Si les dades de final de l'any 2000 i, especialment, les dels primers mesos d'enguany ja avançaven uns primers símptomes d'alentiment del creixement econòmic de Barcelona i la regió metropolitana, els resultats corresponents al primer semestre confirmen aquesta desacceleració. Malgrat això, la trajectòria expansiva manté un creixement entorn del 3,5%, superior al de la resta de Catalunya i en la línia del creixement anual mitjà dels darrers set anys.
Aquest lleu diferencial de creixement favorable al conjunt de l'àrea de Barcelona s'explica bàsicament pel dinamisme que manté a la ciutat central el conjunt dels serveis a la venda i la construcció no residencial. La producció industrial de la regió metropolitana, amb un component exportador cada cop més important, sembla que, de moment, ha aconseguit esquivar amb força èxit la desacceleració de la demanda interna. No ha tingut tanta sort el conjunt del sector agroramader català, en el qual, a mesura que passen els mesos, es constata la impossibilitat de repetir els bons resultats del 2000. La raó s'ha de buscar en la combinació d'una sèrie de factors com ara l'encariment dels preus dels combustibles i l'impacte sobre la demanda de consum de les successives crisis que han afectat i afecten una part de la ramaderia estabulada.
El procés de desacceleració de l'activitat econòmica, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya i a l'entorn europeu, ha incidit de manera notable en alguns dels apartats més significatius del tràfic comercial canalitzat a través del port de Barcelona. Segons les dades dels primers cinc mesos, si bé es manté el ritme de creixement del 2000 en tones de productes, s'alenteix notablement el tràfic de mercaderia en contenidors i, en conseqüència, el del conjunt de la càrrega general que acostuma a ser la de més valor afegit. En termes d'activitat portuària, aquesta pèrdua de dinamisme de la càrrega general es compensa amb l'augment de la importació de sòlids a doll, bàsicament cereals i farines per a l'alimentació del bestiar.








Pel que fa al trànsit de passatgers, enguany el port registra una menor activitat que l'any passat en el segment dels ferris regulars, alhora que el nombre de viatgers de creuers experimenta una lleu tendència expansiva. En conjunt, els resultats són clarament pitjors que els registrats durant el 2000 i sembla improbable que la tendència es pugui corregir significativament durant la segona meitat del 2001, tot i que durant els mesos d'estiu es concentra gairebé la meitat de l'activitat de tot l'any.
Per contra, l'increment del 8,5% que ha registrat el volum de viatgers que han passat per l'aeroport durant el primer semestre del 2001, en relació amb el mateix període d'un any enrere, pràcticament assegura l'assoliment d'un nou màxim absolut entorn dels 21 milions de passatgers l'any. Aquestes xifres, però, no han d'amagar la desacceleració que també pateix aquest tipus d'activitat. Així doncs, si el 2000 l'aeroport de Barcelona va aconseguir guanyar gairebé 2,4 milions de viatges, enguany l'increment possiblement no superi la meitat d'aquesta magnitud. En tot cas, es tracta de xifres espectaculars que parlen de la creixent capacitat d'atracció de Barcelona i Catalunya com a centres d'activitat econòmica i turística.

Pel que fa a l'activitat hotelera de Barcelona, les dades dels primers mesos d'enguany corresponents a l'enquesta turística reflecteixen un comportament dels fluxos de visitants que ja s'ha convertit en habitual: l'increment moderat del nombre de pernoctacions hoteleres i una certa tendència a l'estancament del nombre de visitants que les generen. Dues evolucions que s'expliquen per les elevades taxes d'ocupació que manté el sector hoteler durant una bona part de l'any i per l'augment de l'estada mitjana a mesura que el turisme s'ha anat consolidant com a l'element que atrau més visitants i genera més activitat hotelera a la ciutat.
El dinamisme que mostren tant el sector turístic de la ciutat com el transport de llarga distància coincideix amb un període de fortes tensions de preus en alguns d'aquests serveis. L'augment del 4,1% de taxa interanual que ha registrat l'índex general de preus de consum a Catalunya el mes de juny i, especialment, els gairebé dos punts percentuals de creixement acumulat durant la primera meitat d'enguany s'expliquen bàsicament a partir de l'evolució de dos grans components: els preus dels aliments frescos i els dels serveis hotelers i de restauració. Els serveis relacionats amb l'oci i la cultura han estat també uns dels més inflacionistes durant els darrers dotze mesos.

Una de les branques d'activitat que durant la segona meitat dels noranta van funcionar com a motor del creixement econòmic al conjunt de la regió metropolitana comença el 2001 amb signes inequívocs de notable desacceleració i, fins i tot, d'estancament. Pel que fa a la ciutat central, l'evolució del sector constructor es materialitza en un elevat nivell de producció i un creixent transvasament d'activitat des de l'obra nova residencial cap a la resta de segments, incloent-hi la rehabilitació. L'escàs marge de creixement que ofereix una capacitat productiva que opera fins i tot per sobre de la seva capacitat teòrica explica que el dinamisme del segment de la construcció no residencial -incloent-hi grans projectes tant privats com públics- incideixi negativament en el ritme de producció de nous habitatges.

El segment de la construcció d'habitatges nous, després de donar sortida a un elevat percentatge de la demanda retinguda durant la primera meitat dels noranta, comença a palesar una menor pressió de la demanda potencial per l'efecte de l'augment continuat dels preus de venda. Una tendència alcista dels preus que continua al llarg dels primers mesos del 2001 gràcies a la contenció de l'oferta i a les expectatives lleument baixistes dels tipus d'interès, que en termes reals es mantenen en mínims històrics.

Aquests símptomes de contracció de la demanda de béns d'inversió i de béns de consum durador per part de les famílies -es produeix un estancament en la compra de vehicles nous, llevat dels destinats a substituir els que són objecte de desballestament- s'han d'interpretar tenint en compte l'evolució dels nivells d'ocupació i de les expectatives que ofereix el mercat laboral a mitjà i llarg termini. Així doncs, tot i que es manté la creació d'ocupació -es consolida la xifra de dos milions llargs d'actius afiliats a la Seguretat Social a la regió metropolitana-, la tendència de fons revela una clara desacceleració. Es tracta d'una evolució teòricament conseqüent amb la tendència a l'estancament que mostren les xifres d'aturats, sobretot entre els provinents de la construcció i els serveis.

L'evolució recent de les taxes d'atur -relativament estabilitzades entorn del 6% i fins i tot per sota del 5% en alguns segments d'activitat i de la població activa- revela la dificultat de continuar reduint les xifres de desocupació. L'estacionalitat d'algunes feines i la precarietat temporal d'una bona part de les contractacions són raons que poden explicar que es mantinguin uns mínims d'atur friccional relativament alts en termes absoluts. Per explicar el fet que les activitats que han continuat generant més ocupació des de principis d'any -la construcció i els serveis- són, alhora, les que frenen la reducció de les xifres d'aturats, cal recórrer per força als elements abans esmentats. Un canvi de tendència de l'atur sectorial que també es palesa al conjunt de Catalunya i que contrasta amb la reducció de les xifres de desocupats de la indústria.