"Els barcelonins estan orgullosos de la seva ciutat; no hi ha un sentiment just ni més
respectable, i l'estranger es deixa captivar ben aviat per l'encant de la ciutat
intel·ligent i audaç, que ha sabut conservar gairebé tots els joiells del
seu passat i enriquir-se sense enlletgir-se ni vulgaritzar-se".
G. Desvises du Dezert (1913), historiador francès

 

DOSSIER

 

Patrimoni, museus i ciutat

La història dels museus de Barcelona i els grans projectes en curs.Onze autors analitzen el passat, el present i el futur de la museologia a la nostra ciutat.Un projecte en el qual ha estat molt involucrat l'ajuntament, però també molts col.leccionistes particulars.

 

El 6 de juny del 2001 ha esdevingut ja una data per a la història de la ciutat de Barcelona i per a les organitzacions internacionals on s'integren la majoria de ciutats i governs locals de tot el món. La intervenció personal de Joan Clos a l'Assemblea General de Nacions Unides -la primera d'un alcalde davant d'aquest organisme- ha significat la confirmació concloent del lideratge que exerceix Barcelona a l'hora de defensar i proclamar la racionalitat d'una descentralització efectiva que atorgui més recursos i una major capacitat de decisió i actuació als poders municipals de les grans ciutats.

Un panorama d'incerteses

Durant els darrers mesos ha estat constant el degoteig de notícies que dibuixen un escenari econòmic ple d'incerteses a tot el món.
Les previsions de creixement del pib i de l'ocupació continuen revisant-se a la baixa a la majoria de les grans àrees econòmiques. Dia sí i dia també grans empreses anuncien nous expedients de regulació d'ocupació. Els mercats financers continuen sense una tendència definida, sotmesos a una notable crisi de confiança que manté engarrotats la major part dels inversors. Una crisi que s'aguditzava a mesura que s'afeblia el creixement nord-americà. La incògnita que ara es planteja és si aquest procés ja ha tocat fons o no i fins a quin punt l'economia europea se'n ressentirà.

Ciutat, ciutadania, inmigració

Mentre gent com Samuel P. Huntington o Giovanni Sartori ens "il·luminen" sobre els grans perills del multiculturalisme, els catalans afirmen en enquestes recents (10 d'abril de 2001) que la immigració és el principal problema de Catalunya. pot semblar exagerat. Pot no compartir-se. Però és innegable que alguna cosa passa. A poc a poc anem veient com els carrers i barris de Barcelona es van omplint de persones que transporten cultures i costums diferents. Indicis aquí i allà, alguns conflictes explícits i una creixent remor de fons assenyalen que aquest és un tema potencialment complicat.

Els barcelonins tanquen l'aixeta

El Pla Hidrològic Nacional i el transvasament de l'Ebre han posat d'actualitat la procedència i l'ús que diàriament fem de l'aigua. Un estudi preveu que, en el termini de vint anys, Catalunya tindrà un dèficit de 350 hectòmetres cúbics d'aigua. Aquest reportatge analitza el preu, la procedència, els plans d'estalvi i com gastem aquesta preciosa -i limitada- font de vida els barcelonins.

Joan Josep Guinovart:
"Barcelona será el gran centre de biomedicina del Sud"

Biotecnologia, biofarmàcia, biomedicina,
bioenginyeria... Les tendències més capdavanteres de la investigació científica tenen un espai propi a la nostra ciutat: el Parc Científic de Barcelona. D'aquest projecte altament innovador, punt de trobada d'universitat i empreses, ens en parla el seu director, Joan Josep Guinovart Cirera

Barcelona, capital museística

ELa cultura ha estat històricament una de les apostes més clares idecidides de Barcelona, eix i motor de canvi de la societat i baròmetre de la ciutat. Més concretament, des de la recuperació de la democràcia els continguts culturals han posat de manifest un període en que Barcelona s'ha anat consolidant com a referent nacional i internacional en tots els àmbits.

Forum 2004
Ciutadanes/ans:
Premsa internacional
Taller obert
Centenari de l'Académia Marshall

Joan Oller: "Volem fer entrar més gent en l'edifici de la música"

Les universitats catalanes
avaluen els seus estudis

Els "25 anys" del Teatre Grec

Joaquim Homs, explorador de formes musicals

Jordi Maluquer glossa la figura d'Homs amb l'esperança que algun director s'enamori d'aquest músic i enregistri la seva obra simfònica.