Per això es posaran cada any al mercat uns 190.000 metres quadrats de sòl, es construiran habitatges i oficines i es promouran activitats relacionades amb les noves tecnologies.

La iniciativa pública impulsa el projecte, però s'espera que sigui el sector privat el que el basteixi. L'Ajuntament projecta minibarris en un terç d'aquestes cent illes. Concretament, en quatre zones: Pere IV, Llacuna, Diagonal Mar i el carrer Granada. Allà es traslladaran empreses cinematogràfiques, de telecomunicacions, de disseny, de cultura i d'automoció. Més de vint promotors privats han presentat ja als responsables municipals d'urbanisme els seus projectes per renovar la resta d'illes del barri incloses en el pla. La majoria són complexos d'oficines.

El 2004 haurà d'estar executat un terç del nou pla, i en vuit anys s'haurà d'haver arribat al 90%. La totalitat de la transformació, però, es calcula que durarà uns 25 anys.
L'Ajuntament inverteix al Poblenou 42 milions d'euros (uns 7.000 milions de pessetes). Una societat anònima municipal vetlla pel compliment estricte del pla.
Pel que fa a habitatge, 22@ preveu la construcció de 5.600 pisos, tots ells a preus inferiors als de mercat. Un 15% de l'oferta serà de pisos de lloguer.

El pla 22@ proposa instal.lar sistemes derivats de les energies renovables i la construcció d'una xarxa de climatització. La recollida d'escombraries es farà mitjançant un sistema automàtic i els transports es potenciaran amb un reforçament de la línia 4 del metro i una nova línia entre la Gran Via i el carrer Tànger.

La culminació del pla haurà de suposar que es tripliquin els llocs de treball existents al barri -uns 30.000-, fins a arribar als 100.000.

La circulació de vehicles privats pel nou Poblenou serà un 30% inferior que a l'Eixample, segons les previsions municipals. La trama urbana ideada per Cerdà s'adaptarà a les necessitats actuals. Sols un de cada tres carrers es reservarà íntegrament per a la circulació de cotxes. Les cruïlles es modificaran per reservar espai per a càrrega i descàrrega i es reduiran les zones d'aparcament. S'aplicarà abundantment la tecnologia aplicada al trànsit, de manera que el funcionament dels semàfors estarà condicionat al pas dels autobusos i el tramvia.

Una de les primeres inversions del nou Poblenou que es materialitzarà és un edifici per afavorir el desenvolupament econòmic. Serà la seu de Barcelona Activa i de la Ciutat de les Noves Ocupacions. Costarà uns 800 milions, i s'ha de finalitzar a finals del 2001.
El pla d'infraestructures preveu una inversió de 26.500 milions, 15.200 dels quals els han d'aportar els promotors, 9.500 milions les empreses de serveis i 1.800 milions l'Ajuntament.


Ciutat del Coneixement

L'Ajuntament impulsa la potenciació de la ciutat com a seu d'activitats i empreses relacionades amb les noves tecnologies, la cultura, la ciència i el coneixement en general. El desenvolupament d'aquest sector es considera bàsic per consolidar un mercat clau dins de la nova economia. Es tracta de potenciar un model diferent del que seria la societat de la informació. A diferència d'aquesta, s'aposta per la ciutat que utilitza la informació per al saber, per discernir i tenir una actitud crítica si s'escau, per tenir un desenvolupament sostenible i durador en el temps.

L'Ajuntament ha creat una regidoria específica anomenada Ciutat del Coneixement, al capdavant de la qual hi ha Vladimir de Semir. Entre els seus objectius figuren donar impuls al Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004, incentivar el pla 22@ per al Poblenou i, en general, fomentar les activitats riques en coneixement, com l'ensenyament, els centres d'investigació, les empreses de R + D, els centres d'informació i documentació, l'audiovisual o les activitats artístiques. Un dels objectius concrets que es planteja és fer arribar el cable a tots els barris de la ciutat.

L'Ajuntament de Barcelona manté negociacions amb les universitats amb la intenció d'implicar-les en el projecte ubicant part de les seves instal.lacions a la zona de futur desenvolupament del Fòrum Universal de les Cultures.

De fet, el pla va estretament vinculat a les operacions urbanístiques que es planegen a la façana marítima i al barri del Poblenou. La gran complexitat del projecte allargarà aquesta gran transformació fins a la pròxima legislatura.

El projecte Ciutat del Coneixement sorgeix de la voluntat de reforçar les potencialitats de Barcelona quant a recursos humans i desenvolupament tècnic i econòmic per erigir-se com a capital de la Mediterrània. Amb aquestes armes, a les quals se sumen la imatge de Barcelona i la qualitat de vida, es vol contrarestar el creixent poder econòmic que es concentra a Madrid arran del trasllat de nombrosos centres de decisió a la capital.


2004

El Fòrum Universal de les Cultures s'inaugurarà el 23 d'abril del 2004, coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi, i es clourà amb el piromusical de les festes de la Mercè. L'organització espera que uns sis milions de persones assisteixin al gran certamen. Tres seran els eixos al voltant dels quals girarà la gran cita: la diversitat cultural, la sostenibilitat i la creació de les condicions per a la pau. Tindran lloc nombrosos debats al voltant de temes concrets que s'allargaran durant dues setmanes. Al recinte de congressos del carrer Prim es tractaran els temes inclosos dins del concepte Del so a la veu, sobre la comunicació com a expressió de la diversitat i com a mitjà de diàleg entre cultures. En una esplanada propera s'hi muntarà una gran carpa que acollirà Habitar el món, que explicarà la forma com els assentaments urbans s'estructuren amb criteris de sostenibilitat i convivència. Davant del mar s'hi instal.larà Les aventures de l'esperit. Vells i nous mites, centrada en la multiculturalitat.

El Fòrum anirà acompanyat d'un festival de les arts, de 21 concerts, d'un projecte educatiu en el qual participaran 20.000 entitats de cent països i d'un seguit d'actes que es concretaran els pròxims mesos, amb el suport de l'ONU i la Unesco, que s'ha involucrat en l'organització amb la designació de tres observadors.

Banderoles promocionals del Fòrum Universal de les Cultures

© Eva Guillamet  

El Fòrum 2004 costarà uns 60.000 milions de pessetes, que aportaran les administracions (un 43%), les empreses (30%) i els visitants (27%). En el capítol de despeses no s'hi inclouen els costos d'urbanització.

La principal àrea que cal urbanitzar és la façana marítima pròxima a Sant Adrià, on es construirà un port esportiu amb capacitat per a mil embarcacions. Una part dels equipaments i el futur zoo marí s'aixecaran sobre terrenys guanyats al mar. La plataforma, de cinquanta hectàrees, estarà travessada per la prolongació del passeig Marítim des de la Vila Olímpica. Les obres de tot plegat estan a punt de començar. La inversió prevista total ronda els 170.000 milions de pessetes.

El palau de convencions tindrà capacitat per a 20.000 persones, i l'edifici del Fòrum, situat al seu costat, per a 4.000. La plaça central del fòrum tindrà una extensió de vint hectàrees. A més, s'urbanitzaran dos parcs, un dels quals funcionarà com a ecocàmping com a mínim durant els sis mesos que durarà el certamen.

La iniciativa d'organitzar un Fòrum Universal de les Cultures ja té seguidors. La ciutat d'Oporto s'ha ofert per preparar una nova edició el 2008.