english







portada de BMM
correu
arxiu

 


Els museus de Barcelona (1975-2000).


El Museu Nacional d'Art de Catalunya

El MACBA des d'una perspectiva crítica de la cultura

Els museus de ciències de Barcelona, un actiu a potenciar

Principis fonamentals de la museologia científica moderna

Històries i museus

Museus, patrimoni i territori

El col.lecionisme privat i els museus de Barcelona

El museu com a espectacle arquitectònic

Entre la pedagogia i el tour operator

Una ciutat de museus municipals

Cronologia


 
 
El col·leccionisme privat i els museus de Barcelona



TEXT Lluís Monreal
Director general de la Fundació "la Caixa"

ŠOriol Maspons 

 

 

 


Un dels trets característics que distingeixen el conjunt de museus de Barcelona respecte dels d'altres ciutats espanyoles i europees és el paper que el col·leccionisme privat ha tingut en el seu desenvolupament i formació. A partir de la Revolució Industrial, van aparèixer al si de l'alta burgesia catalana pròcers i mecenes que van considerar que la creació de riquesa econòmica havia d'anar acompanyada d'una activitat que, en darrer terme, redundés en l'enriquiment del patrimoni de les institucions públiques. Aquesta sèrie d'il·lustres col·leccionistes barcelonins s'inicia amb Eduardo Toda Güell (1855-1941). Mogut pel seu interès per l'arqueologia faraònica, va emprendre i costejar excavacions en diversos jaciments de l'antic Egipte, d'on procedeixen els objectes de la seva col·lecció que van passar, el 1886, al Museu Biblioteca Balaguer de Vilanova i la Geltrú, on actualment s'exposen al públic.

Durant la primera meitat del segle XX es creen a la societat barcelonina diverses col·leccions de mèrit. El polític Francesc Cambó va ser, en primer lloc, qui, amb un decidit propòsit d'omplir les llacunes existents en les col·leccions del Museu d'Art de Catalunya, va dedicar una part de la seva fortuna a l'adquisició de pintura de les escoles internacionals, principalment del Renaixement i del Barroc. Cambó va ser un col·leccionista molt actiu que va actuar amb l'assessorament d'alguns dels especialistes més destacats de la seva època. Gràcies al seu esforç, el Museu Nacional d'Art de Catalunya exposa una important sèrie d'obres pictòriques de les escoles italiana, flamenca i espanyola del període comprès entre els segles XV al XVIII.

"Missing Lines", de Juan Uslé, acrílic sobre tela de 1996 pertanyent al fons d'art contemporani de la Fundació "la Caixa".

Š Col.lecció d'Art Contemporani Fundació "la Caixa"

Entre la burgesia barcelonina de la primera meitat del segle XX, van destacar també personalitats col·leccionistes com ara Santiago Espona i Lluís Plandiura; les obres més importants que van reunir han passat també a fornir les col·leccions del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Això no obstant, l'exemple més conspicu de col·leccionisme privat barceloní és el de l'escultor Frederic Marès i Deulovol (1893-1991). Des dels primers anys del segle XX, aquest artista va iniciar una col·lecció personal que amb el temps va esdevenir un dels conjunts més importants del país d'escultura medieval, renaixentista i barroca. Després de la Guerra Civil, Frederic Marès va dedicar virtualment tots els recursos econòmics obtinguts a través de la seva activitat artística a la constitució d'una col·lecció fabulosa que, el 1946, per un acord amb el municipi, va passar a constituir l'actual Museu Marès, situat a l'Antic Palau Reial Major, en ple barri gòtic de Barcelona. Més de cinquanta anys després, el Museu Marès, el contingut i les instal·lacions del qual han estat engrandits diverses vegades, continua atraient un públic erudit o simplement curiós que descobreix col·leccions d'escultura que comprenen des de l'antiguitat fins al segle XIX.

"La història dels museus de Barcelona està íntimament lligada a la de l'activitat col·leccionista del sector privat. Això explica en gran part el caràcter de 'ciutat de museus' que té la urbs, constituïda per un teixit de grans i petites instal·lacions que reflecteixen perfectament el seu context històric i social".

Estatueta pertanyent a la col·lecció Barbier-Mueller, que es mostra al Museu d'Art Precolombí.

Š Eva Guillamet

Marès va ser un actiu col·leccionista durant tota la seva vida, que va arribar gairebé a l'edat centenària. El 1962 va cedir al Museu Militar de Montjuïc una esplèndida col·lecció d'armes renaixentistes, que havia iniciat el 1924. El 1971 va fer una important donació al renovat Museu de l'Empordà a Figueres que consistia en peces arqueològiques d'època grecoromana, d'arts aplicades, escultura medieval i documentació històrica d'interès comarcal. Uns anys més tard, va cedir al municipi d'Arenys de Mar una col·lecció de puntes i randes que havia adquirit de jove al marquès de Valverde; avui dia, aquesta col·lecció constitueix el Museu de la Punta en aquesta localitat del Maresme. Encara més tard, el 1979, va continuar la seva tasca de mecenatge amb la donació a la vila de Montblanc d'un important grup d'escultures medievals, renaixentistes i barroques que formen el Museu Frederic Marès en la restaurada església de Sant Marçal. Finalment, el 1983 va dipositar a la Biblioteca de Catalunya una important sèrie de llibres i incunables originals de la Cartoixa de Valldemosa, d'un incalculable valor sentimental per a Marès, ja que havien estat heretats del seu pare, que era bibliòfil.
Un altre gran col·leccionista barceloní de la segona meitat del segle XX va ser Francisco Godia Sales, conegut tant per la seva activitat empresarial com pel fet que de jove fos el pilot espanyol més destacat en la competició automobilística de Fórmula 1. Al llarg de la seva vida va atresorar una col·lecció de ceràmica espanyola importantíssima, que abraça des de l'època medieval fins al segle XVIII. A més, Godia va reunir una excel·lent representació d'escultura medieval, principalment en fusta policromada, que comprèn extraordinaris conjunts dels segles XIII i XIV, així com una nombrosa selecció de l'escultura de l'època dels Reis Catòlics. Aquesta col·lecció va ser instal·lada a la seva residència de l'antic Conventet, edifici annex al monestir de Pedralbes, restaurat i adequat per ell amb aquesta finalitat. Les seves filles, Liliana i Carmen, han perpetuat la seva memòria amb la creació de la Fundació Francisco Godia, que va obrir les portes al públic a Barcelona el 1999.
En el panorama dels museus de Barcelona procedents de col·leccions privades, hi ha fet acte de presència els últims anys el Museu d'Art Precolombí, format pel dipòsit d'una part de la col·lecció Barbier-Mueller, la seu principal de la qual és a Ginebra. Es troba en un palau del carrer de Montcada que va ser restaurat pel municipi per a aquesta finalitat expositiva en virtut de l'acord establert entre aquest i la il·lustre família ginebrina.

Peces exposades al Museu Marès.

Š Eva Guillamet

Una de les últimes iniciatives del col·leccionisme privat barceloní és el Museu Egipci de la Fundació Clos, establert des de fa anys a la nostra ciutat per iniciativa de l'hoteler Jordi Clos. Per acollir les seves col·leccions d'art faraònic i permetre l'accés públic, Clos va establir un museu de dimensions reduïdes en un immoble de la Rambla de Catalunya. Des de maig de 2000, un nou Museu Egipci ampliat ocupa la planta baixa d'un altre immoble al carrer de València, molt a prop de l'Hotel Claris, lloc on va exposar les seves col·leccions abans de la seva primera iniciativa museística.
El panorama del col·leccionisme privat barceloní és molt ampli i seria impossible resumir-lo en el limitat espai d'aquestes pàgines. Per concloure, doncs, cal fer referència a l'activitat de la Fundació "la Caixa", que, des de 1985, a més de les seves habituals tasques de divulgació de la cultura i de l'art a través d'un ampli programa d'exposicions temporals, ha constituït una gran col·lecció d'art contemporani que s'inicia amb obres de la dècada de 1980 i posa l'èmfasi en la producció dels noranta.
Aquesta col·lecció és oberta a les tendències més importants del nostre temps, compta avui dia amb més de 700 obres i constitueix un punt de referència obligat. La Fundació "la Caixa" continua la política de presentar regularment els fons d'aquesta col·lecció, sigui en grans exposicions antològiques, com la que es va realitzar a Sevilla amb motiu de l'Expo 92 o a Barcelona, el mateix any, amb motiu dels Jocs Olímpics; o bé mitjançant la cessió dels seus fons a diversos museus nacionals i estrangers per exhibir-los en exposicions de caràcter temporal.
A partir de finals de l'any 2001, la col·lecció de la Fundació "la Caixa" tindrà la seu permanent en el nou Centre d'Exposicions de Barcelona, CaixaForum, instal·lat a l'antiga fàbrica de teixits Casaramona, monument industrial de principis del segle XX, obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch. En aquest lloc, el públic podrà conèixer, a través d'exposicions temporals de caràcter rotatiu, els fons més destacats d'aquesta col·lecció, que pel seu volum avui no pot ser objecte d'una presentació global en un sol espai museístic.
La història dels museus de Barcelona està íntimament lligada, com s'ha vist, a la de l'activitat col·leccionista del sector privat. Això explica en gran part el caràcter de "ciutat de museus" que té la urbs, constituïda per un teixit de grans i petites instal·lacions museístiques que reflecteixen perfectament el seu context històric i social, en el qual, a diferència de les grans capitals estatals, la societat civil i alguns dels seus representants més insignes han tingut un paper determinant en el desenvolupament i la promoció de la cultura artística.