L'any 1979, acabades de celebrar les primeres eleccions de la democràcia recuperada, el Grec va passar a ser organitzat directament per l'Ajuntament de Barcelona. Es van convocar uns cicles que, a la llarga, acabarien configurant el Festival d'Estiu de Barcelona.
Des d'aquell llunyà 1976, el Grec sols ha faltat un any a la seva cita amb les nits d'estiu barcelonines. Pel teatre de Montjuïc hi han passat moltes de les millors figures de l'escena catalana, espanyola i internacional, però també del panorama musical.
Els orígens del Grec de Montjuïc com a instal.lació teatral són, és clar, molt anteriors al 1976. El recinte va ser construït als anys vint, segons un projecte de Ramon Raventós, i els seus voltants van ser urbanitzats amb jardins de Nicolau Maria Rubió i Tudurí. L'espai es va inaugurar el 1929 amb motiu de l'Exposició Universal amb grans expectatives. Però el cert és que sempre va tenir un ús molt limitat, sens dubte a causa del fet de ser un espai a cel obert. El 1929 sols va acollir quatre activitats, el 1930 s'hi van fer festivals clˆssics, el 1931 Margarida Xirgu hi va protagonitzar Electra i el 1933 Medea, el 1934 s'hi van fer dues festes privades, el 1935 va tancar, el 1936 va servir d'escenari per a una festa privada...

El teatre va romandre tancat entre els anys 1937 i 1951. El 1954 va començar a rebre els Festivales de España. Aquesta iniciativa portaria a Montjuïc autors clàssics i espanyols, i s'allargaria fins al 1969. Els festivals comptaven amb el suport de l'Ajuntament de la ciutat i, com no podia ser d'una altra manera, tenien lloc a l'estiu.
Després d'uns anys de tancament, a principis dels anys setanta, el consistori va restaurar l'espai, i el 1973 s'hi va representar Numancia, de Cervantes. El Teatre Grec es va començar a consolidar com un espai públic privilegiat, molt adaptat a les nits d'estiu. El 1974 i el 1975 va acollir obres d'Espriu o Salvat Papasseit, però també ballet contemporani i les actuacions musicals de Víctor Manuel, Ana Belén, Serrat o Camilo Sesto.