english


portada

EDITORIAL



portada de BMM
correu
arxiu

Immigració
i poder local

 


Entre d'altres qüestions i esdeveniments, el debat polític a l'entorn de la Llei d'estrangeria, les tancades dels "sense papers" a diverses esglésies de Barcelona, les declaracions lamentables de persones d'una rellevància pública inqüestionable i contradeclaracions no sempre prou aprofundides, un informe preocupant del Síndic de Greuges sobre la integració escolar dels estrangers extracomunitaris més joves…, han aconseguit agitar el primer trimestre del 2001 amb un seguit d'interpel·lacions poderoses sobre el fenomen de la nova immigració.

És fàcil, en aquest punt, desfermar la dialèctica més primària de l'acció i la reacció, de l'atac i la defensa, de l'apologètica i la condemna. Evidentment, el fenomen ultrapassa l'àmbit de la sociologia urbana reservat a demògrafs i a especialistes. Atès que cada cop es fa més present a la vida, a les activitats i al paisatge humà de la ciutat, qui més qui menys en pren consciència i es formula la seva pròpia opinió, adopta posicions de tolerància o de bel·ligerància en un sentit d'acolliment o de refús i, enllà de contemplar l'estranger com l'element central del tradicional "cosmopolitisme" barceloní, es veu obligat a expressar actituds indefugibles: considera el que és inevitable, el que creu possible i el que voldria com a desitjable.

Tot i que és molt lluny d'assolir la magnitud que registra a d'altres ciutats europees, sembla que de sobte el fenomen hagi despertat fòbies, incerteses i pors que fins ara no es gosaven expressar obertament. En-front d'aquestes flors del mal, que mai no han arrelat a la nostra societat, el que cal és encarar la nova realitat amb la serena confiança que tant els efectes positius de la immigració -dels quals els apocalíptics no gosen ni parlar-, com els problemes de marginació, explotació i ghettos que s'estan plantejant i les distorsions que provocaria una manca de control en l'assentament dels fluxos d'immigrants, podran ser sotmesos a una visió de conjunt a fi d'articular una política d'integració eficaç a curt i mitjà termini.

Es fa necessari, per això, un gran pacte entre administracions que, a partir de les anàlisis i prospectives a escala espanyola, tingui en compte, en el nostre cas, les especificitats socials i culturals de Catalunya i les característiques i condicions objectives de Barcelona i de les ciutats de tot l'espai metropolità, incloent-hi les previsions del seu propi desenvolupament. Parlem d'un pacte, que hauria de néixer de consensos bàsics, i del qual s'haurien d'eradicar els criteris mecànics de les quotes polítiques i de l'hegemonia d'una administració sobre una altra. Al capdavall, des del poder administratiu municipal, n'han de sorgir les solucions més potents i amb una incidència més immediata sobre els immigrants. Des del tràmit de l'empadronament, que esdevé, aquí, d'una gran rellevància, ja que fa de contrapès decisiu a les contradiccions i lesions jurídiques de la Llei d'estrangeria, fins a l'habitatge, el treball, els serveis socials i la cultura, la veu del poder local, la veu dels ajuntaments és la primera que s'ha de poder escoltar i voler atendre en la seva demanda de recursos.

No serveixen aquí vells prejudicis ni atrinxeraments inútils. La gasiveria o aquella obsessió nominalista que de vegades ha fet onejar la bandera de les competències, sense capacitat o voluntat d'exercir-les, suposaria posar obstacles al repte més important per a la cohesió social i la convivència que tenim davant nostre. B.MM