En el marc d'una economia cada cop més globalitzada, en el qual el volum de negoci i la rendibilitat d'una bona part de les grans empreses presents al nostre país i, en definitiva, la seva capacitat de generar llocs de treball i mantenir els nivells d'ocupació es veuen impulsats pels creixements de diversos mercats, tot el que eren avantatges durant la fase ascendent del cicle econòmic s'esvaeixen com si res quan la tendència s'inverteix. En aquesta situació, però, aquelles empreses que han apostat per la internacionalització de la seva activitat s'aprofiten de la major capacitat de maniobra que els assegura el seu caràcter multinacional. Operar en diversos mercats equival a diversificar el risc empresarial, ja que és improbable que tots evolucionin a la baixa en el mateix moment i amb la mateixa intensitat.
L'evolució de l'economia catalana i, en conseqüència, de la metropolitana s'ha d'analitzar cada cop més des d'aquesta perspectiva d'integració en l'economia mundial. És per això que a mesura que governs i organismes internacionals revisen a la baixa el creixement del PIB que s'espera per a enguany, tant pel que fa a l'economia espanyola com a la de la UE, cal esperar una evolució igualment a la baixa del creixement econòmic de l'àrea de Barcelona. Una variació que ha de prendre com a referència les previsions oficials que situen el ritme de creixement de l'economia espanyola lleument per sobre del tres per cent, pràcticament un punt menys que la taxa del 2000 i el de la UE a l'entorn del 2,8 per cent. Previsions de creixement que en vista d'experiències passades s'han de valorar com a trajectòries de referència més que no pas com a objectius assolibles.

Situant-nos en el cas concret de l'economia de Barcelona i l'entorn metropolità, recordem que el 2000 es va tancar amb un creixement del PIB de prop del quatre per cent, gràcies al dinamisme de les exportacions de productes manufacturats i també a l'evolució de la majoria dels serveis a la venda. Això no impedeix que alguns resultats de final d'any comencessin a mostrar símptomes clars de desacceleració. És el cas de la construcció residencial, de la inversió en maquinària, de la compra de béns de consum durador, dels mateixos índexs de producció industrial i, fins i tot, d'alguns aspectes del mercat laboral. Un alentiment del creixement de l'activitat econòmica que no es pot deslligar de l'impacte produït pel repunt de la inflació i dels tipus d'interès sobre el consum privat. Un impacte reforçat per la negativa evolució de les cotitzacions dels actius financers.
Les primeres dades disponibles d'enguany evidencien clarament l'accentuació del procés d'alentiment del creixement econòmic que ja s'intuïa després de l'estiu del 2000. L'impuls d'un sector comercial renovat, afegit a un altre bon any turístic i a l'espectacular expansió de les ràtios d'activitat en el conjunt del transport, especialment de llarga distància, van permetre un tancament d'any possiblement més optimista del que era previsible. Una valoració fonamentada en el fet que l'ocupació continuava clarament a l'alça, mentre que l'atur assolia les cotes més baixes dels darrers vint-i-cinc anys.
Els diferents indicadors de l'activitat industrial metropolitana corresponents als primers mesos d'enguany palesen creixements molt moderats dels volums de producció a l'empara de la demanda exterior. En el conjunt de Catalunya, els índexs de producció industrial reflecteixen, per primer cop en els darrers sis anys, un lleu retrocés dels volums de producció. Un descens que per la seva poca entitat, i atès que encara no és generalitzable a la majoria de sectors, no s'ha vist reflectit de moment en un increment de les corresponents xifres d'atur.

"Les dades disponibles evidencien l'accentuació del procés d'alentiment econòmic que s'intuïa després de l'estiu de 2000. Els indicadors de l'activitat industrial metropolitana palesen creixements molt moderats".

UNA SELECCIÓ D'INDICADORS DE CONJUNTURA
	Indicador	Perióde	Valor Absolut	Var.(%) internaual	2000/1999 (%)	1999/1998 (%)
	Port Tràfic de mercaderia Total (milers de tones) Embarcada (milers de tones) Desembarcada (milers de tones) Contenidors (milers de Teus) Trànsit total de passatgers	gen.-feb. 2001 gen.-feb. 2001 gen.-feb. 2001 gen.-feb. 2001 gen.-feb. 2001	4.908 1.714 3.194 203.195 63.771	3,1 4,8 2,2 -2,3 -21,3	6,9 12,6 3,8 12,4 3,4	12,7 7,8 15,6 12,8 29,4
	Aeroport Trànsit de passatgers Total (milers) Línia Barcelona-Madrid (milers) Internacional	1T 2001           1T 2001             1T 2001	4.451 1.068* 1.950	9,2 12,0 12,1	13,7 17,9 15,7	7,6 6,0 14,2
	Preus i salaris IPC.Barcelona (província) (%) IPC. Catalunya (%) Guany mensual mitjà (ptes.) Barcelona Guany mensual mitjà (ptes.) Provínicia	març 2001         març 2001           4T  2000          4T  2000	- - 285.878 272.267	4,1 4,0 2,0 2,9	4,2 4,2 1,5 2,3	3,4 3,5 - -
	Consum i turisme Matriculació de vehicles (provínicia) Pernoctacions hoteleres (milers)	gen.feb. 2001  gen.feb. 2001	39.100 -	-3,8 -	-2,6 2,5	14,8 1,9
	Construcció i preus de sostre residencial Superfície nova prevista a les llicències (m2) Habitatges iniciats Preu mitjà venda habitatges nous (pta/m2)	1T 2001             4T 2001           1T 2001	3.541 360.283	-30,5 13,2	-16,4 1,5 19,6	19,0 21,5 6,1
	Mercat de treball Atrurats registrats Taxa d'atur (%) Afiliats actius R.G. de la Seguretat Social Contractes indefinits	març. 2001       març. 2001       març. 2001           1T  2001	41.419 6,1 975.000 31.127	-5,4 -- 3,4 -1,8	-7,4 6,1 4,5 -1,8	-11,6 6,6 2,8 30,5

En relació amb el tràfic portuari de mercaderies, l'increment de prop del tres per cent enregistrat durant el primer bimestre enfront d'un creixement del 12,5 per cent d'un any enrere i, especialment, la limitació del ritme de creixement de la càrrega general a només un terç del d'un any enrere reflecteixen la intensitat del refredament de l'activitat productiva i de la demanda de consum de l'àrea d'influència del port. És especialment remarcable la tendència a l'estancament, després de set anys d'expansió continuada, del tràfic de contenidors.

Pel que fa al trànsit de viatgers pel port i l'aeroport, les evolucions durant els primers mesos d'enguany han estat radicalment dispars. Al costat d'una considerable davallada del nombre d'usuaris dels serveis que ofereix el port tant de ferris regulars com de creuers turístics, els gairebé 50.000 passatgers de mitjana diària que han passat per l'aeroport durant el primer trimestre representen un augment de prop del deu per cent en relació amb el mateix període del 2000. Les previsions de cara a la resta de l'any apunten a una lleu recuperació de les dades de passatgers per via marítima i també a una moderada reducció del creixement del trànsit aeri. Un alentiment que no ha d'evitar que abans de l'estiu s'assoleixin els 20,5 milions de passatgers/any, el doble que durant l'any olímpic.
Un altre indicador que darrerament no deixa d'assolir nous màxims històrics és el del nombre d'ocupats. Així, durant el primer trimestre d'enguany s'ha consolidat àmpliament la xifra de dos milions d'ocupats a la regió metropolitana segons els registres d'afiliacions a la Seguretat Social. Gairebé la meitat d'aquest total treballen a Barcelona o en empreses que hi tenen la seu social. No és menys cert, però, que la consolidació d'aquests nivells s'ha produït alhora que es moderava el creixement de l'ocupació, s'alentia el descens de l'atur i es reduïa la contractació laboral. En concret, el ritme de descens de l'atur a la ciutat central s'ha situat el darrer mes de març en el 5,4 per cent, la meitat que un any abans. A la resta de l'entorn metropolità i de Catalunya, la desacceleració ha estat fins i tot més contundent, amb reduccions de les xifres d'atur total purament testimonials i amb increments, per primera vegada en molts anys, del nombre d'aturats als sectors de la construcció i dels serveis.

La combinació de comportaments notablement expansius amb d'altres de contractius probablement serà la norma de l'evolució de les economies metropolitana i catalana durant la primera meitat d'enguany. El manteniment de les tensions inflacionistes a l'entorn del quatre per cent dificulta notablement la reducció significativa del diferencial inflacionista que l'economia espanyola i, en conseqüència, la catalana manté respecte de l'europea. Un diferencial que, traslladat als costos de producció de les empreses i als serveis exportables, incideix negativament per la via dels preus sobre la competitivitat i l'atractiu dels seus productes en una economia globalitzada. Un impacte que, si bé no és mai desitjable, sí que és especialment contraproduent en una conjuntura com l'actual, caracteritzada per la creixent feblesa de la demanda. El canvi de tendència que s'observa en el mercat laboral s'ha d'interpretar com un primer senyal en aquesta direcció.