english


portada

L'OBSERVATORI



portada de BMM
correu
arxiu

Final deslluït per a un any
de fort creixement

Text: XAVIER GÜELL
Director de "Barcelona Economia"
Gràfics: LAURA QUESADA


La revista s'obre a partir del present número amb una revisió de la conjuntura econòmica de barcelona i la seva àrea metropolitana, on es genera més del 70% del pib català. La vitalitat urbana, amb les seves llumsi ombres, es reflectirà periòdicament en aquestes pàgines mitjançant l'anàlisi d'alguns dels indicadors més significatius.

La revisió a la baixa de les expectatives de creixement per a enguany de les principals economies europees, inclosa l'espanyola, i també la dels Estats Units, ha acabat per deslluir els últims mesos del que ha estat un any de fort creixement de l'activitat industrial catalana, encapçalada per la metropolitana. Un dinamisme assentat en la solvència de la demanda interna i en la capacitat de creixement de les exportacions.
L'encariment del petroli i del crèdit bancari, a més de la depreciació dels actius financers, ha perjudicat la capacitat d'absorció de la demanda. El primer senyal en aquest sentit ha estat el canvi de tendència que ha registrat la matriculació de vehicles. Per contra, tot i l'empitjorament dels índexs de confiança de la població en l'evolució econòmica a mitjà termini, la creació de nous llocs de treball a la indústria ha continuat fins ben entrat el darrer trimestre de l'any. Una evolució impensable sense l'impuls que la feblesa de l'euro ha donat a l'exportació. Precisament, aquest segment del comerç exterior és un dels principals factors explicatius de l'augment que ha registrat el tràfic de mercaderies pel port.
Un any més, el creixement del nombre de viatgers que han utilitzat l'aeroport ha estat espectacular com a conseqüència de l'augment de l'oferta de places derivat de l'ampliació del nombre de vols. Els vint milions de passatgers/any són ja a l'abast després de guanyar gairebé cinc milions d'usuaris en només tres anys.

Pel que fa a l'evolució del transport públic col.lectiu, la tendència alcista que mostren les dades s'ha de valorar en vista d'una conjuntura econòmica expansiva que genera un nombre creixent de desplaçaments tant per feina com per oci. Aquest component es veu reforçat pel procés sostingut de millora i extensió del servei per satisfer la demanda creixent que provoca el desplaçament continuat dels límits de la ciutat cap a l'entorn metropolità.

"La construcció residencial ha estat, un any més, una de les activitats econòmiques més expansives malgrat perdre embranzida a mesura que passaven els mesos".

UNA SELECCIÓ D'INDICADORS DE CONJUNTURA
  Indicador Perióde Valor Absolut Var.(%) internaual 1999/1998
(%)
1998/1997
(%)
Port
Tràfic de mercaderia

Total (milers de tones)
Embarcada (milers de tones)
Desembarcada (milers de tones)
Contenidors (milers de Teus)


gen.-nov. 2000
gen.-nov. 2000
gen.-nov. 2000
gen.-nov. 2000


27.206
10.078
17.128
1.269


6,9
11,7
4,3
11,6


12,7
7,8
15,6
12,8


-0,7
-3,5
1,1
12,7
Aeroport
Trànsit de passatgers

Total (milers)
Línia Barcelona-Madrid (milers)
Internacional



               2000
               2000
                2000



19.809
3.894
9.351



13,7
17,9
15,7



7,6
6,0
14,2



7,5
4,9
13,0
Transport públic urbà
Servei urbà (milers)
Ferrocarril de rodalia (milers)

              2000
              2000

518.882
129.644

1,8
4,7

1,9
3,0

3,6
5,2
Consum i turisme
Gas canalitzat (milions de tèrmies)
Matriculació de vehicles (provínicia)
Pernoctacions hoteleres (milers)

gen.-set. 2000
              2000
gen.oct. 2000

2.469
257.437
6.680

2,5
-2,6
3,8

12,7
14,8
1,9

4,7
25,7
6,2
Construcció i preus de
sostre residencial

Superfície nova prevista a les llicències (m2)
Habitatges iniciats
Preu mitjà venda habitatges nous (pta/m2)

              2000
 gen.-set.2000
 2n sem. 2000

1.137.368
3.541
360.283

-16,4
-30,5
13,2

19,0
1,5
19,6

-19,0
21,5
6,1
Mercat de treball
Atrurats registrats
Taxa d'atur (%)
Afiliats actius R.G. de la Seguretat Social
Contractes indefinits

      des. 2000
      des. 2000
      set.  2000
             2000

40.889
6,1
809.021
114.075

-7,4
--
4,5
-1,8

-11,6
6,6
4,7
30,5

-15,2
7,4
5,5
47,6

L'augment del nombre de passatgers dels diferents sistemes de transport públic no es pot deslligar de la creixent capacitat d'atracció turística de la ciutat. Així, les dades disponibles apunten que durant el 2000 les pernoctacions hoteleres, estimades en quasi vuit milions, hauran registrat un augment de prop del 5% per cent. Un increment que no hauria estat possible sense la corresponent ampliació de l'oferta hotelera.
Una de les pitjors notícies econòmiques de l'any 2000 possiblement ha estat l'evolució de l'IPC fins a tancar l'any en el 4% a Espanya i dues dècimes més a Catalunya i província de Barcelona. No és menys preocupant l'evolució de la inflació subjacent -situada en el 3%- i especialment el diferencial de preus amb la resta de la Unió Europea. Una diferència que, si es manté, a l'últim perjudicarà la competitivitat de l'economia
espanyola.

Sense negar la influència de l'encariment dels derivats del petroli en aquesta escalada de preus -el transport ha estat el component més inflacionista durant el 2000-, no és menys cert que la resta d'agregats, amb l'excepció de l'alimentació, han assolit augments superiors als d'un any abans. La generalització d'aquest repunt inflacionista fa pensar en
l'efecte retardat via costos de producció d'una factura energètica engruixida per l'alça del preu del petroli i també com a conseqüència de la notable depreciació de l'euro. Dos factors que han vist potenciat el seu aspecte inflacionista per la solidesa de la demanda interna i l'elevat grau d'utilització de la capacitat productiva a molts sectors industrials, incloent-hi la construcció.

"Segons els registres de la Seguretat Social, el total d'ocupats a la regió metropolitana a final d'any superava per primera vegada els dos milions, després d'un increment anual del 5%".

La construcció residencial ha estat, un any més, una de les activitats econòmiques més expansives malgrat perdre embranzida a mesura que passaven els mesos. Les dades disponibles palesen que, tot i que el nombre d'habitatges en construcció s'ha mantingut prop dels màxims del cicle, el d'iniciats és sensiblement inferior al de 1999. Una evolució motivada tant per la dificultat de l'oferta per mantenir els elevats
ritmes de creixement de la segona meitat dels noranta com per la pèrdua de solvència d'una part significativa de la demanda.

En el procés de reducció de l'esforç econòmic per accedir a un habitatge en propietat, durant el període 1994-1999 van ser decisius tant l'augment sostingut de la renda familiar disponible com la contenció dels preus de venda i, especialment, la reducció dels tipus d'interès hipotecaris. Algunes d'aquestes condicions han variat sensiblement durant el 2000. Mentre que els preus de venda han registrat un increment de l'ordre del 15%, que s'afegeix a un augment similar de l'any anterior, els tipus d'interès de referència del mercat hipotecari han repuntat un punt percentual fins a superar el 6%. Pel que fa a l'evolució de la capacitat financera de les famílies, si bé les rendes salarials han mantingut un ritme de creixement semblant al de l'any anterior gràcies a la positiva evolució de l'ocupació, la depreciació dels actius financers lligats a la renda variable ha minvat la capacitat
d'endeutament de les economies familiars.
L'expansió econòmica del 2000 ha continuat revertint en una millora substancial del mercat de treball. Tot i la desacceleració evidenciada durant els trimestres centrals de l'any, la trajectòria descendent de l'atur s'ha mantingut gràcies a la creació de nous llocs de treball i a la regularització d'ocupació submergida. Així, segons els registres de la Seguretat Social, el total d'ocupats a la regió metropolitana a final d'any superava per primera vegada els dos milions, després d'un increment anual del 5%.
D'altra banda, els poc més de 40.000 aturats registrats a Barcelona en acabar el 2000 situen la taxa d'atur registrat en el 6% i per sota 5% entre els menors de 25 anys i els homes. Una situació que, en aparença, deixa poc marge d'actuació per continuar reduint les xifres d'atur i augmentar els nivells d'ocupació.
La desacceleració de la trajectòria descendent de l'atur està directament associada amb l'alentiment del creixement de la contractació laboral, i especialment amb l'estancament de la indefinida. De les taxes de creixement anual de dos dígits que han caracteritzat la contractació laboral durant la segona meitat dels noranta, s'ha passat a un increment testimonial per al 2000 i a un lleu retrocés del nombre de contractes indefinits. Una evolució que alerta del canvi de tendència que sembla iniciar el creixement econòmic.