El 6 de juny del 2001 ha esdevingut ja una data per a la història de la ciutat de Barcelona i per a les organitzacions internacionals on s'integren la majoria de ciutats i governs locals de tot el món. La intervenció personal de Joan Clos a l'Assemblea General de Nacions Unides -la primera d'un alcalde davant d'aquest organisme- ha significat la confirmació concloent del lideratge que exerceix Barcelona a l'hora de defensar i proclamar la racionalitat d'una descentralització efectiva que atorgui més recursos i una major capacitat de decisió i actuació als poders municipals de les grans ciutats.
Com és lògic, el fet no es pot contemplar, només, des del vessant del "prestigi barceloní" que legítimament ha d'enorgullir els ciutadans de Barcelona i de tot el país. Els enlluernaments polítics i mediàtics que ha suscitat l'esdeveniment no haurien de fer que es mensytinguessin els continguts d'un missatge on no hi ha hagut, certament, cap expressió d'autocomplaença ni de triomfalisme. Ben al contrari, les paraules de l'alcalde Joan Clos han plantejat als representants de tots els estats del món l'alarma raonada pels problemes gravíssims, cada vegada més aguts, que es concentren en les megàpolis del planeta, que no paren de créixer en nombre i en població.
Els diagnòstics i pronòstics sobre l'accelerada explosió urbana dels nostres dies no permeten, tanmateix, el dibuix d'un panorama gaire afalagador. Clos va recordar als membres de l'ONU una realitat estremidora: en els darrers 25 anys, el nombre de ciutats de més de deu milions d'habitants s'ha multiplicat per quatre i res no indica que aquest procés s'hagi d'aturar. Com va poder constatar la II Assemblea Mundial de Ciutats i Autoritats Locals, celebrada al maig a Rio de Janeiro, en el segle XXI que comença, i per primera vegada en la història de la Humanitat, "més de la meitat de la població mundial viurà en un medi urbà".
La marginació i la misèria que es generen a causa de la fascinació que provoca la gran ciutat a les poblacions de les àrees rurals més precàries de tantes regions del planeta tendeixen a engrandir i cronificar problemes de medi ambient, d'inseguretat, de violència, de trànsit, de subministraments i serveis..., alhora que retroalimenten més pobresa i segregació social. D'acord amb la Declaració del Mil·lenni de Nacions Unides, els governs locals volen enfortir el seu compromís per eradicar la situació de pobresa extrema a la qual s'enfronten, sovint amb l'últim recurs de la resignació, més de cent milions d'habitants de les grans ciutats.
Aquest compromís, però, amb totes les implicacions que comporta, exigeix als poders legislatius i executius dels estats una major confiança en els poders locals, és a dir, el convenciment que aquests són, en paraules de l'alcalde de Barcelona, "l'altra cara de la moneda per garantir l'equilibri social, la cohesió, la solidaritat imprescindible perquè el nou ordre que s'està desenvolupament no caigui en el cercle viciós de generar més desigualtat, més desconcert social i, consegüentment, inseguretat i malestar. La ciutat pot i ha de ser la factoria de la pacífica convivència quotidiana". L'excepcionalitat i l'interès del missatge de Joan Clos es van accentuar quan aquest es va adreçar a l'Assemblea de Nacions Unides en català en el moment de proclamar que l'hora actual exigeix, per tot plegat, "un govern de les ciutats més enfortit, més proper i més democràtic".
Les organitzacions internacionals de ciutats van escriure una pàgina decisiva el 6 de juny de cara als objectius que tenen plantejats. Sens dubte, la col·laboració dels poders locals amb el Centre de Nacions Unides per als Assentaments Humans (CNUAH), que va quedar refermada en la reunió de Rio, la participació creixent en les qüestions que recull l'Agenda Hàbitat o els treballs adreçats a la constitució d'un fòrum intergovernamental, al si de Nacions Unides, dels quals va sortir la Carta Mundial d'Autonomia Local, tindran un punt de referència en aquesta data que va confirmar Barcelona com a capdavantera en el reconeixement del "paper real i efectiu" que han de tenir els governs locals. B.MM