english







portada de BMM
correu
arxiu

 


Els museus de Barcelona (1975-2000).


El Museu Nacional d'Art de Catalunya

El MACBA des d'una perspectiva crítica de la cultura

Els museus de ciències de Barcelona, un actiu a potenciar

Principis fonamentals de la museologia científica moderna

Històries i museus

Museus, patrimoni i territori

El col.lecionisme privat i els museus de Barcelona

El museu com a espectacle arquitectònic

Entre la pedagogia i el tour operator

Una ciutat de museus municipals

Cronologia


 
 
Museus, patrimoni i territori



TEXT Carles Vicente Guitart
Historiador. Cap de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

ŠAntonio Lajusticia   

 

 

 


Les paraules museu i territori, quan se les relaciona, remeten als conceptes de patrimoni local, memòria col·lectiva i identitat local. El patrimoni local o territorial és, a la vegada, el producte de l'evolució històrica d'un territori determinat i allò que en conforma la identitat: és a dir, allò que el temps ha anat sedimentant (fets, esdeveniments, testimonis...) i que constitueix la memòria col·lectiva. Per altra banda, també és allò que conforma la imatge que tenim avui en dia d'un territori, o bé la percepció que en tenen els seus habitants. Aquesta identitat del territori és el resultat d'una multiplicitat d'identitats, i l'expressió museogràfica ha de tenir en compte aquesta suma o combinació de diferents identitats.

El patrimoni representa la base material i immaterial de la cultura d'un poble, la seva memòria col·lectiva. Tot i que aquesta herència cultural, sovint, no és plenament viscuda com a element clau de la vida cultural contemporània. Aquest és un dels reptes que des de la gestió del patrimoni no es poden defugir si, de veritat, es vol respondre als interessos del conjunt de la societat.
Els museus, en general, han patit al llarg dels temps transformacions diverses i han acomplert funcions ben diferents: d'espai de representació simbòlica a espais d'intercanvi i comunicació d'experiències amb una clara funció social i integradora. En aquest procés, els museus han esdevingut complexos centres culturals especialitzats en la recuperació i investigació del patrimoni que conserven, a més de democratitzar-ne l'accés als ciutadans. Aquesta funció es fa encara més evident en els anomenats museus de territori, que prenen aquest com a objecte museístic primordial o element bàsic sobre el qual recolza el seu discurs.

Una sala del Museu de la Pell d'Igualada i vista exterior de l'antic edifici fabril que l'allotja. Š Toni Coll Tort

Š Toni Coll Tort

En general, l'activitat del museu està marcada per l'estreta vinculació existent entre les col·leccions que conserven i els serveis que ofereixen. En el cas dels museus de territori, és l'ecosistema cultural i natural l'objecte a investigar, conservar i difondre, i els serveis que ha d'oferir són tant o més complexos que la comunitat a la qual serveixen. Aquests equipaments es defineixen i singularitzen per la proximitat i la implicació en el seu medi cultural-natural, per la vocació d'ús comunitari basat en la participació ciutadana i pel tractament integral dels béns patrimonials d'un espai determinat, allò que s'anomena el museu sense murs: l'exposició com a síntesi o preàmbul del veritable "museu-territori".
Els museus de territori poden considerar el patrimoni de dues formes distintes: d'una banda, la forma tradicional i estàtica, que consisteix a fer-lo servir com a refugi de la memòria i magatzem de la història (és el cas de moltes col·leccions i molts petits museus dispersos per Catalunya). De l'altra, una actitud dinàmica que respon millor a les necessitats d'una política cultural activa i que vol utilitzar els testimonis del passat per ajudar a comprendre el present. En aquest cas, la interpretació del patrimoni cultural no es fa estrictament partint d'una visió localista, sinó que admet interpretacions especialitzades del territori que poden anar des de la perspectiva interdisciplinària de la formació i transformació del paisatge fins a lectures específiques recolzades en aspectes etnològics, arqueològics, històrics, naturals o socioeconòmics. Es poden posar molts exemples de museus de territori que s'articulen a partir de lectures especialitzades del seu patrimoni i que, no obstant això, mantenen un discurs integrador i global amb el seu entorn.

El Museu de Gavà i de les Mines Prehistòriques.

Š Toni Coll Tort

"Els museus de territori representen un model de centre cultural basat en la proximitat als interessos i motivacions dels ciutadans i en la utilitat que poden tenir per a la comunitat. Han de ser útils socialment i culturalment".

Els museus territorials catalans són bàsicament de titularitat pública, majoritàriament municipal. Les dinàmiques de renovació dels darrers decennis han comportat una certa especialització i, si hom els interpreta en conjunt, s'obté una autèntica visió nacional del patrimoni català. No són la transcendència i el valor de les col·leccions i béns que conserven l'element a considerar, sinó la diversitat de matisos i lectures que permeten la demostració d'una biodiversitat rica i variada que conforma el nostre present. Sense voluntat de ser exhaustius, es poden esmentar alguns exemples que conformen aquesta riquesa i diversitat del museu de territori i del patrimoni cultural i natural que pretenen explicar:
-Museu de Gavà i de les Mines Prehistòriques, que ofereix una interpretació integral de la formació i transformació del paisatge, des de l'espai natural del Garraf, passant per la zona de dunes del litoral gavanenc, fins a l'evolució econòmica i residencial de la segona anella metropolitana.
-Museu Etnològic del Montseny-Arbúcies, que mostra les vinculacions entre les activitats tradicionals d'una comunitat agrícola i ramadera de muntanya i la seva conversió en una zona de protecció natural i cultural com és actualment el Montseny, amb un fort component d'activitat terciària.
-Museu de les Mines de Cercs, que mostra la realitat d'una comunitat lligada al desenvolupament industrial de Catalunya i, en concret, el pes transformador que va tenir la implantació minera a l'Alt Berguedà.
-Museu de la Pell d'Igualada, que també presenta l'evolució de la indústria de l'adoberia de la pell i les seves implicacions en la realitat actual de bona part de la comarca de l'Anoia.
-Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i Museu de Badalona, que des d'una perspectiva arqueològica mostren la importància dels assentaments històrics ibèrics i romans en un entorn que ha esdevingut metropolità amb sentiments d'identitat d'importació recent.

Interior del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, que juntament amb el Museu de Badalona, mostra la importància dels assentaments ibèrics i romans en un entorn que ha esdevingut metropolità.

Š Toni Coll Tort
Imatge exterior del mateix centre.
Š Toni Coll Tort
 

Tots ells, ja sigui des d'una lectura especialitzada o més globalitzadora, actuen sobre un patrimoni molt més ampli del que conserven a l'interior dels seus edificis. Intervenen i incideixen sobre el territori al qual fan referència, difonent-lo entre el gran públic a través d'itineraris, afavorint la sensibilització per la conservació del patrimoni o intervenint en la recerca, coordinant programes d'investigació. I, sobretot, vinculant-se a una comunitat immediata que usa l'equipament cultural museu per interrogar-se sobre el present.
Aquesta és una de les funcions bàsiques dels equipaments museístics, no només territorials: aprenentatge informal, contemplació i delit, i molt especialment, plantejar interrogants sobre la societat actual i el seu estat de coneixements i posar-los en qüestió. El museu és un espai d'incerteses. La societat actual és fruit d'una certa evolució sociocultural, però el camí no estava predeterminat; ha estat fruit d'unes decisions, conscients o no, que han comportat obviar altres alternatives possibles. L'estudi de la història, del passat, des d'una perspectiva pluridisciplinària, ens mostra i explica aquestes alternatives, i és en aquest sentit que el museu local pot actuar d'àgora moderna on replantejar-nos com hem arribat fins aquí.
D'altra banda, es pot adduir que, d'alguna manera, bona part dels equipaments museístics estan relacionats amb un territori, amb l'entorn on s'ubiquen (a excepció, potser, dels museus d'art contemporani, els de la ciència i alguns monogràfics especialitzats fruit de col·leccions privades (joguines, art precolombí, cultura egípcia...). Així mateix, els considerats museus nacionals, tot i estar vinculats a un espai de límits fonamentalment administratius (territori-estat), mantenen una vinculació amb la comunitat basada en la representació dels béns patrimonials amb finalitats exclusivament simbòliques. Fins i tot la seva ubicació només depèn d'allò que l'urbanisme indiqui en funció de fluxos i vies de comunicació.
Per contra, el museu de territori només té sentit allà on és. Treballa sobre un territori de límits més difosos administrativament, de caràcter més biològic, geogràfic o cultural. I, sobretot, treballa per a una comunitat molt més recognoscible, amb noms i cognoms. És el sentit de servei a la comunitat, d'ús social del patrimoni que comporta el fet de plantejar-se i solucionar problemes contemporanis. Els museus de territori representen un model de centre cultural basat en la proximitat als interessos i motivacions dels seus ciutadans i en la utilitat que poden tenir per a la seva comunitat. Els museus de territori han de ser útils socialment i culturalment.
La pressió dels indicadors quantitatius (públics i recursos) fa que es deixi de banda la idea del museu com a servei públic i devalua una determinada forma de coneixement del patrimoni vinculada a la possibilitat que aquest serveixi a la societat en la solució dels seus problemes. Sempre que, de la manera que sigui, s'intervé sobre el patrimoni se'n fa una utilització social, és a dir, s'utilitza com un mitjà per incidir sobre la societat; cal, però, considerar quin és el model de societat que, des de determinades utilitzacions del patrimoni, es contribueix a legitimar. El patrimoni és la forma com es materialitza l'herència cultural i pot ser assumit per la societat com a referent de la seva identitat i com a element de conscienciació social.
El museu territorial és el que està en millor posició per anar al capdavant de la reconversió del sector patrimonial, que haurà de permetre transformar el que fins ara han estat els productes patrimonials clàssics de finalitats exclusivament simbòliques en veritables serveis públics de qualitat adreçats al conjunt dels ciutadans. Perquè el patrimoni no és només allò que hem heretat, és també allò que haurem de transmetre i on s'adheriran les aportacions i testimonis contemporanis.