"Barcelona ofereix la mena de rica vida diürna
i nocturna que abans s'associava amb París.
Anomeneu-la el París de la Mediterrània i no
us equivocareu de gaire. No és presonera
d'Espanya, sinó lliure per regnar sobre la
cultura múltiple d'aquest mar del mig del qual,
al cap i a la fi, hem sortit tots".
Anthony Burgess (1978)
Escriptor de Manchester

 

DOSSIER

 

Els grans reptes
de la Barcelona del 2004

Després de la renovació olímpica de 1992, Barcelona es troba immersa en
una transformació que afectarà a fons les seves infraestructures i la qualitat de vida d'alguns dels seus barris. En les pàgines següents s'expliquen de manera sintètica els grans reptes que els ciutadans veuran materialitzar-se en un futur immediat.

 

El progrés del verd urbà

Els nous jardins, els nous parcs i els nous carrers arbrats s'han incorporat a la vida quotidiana amb una normalitat tan gran que quasi han passat desapercebuts per al comú dels ciutadans. Però el cert és que el verd urbà de Barcelona s'ha duplicat en els últims vint anys. Antoni Falcón, director-gerent de Parcs i Jardins, repassa el camí que ens ha conduït fins a aquesta realitat tan poc valorada a pesar de la importància que té.

Barcelona i cultura: un repàs a l'últim quart de segle

Coincidint amb el número que tanca el segle, B.MM fa un repàs del que ha estat la cultura a Barcelona els últims 25 anys. Un balanç que aborda els principals àmbits de la creació (música, cinema, arts plàstiques, arquitectura...), tret de la dansa, que ja va ser objecte d'un informe especial al número 52.

L'Espai 13, el laboratori d'investigació artística

Al llarg dels seus 25 anys de trajectòria, la Fundació Miró ha estat el centre d'art contemporani més important de Barcelona. I l'Espai 13, la iniciativa més innovadora que ha sorgit dins d'aquest equipament privilegiat de Montjuïc. Per aquest àmbit reservat als nous creadors han desfilat, al llarg de més de dues dècades, gairebé 300 artistes.

Una biblioteca de cultura urbana

Han estat quinze anys fent cultura de ciutat. I recollint la història de la ciutat que s'estava creant dia a dia. Barcelona. Metròpolis Mediterrània va veure la llum el 1985, quan a l'horitzó barceloní bullia l'efervescència de la cita olímpica i Barcelona es preparava per transformar-se, amb la legítima ambició d'esdevenir una de les capitals del Sud d'Europa.

Cap a una nova etapa

"La cultura, sempre crítica amb ella mateixa, sempre en debat, no és tan sols la mantega sobre el pa de la vida; n'és el pa, i això sempre ha estat reconegut com una realitat a Barcelona." Aquesta afirmació correspon a Robert Hughes i al seu pregó de la Mercè, una intervenció en la qual va parlar de Barcelona com un exemple excel.lent d'allò que es pot fer en el teixit d'una ciutat combinant diners públics i imaginació individual.