El tram entre el Passeig de Gràcia i Balmes es va esplanar a partir del 1886, mentre que l'Ajuntament de Sant Martí va anar obrint trossos de l'avinguda a la seva banda més propera a Barcelona. No va ser fins ben entrats els anys vint del segle passat que la Diagonal va anar més enllà de la plaça Francesc Macià per arribar fins a Pedralbes.
La darrera prolongació de la Diagonal, entre la plaça de les Glòries i la rambla Prim, va tenir lloc els anys noranta. Amb aquesta obra la ciutat obre les seves fronteres cap al Besòs, i la plaça de les Glòries deixa de ser un dels extrems de la ciutat per situar-se en el lloc central que es mereix, i que Cerdà va concebre com a punt de trobada entre les principals avingudes de la ciutat.
Gràcies a aquesta darrera prolongació de l'avinguda, els carrers del Poblenou ja no queden tallats enmig d'un maremàgnum de naus industrials, sinó que han recuperat el seu sentit, han relligat la ciutat i han acostat més i millor el mar a tots els barcelonins. I també ha portat l'ordre i la centralitat necessaris per desenvolupar un projecte tan ambiciós i complex com el 22@bcn, destinat a atreure a la nostra ciutat activitats capdavanteres, vinculades al coneixement, la cultura, les noves tecnologies i l'economia emergent. Hem desenvolupat, en definitiva, un model urbanístic en el qual el més important no és obrir nous carrers, sinó donar-los un sentit en generar nous espais carregats de contingut.
Però la Diagonal no acabarà a la rambla Prim. El 2004 farà que creixi encara més, que no es conformi amb arribar fins a la costa, sinó que vagi encara més enllà per entrar plenament al mar a fi de destacar la vocació mediterrània i oberta de la nostra ciutat.
La Diagonal unirà els dos grans pols de recerca de la ciutat: la Zona Universitària i el Poblenou, on raurà el futur campus de Llevant, i juntament amb el Front Marítim, que condueix fins a les instal·lacions de la Universitat Pompeu Fabra, dibuixarà una veritable ronda del coneixement. La Diagonal esdevindrà així alguna cosa més que la principal porta d'entrada a la ciutat; es convertirà en el camí que condueix cap al futur i en els fonaments de la ciutat metropolitana, de la Barcelona que es desenvolupa solidàriament amb Sant Adrià a la desembocadura del riu Besòs.
Pertanyem, doncs, a una generació privilegiada de barcelonins, la d'aquells que veuran, per fi, com s'acaba la construcció de la principal artèria ciutadana després de 120 anys de treballs. I ho celebrarem com cal, amb la festa del Fòrum Universal de les Cultures que se celebrarà allà on la Diagonal es confondrà amb el mar, a la desembocadura del riu Besòs. D'aquesta manera, el carrer que va servir perquè la ciutat es retrobés amb els municipis que li van ser agregats servirà ara com a escenari per a la trobada entre les cultures d'arreu del món.
Volem que la Diagonal sigui el símbol de l'urbanisme que es fa a Barcelona. Un urbanisme que té com a finalitat convertir la ciutat en un punt de trobada i que posa per damunt de tot la valoració de l'espai públic.
La Diagonal ha d'esdevenir un autèntic manifest de la bellesa cívica produïda pel compromís social i cultural dels barcelonins i les barcelonines amb el desenvolupament de la seva ciutat.
Barcelona té en aquests moments el projecte urbanístic més gran d'Europa, superior fins i tot al que està tenint lloc a Berlín, amb la diferència que no som capital d'un estat, que aquesta transformació no és deguda a la capitalitat, sinó a l'empenta i a l'ambició de la ciutat mateixa. Parlem d'un projecte que té una repercussió molt més profunda que la produïda durant l'època olímpica, que té una energia capaç de multiplicar les centralitats actuals de la ciutat. Volem que aquesta profunda renovació tingui el valor afegit de la qualitat.

Barcelona s'ha distingit des de sempre per un dinamisme que abraça tots els aspectes de la vida urbana per enriquir-la amb la seva diversitat. Aquesta ciutadania activa és un component essencial de la qualitat urbana i de la identitat cívica. L'espai públic, des del carreró més modest fins a la gran plaça, configura l'escenari on es desenvolupa la quotidianitat de les nostres vides i, per tant, té la potència suficient per millorar o frustrar la nostra existència urbana.
Tenim una magnífica qualitat urbanística i volem que estigui acompanyada de la qualitat arquitectònica. La nova Diagonal ha generat projectes que estan cridats a ser edificis emblemàtics de la ciutat futura, des de la magnífica torre de Jean Nouvel, a tocar de la plaça de les Glòries, fins al triangle projectat per Herzog i De Meuron a l'altre extrem de l'avinguda, dins del recinte del Fòrum.

És evident que cada època té la seva arquitectura. Barcelona mantindrà el perfil gòtic que li és característic quan la veiem des del mar, però les noves àrees en desenvolupament tindran un nou perfil, un nou sky-line que les distingirà i els donarà caràcter.
Amb tot això no fem res més que seguir una llarga tradició de Barcelona, una ciutat on els edificis són els seus principals monuments. Només cal veure l'Eixample. En aquest districte tenim un catàleg de la millor arquitectura dels primers anys del segle XX, quan es va anar farcint la trama de Cerdà. Ara, quan Barcelona es desenvolupa cap al Besòs, tenim una nova oportunitat que no volem, ni podem, desaprofitar, i per això treballem per complementar el seu desenvolupament urbanístic amb els millors edificis dels millors arquitectes. El contrari seria trair el nostre esperit innovador.

text Joan Clos, Alcalde de Barcelona