Sovint encara veiem que es repeteixen alguns tòpics sobre la universitat. Se la qualifica de "fàbrica d'aturats", "institució dominada per la burocràcia" o "espai teòric deslligat de l'empresa", que, si bé tenen un fonament, responen més al passat que no a la realitat actual. El fet és que quan vénen experts europeus a avaluar els nostres centres (com s'acaba de fer amb la facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma), els resultats són equiparables als de les principals universitats i quan els nostres estudiants travessen fronteres per anar a fer postgraus i doctorats no tenen excessius problemes per posar-se al dia. Els qui han anat als Estats Units acostumen a repetir que hi arriben amb un nivell superior a la mitjana dels universitaris nadius.
D'entre aquests tòpics habituals n'hi havia també un de referent a les resistències dels professors i dels centres i escoles a ser avaluats. És cert que fins fa ben poc tampoc no hi havia cap iniciativa de control per part de les administracions. Si a això hi afegim certa opacitat en les estadístiques internes, també s'explica que ni la premsa ni altres publicacions hagin intentat mai fer cap mena de rànquing o classificació com les que es fan en molts països veïns.
Però també en aquest aspecte s'està produint un canvi important. I no ens referim precisament a l'elaboració de rànquings, ja que els que s'han donat a conèixer no han estat massa precisos. Fa uns mesos es va produir un fort enrenou per la classificació establerta en un estudi dirigit pel sociòleg de la Universitat de Barcelona Jesús de Miguel, en el qual, si bé la Universitat Autònoma apareixia com una de les millors, el sistema de ponderació, en el qual es castigava l'escassa presència de noies i no es valorava prou la recerca, deixava força malament les universitats politècniques. El canvi substancial s'ha produït en el terreny de l'avaluació institucional, i especialment a Catalunya. Al conjunt de l'Estat hi ha hagut intents més tímids i ara sembla que la nova Llei universitària anuncia també la creació d'una agència específica.

La Generalitat va crear l'any 1994 l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya, que va posar sota la presidència de l'economista i ex-rector Antoni Serra Ramoneda. Els primers informes, referits als anys 1996 i 1997 i dirigits sempre per Gemma Rauret, van provocar certa decepció en l'opinió pública. Ningú no podia discutir la seva metodologia, però tampoc les seves conclusions, perquè es limitava a publicar dades molt genèriques. Els rectors havien imposat el seu criteri de silenciar els aspectes que podien ser més negatius i la seva concreció per centres per temor a una pèrdua d'alumnat. Les crítiques dels mitjans de comunicació i d'altres experts van obligar a repensar els informes.
L'any 1999 i el 2000 els treballs de l'Agència s'han estès a un major nombre de carreres i les conclusions públiques són també molt més detallades i precises. El resultat és un millor coneixement del sistema universitari català i, alhora, les crítiques representaran un esperó per superar-se. De l'últim informe s'han destacat especialment dos aspectes: la necessitat de coordinar millor la transició de la secundària a la universitat i la d'adaptar millor els itineraris curriculars a les capacitats de l'alumne. Pel que fa a rendiments acadèmics, s'observen grans diferències entre les carreres de ciències i les d'humanitats i ciències socials, ja que en aquestes darreres la proporció de crèdits (assignatures) superades per alumne és molt superior.
La seva publicació ha coincidit amb un altre estudi encarregat per la Universitat de Barcelona (UB) sobre el rendiment acadèmic als primers cursos. L'estudi, dirigit pel vicerector Miquel Martínez i els doctors Gaspar Rosselló i Manel Viader, pretén aprofundir en el coneixement dels estudiants de batxillerat. Precisament, aquesta universitat i la Politècnica han estat pioneres en la realització dels anomenats "cursos zero", que permeten fer un repàs de matèries durant el primer semestre i retardar l'inici de la carrera.
Però l'estudi de la UB pretenia també un altre objectiu: comparar els alumnes que havien fet el batxillerat antic (per tant, BUP i COU) i els procedents del nou (que han fet ESO i batxillerat Logse). Tot i que anteriors estudis de la Politècnica semblaven indicar que els que havien fet el batxillerat nou, llavors encara experimental, obtenien resultats molt pitjors, aquest de la UB no assenyala tantes diferències. "Resulta evident -diuen els responsables- que el principal determinant del rendiment acadèmic és la nota d'accés a la universitat, molt per sobre del gènere i de la procedència (COU o Logse)". Tot i així, es pot assenyalar que "hi ha una superioritat global de rendiment de les noies respecte dels nois", excepte en la divisió de Ciències Experimentals i Matemàtiques, i un rendiment lleugerament superior en els alumnes que van seguir el pla anterior a la reforma educativa.
Obtenen millors resultats els alumnes que havien fet el COU en les carreres de Ciències de la Salut i, en menor mesura, en Ciències Experimentals i Ciències Jurídiques i Socials. En canvi, en algunes carreres de Ciències Humanes i Socials se'n surten millor els alumnes que vénen de la Logse, probablement per la seva millor capacitat de treballar en equip i d'enfrontar-se a situacions i coneixements més diversos.
Són estudis i avaluacions que, com ha assenyalat la directora de l'Agència per a l'Avaluació, Gemma Rauret, "representen un pas endavant en la transparència i són una prova de la manera de fer del sistema universitari català".

Josep Playà Maset