Barcelona vol ser més i millor capital cultural i poder-se comparar amb les principals ciutats europees. En aquest repte hi tenen molt a veure i molt a dir els nostres museus, un dels actius més importants de la ciutat, que alberguen un patrimoni ric, qualificat i extens, i que generen cultura i fomenten la participació.

L'Ajuntament de Barcelona, titular de museus
La societat barcelonina ha estat cabdal a l'hora de configurar el panorama museístic de la ciutat. L'origen dels nostres museus l'hem de buscar en la iniciativa ciutadana mateixa i el col·leccionisme privat que van configurar els primers equipaments de la ciutat. Un altre referent històric dels nostres museus cal vincular-lo a les exposicions universals de 1888 i 1929, que ens van llegar unes excel·lents instal·lacions que són avui seu dels principals museus de la ciutat, com és el cas del Museu Nacional d'Art de Catalunya al Palau Nacional de Montjuïc.
Però un factor especialment rellevant i ben característic de Barcelona és el paper que l'Ajuntament ha tingut i té com a promotor, finançador i titular de nombrosos museus.
El punt d'inflexió que va transformar la dinàmica dels museus de Barcelona va tenir lloc el 1985 amb la creació del Pla de Museus, on es posaven les bases d'actuació municipal en l'àmbit museístic, adequant-los a la canviant realitat urbana de Barcelona i proposant un concepte de museu amb capacitat crítica i amb la voluntat de fer cultura. Així doncs, la muntanya de Montjuïc, la Ciutat Vella o el Parc de la Ciutadella mostren bona part de l'ampli ventall d'equipaments culturals de la ciutat i són eixos bàsics de la xarxa de museus de Barcelona, una xarxa que s'estén en qualitat gràcies a l'àmplia i heterogènia oferta de les col·leccions, a l'ampliació i adequació dels equipaments, a la millora de la gestió i a la promoció i difusió de les seves col·leccions.
Una xarxa que, d'altra banda i gràcies a les institucions financeres catalanes, s'estén també pel territori: el Centre Cultural de la Fundació "la Caixa" al Palau Macaya, el Centre Cultural Caixa de Catalunya a La Pedrera, la Fundació Godia, el Museu Egipci, l'antiga fàbrica Casarramona i d'altres iniciatives són fites que la ciutat ha anat guanyant als diferents barris de Barcelona.
I tenim un projecte ambiciós que marcarà un nou pol cultural a la ciutat i que s'ubicarà en el centre que va concebre Ildefons Cerdà, la plaça de les Glòries. Es tracta de la cripta El Tresor de Barcelona, que permetrà posar sota un mateix equipament algunes de les col·leccions públiques i privades més destacades de la ciutat: el Museu de la Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària, el Museu de les Arts Gràfiques i el Museu de les Arts Decoratives; així com el que serà el nou Museu del Disseny, d'Arquitectura i Urbanisme. Sens dubte, aquesta barreja de tradició i d'innovació posa de manifest la Barcelona dinàmica i canviant, la Barcelona progressista que té cura del seu patrimoni i del ric llegat que ha anat confeccionant al llarg dels anys, però també una ciutat que viu les noves tendències i els moviments més avantguardistes, en sintonia amb el nou segle.

"El Pla Estratègic de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona proposa algunes línies d'actuació per adequar els equipaments. Però, també cal un replantejament del paper de cadascuna de les administracions i de les competències que han d'assumir en matèria de cultura. "

La cripta El Tresor de Barcelona, ubicada a la plaça de les Glòries, integrarà sota un mateix sostre algunes de les col.leccions més destacades de la ciutat.

Aquest nou museu, suma de museus, completarà l'oferta cultural de les Glòries, juntament amb l'Auditori, el Teatre Nacional i l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i refermarà la centralitat cultural d'aquesta zona, una de les grans apostes urbanístiques i culturals de l'Ajuntament de Barcelona, que enllaça amb el 22@, al Poblenou, i el Fòrum Universal de les Cultures 2004, al Besòs.
La idea de museu com a contenidor de cultura i coneixements ha donat pas a un model d'equipament més dinàmic i més proper a la ciutadania. L'Ajuntament de Barcelona ha fet una forta aposta per comptar amb museus heterogenis però d'una gran qualitat. La incorporació del Macba, el CCCB, el Museu Marítim o el Barbier-Mueller a l'oferta ja existent i les ampliacions del Picasso o del MNAC són alguns exemples d'aquesta vocació d'anar agregant nous espais i noves propostes. En aquest nou model, projectes culturals com la Primavera del Disseny, la Triennal d'Art, els Set Dies de Poesia de Barcelona o el Festival Sònar comparteixen i amplien el ventall cultural que ofereixen els diferents museus de la ciutat. Són un clar referent de la política municipal en matèria de museus i un exemple de cooperació i del dinamisme que respiren aquests equipaments.
Hem començat un nou segle i som conscients que els museus no poden romandre aliens a tots els canvis socials i econòmics que s'estan produint a les societats avançades. L'accés a les noves tecnologies ens dóna una visió d'una societat que demana nous serveis i té noves necessitats. Tenim el repte d'adaptar els nostres museus a aquesta societat canviant. Per afrontar aquests nous reptes, l'Ajuntament de Barcelona, des de l'Institut de Cultura, té l'objectiu de renovar la xarxa d'equipaments, de millorar la gestió i l'accessibilitat als museus ampliant horaris, millorant la senyalització i definint polítiques per atreure nous públics, però també d'augmentar el nostre patrimoni i les nostres col·leccions.
El Pla Estratègic de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona proposa algunes línies d'actuació per adequar els nostres equipaments a tots aquests canvis. Però, per fer front a totes les actuacions futures que permetin fer més proper el nostre patrimoni als ciutadans, també cal un replantejament del paper de cadascuna de les administracions i de les competències que han d'assumir en matèria de cultura.
Una fita important del calendari cultural de Barcelona la trobem en la celebració, el mes de juliol, de la Conferència i l'Assemblea General del Consell Internacional de Museus, ICOM 2001, que permetrà posar en comú les experiències i els reptes que afronten els museus d'arreu del món en aquest segle XXI. La Conferència suposa un reconeixement a Barcelona, que acollirà representants de més de 140 països que aportaran les seves experiències i debatran sobre les perspectives de futur de les ciutats en matèria de museus.
Es tracta, sens dubte, d'una gran oportunitat de tornar a ser un referent, de mostrar la nostra línia d'actuació i el nostre patrimoni.

Fòrum Universal de les Cultures 2004
La paraula cultura és, cada vegada més, sinònim de coneixement i d'intercanvi. I coneixement vol dir diàleg i esforç en la construcció de la pau i de la convivència entre els pobles.
El Fòrum Universal de les Cultures del 2004 vol ser una cita mundial amb la cultura, la pau i el diàleg. Cultura i diàleg són conceptes bàsics per a les noves convivències del segle XXI, per a les relacions entre els homes, i entre els homes i l'espai en què viuen.
Aquest és el gran compromís de Barcelona el 2004. Amb aquest esdeveniment, Barcelona esdevindrà un òrgan creatiu únic, excel·lent i aglutinador; una proposta plural i diversa, com és plural i diversa la ciutat mateixa i com ho són també els nostres museus.
Volem que els museus de Barcelona estiguin a l'alçada d'aquest gran esdeveniment. Les noves propostes i els objectius futurs en què treballem posaran de manifest la nostra voluntat de ser un referent museístic de gran nivell arreu del món.