english







portada de BMM
correu
arxiu

 


Els museus de Barcelona (1975-2000).


El Museu Nacional d'Art de Catalunya

El MACBA des d'una perspectiva crítica de la cultura

Els museus de ciències de Barcelona, un actiu a potenciar

Principis fonamentals de la museologia científica moderna


Històries i museus


Museus, patrimoni i territori

El col.lecionisme privat i els museus de Barcelona

El museu com a espectacle arquitectònic

Entre la pedagogia i el tour operator

Una ciutat de museus municipals

Cronologia


 
 
Els museus de ciències de Barcelona, un actiu a potenciar



TEXT Carme Prats Joaniquet
Directora dels Centres i Museus de Ciències. Institut de Cultura de Barcelona.

ŠAntonio Lajusticia

 

 

 



L'any 1882 es va inaugurar a Barcelona el primer museu de titularitat pública de Catalunya allotjat en un edifici de nova construcció, el Museu Martorell, pensat per a les col·leccions d'arqueologia, numismàtica i d'història natural, llegades a la ciutat per Francesc Martorell i Peña (1822-1878). Avui, quasi 120 anys després, el mateix edifici conté l'actual Museu de Geologia, amb una exposició que encara manté una estètica noucentista que reflecteix una manera d'estudiar la natura de fa més d'un segle.

Darrere de l'exposició, a la rebotiga, hi ha el veritable motor del museu, constituït per les col·leccions, el servei de documentació especialitzat, els laboratoris i el personal científic, tècnic i administratiu que hi treballa. Aquesta cara oculta del museu de ben segur que és molt diferent de la del museu originari. És una faceta ignorada i desconeguda pel gran públic que té uns clients molt fidels: els especialistes, científics, estudiosos o afeccionats, que mai no han deixat d'utilitzar el museu. L'activitat científica lligada a les col·leccions i al patrimoni és una singularitat dels centres i museus de ciències tradicionals, que s'ha de posar en valor en l'era de la societat de la informació i en el context de la "ciutat del coneixement". És clar que per poder jugar un paper central en aquest escenari, els museus de ciències han de canviar els sistemes de funcionament actuals i han de treballar per reconquerir una bona imatge pública. Aquest article presenta les noves orientacions que en aquest sentit s'han endegat des de l'Ajuntament de Barcelona, contextualitzades en una perspectiva històrica i en un entorn geogràfic de paisatge urbà canviant.


El nou Jardí Botànic de Barcelona, situat al Parc de Montjuïc. Al seu recinte s'està construint la seu de l'Institut Botànic de Barcelona, com a fruit d'un acord entre l'Ajuntament i el CSIC.
Š Aleix Bagué  

El procés actual de reorganització tècnica dels museus, que impulsa l'Institut de Cultura de Barcelona, ja propicia racionalitzar la gestió i els serveis d'aquests centres científics. La renovació de la seva imatge pública es vol encetar mitjançant un nou programa, "L'observatori científic de la ciutat mediterrània", que, gràcies a les tecnologies de la informació, permetrà i afavorirà la cooperació interdisciplinària i transsectorial dels diferents agents implicats. Es tracta que els museus de ciències de Barcelona actuïn com un "centre d'interpretació i d'orientació científica", que, des de l'àmbit català i mediterrani, es projecti cap a fora, cap a la nostra societat i més enllà de les nostres fronteres.
S'analitzen també les perspectives de futur d'aquests museus en un context general en el qual sembla que la cultura científica torna a ser moda i en un marc específic de ciutat i de país que també sembla propici a esmenar els deutes històrics envers els centres científics de Barcelona. Vegeu l'anàlisi crítica del professor Ramon Margalef a la Miscel·lània zoològica, en un recordatori del professor Francesc Español, director del Museu de Zoologia fins a l'any 1978 (R. Margalef, 1999).

SINGULARITAT, QUALITAT I RENOVACIÓ
Els centres i museus de ciències dependents de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona estan constituïts per quatre equipaments: els museus de Geologia i de Zoologia al Parc de la Ciutadella i l'Institut i el Jardí Botànic al Parc de Montjuïc. Dos entorns geogràfics que són un referent ciutadà ben diferent.
El Parc de Montjuïc és un espai en desenvolupament, on les construccions ex novo tant per al Jardí Botànic com per a l'Institut Botànic (centre mixt de l'Ajuntament de Barcelona i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas) possibiliten la innovació. El Parc de la Ciutadella és un lloc popular i cèntric que conté els museus de Geologia i de Zoologia, en edificis històrics. Tot i l'ampliació del Museu de Zoologia (R. Nos, 1986), són, ambdós, equipaments petits per encabir-hi el patrimoni i els serveis museístics que els corresponen.
Cal remarcar la singularitat de les seves col·leccions, que són indispensables com a instrument de treball de recerca i, en canvi, sovint tenen poc valor com a element expositiu. Les col·leccions de ciències naturals no s'improvisen i rarament es poden comprar. Són el resultat del treball de camp de recercadors diversos i contenen informació sobre poblacions d'organismes, ambients i situacions que estan en continu canvi i que de vegades ja han desaparegut. Aquesta és una singularitat excepcional, que cal rendibilitzar i posar en valor. Com? Doncs participant en les xarxes nacionals i internacionals que treballen en l'inventari de la biodiversitat, com ja s'està fent, i canviant la falsa imatge que sovint es projecta: la d'institucions intel·lectualment inactives i quasi sempre anacròniques.
El professor Pere Alberch, eminent científic, que va ser destacat director del Museo Nacional de Ciencias Naturales a Madrid (CSIC), deia en relació amb els museus de ciències: "(...) encara que les exposicions siguin la cara pública del museu, les col·leccions en són l'ànima, la raó de ser; mentre que la investigació és el motor que converteix el centre en una identitat dinàmica i viva. Per això és essencial que el museu desenvolupi les seves tres facetes en sintonia." (Alberch, 1994). Ara bé, la recerca científica s'ha de fer més competitiva. Per això els nostres centres i museus han de mantenir i enfortir les col·laboracions estables que ja tenen amb institucions de recerca potents, com ara el CSIC i les universitats, però han d'aspirar a augmentar la seva dedicació en el futur amb més personal i millors recursos.


ElGabinet Salvador, que acull la col·lecció botànica reunida per la família Salvador des del segle XVI fins a finals del XVIII.
Š Jordi Vidal  


Els museus han de pretendre millorar la qualitat dels seus serveis i això inclou tant els aspectes funcionals i de serveis científics com els de comunicació amb el gran públic. Museus tan importants com el d'Història Natural de París o el de Ciencias Naturales de Madrid van perdre el compàs del temps i van haver de tancar durant uns anys, per reobrir recentment, després de reformes importants en la seva projecció pública. El British Museum d'Història Natural de Londres va saber mantenir-se sintonitzant amb els visitants, innovant sense interrupció les seves exposicions. La crisi dels museus d'història natural tradicionals coincideix amb l'eclosió d'una generació de centres culturals de divulgació científica com el Museu de la Ciència de Barcelona, la Domus de la Corunya, el Palais de la Découverte i la Cité des Sciences de París, l'Exploratorium de San Francisco o l'Heureka de Hèlsinki, que no tenen col·leccions científiques al seu càrrec. Aquests centres han basat els seus programes en exposicions i en activitats participatives, riques en novetats tecnològiques, engrescadores i atractives per al visitant, la qual cosa els ha permès aconseguir una excel·lent imatge pública. Són centres implicats en l'aprenentatge experimental fins al punt que l'Exploratorium, per exemple, ha incorporat els mestres a la tasca de redissenyar i validar el nou format de més de 120 dels 600 models experimentals concebuts per al gran públic (G. Delacôte, 1998).
Educar el públic és important, perquè el visitant raonablement preparat està condicionat per triar millor i apreciarà la bona oferta museogràfica (C. Prats, 1999). Tot i així, com que les exposicions parlen als sentits i no pas a la ment (T. Sola, 1999), el repte de les exposicions per connectar amb el públic està en la capacitat per crear emocions en el visitant. I perquè sigui així, els atributs característics dels museus tradicionals que els donen prestigi i credibilitat, com són els objectes reals, la recerca mateixa i un ambient amigable que afavoreix la reflexió, s'hauran de combinar amb tècniques de comunicació perquè el context també sigui estimulant. Aquest repte és, segons el meu parer, la clau de volta per fer exposicions de ciències que sintonitzin amb el visitant i tinguin un efecte informatiu, lúdic i, a la vegada, instructiu.

"La societat manifesta un interès creixent pels temes científics i tècnics, que es tradueix en una demanda generalitzada d'informació i en l'assistència a exposicions i activitats programades als museus de ciències".

En les noves exposicions dels museus de ciències de Barcelona, els objectes, protagonistes, estaran al servei dels conceptes. La tria dels objectes reals idonis, en combinació amb models a escala que facin perceptible el que és minúscul i comprensible el que és inaccessible a la intuïció, amb el reforç d'elements interactius i de les tecnologies multimèdia, han de sustentar les idees que es volen transmetre.
Ara bé, aquests museus no són els únics que tenen com a missió la divulgació científica a la ciutat. Com a centre consolidat, s'ha de fer esment del Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa", que, en les seves excel·lents exposicions i programes públics, també aborda temes de ciències naturals. Com a projecte del futur immediat, Barcelona tindrà un gran centre de divulgació dedicat a la biologia, el Palau de la Biodiversitat i Evolució, amb exposicions d'avantguarda i una dinàmica científica i cultural pròpia del segle XXI, que serà la porta del nou zoo aquàtic de la ciutat, al Poblenou.
Els museus de ciències de la ciutat tindran en compte aquest panorama quan renovin les seves exposicions i exposaran allò que els pertoca, entenent que avui tant són ciències naturals els virus i la biologia molecular com l'ecologia, els insectes i els dinosaures. Això sí, en totes les actuacions que es pugui, es potenciaran sinergies per fer que es compleixi el principi que diu que l'efecte de les accions realitzades en concertació per diversos és superior a la suma dels efectes individuals. Un exemple important d'aquesta política és la nova seu de l'Institut Botànic de Barcelona, que s'està construint dins del recinte del Nou Jardí Botànic de Montjuïc, com a fruit d'un acord entre l'Ajuntament i el CSIC.


El Museu Martorell, seu actual del Museu de Geologia, va ser inaugurat el 1882.
Š Jordi Flos  

Els museus de ciències per al segle XXI han d'integrar en la seva activitat els nous naturalistes de l'era de la informació, donant continuïtat a la funció social i instructiva que van tenir els museus d'història natural del segle XIX en la seva època més esplendorosa, quan, a la seva manera, eren els observatoris científics del món. Recollien informació de tot el planeta, l'analitzaven i en feien difusió tant per als experts com per al públic general. La seva metodologia es basava en la realització d'expedicions d'estudi i de campanyes d'exploració.

INCORPORACIÓ DE LES NOVES TECNOLOGIES
Avui en dia, l'exploració i l'obtenció de dades de molts camps de la ciència es fan cada vegada més a través de xarxes de comunicació d'abast mundial, com és Internet. Pel que fa als nous naturalistes usuaris del museu, que potencialment són molts i que volen estar més implicats en l'activitat museogràfica, requereixen un centre d'acollida diferent i una metodologia actualitzada. Si els voluntaris i afeccionats del passat utilitzaven botes i motxilla per anar d'excursió a recol·lectar (alguns també ho fan ara), els voluntaris actuals probablement utilitzaran el tren suburbà o la bicicleta i al museu li demanaran connexions a Internet, a més de llibres de classificació.
Amb el nom "L'observatori científic de la ciutat mediterrània", s'ha iniciat un programa per crear en els centres i museus de ciències de Barcelona un indret d'interpretació i d'orientació patrimonial i científica de Barcelona, que combinarà el referent presencial de cada museu amb la faceta virtual. Aquest centre utilitzarà els instruments tradicionals de difusió (exposicions, activitats, bases de dades de col·leccions, serveis de biblioteca, publicacions) i els integrarà amb els nous recursos digitals (el butlletí de divulgació científica La Talaia i el portal Comunitat ciències, www.bcn.es/medciencies). Un centre que sigui, gràcies a les tecnologies de la informació, l'antena d'una comunitat constituïda per emissors, usuaris a distància i consultors in situ. Una comunitat prou motivada per explorar en formes de descoberta col·lectiva i d'aprenentatge social vinculades a la cultura científica.
L'observatori científic proposa, d'altra banda, un tema d'estudi important per a la societat actual: el coneixement de la ciutat. Conèixer com és i com funciona la ciutat per apreciar-la, comprendre-la i poder-la modificar adequadament serà l'objectiu de la segona fase del programa. Enguany, en aquesta línia, es realitzaran itineraris urbans adreçats als centres de secundària, per facilitar una visió intergeneracional i proambiental de la ciutat. Així mateix, en breu, es vol crear complicitats amb institucions dedicades a programes de turisme i d'oci, per tal que incorporin la cultura científica com a valor afegit de les seves ofertes.
El programa té com a patrocinador principal la Caja de Ahorros del Mediterráneo i compta amb la col·laboració de Printer i Digital Screen per a les edicions en paper. El portal digital ha estat dissenyat per un taller d'ocupació de Barcelona Activa i desenvolupat per l'Escola Multimèdia de la Fundació Politècnica de Catalunya, que també realitza el butlletí digital. La redacció de La Talaia es coordina des del Diari de Barcelona.

Estudiants al Museu de la Ciència de la Fundació "la Caixa".
  Š Museu de Ciència de la Fundació "la Caixa"/ Jordi Nieva

PERSPECTIVES DE FUTUR
Sembla que hi ha un context general que afavoreix la cultura científica, en l'àmbit mundial, que cal considerar. Molts científics rellevants estan avui dia interessats a atreure l'interès dels joves per impulsar la investigació (Guerrero, R., 1999) i s'impliquen de bon grat en tasques de divulgació directa. A casa nostra, en són un bon exemple tant el treball del comitè assessor científic de l'exposició Tresors de la natura, presentada al Museu de Zoologia (Ajuntament de Barcelona, 1999), com la recent contribució d'experts en genètica de renom internacional a l'exposició Gent i gens (Ajuntament de Barcelona, 2000), que es va mostrar a la Residència d'Investigadors de Barcelona (consorci Generalitat de Catalunya i Consejo Superior de Investigaciones Científicas). La societat manifesta, per la seva part, un interès creixent pels temes científics i tècnics, que es tradueix en una demanda generalitzada d'informació i en l'assistència a exposicions i activitats programades als museus de ciències. L'èxit de públic de la darrera renovació de l'American Museum of Natural History de Nova York ha superat totes les expectatives. En la mateixa línia d'acceptació popular es troben a Londres el Natural History Museum i a París el renovat museu situat al Jardin des Plantes.
A més dels milions de visitants que atreuen, els museus d'història natural tenen estretes connexions amb la societat més enllà de les sales d'exposicions (Smithsonian Institution, 1995), però les qüestions que més ocupen i preocupen els seus directors i tècnics són el seu posicionament estratègic de cara al futur i el corresponent model de finançament. Així va quedar constatat al debat i les conclusions de la reunió internacional Nature's Treasurehouses?, que va reunir científics, museòlegs, economistes i comunicadors entre els dies 4 i 7 d'abril del 2000 al Natural History Museum de Londres.
A Barcelona és possible que alguns dels condicionants actuals puguin afavorir la posada al dia i la potenciació dels museus de ciències. Dins dels projectes de Barcelona com a ciutat del coneixement, els dos parcs emblemàtics de la ciutat, la Ciutadella i Montjuïc, seran dos pols de referència obligada per a la divulgació científica. L'activitat que es desenvolupi en aquests indrets ha d'articular-se amb la que es produirà, a partir del 2004, al nou espai cultural i lúdic projectat al Poblenou. La ciutat de Barcelona tindrà, llavors, el Parc de Montjuïc, pulmó verd de Barcelona, amb els seus parcs i jardins i amb capacitat per concentrar programes d'educació mediambiental lligats al Jardí Botànic i per donar serveis especialitzats des de l'Institut Botànic; el Parc de la Ciutadella, que amb el trasllat del Parc Zoològic i una reordenació moderna pot esdevenir un parc urbà dedicat a l'educació amb especial èmfasi en les ciències (C. Prats, 1982), i el nucli del Poblenou, que amb la nova ubicació d'una part de les instal·lacions del Parc Zoològic completarà l'oferta a Barcelona d'instal·lacions científiques al servei del gran públic. Així doncs, el Fòrum de les Cultures del 2004 -i el gran moviment urbanístic que ha generat- pot permetre redimensionar els edificis de la Ciutadella per adaptar-los a les necessitats dels equipaments culturals moderns i proporcionar l'ocasió d'articular un eix urbà de les ciències, entre el Parc de Montjuïc, la Ciutadella i el nou nucli del Poblenou.
Es tracta, en definitiva, de transformar els actuals museus i centres de ciències naturals, ubicats en edificis històrics, en equipaments moderns, generadors de ciència i promotors de cultura científica. El model correspon al d'un sistema de museu descentralitzat, amb serveis en els diferents equipaments físics, que funcioni coordinadament sota una política unitària, mitjançant una via de comunicació interna per xarxa. El sistema oferirà al públic presencial i a l'usuari telemàtic, local i internacional una imatge de conjunt, de gran volum, amb serveis eficients.
La racionalització i actualització d'aquests centres, que són els més rics en patrimoni científic de Catalunya, és el primer pas, necessari, per posar els fonaments del futur Museu d'Història Natural de Catalunya de caràcter nacional (segons la Llei de museus del 1990), que actualment està estudiant la Junta de Museus de Catalunya. Per a la ciutat, el nou Museu d'Història Natural implicarà la incorporació de la Generalitat en la gestió i finançament dels centres i museus de ciències de Barcelona, que a hores d'ara depenen exclusivament de l'Ajuntament de Barcelona. El fet que tots aquests projectes puguin confluir i apuntar en una mateixa direcció ens anima a treballar i mirar amb entusiasme cap al futur.

El Museu de Zoologia, ampliat el 1986, és un dels equipaments municipals situats en edificis històrics del Parc de la Ciutadella.
  Š Jordi Flos

Referències bibliogràfiques:

Alberch, P. "The identity crisis of natural history museums at the end of the twentieth century". Towards the Museum of the future. Londres: Routledge, 1994.
Ajuntament de Barcelona. Tresors de la natura. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, 1999.
Ajuntament de Barcelona. Gent i gens. Institut de Cultura. Ajuntament de Barcelona, Residència d'Investigadors. Generalitat de Catalunya-CSIC i Novartis, 2000.
Delacote, G. "Postface". La révolution de la muséologie des sciences. Canadà: Presses Universitaires de Lyon. Editions MultiMondes, 1998.
Guerrero, R. "De ciencia, docencia y otras hermosas inutilidades". SPICA (gener i febrer), pàg. 5-7, 1999.
Margalef, R. "Francesc Español Coll (1907-1999), biòleg i naturalista exemplar". Miscel·lània zoològica. Museu de Zoologia. Ajuntament de Barcelona, 1999.
Nos, R. "El Museu de Zoologia de l'Ajuntament de Barcelona, en l'etapa actual de renovació". Revista de Museus, núm. 3, pàg. 101-106. Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura, 1986.
Prats, C. "Recuperació de la Ciutadella per al conreu de les ciències naturals". Ciència. Volum 2/279, pàg. 55-59. Barcelona, 1982.
Prats, C. "Museus, consum cultural i educació". Per una ciutat compromesa amb l'educació. Volum 1, pàg. 119-149. Institut d'Educació. Ajuntament de Barcelona 1999.
Sola, T. "Comunitat, l'element bàsic del museu territorial, o com poden els museus servir millor la comunitat". Actes del 2n Congrés Català de Museus Locals i Comarcals. Museu d'Etnologia del Montseny. Universitat de Girona. Museu Comarcal de la Garrotxa, 1999.
Smithsonian Institution. Natural Partners. Annual report of the National Museum of Natural History. Washington D.C.: Smithsonian Institution, 1995.