english


portada

PREMSA INTERNACIONAL



portada de BMM
correu
arxiu

 


Estats Units, 25 d'abril de 2001

ON TREBALLARÀ?
NOU NOVES TECNOCIUTATS

La nova economia es pot enfonsar, però reciclant oleoductes i fàbriques de pneumàtics, aquestes nou ciutats han esdevingut importants actors en l'era de la informació. (...) (Okland, Califòrnia; Omaha, Nebraska; Tulsa, Oklahoma; Huntsville, Alabama; Akron, Ohio; Capina Grande, Brasil; Costa Blava; Suzhou, Xina, i Barcelona.) Al cor de la guapa Barcelona es troba Poblenou, un districte industrial del segle XIX que està desapareixent i convertint-se en el 22@, un nou veïnat d'apartaments i oficines dissenyats per atraure empreses d'alta tecnologia.


Thomas Sancton
Estats Units, març de 2001
TIME

ARRIBANT A COTES MÉS ALTES

El lloc més terrorífic d'Europa és el capdamunt de la Sagrada Família de Barcelona. No només fa por per l'alçada, sinó també per la proximitat dels estranys pinacles que va dissenyar fa més d'un segle el visionari arquitecte català Antoni Gaudí. Coronats per unes boles en forma de bolets, semblen unes estalactites surrealistes procedents d'un altre món.
Amb tot, és un lloc tan bo com qualsevol altre per començar un viatge per Europa a través de cinc països per veure d'on ve aquest continent antic, i també cap on es dirigeix en entrar al segle XXI. La Sagrada Família és una metàfora perfecta d'aquesta transformació: va ser concebuda per una de les figures més agosarades del modernisme europeu, però a la vegada es fonamenta sobre una tradició centenària, alhora que és encara una obra inacabada.


Justin Webster
Gran Bretanya, 14 d'abril de 2001
THE TIMES

BARCELONA: UN PARADÍS PER ALS ATRACADORS
Un divendres, a un quart de sis de la matinada, Sukhjit Chhoker i la seva companya Melinda Smith observaven a través del visor de la seva càmera de vídeo la façana il·luminada de la catedral gòtica de Barcelona. Tot d'una, se'ls va presentar un home ben vestit que se'ls va adreçar a crits en castellà tot gesticulant enèrgicament. La parella va mirar d'explicar-li que no l'entenien, però de seguida ho van entendre tot. Mentre aquell home els parlava, els seus dos còmplices els van prendre ràpidament la motxilla i van desaparèixer en la fosca de la nit. Sukhjit els va empaitar fins a una estació de metro propera.
La seva experiència no és pas excepcional. Durant aquests darrers mesos, la secció de viatges del Times ha rebut un autèntic al·luvió de cartes enviades per lectors indignats que han estat atracats a Barcelona, i la Rambla, el passeig més famós de la ciutat, ha estat votada recentment per mil turistes com un dels deu llocs més insegurs del món pel que fa als atracaments.
L'agost de l'any passat, al punt àlgid de la temporada turística, el Consolat Britànic va tenir coneixement de vuitanta atracaments soferts per súbdits del Regne Unit a Barcelona. Cal tenir en compte que aquests només van ser els casos denunciats, i que moltes altres víctimes no es devien prendre la molèstia de fer-ho. El nombre d'incidents ha estat tan alarmant que el cònsol ha parlat sobre el problema de la delinqüència al carrer amb l'alcalde de la ciutat.
Segons el cònsol general Dick Thompson, "hi haurà més policies als carrers, i sé que la Policia ha adoptat mesures més estrictes per controlar els grups que actuen contra els turistes."

                                                      Josep Lluís Sánchez


Estats Units, 22 de maig de 2001
Financial Times

EL CONGRÉS SOBRE TECNOLOGIA D'INTERNET S'OMPLE DE BOMBOLLES
L'hotel és el mateix, i el patrocinador, també. Però gairebé tots els altres aspectes del congrés europeu sobre tecnologia d'enguany, celebrat a Barcelona, s'assemblen ben poc a l'edició de l'any passat.

L'any passat, els banquers van ser rebuts a la festa de la nit inaugural per unes dones mig nues que mostraven els mugrons i anaven cobertes de pintura daurada per representar unes delicades fades.
Aquest any, l'animació que oferirà el patrocinador, Credit Suisse First Boston, serà més discreta i consistirà en uns ballarins de flamenc (aquests, totalment vestits).
L'any passat, els assistents al sopar que es va fer el diumenge previ a l'inici del congrés a l'Hotel Arts van rebre unes cocteleres d'acer inoxidable. Enguany, els van regalar unes ampolles de xampany en miniatura d'acer inoxidable plenes de detergent amb uns elegants bufadors de bombolles. En qüestió de minuts, el menjador va quedar ple de bombolles de sabó.


Gran Bretanya, maig de 2001
Business Traveler

UNA LLARGA JORNADA
Comenceu el dia com fan alguns autòctons: preneu-vos un cigaló (un cafè amb licor) a qualsevol bar de la ciutat. Sobretot, només un, perquè la jornada serà molt llarga. Se sol dinar a les 2 de la tarda, i la majoria de restaurants no obren fins a les 9 del vespre. I ni se us acudeixi suggerir un esmorzar fort: aquesta pràctica bàrbara aquí és totalment desconeguda.


Elena Luraghi
Itàlia, maig de 2001

Fit for Fun

LA CAPITAL DEL DIVERTIMENT

A la ciutat més divertida i plena de vida d'Europa, on el dia no té fi i on tots, tots, absolutament tots, surten a divertir-se de nit i omplen carrers, locals, bars i restaurants.
Han optat per viure, sorprendre, créixer i exhibir-se en tots els escenaris possibles que ofereix la ciutat: arquitectura, urbanisme, art, gastronomia, cinema, cultura... La "nova Barcelona" ha sorgit del fervor obsessiu que va animar la ciutat catalana després de la mort de Franco (1975). Una ciutat jove, artística, envejada, copiada, divertida, boja i a la mesura de l'home. El crític d'art Paul Goldberger l'ha inclosa entre les cinquanta meravelles del món modern.
Però, quin és el seu secret? Un amor innat per l'estètica.
Barcelona s'ha posat realment guapa. Dissenyadors, estilistes, locals de moda i un dels Jocs Olímpics més ben organitzats de la història (els de 1992, us en recordeu?) han catapultat aquesta ciutat cap als primers llocs de la creativitat i la diversió metropolitana. Descobriu-la a través dels seus signes essencials: arquitectura històrica, nous barris, museus, locals a l'última moda i monuments olímpics; deixeu-vos temptar per un programa d'art-música-moda-cinema-teatre-festes que es prolonga durant els 365 dies de l'any.

                                                      Josep Lluís Sánchez




Austràlia, abril de 2001
Australian Gourmet Traveller

BARCELONA, MOSSEGADES SURREALISTES
Durant la major part del segle XX, Barcelona ha estat essencialment un insípid centre industrial i de negocis, una ciutat treballadora sense cap mena de glamour, empesa per les lluites de classes i les polítiques radicals. La ciutat es va treure la son de les orelles quan el règim autoritari de Franco va arribar a la seva fi l'any 1975, però no va ser fins a l'inici de les obres de preparació per acollir els Jocs Olímpics de 1992 que Barcelona es va reconfigurar, reinventar i reconstruir, i va emergir com una metròpoli portuària activa i moderna. Aquesta renovació urbana la va obrir cap al mar i va permetre que les ones del Mediterrani càlid i assolellat il.luminessin les noves zones de lleure i inspiressin els espais públics.

Si hi ha una obsessió que comparteixen tots els catalans és la de menjar bé. El problema és que solen fer-ho unes dues hores més tard que la resta del món. Normalment es dina a partir de les 2 de la tarda (...).
Però, primer, fem una passejada. Una cosa bona que té Barcelona és que hi ha moltes coses per veure i per fer mentre esperem que arribi l'hora de dinar i de sopar. Al capdavall, la cultura no és més que una cosa que va inventar la humanitat per omplir les hores de gana entre àpats.

María-José Anía
Gran Bretanya, març, abril, maig de 2001
Red Hot

Molta gent ha definit Barcelona com una ciutat del nord en un país del sud. Té el color i la llum d'una ciutat mediterrània, amant de la bona vida i de les celebracions socials a l'aire lliure, on la gent és força apassionada i hedonista. Però, al mateix temps, els seus habitants són considerats (especialment si se'ls compara amb els de la resta d'Espanya), persones serioses i treballadores, racionals i amants dels diners.
"I Gaudí?", potser us pregunteu. Doncs Gaudí es limitava a ser ell mateix. El seu geni li permetia viure en un món habitat exclusivament per les seves pròpies fantasies. Amb tot, Gaudí, considerat el representant paradigmàtic del moviment modernista, era realment una figura única i inclassificable. Mentre que els seus col.legues Domènech i Puig eren uns personatges públics que participaven activament en la política i en la vida cultural, Gaudí va esdevenir cada vegada més excèntric i va dur una existència mig reclosa. Era un home visionari, amb un profund sentiment religiós. La seva principal font d'inspiració era la natura, que és, segons les seves pròpies paraules, "la millor expressió de les formes arquitectòniques perfectes". La Sagrada Família, l'obra més coneguda de Gaudí, que apareix pràcticament en totes les postals de Barcelona, és el màxim exponent de la fe religiosa obsessiva de l'arquitecte. Durant els últims vint anys de la seva vida no va treballar en cap altre projecte i fins i tot va viure al temple, com un ermità desmanegat i canós. Al moment de la seva mort, als 74 anys, només s'havia acabat una de les quatre torres previstes, i en quedaven tres envoltades de bastides. Les obres han continuat des del 1926 fins ara, envoltades de molta polèmica. Mentre que els detractors del projecte el critiquen pel seu furibund aspecte kitsch, els seus defensors fan possible la continuació del llegat de Gaudí a la ciutat aportant-hi fons i donacions individuals.