J.Domínguez
"Un senzill local alberga la redacció de 'Ciutat Nord', una modesta iniciativa que fa més de deu anys que és al peu del canó. Pel que fa a diners, en guanyen els justets, però s'han guanyat la confiança dels veïns".

La premsa més pròxima

La cicatriu de la Ronda de Dalt al seu pas per Nou Barris sembla ben cauteritzada. Carrers reurbanitzats, uns quants centres cívics, més jardins i una renovada vida social s'amunteguen a tots dos costats d'aquesta via que travessa Barcelona de punta a punta. Uns quants metres per damunt de la processionària de cotxes que cada dia travessen el districte, un senzill local alberga la redacció de Ciutat Nord, una modesta iniciativa que, en diferents etapes, fa més de deu anys que és al peu del canó. Gairebé els mateixos que Tito Ros, el seu director, fa que es dedica a la premsa de barri.


   bmm n. 56 juliol-setembre 2001    




 
 


Han canviat moltes coses en aquests deu anys. Des de més pàgines fins a la periodicitat, passant per més professionalitat. Ara bé, algunes coses continuen igual, per sort: "L'altruisme de moltes persones, les ganes dels qui hi treballem, una vocació de denúncia de les coses que no sempre responen als interessos del veïnat...". Tito Ros no pot negar que és un fervent defensor de la premsa més pròxima, de la premsa de barri.

Com va arribar Tito Ros a la premsa de barri? Per un "atzar quasi voluntari". Els cinc anys de carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona el van portar inicialment a Nou Barris 9, l'embrió del qual quatre anys després, el 1995, naixeria Ciutat Nord, una publicació que estén la seva oïda i les seves pàgines pels districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Horta-Guinardó. El matrimoni de Ros amb la informació local ha tingut, però, les seves infidelitats: el temps que Ros va dedicar a Ajoblanco i a l'edició barcelonina d'El Mundo.

Avui, però, es dedica en cos i ànima a sobreviure i a viure al límit amb Ciutat Nord i que l'Ajuntament el miri de reüll (ja se sap que les crítiques agraden poc). Ros confessa que no passa setmana que no li truqui algun regidor de districte (el nom del qual omet prudentment) per protestar per una informació; i que, fins i tot, de vegades, s'ha sentit com si fos sospitós de vés a saber què després de ser informat d'un tema en pla secret pel regidor de torn.

La complexa relació amb l'Ajuntament té un punt positiu: "La periòdica renovació dels càrrecs", fa broma. Si la relació amb l'Administració és complexa, la convivència amb l'Associació de Veïns també és complicada. La comunicació no sempre és fluida. "És curiós, però l'Ajuntament ens considera com la veu oficiosa de l'Associació de Veïns, i els veïns ens veuen com una corretja de transmissió de l'Ajuntament". Més complicat, impossible.

Ciutat Nord és una revista i Tito Ros és un periodista sense vocació de líder veïnal. Potser per això no li cauen els anells a l'hora de llançar alguna crítica constructiva contra el moviment veïnal de Nou Barris. Un moviment que, segons Ros, subsisteix en mans de "les mateixes persones que fa deu anys. Jubilats i prejubilats amb més voluntat que efectivitat, sense un discurs polític coherent i que sovint no acaben de saber per on van els trets. Vaja, que no sempre representen els veïns que diuen que representen".

Tito Ros i la revista que es teixeix en una de les costures de la Ronda de Dalt comencen a recollir els seus fruits després de molts anys de penúries i esforços. Pel que fa als diners, en guanyen per anar justets, però "ens hem guanyat la confiança dels veïns. Ens comuniquen les seves queixes, ens coneixen, ens llegeixen i ens agraeixen que continuem els temes des del principi fins al final, no com fan els grans diaris, que només apareixen pel barri un moment, quan el tema està candent, i se'n tornen a les seves redaccions. Nosaltres sempre som aquí", apunta Ros.

 
 barcelona metròpolis mediterrània   /   actualització febrer 2002                                   contacte _ @        imprimir